El canvi que està originant Internet en tots els camps també ha arribat a la fiscalitat. Així, els sistemes tributaris han d'adaptar-se a la nova realitat que sorgeix com a conseqüència de les transaccions comercials de béns intangibles i de la fallida del concepte d'àmbit d'aplicació nacional dels sistemes impositius. En aquest treball presentem els principis que han de sustentar la fiscalitat dels entorns virtuals, les principals qüestions objecte del debat —sobretot el concepte d'establiment permanent— i les primeres propostes que tant des de l'àmbit nacional com internacional es porten a terme actualment.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
La hisenda pública obté, per mitjà dels tributs, els ingressos necessaris per finançar les diferents actuacions que l'Estat ha de portar a terme. Tanmateix, el sistema fiscal, columna vertebral del progrés econòmic i social d'un país, passa avui en dia per una època de canvi a causa d'una modificació radical en el concepte de tributació derivat de la introducció de les tecnologies de la informació i el coneixement. Així, la fiscalitat clàssica, des de la seva òptica jurídica i econòmica, es basa en el gravamen de la renda, el patrimoni i la despesa, és a dir, els béns tangibles. Fins i tot, quan es va introduir el concepte de la venda a distància i, posteriorment, les transaccions a través d'Internet, el sistema tributari, que estava basat en aquestes tres figures, continuava sent completament vàlid, ja que és indiferent des del punt de vista tributari comprar béns tangibles en entorns virtuals o en entorns reals. Tanmateix, el desenvolupament d'Internet i el comerç electrònic va plantejar la possibilitat de comprar i de vendre béns intangibles, és a dir, béns en què el servei i la venda es realitzen exclusivament a través de mitjans electrònics. Per tant, l'aparició d'aquest tipus de béns, i la seva importància cada cop més gran, propicia la necessitat d'adaptar els diferents sistemes fiscals a la nova realitat. Fruit d'aquest canvi és l'aparició de diferents propostes, com ara el bit tax, un tribut que tindria com a fet imposable el nombre de bits d'informació rebuts per cada comprador. A més, juntament amb la definició fiscal d'aquest tipus d'intercanvis comercials, també està en situació de fallida dins el sistema tributari clàssic el concepte de territori nacional, com a àmbit d'aplicació, i el d'Estat, com a jurisdicció fiscal, ja que els servidors actuals presten els seus serveis a empreses o persones físiques situades en qualsevol lloc del món.
La fiscalitat dels entorns virtuals, en conseqüència, implica una modificació dels principis tant de la imposició directa com de la indirecta. Així, en la imposició directa (per exemple, en l'impost sobre societats) caldrà identificar el subjecte passiu i la jurisdicció fiscal competent, mentre que en la imposició indirecta (l'IVA, per exemple) s'han de definir aspectes com ara la localització del fet imposable o la qualificació fiscal dels béns intangibles.
En aquest estudi farem referència a tres temes: els principis impositius de la fiscalitat dels entorns virtuals, les principals qüestions que planteja la tributació d'aquests entorns i una breu referència a les primeres propostes que s'aporten en aquests moments per a adaptar els tributs a aquesta nova situació. Acabarem aquest article presentant les principals conclusions a què arribarem, a més de la bibliografia utilitzada i una relació d'enllaços d'interès sobre el tema tractat.
|
|
 |
| 2.
| Principis impositius de la fiscalitat dels entorns virtuals |
Els principis impositius que han de regir la fiscalitat dels entorns virtuals, d'acord amb l'OCDE (1998) i la comissió d'estudi creada pel Ministeri d'Hisenda d'Espanya (2000), consisteixen a adaptar els principis de la fiscalitat clàssica a la nova situació derivada de la introducció d'Internet i del comerç electrònic. Fem un cop d'ull a cada un d'aquests principis:
|
 |
Principi de Neutralitat. El disseny dels tributs que graven operacions en entorns virtuals o reals no pot condicionar ni positivament ni negativament l'activitat econòmica que se'n deriva.
|
|
|
|
Principi d'Eficiència: Els costos d'administració d'aquests nous sistemes fiscals, tant per a l'Administració tributària com per al subjecte passiu mateix, han de ser mínims.
|
|
|
|
Principi de Seguretat Jurídica i Flexibilitat: El marc jurídic fiscal ha de ser clar i precís, a més de flexible per a adaptar-se als nous canvis en els entorns virtuals.
|
|
|
|
Principi d'Equitat: El sistema fiscal no ha de discriminar cap subjecte passiu per la manera de portar a terme les transaccions comercials.
|
|
|
|
Principi de Suficiència: Qualsevol regulació del comerç electrònic i d'Internet ha de generar els recursos impositius suficients per a finançar la despesa pública.
|
|
|
|
|
| 3.
