Mesurant l'economia del coneixement: un indicador de demanda de la indústria de la informació als EUA
Dr. Jordi Vilaseca i Requena

Director dels Estudis d'Economia i Empresa
jvilaseca@campus.uoc.es

Pr. Joan Torrent i Sellens

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa
jtorrent@campus.uoc.es


Resum: El ràpid avenç de la indústria de la informació, integrada per les branques productives associades a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la indústria dels continguts, dissenya una futura economia que s'allunya de les tradicionals estructures manufactureres i de serveis, i que molts economistes defineixen com l'economia del coneixement. L'aparició i consolidació d'aquesta nova realitat econòmica fa replantejar als economistes les relacions macroeconòmiques bàsiques que l'anàlisi econòmica ha anat construint des de la Segona Guerra Mundial. La manca de mesures d'activitat d'aquesta nova economia és una realitat, cosa que significa un primer obstacle que cal superar per a entendre la magnitud d'aquest nou sector en relació amb el conjunt de l'activitat econòmica. Des d'una perspectiva d'economia aplicada, pocs estudis han analitzat la dimensió econòmica del nucli de l'economia del coneixement: la indústria de la informació. Així, en aquest article es proposa una metodologia d'anàlisi, des de la demanda, que complementa els avenços científics existents per a la mesura d'aquesta nova realitat i realitzats des de l'oferta.
1. Introducció

Durant els últims anys han proliferat diversos estudis que tenien per objectiu el mesurament de l'economia digital [1] . El denominador comú d'aquests estudis és la utilització d'una metodologia basada en l'aproximació al sector TIC a partir de la identificació de les seves branques d'activitat. Un dels principals inconvenients d'aquestes aproximacions és la manca de consens en la mateixa definició del sector, fet que fa difícil comparar-les, tant per àrees geogràfiques com per la metodologia emprada.

El Departament de Comerç dels EUA, va publicar el juny del 1998 el primer informe sobre la mesura de l'economia digital [2] , d'una importància cabdal perquè va assentar les bases d'una definició de les branques productives que defineixen el sector TIC, com a punt de partida per a la modificació de la comptabilitat nacional dels EUA. Una de les conseqüències immediates del canvi dels comptes nacionals [3] va ser l'aparició del sector TIC a la Taula Input-Output dels EUA per a l'any 1996 publicada el desembre del 1999.

L'objectiu que persegueix aquest article és, a partir de la combinació de la informació facilitada per l'Emerging Digital Economy II i la Taula Input-Output del 1996, definir una metodologia per a calcular la demanda del sector TIC i, en concret, un indicador de demanda de TIC per a l'economia dels EUA.

D'aquesta manera, es presenta un nou enfocament per a abordar l'estudi d'aquest sector econòmic emergent -la indústria de la informació-, definit per les TIC. La superació dels enfocaments tradicionals d'oferta a partir de l'estudi de la demanda té grans virtuts. En primer lloc, el sector TIC és un dels principals exemples de globalització productiva, per la qual cosa un enfocament d'oferta tendeix a distorsionar el còmput nacional. En segon lloc, l'outsourcing, com a factor subjacent en l'espectacular avenç del sector TIC, desvirtua l'anàlisi detallada per les branques productives. I, en tercer lloc, l'anàlisi des de la demanda ens permet una aproximació a la despesa efectiva en TIC per part dels agents econòmics.

La metodologia presentada permet, a partir dels agregats econòmics d'un país, saber la despesa efectiva en TIC per mitjà de la proposta de l'indicador de demanda. En aquest marc general, aquest article descriu en un primer apartat l'estructura econòmica del sector TIC als EUA, mentre que en un segon apartat es defineix la metodologia de l'indicador de demanda de TIC.


