Resum:


Actualment les pimes són conscients que s'han de modernitzar i han d'introduir les noves tecnologies en la seva operativa si no volen quedar-se endarrerides. La majoria han iniciat el procés de digitalització i moltes afirmen que el negoci electrònic ja forma part de la seva activitat quotidiana. Tanmateix, la introducció de les TIC comporta una sèrie de reptes que les pimes haurien de superar per a continuar essent competitives en el futur. Les pimes s'enfronten amb els costos d'introducció i manteniment de les TIC, els quals resulten proporcionalment molt més elevats per a una pime que per a una gran empresa. D'altra banda, han de modernitzar els processos empresarials i millorar la gestió del negoci electrònic: no es tracta tant de potenciar el volum de compres i vendes com d'aconseguir que la seva gestió sigui el més eficient possible. Un altre dels obstacles que es troben les pimes és que els resulta extremament difícil trobar experts en TIC perquè hi ha una manca de formació a diferents nivells. Per tot això és d'importància vital que les pimes estiguin en contacte a fi de compartir experiències i aprendre a distingir bones pràctiques de males pràctiques. Els governs dels països i regions europeus poden ajudar les pimes de diferents maneres. En primer lloc, coordinant accions comunes, ja que tots treballen en aquest tema; en segon lloc, impulsant la cooperació i el treball en xarxa entre pimes, i, finalment, fomentant la formació professional i l'harmonització de processos.

1.	Panorama actual de les pimes i el negoci electrònic
En la seva intervenció, el president de la Generalitat de Catalunya ha estat prou modest per a no autoanomenar-se un expert en negoci electrònic. Tanmateix, la seva ponència ha demostrat que sí que ho és, perquè el negoci electrònic parteix de la reestructuració, la transformació i la creació de noves oportunitats de treball. Catalunya pot dir que és al capdavant d'aquest nou desenvolupament a Europa. M'agradaria utilitzar alguns dels arguments que el president ha fet servir per a donar-vos una visió d'on sou dins el panorama europeu. Europa és un continent amb molts problemes. Aspirem a ser la regió més competitiva del món l'any 2010 però encara hi ha molt per fer. Ara bé, Europa no està tan malament al capdavall. Podem trobar exemples de tot plegat i, si mireu al voltant vostre i intenteu aprendre dels altres, sempre hi ha l'oportunitat d'avançar, com en l'exemple de Finlàndia que ha aportat el vostre president. De tota manera, també hi ha el risc de quedar-se enrere. Per aquest motiu és tan important tenir una comprensió clara de la situació actual dels països i distingir els que estan situats a primera línia del desenvolupament i els que no hi estan. Voldria ara definir el marc referencial dels debats d'aquesta jornada compartint amb vosaltres algunes xifres pel que fa al negoci electrònic. Basant-me en aquestes xifres voldria definir alguns reptes amb relació a l'estratègia que cal seguir i donar-vos algunes idees de com aquests reptes seran debatuts i resolts en l'àmbit polític. Al llarg dels darrers dos anys, a la unitat de Negoci Electrònic, Indústries i Serveis de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Direcció General d'Empresa (Comissió Europea), hem elaborat moltes enquestes. Hem analitzat amb deteniment els aspectes econòmics del negoci electrònic i hem publicat l'Enquesta Eurostat de comerç electrònic, que conté algunes de les xifres que ha esmentat el vostre president i que d'aquí a dos mesos estaran disponibles. Hem establert el que es coneix com l'European E-Business Market Watch (Observatori Europeu de Negoci Electrònic), on analitzem amb més detall quinze sectors de tots els estats membres amb relació a diferents empreses de dimensions diverses. Per tant, crec que tenim una bona comprensió d'on estem situats i d'on són els nostres principals reptes. Avui dia podem dir que la major part de les pimes han iniciat el procés de digitalització. La majoria afirma que el negoci electrònic forma part de la seva operativa quotidiana. La major part estan connectades a Internet i una gran majoria també tenen el seu propi web. Venen i compren en línia, encara que potser menys del que podríem esperar. "Avui dia podem dir que la major part de les pimes han iniciat el procés de digitalització. La majoria afirma que el negoci electrònic forma part de la seva operativa quotidiana. La major part estan connectades a Internet i una gran majoria també tenen el seu propi web. Venen i compren en línia, encara que potser menys del que podríem esperar."

