Aquest article vol oferir al lector una breu síntesi del contingut dels dos debats simultanis —un en català i l'altre en castellà— que es van desenvolupar virtualment entre els dies 20 de setembre i 2 d'octubre de 2001 des del portal de la UOC. Aquests debats, que van ser moderats per Martí Anglada, comentarista de política internacional a TV3 i Catalunya Ràdio, amb la col·laboració dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya, tenien com a objectiu essencial la discussió de diferents aspectes relatius als atemptats terroristes del passat 11 de setembre als EUA.
Les participacions s'estructuraven a través d'un seguit de qüestions plantejades pel mateix moderador que anaven evolucionant diferentment en funció de l'interès relatiu dels participants. Aquesta no era però una estructura tancada (com de fet no pot ser-ho cap debat seriós) de manera que les respostes a les qüestions formulades sovint derivaven cap a temàtiques més o menys comunes que apareixien periòdicament: així doncs, mentre que per una banda el debat girava al voltant de sis grans temes de reflexió, per altra banda, generava un segon tipus d'intervenció que tenia la intenció de respondre a preguntes més concretes sobre els fets de l'11 de setembre.
|
|
 |
El primer gran tema de reflexió es pregunta on recau la responsabilitat dels atemptats. En aquest sentit sembla útil fer una distinció entre les responsabilitats immediates, o a curt termini, i les responsabilitats a llarg termini, o de llarg abast. En el primer cas, es coincideix a atribuir la responsabilitat dels atemptats a uns fanàtics religiosos que han actuat de manera injustificable i que cal judicar de manera individual i mai en funció de la seva pertinença a una determinada religió o ètnia. El fet que cap grup o persona s'hagi atribuït els atemptats genera molts dubtes sobre la seva intencionalitat: es pretenia provocar la resposta dels EUA? Es volia l'enfrontament entre Occident i els països àrabs? Hi havia algun tipus de motivació econòmica?
La segona perspectiva sobre la responsabilitat pren una dimensió més general i obliga a una anàlisi aprofundida de les causes últimes que podrien explicar (no justificar) l'acte terrorista; en aquest sentit, es fa necessari l'estudi del context polític, social i econòmic on neixen i viuen les persones que es converteixen en terroristes a costa de la seva pròpia vida. Només així es podrà determinar si les potencies occidentals han tingut històricament algun paper en l'establiment d'unes condicions vitals tan extremes en els països àrabs que puguin conduir les persones cap a un integrisme religiós de caràcter violent. Evidentment, la superació progressiva d'aquestes condicions afavoriria, a llarg termini, la desaparició d'actes terroristes com els de l'11 de setembre.
Val a dir que aquest debat ha derivat cap a un posicionament més personal sobre el sentiment anti o pro nord-americà existent en el nostre país i sobre el paper que tenen els mitjans de comunicació com a formadors de l'opinió pública. ¿Els diaris, ràdios, televisions, etc. són realment independents i, per tant, suposen una garantia per l'existència de la llibertat d'expressió o, al contrari, amb els seus missatges responen a una estratègia econòmica i política dissenyada per les grans corporacions mundials? Quin és el grau de confiança que es mereixen?
El segon gran tema de discussió ha estat el de les conseqüències econòmiques dels atemptats: la percepció generalitzada és que aquestes conseqüències són negatives per als països occidentals (i més tenint en consideració els processos de globalització econòmica), però sortosament hi ha eines macroeconòmiques i capital humà suficient per fer que aquesta recessió no sigui tan seriosa com pugui semblar en un principi.
El tercer bloc de reflexió s'ha articulat entorn de la possibilitat que el nou context internacional afavoreixi la resolució definitiva del conflicte araboisraelià: la percepció generalitzada és que no és possible. Essencialment la treva en el conflicte després d'un any d'intifada s'entén com un parèntesi conjuntural: per construir la desitjada coalició militar contra el terrorisme internacional, als EUA els interessa comptar amb els països àrabs i pressionen Israel i els palestins perquè, de manera bilateral, moderin el seu conflicte. Hi ha dos elements que afavoreixen aquesta situació: d'una banda actualment la lluita palestina podria ser identificada amb facilitat com a terrorisme islàmic per part d'Israel i, d'altra banda, les accions violentes d'Israel podrien provocar una major espiral de violència a la zona que en cap cas afavoriria la creació de la coalició internacional. En qualsevol cas, sembla clar que la voluntat política que avui pot provocar un refredament del conflicte araboisraelià ve directament provocada pels atemptats terroristes i la necessitat nord-americana d'una resposta militar. Així doncs, la gran pregunta és: per què no s'ha impulsat aquesta voluntat política en altres circumstàncies? No deu ser que només compta la necessitat política immediata?
