La transformació del treball és una de les principals manifestacions del procés de transició d'una economia industrial a una economia global i basada en el coneixement. Tot i que la relació entre tecnologia i treball és un vell i controvertit camp de discussió de l'anàlisi econòmica i social, la literatura sobre el canvi tecnològic esbiaixador d'habilitats ens confirma que la tecnologia per si mateixa no és la causa única de cap resultat en el món laboral. Les habilitats, capacitats i competències dels treballadors, els esquemes productius i organitzatius, les decisions directives, els sistemes de relacions laborals, els entorns culturals i institucionals i les polítiques públiques es converteixen en clars fonaments de l'activitat laboral, de manera que l'impacte de les tecnologies digitals només es pot comprendre a partir de la seva interacció complexa dins del sistema econòmic i social en el qual s'aplica. Empíricament s'ha demostrat que el procés d'introducció de tecnologia digital que genera uns treballadors més formats i amb millors competències, o que només pot ésser usada per aquests treballadors, és al darrere de l'increment observat de l'ocupació i dels salaris dels treballadors més qualificats en un ampli conjunt de països, sectors o empreses de tot el món.