2.	Reptes amb els quals s'enfronten les pimes
	2.1. Modernització dels processos empresarials El repte principal amb el qual s'enfronten les pimes actualment és la manera d'integrar el negoci electrònic en la seva operativa quotidiana normal. És a dir, la manera de modernitzar els processos empresarials per a reduir costos i augmentar-ne l'eficàcia. Fent això es poden justificar les grans inversions que han de dur a terme per a poder estar connectades en línia. Per tant, l'aspecte electrònic del seu negoci és un punt que encara ha de ser resolt, un punt contra el qual encara estem lluitant. Tots sabem que les grans empreses utilitzen molt més tota mena de tecnologies de la comunicació i la informació que no pas les petites empreses. En darrer terme, és probable que a les pimes no els quedi cap alternativa. Han de fer servir aquestes tecnologies si volen mantenir-se en el negoci. Si volen vendre alguna cosa a una gran empresa com Nokia, Siemens o altres de semblants, han de passar pels seus mercats digitals, s'han de registrar i han de complir els seus criteris d'elegibilitat. Moltes de les nostres empreses europees de gran volum els ajuden a fer-ho, però hem de ser conscients que no es tracta d'una opció, sinó d'una obligació. "Si les pimes volen vendre alguna cosa a una gran empresa com Nokia, Siemens o altres de semblants, han de passar pels seus mercats digitals, s'han de registrar i han de complir els seus criteris d'elegibilitat." Ara bé, aquí analitzarem les xifres resultants d'una enquesta que vam fer durant els mesos de juny i juliol i que està basada en una enquesta molt àmplia que s'ha dut a terme en tots els països europeus. He seleccionat els quatre estats membres que tenen les economies més importants per a presentar-vos-en una imatge actualitzada. He fet aquesta selecció per dues raons: primer, perquè en aquests quatre països hem compilat i recollit totes les dades d'una manera coherent; en segon lloc, perquè Catalunya em sembla que és més propera a les xifres d'aquests quatre països que a les xifres d'Espanya i, d'altra manera, segurament us sentiríeu ofesos. Transparència 1. Percentatge de pimes connectades a la Xarxa A la transparència 1 veiem clarament que gairebé totes les pimes fan servir ordinadors i estan connectades a Internet. Hi ha tan sols un 10% de les empreses que encara no tenen accés a Internet i que no tenen previst connectar-s'hi. Diguem-ne que són les darreres empreses que s'hi resisteixen. La veritat és que hi ha bones raons per a no voler connectar-se a Internet. Per a les pimes el llindar no és del 100% sinó més aviat del 90%. Actualment som molt més propers al 90%, que es considera gairebé el llindar de la perfecció. Podríem pensar que les pimes no fan servir la intranet gaire sovint. Per a què? Si tenim entre cinc i quinze treballadors no hi ha cap justificació per a adoptar una intranet. Tanmateix, moltes empreses de volum mitjà, que tenen entre cinquanta i dos-cents quaranta-nou treballadors, sí que fan servir de manera força intensa aquestes formes de comunicació. Transparència 2. Diferències en l'ús de la intranet
	2.2. Costos elevats Quan es pregunta què constitueix encara una barrera per al negoci electrònic, sovint se sent a parlar de moltes obstacles, com ara la falta de seguretat legal, el problema de la confidencialitat, la intimitat o la privadesa. Personalment no crec que aquestes siguin les limitacions principals per a les pimes: o no són gaire importants o poden ser resoltes per mitjà de la tecnologia o per mitjà d'organitzacions (codis de conducta, marques de confiança, etc.). És interessant notar que aquestes preocupacions només són compartides per aquells qui encara no fan servir el negoci electrònic, i no pels qui hi estan completament immergits. Els qui estan més avançats en l'escala lluiten contra els costos elevats que comporta invertir en les TIC i mantenir-les. Si donem per bones les xifres que hem recollit –penso que això és un aspecte que encara hem de debatre i investigar amb més deteniment en un futur–, veiem que les pimes, en comparació amb les grans empreses, han de dedicar sis vegades més capital humà en les seves infraestructures de la informació –encara que siguin més pobres pel que fa a la tecnologia. Aquestes xifres creixen fins i tot més si analitzem el manteniment dels webs, etc. La raó és senzilla: no hi ha grans economies d'escala