Aquesta edició especial de la revista Comparative Labor Law and Policy Journal presenta el treball d'un grup de recerca internacional sobre Tecnologies de la informació i intimitat dels treballadors. Els membres del grup són:
Dra. Claudia Faleri
Professora de Dret laboral, Università degli studi, Siena (Itàlia)
Catedràtic Matthew W. Finkin
Catedràtic de Dret (càtedra Albert J. Harno), Universitat d'Illinois (EUA)
Dr. Roberto Fragale Filho
Professor de Dret, Universidade Federal Fluminense, Rio de Janeiro (Brasil) Jutge laboral, Rio de Janeiro (Brasil)
Dr. Mark Jeffery
Professor de Dret, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona (Espanya)
Dr. Hans-Joachim Reinhard
Investigador de l'Institut Max Planck Institute de Dret social internacional i estranger, Munic (Alemanya)
Dr. Joaquim Leonel de Rezende Alvim
Professor de Dret, Universidade Federal Fluminense, Rio de Janeiro (Brasil)
Dr. Javier Thibault Aranda
Professor de Dret laboral, Universitat Autònoma de Barcelona (Espanya)
Dr. Christophe Vigneau
Professor de Dret laboral, Université de Paris I, Panthéon-Sorbonne (França)
Encara que inevitablement la major part del treball ha estat dirigit i coordinat per correu electrònic, vam tenir la sort de poder reunir-nos personalment en dues ocasions. Aquestes trobades cara a cara ens van donar l'oportunitat inestimable de comentar el treball individual i de parlar de les nombroses qüestions de dret comparat que van sorgir (com també de les nostres de vegades molt diferents interpretacions sobre aquestes qüestions).
En la nostra primera trobada, que va tenir lloc a Barcelona, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el novembre del 2001, els membres del grup ens vam inspirar en la col·lecció d'informes nacionals (que prèviament havíem escrit sobre una mateixa sèrie de temes de recerca) per a encetar un debat sobre un tema comparat particular. A continuació vam haver de decidir la millor manera de presentar el nostre treball. Una sèrie d'articles temàtics pot emfasitzar millor les àrees de comparació i contrast entre els diferents sistemes jurídics. Tanmateix, també hi pot haver el risc de fer una mala interpretació, ja que segurament no hi ha prou espai per a unes consideracions detallades del context legal i social general necessari per a entendre els aspectes específics dels sistemes jurídics de cada país. I, tot i que una sèrie d'informes nacionals poden promoure una comprensió contextual del dret, possiblement obliguen el lector a fer tota la feina de comparació.
De manera que vam decidir adoptar tots dos enfocaments. En primer lloc, es van desenvolupar en diversos articles els estudis nacionals sobre el dret del país, que apareixen publicats en la part II de l'esmentada col·lecció. Després, cada membre del grup va escriure sobre un tema comparatiu: els estudis resultants es van discutir en la nostra segona trobada a la UOC, el juny del 2002 i, posteriorment, van ser desenvolupats en els articles que apareixen a les parts III i IV.
El projecte de recerca va ser patrocinat per l'IN3 (Internet Interdisciplinary Institute), que és el centre d'investigació de la UOC especialitzat en la investigació multidisciplinària dels problemes que sorgeixen amb el desenvolupament de la societat de la informació. La mateixa UOC no és aliena a les tecnologies de la informació, ja que és una universitat totalment basada en la Xarxa i en la formació a distància (de fet, va ser guardonada amb el premi a la millor universitat virtual del món per l'International Council for Open and Distance Education). Ambdues institucions estan finançades pel govern català.
En els últims dos anys he contret molts deutes de gratitud. M'agradaria donar les gràcies sobretot als membres del grup –Claudia, Christophe, Javier, Jochen, Leonel, Matt i Roberto– per la seva participació entusiasta i generosa en el projecte. Gràcies també a Àngel Jurado per la seva dura tasca com a ajudant d'investigació; a Pere Fabra, director adjunt del Departament de Dret de la UOC, pel seu suport inesgotable i encoratjador; a la plantilla i a les autoritats de la biblioteca de l'LSE a Londres, per permetre'm accedir a les seves col·leccions, i, és clar, a l'IN3, pel seu suport financer, que ha fet possible aquest projecte.
|
|
|  | |
