 |
|
El certificat té la funció que una persona legalment autoritzada doni fe del contingut d'un altre document, de fets i dades que consten en un arxiu, registre, etc.
|
 Característiques
|
|
Es tracta d'un document amb una estructura molt concreta, fet que es correspon amb el caràcter oficial que té, el qual determina alhora el to formal i concís que ha de caracteritzar la redacció i el llenguatge que s'hi empra.
Hi ha dos aspectes clau que cal tenir en compte a l'hora de redactar un certificat: el tractament personal i l'estructura sintàctica del document.
Tractament personal
L'emissor ha de fer servir la primera persona del singular (jo). Així mateix, s'ha de referir al destinatari del document d'una manera impersonal, ja que el destinatari final d'aquest document no acostuma a ser explícit.
Estructura sintàctica
El certificat s'estructura com si fos una sola oració amb subjecte, verb i complements.
Les dades de l'emissor fan la funció de subjecte i l'expressió "CERTIFICO" correspon al verb principal de l'oració.
El verb certificar és un verb transitiu; així, doncs, les dades que se certifiquen fan la funció sintàctica d'objecte directe d'aquest verb. Per això s'han d'introduir amb la partícula que sempre que presentin una forma verbal conjugada, és a dir, sempre que corresponguin a una frase, en aquest cas una frase subordinada amb funció d'objecte directe.
|
Estructura
|
|
Dades de l'emissor
Hi han de constar el nom i els cognoms de l'emissor i, entre comes, el càrrec que ocupa i el nom de l'entitat a què correspon el càrrec.
Recordeu que, com acabem de dir en parlar de l'estructura sintàctica del certificat, les dades de l'emissor fan la funció de subjecte del verb certifico que encapçala el cos del certificat; per tant, entre l'encapçalament i la fórmula CERTIFICO no hi pot haver una sola coma; en canvi, sí que hi pot haver dues comes que tanquin l'aposició al subjecte, funció sintàctica que duu a terme la informació referent al càrrec que ocupa i l'entitat a què pertany la persona que emet el certificat.
Cos del certificat
Ha d'anar introduït per la forma CERTIFICO, amb majúscules i seguida de dos punts per tal de destacar visualment el nucli de la certificació.
A continuació s'han d'escriure les dades que se certifiquen introduïdes per la conjunció Que.
En cas que s'hagi de certificar més d'una dada, és recomanable separar-les per paràgrafs i numerar-les.
Fórmula de certificació
La fórmula de certificació base és la següent:
I, perquè consti, signo aquest certificat.
S'hi poden afegir les variables següents:
- Si el certificat el demana expressament la persona interessada, la fórmula queda de la manera següent:
I, perquè consti, a petició de la persona interessada, signo aquest certificat a l'efecte de...
- A més, el certificat pot requerir el vistiplau d'un altre càrrec, amb la qual cosa cal preveure que hi pot haver les fórmules següents:
I, perquè consti, signo aquest certificat amb el vistiplau de...
I, perquè consti, a petició de la persona interessada, signo aquest certificat amb el vistiplau de...
Datació
S'hi han de fer constar el lloc i la data en què s'emet el document de la manera següent:
El nom de la localitat i, separat per una coma, el dia (amb xifres), el mes (amb lletres) i l'any (amb xifres, complet i sense punt entre la primera xifra i la segona), sense puntuació final.
Lleida, 22 de març de 1999
Signatura
Només hi ha de figurar la firma manuscrita, ja que les dades de l'emissor ja figuren a l'encapçalament del document.
En cas que calgui el vistiplau d'una altra persona, a la dreta de la signatura de l'emissor, a la mateixa altura, hi han de constar les dades i la signatura de qui dóna la conformitat:
Vist i plau
Càrrec (introduït per l'article determinat el/la, segons què hi correspongui)
Signatura
Nom i cognoms
|
|