2. Estructura econòmica del sector TIC als EUA

Segons l'informe del Departament de Comerç dels EUA, el nucli dur del sector TIC és definit per dos subsectors: el subsector de la informació i el subsector de la comunicació. Com es pot apreciar al quadre 1, el subsector de la informació es descompon en maquinari i en programari i serveis i el subsector de la comunicació inclou les branques d'equips i serveis de la comunicació.

D'altra banda, s'han ajustat els sectors SIC a 4 dígits de l'Emerging Digital Economy amb la descripció de branques productives a 2 dígits de la Taula Input-Output del 1996. Cal destacar que l'equivalència és pràcticament exacta [4] entre les diferents branques d'activitat, amb l'excepció de les vendes a l'engròs i al detall de maquinari i programari, per a les quals no s'ha trobat equivalència en la classificació a 2 dígits de la Taula Input-Output.

Quadre 1. Taula d'equivalència entre les branques productives del sector TIC i els sectors productius (2 dígits) de la Taula I-O dels EUA

Una de les conseqüències més rellevants del quadre 1 és l'evident transversalitat de la tradicional classificació de branques d'activitat, cosa que torna a posar de manifest l'encavallament dels serveis amb la indústria.

Una vegada identificats els sectors TIC a la Taula Input-Output, ja s'han assentat les bases per a prosseguir l'anàlisi de l'estructura econòmica del sector. Prèviament, és important destacar que som davant d'un sector econòmic emergent, amb un comportament extraordinàriament dinàmic [5] i que manifesta unes taxes mitjanes i anuals de creixement nominal del VAB generat properes al 10% entre el 1994 i el 1999. D'aquesta manera, la participació sobre el total de l'economia dels EUA del sector TIC ha passat d'un 5,7% el 1991 a un 7,9% el 1999. A més, l'aportació al creixement econòmic ha arribat a superar el 14% durant aquest període [6] .

El pas següent per a la determinació d'un indicador de demanda de TIC és el còmput dels diferents agregats macroeconòmics de demanda del sector. La matriu de demanda final de la Taula Input-Output del 1996 ens permet aquesta aproximació, un resum de la qual es presenta al quadre 2. El primer que es destaca de les dades obtingudes per al 1996, són les diferències estructurals entre el subsector de la informació i el subsector de la comunicació:

- El sector de la informació és bàsicament inversor privat, fet que, tenint en compte el seu ràpid procés de maduració, explica les importants expectatives de creixement que té [7] .

- El sector de la comunicació és fonamentalment consumidor privat, cosa que, si es considera que es troba en un procés de maduració, també explica el seu procés d'expansió [8] .

En segon lloc, i en relació amb el total de l'economia, cal destacar que el consum privat del sector TIC representa un percentatge del 3,4%, molt inferior a la participació que hi té la inversió privada (21%). Finalment, és important assenyalar l'elevat grau d'obertura exterior d'aquest sector econòmic, amb una participació propera al 15% i al 17% sobre el total d'exportacions i d'importacions, respectivament.

Quadre 2. Distribució del sector TIC per components de la demanda. 1996

Una vegada estudiada la dimensió del sector TIC respecte al total de l'economia, és rellevant analitzar els components de demanda dins del mateix sector TIC, detallats al quadre 3.

El que és més destacable de la informació que subministra el quadre, a part de la confirmació del caràcter de maduració i transformació del sector TIC, és l'elevat grau d'obertura exterior. Els 33 punts de diferència en el grau d'obertura exterior del sector TIC en relació amb el total de l'economia (55% i 22%, respectivament, el 1996) són una prova de l'elevat grau de mundialització d'aquest sector, fet que està ben d'acord amb una de les característiques fonamentals de l'economia del coneixement: el desenvolupament de xarxes de comunicació i producció en l'activitat econòmica que sobrepassen l'àmbit geogràfic nacional.

Quadre 3. Participació dels components de demanda sobre el total del PIB. 1996

Finalment, el mesurament d'aquest sector de la indústria de la informació no es pot restringir exclusivament al seu nucli dur, ja que l'aparició i consolidació de les tecnologies digitals va transformant tots els sectors econòmics. El seu grau de penetració pot ésser observat per mitjà de la matriu de demanda intermèdia de la Taula Input-Output.