per a les petites empreses i, per tant, la tecnologia de la informació els resulta relativament costosa, detall que ha activat tota una sèrie d'iniciatives importants sobre com es poden adaptar millor les TIC a les necessitats de les pimes. "Les pimes, en comparació amb les grans empreses, han de dedicar sis vegades més capital humà en les seves infraestructures de la informació. La raó és senzilla: no hi ha grans economies d'escala per a les petites empreses i, per tant, la tecnologia de la informació els resulta relativament costosa, detall que ha activat tota una sèrie d'iniciatives importants sobre com es poden adaptar millor les TIC a les necessitats de les pimes." Transparència 3. Infraestructura: economies d'escala
	2.3. Manca de formació Un segon obstacle, a part del cost relativament elevat de les inversions en les TIC i el seu manteniment, és l'anomenada bretxa de formació en TIC, és a dir, la manca d'experts en tecnologies de la informació i la comunicació. Hi ha diversos nivells de formació que van des del professional de les TIC fins al personal alfabetitzat i prou, que afecta bàsicament la meitat de la població treballadora. "Un segon obstacle, a part del cost relativament elevat de les inversions en les TIC i el seu manteniment, és l'anomenada bretxa de formació en TIC, és a dir, la manca d'experts en tecnologies de la informació i la comunicació." Si analitzem la situació de les pimes, veurem que contracten menys experts en TIC que les grans empreses –cosa comprensible–, i que les que busquen experts en tecnologies de la informació s'enfronten amb grans problemes. Les pimes relacionades amb indústries tradicionals són les que topen amb majors dificultats. Si formes part d'una indústria tradicional i ets una pime, trobaràs que és extremament difícil contractar un expert en tecnologies de la informació, vingui del camp universitari o d'altres empreses. Transparència 4. Problemes de falta de formació Si analitzem la importància relativa del negoci electrònic, actualment no hi ha grans diferències quant a la percepció que en tenen els diferents tipus d'empreses. Les empreses de volum petit i mitjà donen tanta importància al negoci electrònic com ho fan les grans empreses. Crec que, amb el pas del temps, les pimes ja han entès clarament que el negoci electrònic forma part de la seva operativa quotidiana i que s'hi hauran d'adaptar. Per tant, el problema candent avui dia ja no és la conscienciació general sinó la formació, especialment la formació en capacitat de gestió –encara que això no impliqui que ja no siguin necessàries algunes accions de conscienciació general. Transparència 5. Importància del negoci electrònic per a les empreses
	2.4. Gestió Analitzem altres detalls d'aquesta qüestió. L'anàlisi de les xifres actualitzades confirma que en aquests moments la major part de les empreses –i també la major part de les pimes– tenen llocs web. Això no obstant, només una proporció baixa venen en línia. La posició intermèdia seria la utilització d'Internet per a comprar elements en línia. Sens dubte, en aquest punt identifiquem algunes grans diferències entre les pimes i les empreses més grans. Transparència 6. El comerç electrònic Per a ser sincer, no m'agrada gens ni mica la taula que veiem a la transparència 6 perquè emfasitza massa el comerç electrònic; emfasitza massa la compra i la venda a la Xarxa. Comprar a la Xarxa hauria de convertir-se en una cosa fonamental, en quelcom constitutiu de qualsevol activitat econòmica també per a les pimes. Aviat serà així, especialment en l'àrea del B2B (business to business, d'empresa a empresa), per a les empreses que, d'una banda, estan connectades a empreses més grans que venen en línia i que, de l'altra, venen els seus servies a altres empreses com a part de les seves operacions quotidianes. Però no hauríem de forçar massa les pimes a vendre en línia a clients finals. No sempre es dóna una argumentació o justificació racional i empresarial. El negoci electrònic, és a dir, fer negocis per Internet, no és un objectiu en si mateix. Des d'un punt de vista estratègic és un exercici bastant avorrit i no és gens interessant: que els ciutadans comprin els CD en una botiga o que els demanin en línia no ens diu gaire cosa sobre la competitivitat d'aquesta economia. "El negoci electrònic, és a dir, fer negocis per Internet, no és un objectiu en si mateix." Per