Hem de considerar el llenguatge administratiu un llenguatge d'especialitat que té com a àmbit d'ús l'Administració i com a matèria objecte de comunicació, l'activitat administrativa, amb una norma lingüística o estructural pròpia (fraseologia específica, vocabulari propi...) que pren com a punt de partida la llengua estàndard. Les característiques del llenguatge administratiu estan determinades en gran manera pels factors que configuren el seu àmbit d'ús i es poden agrupar en els dos trets essencials dels llenguatges tècnics: Formalitat, atès el caràcter oficial i representatiu dels òrgans que el fan servir, que es reflecteix en el tracte respectuós i correcte, basat en els criteris d'objectivitat i democratització que han de guiar tota relació amb l'Administració. Funcionalitat, que es manifesta en aspectes com la precisió, que, al seu torn, comporta la claredat, la senzillesa i la concisió; l'ordenació rigorosa del contingut; la unificació de criteris i la tendència a la repetició de fórmules i termes... Tot plegat contribueix a fer del llenguatge administratiu un llenguatge eficaç.