Al quadre 4 es reprodueixen les branques productives intensives en la utilització de tecnologies digitals a partir d'un llindar d'un 5% del valor afegit generat per aquestes tecnologies en cadascuna de les branques. Així, de les 85 branques d'activitat contingudes en la classificació a 2 dígits de la Taula Input-Output, 18 superen aquest llindar i, a més, expliquen un 22,7% del VAB generat per al total de l'economia.

Una de les principals conclusions que es desprèn d'aquest estudi de sinergies és que les TIC abracen la totalitat de sectors productius tradicionals (agricultura, indústria i serveis). A més, cal destacar que tres de les grans branques d'activitat de l'economia dels EUA (finances, serveis sanitaris i vendes a l'engròs) utilitzen entre els seus inputs un percentatge proper al 6% de tecnologia digital.

Las branques que són més intensives en tecnologies de la informació i la comunicació són els vehicles de motor (automòbils de passatgers i camions) amb un 42,5% del total del seu VAB, els altres materials i instruments elèctrics (32,2%), la indústria aeronàutica, els gasoductes, oleoductes i altres i el material de transport (amb participacions pròximes al 22% de tot el seu VAB participat per les TIC).

Quadre 4. Les branques productives de l'economia dels EUA intensives en la utilització de TIC. 1996


3. La metodologia de l'indicador de demanda de TIC

En aquest segon apartat de l'article es detalla la metodologia per al càlcul d'un indicador de demanda de TIC.

Es parteix de la definició dels índexs de disponibilitats que mesuren la despesa efectiva dels agents econòmics dissociant entre consum i inversió per a qualsevol tipus de béns i serveis. Aquest indicador de demanda, com s'aprecia a l'equació (1), té dos components: el primer es refereix a la suma de la producció nacional i les importacions menys les exportacions, component que ens aproxima a la demanda efectiva dels agents econòmics dels EUA, que en la segona part de l'equació es descompon en consum i inversió.

Les dues equacions següents detallen els components de l'indicador de demanda, tant per al sector TIC com per al total de l'economia.

Com es pot apreciar al quadre 5, la demanda del sector TIC ha crescut progressivament durant els darrers anys a l'economia dels EUA, de manera que ha passat del 6,4% del total de la demanda el 1993 al 8% el 1998, amb una tendència creixent a tots els exercicis.

A més, aquest mètode de càlcul de la demanda per part dels agents econòmics permet, en dissociar les principals macromagnituds, un ràpid càlcul de quina és la demanda del sector TIC, partint de la base de les dades agregades de comptabilitat nacional.

Tot i això, aquest mètode imposa la restricció de suposar fixos els coeficients de participació respecte al total dels agregats macroeconòmics que la Taula Input-Output ens va determinar per al 1996. Aquesta restricció serà relaxada al final de l'article i ens permetrà l'obtenció d'un indicador dinàmic de demanda efectiva de despesa i inversió del sector TIC.

Quadre 5. Indicador de demanda de TIC (IDTIC) de l'economia dels EUA. 1993-1998

Com s'apuntava en l'anàlisi dels efectes sinèrgics del sector TIC en la resta de l'economia, les branques productives no incloses en el nucli dur del sector TIC -és a dir, la resta de l'economia- també fan una demanda efectiva al sector TIC.

El quadre 6 incorpora a la demanda de TIC feta pel mateix sector la demanda de la resta de branques productives identificades al quadre 4. D'aquesta manera, l'indicador de demanda en tecnologies de la informació i la comunicació ampliat (IDTICA) es defineix com la demanda realitzada pel mateix sector TIC (IDTIC) més la demanda realitzada pels sectors que en fan un ús intensiu. Així, s'obté una participació de l'IDTICA sobre el total de la demanda del 10,4% per al 1996, percentatge un 7,5% del qual correspon a l'IDTIC, i la resta, als sectors que en fan una utilització intensiva.