aquesta raó ens interessa més un altre aspecte del negoci electrònic: què passa després que la comanda s'ha rebut en línia, és a dir, quines són les accions de seguiment general d'aquesta comanda en línia. Veiem que la major part de les pimes aconsegueixen confirmar la comanda electrònica enviant un correu electrònic. Em pregunto per què el percentatge no és d'un 100%. Les comandes en línia estan molt més integrades en els sistemes finals (back-end systems) de les grans empreses que en el de les pimes. Transparència 7. Processament simple de comandes en línia És aquí on rau el problema actual. El problema no és atreure o suscitar tantes comandes en línia com sigui possible; el veritable repte és gestionar aquestes comandes de la manera més eficient possible. És aquí on pot haver-hi estalvi de costos. L'objectiu principal no hauria de ser com augmentar les compres o vendes en línia, sinó com estalviar en costos integrant-los a l'operativa del sistema final. És aquí on s'ha d'actualitzar el sistema. "El problema no és atreure o suscitar tantes comandes en línia com sigui possible; el veritable repte és gestionar aquestes comandes de la manera més eficient possible. És aquí on pot haver-hi estalvi de costos." Transparència 8. Processament sofisticat de comandes en línia Si ens preguntem fins a quin punt les comandes en línia activen processos empresarials i de negoci, com ara la substitució automàtica d'estoc, veiem que això esdevé cada vegada més habitual en grans empreses, mentre que en les petites i mitjanes empreses la resposta per correu electrònic és l'única resposta a una comanda en línia. Transparència 9. Paper de les comandes en línia en l'activació de processos empresarials
	2.5. Resum Permeteu-me que us resumeixi els reptes polítics que es dedueixen d'aquest tipus d'anàlisi. Si us interessa aquesta anàlisi, la teniu disponible en línia. L'European E-Business Market Watch proporciona quinze informes sectorials i quaranta-sis indicadors diferents per a mesurar l'impacte del negoci electrònic en el sector industrial i empresarial i per a detectar les necessitats internes dels estats membres en els diferents sectors. Mitjançant aquesta experiència i la retroacció que obtenim de moltes iniciatives digitals com la que he esmentat, hem identificat quatre grans reptes polítics amb els quals s'enfronten les pimes. Primerament, el repte de gestió: les pimes han d'entendre els mecanismes i l'impacte del negoci electrònic i, sens dubte, han d'adoptar les decisions electròniques correctes en el moment adequat. Això és un aspecte en el qual les autoritats públiques les poden ajudar. En segon lloc, tenim el repte de la formació en TIC. Necessitem trobar professionals de les TIC i professionals del negoci electrònic en el mercat laboral. L'augment de demanda de formació no es deu exclusivament a una major demanda entre les pimes especialitzades en TIC sinó també en una major demanda per part de totes les pimes. Actualment el problema està evolucionant cap en aquest camp. "Necessitem trobar professionals de les TIC i professionals del negoci electrònic en el mercat laboral." Igualment, les pimes s'enfronten amb un repte tecnològic concret: la reducció dels costos d'inversió i manteniment relativament elevats i l'obtenció de solucions de negoci electrònic que siguin fiables, robustes i factibles. Això implica la necessitat d'una estandardització en aquest camp, d'un estàndard que sigui pràctic per a les pimes. "Les pimes s'enfronten amb un repte tecnològic concret: la reducció dels costos d'inversió i manteniment relativament elevats i l'obtenció de solucions de negoci electrònic que siguin fiables, robustes i factibles." Finalment, hem de motivar les pimes perquè formin part d'aquest nou teixit industrial que emergeix. Cal motivar-les perquè participin de manera eficaç en els mercats digitals, perquè trobin socis, productes i altres elements similars i, sens dubte, perquè integrin els seus processos empresarials en els dels seus socis i de les empreses de gran volum. En altres paraules, s'ha de facilitar a les pimes que esdevinguin part de l'economia de la Xarxa. "Cal motivar les pimes perquè participin de manera eficaç en els mercats digitals, perquè trobin socis, productes i altres elements similars i, sens dubte, perquè integrin els seus processos empresarials en els dels seus socis i de les empreses de gran volum."

