 |

|

 |
Contràriament al que passa amb Internet i la resta de tecnologies, l'èxit de la telefonia mòbil a Europa és molt superior que als Estats Units. Europa és qui marca la pauta i això és una oportunitat que s'ha d'aprofitar per a reduir la distància que la separa d'Amèrica del Nord quant al progrés tecnològic i productiu.
|
|

|

 |
L'extensió de la telefonia IP marcarà la tendència d'aquesta dècada.
|
|

|

 |
En un futur, es passarà del pagament pel temps de connexió telefònica al pagament per la quantitat de dades que es rebin. Això suposarà un canvi important per a les companyies telefòniques perquè hauran de reinventar la manera d'obtenir els seus ingressos. L'èxit dels números de telèfon 906, l'SMS (servei de missatges curts) o l'MMS (servei de missatges multimèdia) ha sorprès fins i tot les companyies telefòniques, que mai no haguessin dit que un 15% dels seus ingressos provindria dels missatges curts enviats per SMS.
|
|

|

 |
Les tecnologies de la mobilitat ja existeixen i les companyies telefòniques ja donen serveis GPRS (serveis generals de radiocomunicació per paquets). El problema fonamental és que encara no s'ofereix a les empreses una solució global que sigui percebuda com a profitosa i que valgui la pena d'implantar. Encara no s'ha trobat la manera de donar solucions tecnològiques clares, rotundes i, sobretot, comprensibles en el llenguatge empresarial als clients finals. Cal donar solucions que responguin a les necessitats de les empreses i no pas oferir tecnologia per la tecnologia.
|
|

|

 |
Els inversors, abans d'invertir en tecnologies de la mobilitat i en tecnologies de mòbil de tercera generació, volen saber quin serà el retorn obtingut per aquestes inversions.
|
|

|

 |
És possible que l'eclosió de la mobilitat durant la dècada del 2010 es produeixi per la combinació de xarxes corporatives sense fil i sistemes GPRS. L'UMTS (sistema de telecomunicacions mòbils universals) encara trigarà més a prendre volada.
|
|

|

 |
De moment, no hi ha gaire demanda empresarial de solucions sense fil. L'oferta s'haurà de crear, potser per mitjà de l'exemple d'empreses que ja han implantat sistemes sense fil.
|
|

|

 |
La cadena de valor dels nous sistemes de mobilitat és molt més complicada i no tan rendible com l'anterior. Malgrat això, encara no s'han establert clarament els mecanismes de cobrament, pagament i venda.
|
|

|

 |
Hi ha sis aspectes que caldria millorar tant a Catalunya com a Espanya:

|

 |
Encara no s'ha aconseguit convèncer o educar els empresaris perquè vegin les tecnologies com una eina per a incrementar la productivitat.
|
|

|

 |
No es mesura mai el retorn de la inversió de les tecnologies.
|
|

|

 |
Per a l'empresari, les tecnologies són una despesa.
|
|

|

 |
Hi ha una certa manca de rigor en les implantacions. Se sol saltar de la venda a la implantació sense passar per un desenvolupament funcional o un disseny conceptual.
|
|

|

 |
L'oferta tecnològica està molt atomitzada.
|
|

|

 |
Es fa servir un llenguatge tecnològic incomprensible.
|
|
|
|

|

 |
Els catalitzadors de la tecnologia seran la mobilitat i la gestió de la informació. La gran quantitat de dades que es reben diàriament és cada vegada més gran, per la qual cosa, els sistemes que presentin la informació d'una manera intuïtiva i àgil tenen molt de futur.
|
|

|

 |
Cal encara treballar molt més en la divulgació de les tecnologies.
|
|
|  |