Quadre 6. Ampliació de l'indicador de demanda als sectors intensius en TIC als EUA i determinació de l'IDTICA. 1996-1999

A més, s'ha reproduït l'anàlisi dinàmica per a l'IDTICA amb la mateixa metodologia emprada per a l' IDTIC. És a dir: a partir dels coeficients dels indicadors de demanda del sector sobre el total dels components de consum privat, inversió privada i consum i inversió pública, s'ha dinamitzat la sèrie fins al 1999. El resultat per a aquest darrer any mostra una participació, tant de l'IDTIC (7,9% del total de la demanda) com de l'IDTICA (10,8%), inferior a l'esperada i menor que l'assolida el 1998.

Com s'ha assenyalat més amunt, aquest resultat s'explica per la utilització de les participacions constants sobre el total dels agregats macroeconòmics, obtingudes a partir de la Taula Input-Output del 1996. Tanmateix, i per a acabar el disseny de l'indicador, les sèries originals han estat corregides, tant de l'IDTIC com de l'IDTICA, per la participació que, des de l'oferta, presenta el sector en relació amb el conjunt de l'activitat econòmica.

Gràfic 1. Evolució de l'IDTIC i de l'IDTICA als EUA. 1993-1999

El resultat final, com es presenta al gràfic 2, és plenament satisfactori i mostra una evolució de l'IDTICA clarament alcista i amb un percentatge respecte al total de la demanda de consum i d'inversió de l'economia dels EUA proper a l'11,5% el 1999.

Gràfic 2. Evolució de l'IDTIC i de l'IDTICA als EUA, corregits per la seva taxa de creixement potencial. 1993-1999


4. Conclusions

Hi ha diferents estudis que tenen per objectiu el mesurament de l'economia digital. La majoria aborden la quantificació d'aquesta nova realitat econòmica a partir de mètodes des de l'oferta. Aquest article proposa un mètode alternatiu basat en una proposta de càlcul des de la demanda.

L'indicador de demanda de TIC demostra, per a l'economia dels EUA, que la demanda del sector TIC representava, el 1999, un 8,3% del total de la demanda, mesurada per mitjà del consum i la inversió, tant públics com privats.

L'efecte difusor de la revolució tecnològica sobre el conjunt de l'economia es troba en una primera fase, ja que l'indicador de demanda de les branques productives que fan un ús intensiu de TIC indicava un 3% de la demanda total el 1999.

La demanda del sector TIC ampliat representava, el 1999, prop de l'11,5% del total de la demanda, quan el 1996 no arribava al 10,5%. Aquest creixement de la demanda, juntament amb un elevat dinamisme de l'oferta, que es completa amb un elevat grau d'obertura exterior, defineix un context que situa l'economia dels EUA davant d'un canvi estructural.

El sector de la informació i la comunicació basa l'estructura productiva en una tecnologia digital, que defineix aquest sector nuclear de l'economia del coneixement. Així, la indústria de la informació, integrada pel sector TIC i per la indústria dels continguts, està en una fase de consolidació.

La tecnologia digital ha generat un procés de creació i maduració del sector de la informació, mentre que la tecnologia digital associada al sector de la comunicació va transformant aquesta clàssica branca d'activitat. En aquest context s'explica, des de l'òptica de la demanda, que el sector de la informació sigui un sector bàsicament inversor mentre que el sector de la comunicació sigui un sector bàsicament consumidor.

Finalment, aquest article posa en relleu la necessitat d'aprofundir en l'anàlisi de l'economia del coneixement mitjançant la construcció i consolidació de nous indicadors i la comparació amb altres àrees econòmiques del món.