| Principals qüestions fiscals |
L'adaptació dels sistemes fiscals a la nova realitat derivada dels entorns virtuals ocasiona diferents qüestions tributàries. N'estudiarem tres bàsicament: el concepte d'establiment permanent, la qualificació de les rendes obtingudes i la identificació i localització del proveïdor no resident (Collado, 2000).
|
|
|
La literatura mostra dues postures diferenciades a l'hora de fixar l'establiment permanent de les empreses puntcom:
|
|
Per l'emplaçament del servidor o el web de l'empresa.
|
|
|
|
Per criteris d'implantació de l'empresa puntcom en el territori d'un país.
|
|
La primera postura, defensada per l'OCDE, es basa en el concepte d'establiment permanent que assenyala l'article 5 del Model de Conveni de Doble Imposició de l'OCDE. D'aquesta manera, en l'article esmentat es determina clarament quan ens trobem en presència d'aquest tipus d'establiment:
|
|
És establiment permanent qualsevol mena d'equip informàtic fix, entenent fix com l'equip que estigui en un lloc determinat per un període de temps suficient i que s'utilitzi per a realitzar operacions de comerç electrònic.
|
|
|
|
No es considera establiment permanent una pàgina web, ja que no conté els elements virtuals fonamentals, concretament pel fet que la pàgina no pressuposa l'existència de béns tangibles que permeti apreciar una organització empresarial.
|
|
La segona postura, d'altra banda, és la que defensa el grup d'estudi creat pel Ministeri d'Hisenda espanyol l'any 2000. Segons aquesta postura, l'establiment permanent seria el servidor o la pàgina web que té una activitat econòmica contínua o una presència física en un estat, amb l'alternativa de matisar aquest plantejament d'acord amb la determinació d'un volum mínim d'operacions comercials portades a terme per aquest establiment en el país corresponent.
|
|
|
La qualificació de les rendes obtingudes per les empreses virtuals es basa, com ja hem assenyalat anteriorment, en el principi de neutralitat: la realització d'una operació en xarxa ha de generar el mateix tipus de renda que si l'operació es fes fora. Per tant, podem presentar la qualificació de la renda obtinguda per les empreses puntcom tot assimilant-la a tres operacions comercials diferents (Collado, 2000):
|
|
La venda d'articles protegits per copyright equival a una renda generada per una compravenda en un entorn real.
|
|
|
|
La cessió d'un dret limitat sobre un copyright (per exemple, el dret de reproduir un programari i distribuir-lo en una àrea geogràfica) equival a una renda qualificada com a cànon.
|
|
|
|
La transmissió d'un copyright sense cap limitació que suposi la venda del dret equival a una renda qualificada com a increment del patrimoni.
|
|
|
|
|
Una altra de les qüestions que ha de solucionar la fiscalitat dels entorns virtuals consisteix en la identificació i la localització del proveïdor no resident, que es realitza mitjançant l'anàlisi de dues qüestions relacionades amb la imposició directa i la indirecta:
|
|
Respecte de la imposició directa, la fixació del domicili fiscal de l'empresa puntcom, d'acord amb el que hem assenyalat més amunt per a determinar l'emplaçament de l'establiment permanent, n'establirà la jurisdicció fiscal.
|
|
|
|
Pel que fa a la imposició indirecta, caldrà determinar els domicilis fiscals de cada una de les parts que actuïn en una transacció comercial.
|
|
|
|
|
| 4.
| Adaptació dels tributs als entorns virtuals |
La nova realitat a la qual s'enfronta el sistema tributari en conjunt ja comença a trobar respostes en diferents organismes públics, tant a escala nacional com internacional. Així, en l'àmbit internacional l'OCDE (1998 i 2000) marca les pautes generals que han de regir la fiscalitat dels entorns virtuals. D'altra banda, el Ministeri d'Hisenda d'Espanya (2000) també maneja solucions per adaptar el sistema impositiu espanyol a aquesta nova situació.
Si ens centrem exclusivament en les principals aportacions del grup d'estudi sobre la fiscalitat del comerç electrònic creat pel Ministeri d'Hisenda d'Espanya (2000), podem assenyalar algunes propostes que miren d'adaptar el sistema tributari espanyol als entorns virtuals i que intenten donar respostes a les qüestions esmentades més amunt:
|
|
El sistema fiscal vigent ha d'adaptar-se a les transaccions econòmiques realitzades mitjançant el correu electrònic, amb un canvi de disseny dels tributs que aculli aquesta nova realitat.
|
|
|
|
L'Administració tributària ha de portar a terme un control exhaustiu de les activitats econòmiques realitzades als llocs web, amb vista a aplicar-hi els tributs tant directes com indirectes.