3.	Possibles solucions
Què fem per a tractar aquests reptes polítics a Europa? Amb relació a una millor comprensió de la gestió, com ja he dit, no hi ha massa coses que les autoritats públiques puguin fer. Sempre he sentit una gran aprensió a l'hora d'identificar bones pràctiques per a les pimes perquè jo no en sé, no sóc un jugador de jocs d'atzar. No hi tinc cap mena de participació ni d'interès econòmic, en les pimes. El que podem fer és ajudar les pimes a aprendre de la seva pròpia experiència, ajudar-les a identificar bones pràctiques empresarials i compartir-les. Per tant, el que fem amb iniciatives com Go Digital és reunir diversos empresaris i permetre'ls que comparteixin les seves bones pràctiques. És a dir, permetre'ls que decideixin el que ells consideren que són bones pràctiques en matèria de TIC per a les pimes. El que fem és establir el marc referencial adequat per a aquest tipus de debats. Molts estats membres també fan servir programes o esquemes molt avançats de facilitació de l'accés a l'experiència professional. Això és així especialment als països del nord, on hi ha programes de formació summament avançats. Sens dubte, aquests programes no són finançats pels governs o pel Govern europeu, però sí que reben suport financer en forma de contribucions sòlides de les mateixes pimes –cal tenir present que això no és gratuït sinó que forma part de la reestructuració interna de les pimes. Si volen contractar experts, aquests experts s'han de pagar. Evidentment, també serveix de gran ajuda l'enfortiment de les xarxes de suport de les pimes. En molts estats membres hi ha resultats molt bons de centres d'excel·lència o xarxes de pimes, començant, per exemple, pels centres d'informació europeus, les cambres de comerç i indústria i altres centres i cambres on l'experiència està centralitzada i s'hi pot accedir bé gratuïtament, bé pagant. En conseqüència, el desenvolupament d'aquestes xarxes de suport a les pimes és una estratègia prometedora per al futur. Ara bé, si es vol millorar la disponibilitat de la formació en TIC, primer hem d'entendre quina és la demanda i quina és l'oferta, a més de quins són els canvis importants que s'han esdevingut recentment. "El desenvolupament de xarxes de suport a les pimes és una estratègia prometedora per al futur. Ara bé, si es vol millorar la disponibilitat de la formació en TIC, primer hem d'entendre quina és la demanda i quina és l'oferta, a més de quins són els canvis importants que s'han esdevingut recentment." Hem fet un seguiment de la situació i hem presentat un informe amb els resultats, que es van discutir públicament en una cimera a Copenhaguen fa algunes setmanes. M'agradaria emfasitzar-ne simplement dos punts, que em semblen importantíssims.