Apèndix estadístic

Quadre I. Comparació del valor afegit generat pel sector TIC, segons la Taula Input-Output dels EUA i segons l'Emerging Digital Economy II. 1996

Quadre II. Contribució del sector TIC al creixement econòmic dels EUA. 1991-1999

Quadre III. Comprovació de l'indicador de demanda de TIC a l'economia dels EUA amb els resultats de la Taula I-O. 1996

Bibliografia:

DTI (1998): Our Competitive Future Building the Knowledge Driven Economy. Londres.

EITO (1999 i 2000): European Information Technology Observatory 99. European Information Technology Observatory 00. Frankfurt del Main.

European Comission (1999): V Report on the Implementation for the Telecommunications Regulatory Package. Brussel·les.

Ilzkovitz, Fabienne; Mogensen, Ulrik (1999): "Tecnologías de la Información y de las comunicaciones en Europa. Problemas y desafíos". Papeles de Economía Española, núm. 81, Madrid.

OCDE (1998): Science,Technology and Industry Outlook. París.

US Bureau of Economic Analysis (1999): Comprehensive Revision of NIPA Tables. Washington DC. (Octubre 1999).

US Bureau of Economic Analysis (1999): Interindustry Relationships in the U.S. Economy: New Input-Output Estimates for 1996. Washington DC. (Desembre 1999).

US Department of Commerce (1998): The Emerging of Digital Economy. Washington DC. (Juny 1998).

US Department of Commerce (1999): The Emerging of Digital Economy II. Washington DC. (Juny 1999).

US Department of Commerce (2000): The Digital Economy. Washington DC. (Juny 2000).

US Department of Commerce, Economics and Statistics Administration and Bureau of Economic Analysis (1998): Benchmark Input-Output Accounts of the United States, 1992. Washington DC. (Setembre 1998).



Enllaços relacionats:

Secretariat del Govern dels EUA per al Comerç Electrònic:
http://www.ecommerce.gov/
Departament de l'OCDE per a la Societat de la Informació:
http://www.oecd.org/dsti/sti/it/
Direcció General de la Comissió Europea per a la Societat de la Informació:
http://europa.eu.int/comm/dgs/information_society/index_en.htm
Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació del Ministeri de Ciència i Tecnologia:
http://www.setsi.mcyt.es/
Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya:
http://www.gencat.es/dursi/
[Data de publicació: març de 2001]


SUMARI
1.Introducció
2.Estructura econòmica del sector TIC als EUA
3.La metodologia de l'indicador de demanda de TIC
4.Conclusions
Apèndix estadístic


Nota 1:

. DTI (desembre del 1998): Our Competitive Future Building the Knowledge Driven Economy. EITO (març 1999-2000): European Information Technology Observatory 99 I European Information Technology 2000. OCDE (1998): Science, Technology and Industrial Outlook. Comissió Europea (DG3) (1996): Information, Technologies, Productivity and Employment.
Nota 2:

US Department of Commerce (1998, 1999 i 2000): Emerging Digital Economy I i II. The Digital Economy.
Nota 3:

L'octubre del 1999, el Bureau of Economic Analysis va canviar alguns conceptes de la comptabilitat nacional (NIPA Tables). Concretament, la despesa en TIC va passar de considerar-se consum a considerar-se inversió.
Nota 4:

Vegeu el quadre de l'apèndix estadístic, on es detalla el valor afegit del sector TIC i dels seus components el 1996, elaborat pel Departament de Comerç dels EUA i per la Taula Input-Output. És molt important l'equivalència en el valor afegit generat amb informació d'ambdues fonts i amb una diferència mínima del 0,8%.
Nota 5:

Vegeu el quadre II de l'apèndix estadístic.
Nota 6:

Segons l'aproximació en termes reals, el sector TIC va explicar prop del 30% del creixement econòmic durant el 1997 i el 1998.
Nota 7:

En termes de comerç electrònic s'anomena d'empresa a empresa (business to business).
Nota 8:

En termes de comerç electrònic s'anomena d'empresa a consumidor (business to consumer).