Com a quart tema de reflexió es planteja si l'home ha evolucionat en els seus valors de forma paral·lela al creixement espectacular del coneixement científic i tècnic.
Les posicions entorn aquesta gran pregunta es divideixen entre els que afirmen que el problema de l'home és que no ha evolucionat tant respecte als seus orígens biològics propers als animals (concretament, als seus orígens com a rèptil), i els que creuen, en canvi, que el principal problema tant de l'home com dels animals és precisament el progrés tècnic i científic.
Una cinquena tanda d'intervencions es genera com a resposta a una provocació que presenta els esdeveniments de forma dicotòmica, com un conflicte entre civilització i barbàrie, entre raó i fe, entre bons i dolents. Aquesta forma de presentar els fets de l'11 de setembre és criticada per ser massa maniquea i simplista en tant que equipara Occident amb civilització (els bons) i Orient amb barbàrie (els dolents). Es critica principalment la manca de distància i de sentit crític que aquesta posició manté respecte a les moltes deficiències de la nostra civilització. Des d'aquesta posició s'arriba a dir que la població d'Occident estaria tant alienada com la de l'Orient: en el cas d'Occident l'alienació no seria resultat de la subordinació al concepte de Déu (com a Orient), sinó de la subordinació al Capital.
Tancant el bloc de les grans reflexions o gran temes es planteja el paper dels líders polítics i de la seva responsabilitat en situacions d'aquest tipus. Aquí es distingeixen clarament dues posicions: hi ha qui atribueix molta responsabilitat als líders i els acusen d'incompetents, i hi ha qui distribueix aquesta responsabilitat més àmpliament entre tots els ciutadans. Aquestes dues posicions es fonamenten en divergències respecte a dues variables: 1) el marge —més ampli o més estret— de decisió dels líders, i 2) la seva relació amb uns votants desinformats i ignorants. En el primer cas, s'atribueix molta responsabilitat als líders perquè es dóna per suposat que tenen un marge ampli de decisió i, en canvi, "no tenen el valor" de prendre les decisions bones per por de perdre vots, ja que aquestes decisions solen ser impopulars degut a la ignorància dels votants. En el segon cas, en canvi, es treu responsabilitat als líders perquè d'una banda es dóna per suposat que tenen un marge de decisió limitat pels poders econòmics i, de l'altra, la responsabilitat per la ignorància del votant no és seva sinó de tots els ciutadans. Des d'aquesta posició, la responsabilitat de les decisions dolentes no és completament atribuïble als polítics ja que, al capdavall, aquests es comporten d'una manera racional per aconseguir els seus objectius (ser reelegits). Més aviat aquesta responsabilitat recau sobre els ciutadans que descuiden la seva responsabilitat com a ciutadans d'informar-se per millorar la qualitat de les decisions públiques. En definitiva, es planteja un dilema col·lectiu de difícil solució tenint en compte que és racional per als polítics continuar maximitzant les seves possibilitats de reelecció a través de decisions dolentes (o subòptimes) i per als ciutadans mantenir-se en la ignorància.
Finalment, com ja s'ha comentat, els debats van generar una sèrie d'intervencions que buscaven respondre a qüestions molt més concretes, com per exemple les intencions dels terroristes, què construir en lloc de les Torres Bessones, com mostrar la nostra solidaritat amb el poble nord-americà, on és Bin Laden, com hagués respost un president del Partit Demòcrata... Responent a aquestes preguntes, els participants van jugar amb diferents hipòtesis que permetien argumentar l'existència de posicions a vegades coincidents i a vegades clarament enfrontades.
|
|
 |
|
|
[Data de publicació: octubre 2001]
|
| | |