	3.1. Foment de la formació Primer, seria erroni centrar-nos únicament en l'aspecte del programari, de l'enginyeria i de les tecnologies de la informació. El repte principal és augmentar l'alfabetització en TIC en tots els sectors i, en segon lloc, augmentar els esforços duts a terme per a motivar les dones que cursin carreres en el camp de les TIC. En general, l'entorn de treball per a les dones en aquest sector no és gens fàcil. És dominat pels homes i de vegades fins i tot amb una agressivitat que de tant en tant obliga les dones a abandonar aquesta trajectòria professional. Ens hem d'esforçar a permetre que les dones romanguin en aquest tipus de llocs de treball, amb l'objectiu d'ajudar-les a mantenir i desenvolupar encara més les seves capacitats en l'àrea de les TIC. Això implica la necessitat de potenciar diferents models de negoci, programes d'e-learning (aprenentatge virtual) i millors possibilitats per a combinar la vida privada i la professional. "El repte principal és augmentar l'alfabetització en TIC en tots els sectors i, en segon lloc, augmentar els esforços duts a terme per a motivar les dones que cursin carreres en el camp de les TIC." Pel que fa a la disponibilitat de solucions de negoci electrònic, bàsicament es tracta de temes que els programes d'investigació ja tracten, com ara els programes marc per a les pimes que proporcionen un suport financer enorme per a les tecnologies innovadores i els estàndards oberts on la disponibilitat sigui el tema clau.
	3.2. Harmonització No es tracta únicament de la tecnologia de la informació i de l'estandardització de la tecnologia de la informació. La qüestió principal és l'streamlining o l'harmonització de processos empresarials. La catalogació electrònica és un dels principals obstacles amb què topen moltes pimes per a dur a terme el seu negoci electrònic. Per tant, caldrà fer grans esforços per a establir catàlegs electrònics, per tal d'assegurar la transmissió de dades entres empreses sense costures ni esquerdes. Aquest és un dels nostres principals objectius per a l'Europa del 2005. "No es tracta únicament de la tecnologia de la informació i de l'estandardització de la tecnologia de la informació. La qüestió principal és l'streamlining o l'harmonització de processos empresarials."
	3.3. Cooperació i treball en xarxa Finalment, intentem promocionar el treball en xarxa i la cooperació entre les iniciatives de les pimes. Hem identificat més de 200 iniciatives de política a escala regional i nacional que brinden suport a les pimes. És un senyal positiu, per exemple, que en la jornada d'avui hi hagi representants d'altres regions europees que presentaran les seves pròpies experiències amb la idea d'aprendre mútuament els uns dels altres. Tanmateix, això no és gaire habitual. S'ha de fer molt més per a poder reunir totes aquestes iniciatives de política a Europa, per a compartir les bones i les males pràctiques, per a compartir tota la informació. Molts fons públics són malbaratats perquè es reinventa la roda una vegada i una altra. Cada una d'aquestes iniciatives publica els seus propis informes i intenta explicar com funcionen les empreses electròniques. Totes comencen des de zero i això no és bo si es vol aconseguir l'eficàcia dels costos. El que és bo és establir una xarxa de suport del negoci electrònic europeu on, a escala regional i nacional, les iniciatives es reuneixin, comparteixin experiències, es construeixin mútuament i puguin debatre experiències pràctiques. "El que és bo és establir una xarxa de suport del negoci electrònic europeu on, a escala regional i nacional, les iniciatives es reuneixin, comparteixin experiències, es construeixin mútuament i puguin debatre experiències pràctiques." Els problemes amb els quals us enfronteu avui poden ser els problemes que els holandesos i els finlandesos van haver de resoldre ja ahir. Per això, abans d'engegar aquestes iniciatives és recomanable comprovar què és el que ha funcionat millor en cada entorn. Per aquest motiu, el primer punt de la nostra agenda política ha de ser reunir experts en negoci electrònic d'arreu. Hem de fer molt més per a preparar les pimes i participar de manera eficaç en els mercats digitals i el subministrament electrònic, ja que aviat serà obligatori per a totes les pimes. Com poden veure, partim d'una comprensió força profunda dels problemes i els reptes de la nostra política. El missatge positiu que us volia transmetre és que a Europa hi ha prou experiència per a constituir la peça angular del nostre futur edifici. No em puc imaginar, per exemple, un problema que no s'hagi tractat ja en algun dels estats membres, en alguna de les regions europees i que no hagi estat resolt amb èxit. Per això hem decidit no iniciar més projectes europeus de moment. Crec que el repte principal és posar a treballar en xarxa els actuals projectes europeus, federar aquestes idees ja actives i acordar d'alguna manera objectius comuns i posar-los en pràctica de la forma més eficaç aprenent els uns dels altres. Gràcies per la vostra atenció.