Actualment, les empreses tenen una oportunitat molt gran per a capitalitzar un coneixement que avui no existeix o no existeix en la seva màxima potència.

Considerar la gestió del coneixement com un tot uniforme no té gaire sentit. Hi intervenen molts elements, i el problema és com aconseguir crear una certa sinergia entre ells.

Quan no hi ha la capacitat d'entendre quin és el potencial de les noves tecnologies, se solen donar dos tipus de conductes extremes. O bé no es fa res perquè es considera que les tecnologies són massa complexes, o bé s'inverteix només en alguna tecnologia esperant treure'n un rendiment més endavant.

Plantejar-se anar en la línia de la gestió del coneixement vol dir plantejar-se la possibilitat de rebre males notícies; potser ens adonarem que hem de millorar i si no estem disposats a fer-ho, és millor que no continuem.

Si s'inverteix en tecnologia però no es té clar quin aspecte es vol millorar, s'incorre en una gran contradicció perquè es gasten diners però no s'està disposat a capitalitzar el que en pot sortir.

Quan es vol tirar endavant un pla de gestió del coneixement s'ha de tenir molt clar quines són les dimensions de formació que hi estan associades. Si no s'està disposat a invertir en formació, la tecnologia no donarà resultats.

Massa vegades s'inverteix en tecnologia només per millorar les operacions. Això és un problema perquè es produeix un buit entre l'estratègia de l'empresa i l'estratègia de sistemes. En canvi, les empreses haurien de construir una estratègia de coneixement que posés en comunicació l'estratègia de negoci i l'estratègia d'inversió en tecnologia.

La implantació de qualsevol tecnologia en una organització hauria d'intentar fer confluir tres mons molt diferents: la grandària de l'organització, el model organitzatiu i el model de gestió empresarial.