|
|
|
|
Les transaccions comercials de béns tangibles i intangibles de les empreses puntcom es poden controlar, i s'han de controlar, per mitjà de tres actuacions diferents. La primera implicaria el seguiment fiscal de les pàgines web on es produeixin les transaccions comercials. La segona, el desenvolupament de sistemes que controlin el pagament d'impostos de les empreses de missatgeria i de paqueteria, com a font indirecta d'informació de les transaccions comercials efectuades per les empreses puntcom. La tercera actuació consistiria en el seguiment, mitjançant els registres bancaris, de les operacions comercials realitzades per aquest tipus d'empreses.
|
|
|
|
L'Administració tributària podria elaborar i lliurar etiquetes de conformitat fiscal als llocs web que compleixin uns determinats paràmetres fiscals. Aquestes etiquetes mostrarien el compliment de les obligacions tributàries per part de les empreses corresponents.
|
|
|
|
|
| 5.
| Conclusions |
La incorporació d'Internet i el comerç electrònic a les transaccions comercials de béns tangibles i intangibles fa que sigui imprescindible un canvi en els principis impositius que han de regir la fiscalitat. El repte és doble: en primer lloc, definir clarament com es gravaran els béns intangibles que es compren i es venen exclusivament a través d'Internet, i en segon lloc, superar el concepte d'àmbit d'aplicació nacional que fixen les jurisdiccions fiscals existents. L'ús dels principis impositius i els dissenys fiscals clàssics, basats en entorns reals, no permet donar una resposta correcta a aquest doble repte, per la qual cosa, igual com s'esdevé en altres camps a causa de l'impacte de les tecnologies de la informació i el coneixement, resulta necessari canviar el concepte tradicional de tribut per un de més ampli. És per això que al nostre entendre els sistemes tributaris han d'evolucionar per donar resposta a dues grans qüestions fiscals que planteja Internet: d'una banda, el disseny de nous impostos indirectes per gravar els béns tangibles intercanviats exclusivament a través de la xarxa, i, d'altra banda, la coordinació dels sistemes tributaris, on s'ha de superar el concepte clàssic d'àmbit d'aplicació nacional per donar resposta a les empreses situades en una determinada àrea geogràfica que realitzen transaccions comercials amb la resta del món. Del camí correcte que triem en el disseny de la fiscalitat dels entorns virtuals pot dependre el nostre benestar futur.
|
|
|
|
|
CARBAJO VASCO, Domingo. (2000). "La fiscalidad y el comercio electrónico: problemas y oportunidades". A: Carta Tributaria, núm. 334, pàg. 1-11.
|
|
COLLADO, Albert. (2000). "La nueva fiscalidad del comercio electrónico". A: Diario Expansión, 31 de gener.
|
|
HORTALA i VALLVÉ, Joan; ROCCATAGLIO, Franco; VALENTE, Pier Giorgio. (2000): La fiscalidad del comercio electrónico. València: CISSPraxis.
|
|
MINISTERI D'HISENDA. (2000): Informe de la Comisión para el estudio del impacto del comercio electrónico en la fiscalidad española. Madrid: Secretaria d'Estat d'Hisenda.
|
|
OCDE. (1998). Electronic Commerce: Taxation Framework Conditions. [En línia]. París: pàgina Web.
www.oecd.org/daf/fa/e_com/framewke.pdf [Data de consulta: 27/3/00].
|
|
OCDE. (2000) Attribution of Profit to a permanent Establishment Involved in Electronico Commerce Transactions. [En linia]. París: Pàgina Web.
http://www.oecd.org/dar/fa/e_com/ec_3_ATTRIBUTION_Eng.pdf [Data de consulta: 03/02/01].
|
|
OLIVER CUELLO, Rafael. (1999). Tributación del comercio electrónico. València: Tirant lo blanch.
|
|
 | Australian Taxation Office |
| http://www.ato.gov.au |
| Pàgina que recull documentació legal i doctrinal sobre aquest camp d'estudi des d'una òptica diferent a l'europea. |
|
|
| E-Commerce Tax.Com |
| http://www.ecommercetax.com |
| Aquesta pàgina presenta un grup d'articles i comentaris de publicacions relacionats amb el tema. És una bona porta d'entrada al món de la fiscalitat dels entorns virtuals. |
|
|
| Institute for Fiscal Studies |
| http://www1.ifs.org.uk |
| Pàgina de l'Institut d'Estudis Fiscals del Regne Unit que subministra documents de treball i publicacions electròniques relacionades amb aquest tema. |
|
|
| Ministeri d'Hisenda d'Espanya |
| http://www.minhac.es |
| En aquesta pàgina trobarem tota la documentació relativa a la legislació aplicable i les principals propostes que des de l'Administració tributària central es fan ara mateix en el camp que tractem. |
|
|
| OCDE |
| http://www.oecd.org/daf/fa/e_com/public_release.htm |
| Recull informació sobre les propostes que fa l'OCDE en el camp de la fiscalitat dels entorns virtuals. |
|
|
|
|
[Data de publicació: juny de 2001]
|
| | |
