Des de l'aparició d'Internet i la seva expansió posterior, la majoria dels estudis s'han centrat en els efectes que ha tingut i han analitzat la figura del receptor i el missatge. Però les tecnologies, recursos, productes i públics nous, fruit de la digitalització, també han modificat múltiples aspectes de la tasca informativa. El periodista, com a emissor, afronta un canvi radical de les relacions socials i laborals, sense oblidar la repercussió econòmica derivada d'una nova situació.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
L'aplicació d'Internet com a eina diària de treball s'ha integrat a molts sectors de la societat, i el periodisme no s'ha mantingut al marge d'aquesta tendència, cosa que ha generat tot un nou potencial per al professional de la informació. Aquests canvis que afecten el periodista es manifesten en diversos sentits:
|
 |
| 2.
| El nou context socioeconòmic |
|
|
S'equilibra l'accessibilitat als periodistes. Internet, com a canal obert, vincula el professional amb altres emissors i receptors de la informació, de manera que afavoreix la creació de noves fórmules de contacte amb tres sectors principals:
|
-els col·laboradors, corresponsals i enviats especials;
-les fonts d'informació
[1]
;
-els lectors.
|
|
En aquest sentit, els agents que tracten, produeixen i consumeixen la informació estan units per un nou enllaç, el correu electrònic.
|
·A aquest apartat s'hi hauria d'afegir una nova relació més específica, que vincula els periodistes entorn dels grups de discussió (newsgroup), interacció que els permet adaptar la seva feina als últims avenços segons les experiències contrastades.
·Però en introduir-se en un mercat dinàmic, també està exposat a perills, com la possibilitat que augmenti la inseguretat del periodista en no disposar d'un perfil exacte del seu lector
[2]
.
·Internet permet desenvolupar la professió amb una fórmula autònoma[3]
però d'aquesta pràctica es pot derivar un inconvenient: l'extensió de la figura de l'editor. L'ús extensiu de l'eina bàsica de treball implica que emissor i receptor participin d'un sistema integrat, en què l'ordinador creador és igual que el destinatari. Així el periodista s'haurà d'encarar a vegades amb la figura de l'internauta mitjà[4]
, ja que potencialment qualsevol usuari pot redactar una notícia i penjar-la a la xarxa. Però és aquest, el veritable rival? Encara que alguns mitjans han fomentat i fins i tot premiat el coneixement de les eines[5]
, generen informació en brut, i l'ha de filtrar un periodista universal[6]
. Mike Wendland adverteix de la presència d'una nova figura, l'infomediari, el recol·lector de continguts, que no representa un adversari perquè no roba les històries, només hi crea enllaços, i la seva existència pot estimular i reactivar el periodista reproduint la seva línia d'agressivitat, innovació i ràpida actualització[7]
.
|
|
|
|
|
|
·Augmenta el grau de compromís. El professional del diari no disposa de 24 hores per a generar notícies. Malgrat això, encara que el discurs informatiu estigui obert des d'una perspectiva temporal, s'ha de reconèixer l'existència d'una franja horària, la nocturna principalment, en què resulta complicat aprofundir i contrastar la notícia, que queda reduïda a un avanç. Com recomanen Jerry Lanson i Barbara Croll a News in a New Century, s'ha de reservar temps per a pensar i evitar cometre errors.
·La fase de documentació i/o recerca resulta més accessible, cosa que també permet incrementar el nombre de fonts utilitzades (sense discriminació de l'idioma gràcies a aplicacions de traducció), seleccionar-les i contrastar la informació més ràpidament.
·Hi ha accessibilitat a camps molt específics, garantida per la tematització de la xarxa. Encara que Internet és una xarxa universal i popular, l'usuari exigeix rendibilitat temporal, per la qual cosa s'apreciarà la selecció feta pels mitjans en línia.
