A mesura que la societat avança i accedeix a nous camps de coneixement, apareixen nous contextos en què ha de fer servir la seva llengua i, per tant, neix la necessitat de definir nous registres lingüístics adequats a cada un d'aquests camps. Aquests registres corresponen al que anomenem llenguatges tècnics o d'especialitat, la funció dels quals és esdevenir l'eina bàsica per a la comunicació oral o escrita en cada una de les diferents àrees del coneixement humà. El domini del llenguatge d'especialitat és, doncs, una condició important en la formació dels diferents especialistes perquè els facilita la feina i els fa possible vehicular amb eficàcia els continguts de què tracten. El llenguatge administratiu és el llenguatge d'especialitat que té com a àmbit d'ús l'Administració i com a matèria objecte de comunicació, l'activitat administrativa. Des d'un punt de vista formal, pren com a punt de partida la llengua estàndard i es caracteritza per l'ús d'una fraseologia i una terminologia pròpies i específiques d'aquesta àrea del coneixement. D'altra banda, els avenços tecnològics en el camp de la comunicació afecten directament la comunicació en l'àmbit de l'administració i la gestió de les organitzacions. En aquest sentit l'entrada del correu electrònic ha representat un canvi important que creiem oportú reflectir. Per a la preparació d'aquest material, ens hem basat en la informació que es recull en la bibliografia següent: Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra; Manual de llenguatge administratiu, de Carles Duarte, Àlex Alsina i Segimon Sibina; Fitxes de Normalització Lingüística (2) de la UPC.