·L'accés a aquest banc de dades no es redueix a l'horari institucional, empresarial o comercial, cosa que permet més mobilitat del professional de la informació i un canvi d'horari laboral, que reforça l'allunyament del model clàssic de "periodista de carrer" en favor del periodisme passiu.
·La informació no es redueix a la notícia, sinó que es creen noves vies per a aprehendre la realitat per mitjà de mecanismes hipertextuals.
·Es redueixen les distàncies, cosa que permet un seguiment més professional de notícies internacionals.
·Com a derivació directa del punt anterior, s'amplia la cobertura de la informació.
·Hi ha un enriquiment del periodisme de serveis (el cost baix facilita l'elaboració extensiva d'informació relativa a agendes, programació de cines, televisions...).
|
|
|
|
|
Els apartats anteriors apunten a una economia de temps (s'eviten trasllats, es redueix el període d'enviament/recepció de documents o sol·licituds) i de diners (el preu d'aquesta "ajuda" es redueix al cost d'una telefonada local, excepte si l'empresa s'acull a la fórmula de la tarifa plana).
|
·Redueix l'ús de missatgeria, cosa que també retalla despeses de l'empresa.
·Disposa del do de la ubiqüitat. Amb els missatges electrònics o amb la videoconferència es poden multiplicar els contactes directes amb diversos punts del planeta i evitar els trasllats.
·La veritable riquesa del mitjà rau en l'audiència, per la qual cosa l'empresa pot incentivar els periodistes més llegits. El professional adquireix per aquesta via uns ingressos extres si es subscriuen a la seva columna o si visiten sovint els seus escrits, cosa que promou un afany de superació diari i la defensa del contrast de la informació per a evitar errors o enganys que el lector no perdoni.
·L'àmbit laboral d'aquest professional no es redueix al camp editorial, sinó que també pot millorar la capacitat i la rendibilitat dels gabinets de premsa
[8]
. A l'Estat espanyol, el primer estudi de comunicació elaborat per Inforpress i l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) afirma que el 70 per cent de les empreses han modificat el departament de comunicació per a adaptar-se a Internet.
·Per a reduir els períodes de cerques també sorgeixen portals específics per a periodistes
[9]
, però el professional ha de ser conscient que són un filtre, un treball esbiaixat.
|
|
·Per a assimilar aquesta reconversió de l'exercici informatiu i el context en què s'emmarca cal ser caut, i Carlos Soria sentencia que s'ha de prioritzar el desenvolupament humà sobre el tecnològic perquè el canvi sigui total
[10]
.
|
|
|
| 3.
| L'opinió dels periodistes britànics |
L'estudi "UK Media in Cyberspace Survey 2000" recull els avantatges i inconvenients que els periodistes britànics atribueixen a Internet:
|
-per al 68 per cent el principal benefici és la troballa de fonts;
-el 63 per cent destaca la rapidesa en l'arreplega d'informació;
-els periodistes més grans de 55 anys subratllen com a rellevant l'arxiu d'històries passades;
-per als periodistes més joves un gran avantatge és l'obtenció d'idees per a futurs articles o reportatges, teoria no compartida pel 86 per cent dels autònoms (freelance);
-els beneficis a què atorguen menys importància són l'estalvi de costos, la interacció amb altres periodistes i la facilitat de l'edició;
-el 12 per cent dels enquestats pensa que Internet no té inconvenients, mentre que l'1 per cent defensa que no aporta cap benefici;
-per al 47 per cent el principal inconvenient és la immensa quantitat d'informació que s'ha de processar;
-el segon problema al·ludit és la manca de formació (32 per cent); un 57 per cent dels quals hi tenen un accés limitat a la feina;
-i, finalment, les dones es mostren més impacients quan redirigeixen els documents digitals: el 40 per cent d'elles acusen aquesta pèrdua de temps enfront del 25 per cent dels homes.
|
|
|
|
|
|
[Data de publicació: abril de 2001]
|
| | |
