L'expansió d'Internet planteja oportunitats i reptes per a tot tipus d'organitzacions en l'àmbit del disseny, l'explotació i l'actualització dels seus espais web. Oportunitats per a la difusió interna d'informació a través d'intranets i per a noves formes de relació amb clients i proveïdors a través de portals corporatius o extranets. Pel que fa als reptes, cal destacar la necessitat d'establir una òptima orientació a l'usuari per a optimitzar la cerca i recuperació d'informació. Aquesta orientació ha de tenir en compte també el context organitzacional, a fi que les solucions d'arquitectura d'informació siguin viables a llarg termini (l'experiència mostra sovint com el manteniment i l'evolució, a la llarga, són tan difícils o més que la concepció i la implementació de la versió inicial).
Louis Rosenfeld i Peter Morville tenen una àmplia experiència en consultoria sobre disseny i gestió d'espais web de gran complexitat. Això els permet establir un exhaustiu tractat sobre el tema a Information Architecture for the WWW, editat per O'Reilly el 2002 (cal remarcar que aquesta segona edició del 2002 és considerablement actualitzada i ampliada respecte a la de 1998, com requeria l'evolució dels espais web i la seva problemàtica en aquest període). El llibre és d'un alt interès per a aquelles persones que siguin responsables d'espais web corporatius davant els directius de la seva organització i que com a tals hagin de coordinar un equip de disseny i desenvolupament. Els autors provenen del camp de la biblioteconomia, la qual cosa es fa palesa en bona part de la teoria i els exemples exposats.
En primer lloc se situa conceptualment l'arquitectura d'informació. Per això es discuteixen algunes definicions (per exemple la de "Disseny estructural d'un espai d'informació per a facilitar la realització de tasques i accés intuïtiu al contingut"), es compara l'arquitectura web amb la biblioteconomia clàssica i es comenten diverses àrees relacionades (com ara disseny gràfic, enginyeria d'usabilitat i gestió del coneixement). Així mateix s'apunten diverses argumentacions sobre la importància de l'arquitectura, en termes de costos i valors, i es remarca el fet que la generalització de la xarxa Internet ha fet sorgir en un curt espai de temps milions de llocs web amb les seves respectives arquitectures, que gaudim o patim com a usuaris. Aquestes arquitectures són dissenyades i gestionades per professionals que procedeixen de diversos camps, com ara biblioteconomia o periodisme, els quals poden ser més o menys conscients del seu paper actual com a arquitectes. També es fa un primer apunt sobre necessitats i comportaments informacionals, alhora que es prevé respecte d'esquemes excessivament simplistes.
En segon lloc es presenten i s'exemplifiquen els principis bàsics de l'arquitectura d'informació d'un lloc web pel que fa als components següents: esquemes d'organització d'informació, sistemes d'etiquetatge, sistemes de navegació, sistemes de cerca, tesaurus i vocabularis controlats. Tots aquests components són discutits amb l'ajut de gràfics corresponents a llocs web reals, i es tenen en compte les relacions entre aquests subsistemes. És especialment remarcable, per l'exhaustivitat i la claredat amb què es presenta, l'apartat dedicat a navegació.
En tercer lloc es formula una proposta metodològica per a facilitar l'aplicació pràctica d'aquests principis al disseny d'espais web, amb l'objectiu de conjuntar adequadament els tres grans grups d'elements implicats en l'arquitectura: els usuaris (amb les seves necessitats, el seu comportament, la seva experiència i el seu vocabulari), el context organitzacional (que inclou l'estratègia, els objectius, la cultura, l'entorn tecnològic i els recursos humans i financers) i el contingut (on cal tenir en compte els documents existents i quina és l'estructura d'informació prèvia al disseny). Per aquest motiu es considera imprescindible que el disseny tingui una fase inicial de recerca amb relació als usuaris i el context organitzacional. S'examinen amb detall les tècniques de recollida de dades per a observar la situació de partida, a més de mètodes dissenyats per a incorporar adequadament, com a actors en el procés de disseny, tant usuaris de l'espai web com integrants de l'organització. En aquest apartat es tracten igualment una sèrie d'esquemes i documents que poden servir com a instrument de treball durant el procés de recerca, i també per a perfilar i presentar els resultats finals del procés de disseny, tenint en compte les dues audiències principals d'aquests productes resultants: els directius de l'organització (pel que fa a la formalització de l'estratègia i els objectius del lloc web) i l'equip implicat en el desenvolupament i l'actualització (amb relació a la formalització de l'estructuració d'informació i els procediments d'actualització).
Fins aquí hem descrit el que es pot considerar el nucli del llibre, que es completa amb diversos temes complementaris i amb l'ampliació d'altres que només s'hi apunten (per exemple, les implicacions en el terreny dels valors, com ara els punts de vista implícits en la classificació i en la terminologia, la conveniència de garantir l'accés a usuaris discapacitats o la conveniència de restringir l'accés a determinats continguts). Es fa una revisió de programari d'interès per al disseny i la gestió d'espais web i es tracten qüestions organitzatives, com ara el perfil dels integrants de l'equip web o el paper que poden tenir diferents departaments (especialment amb relació al grau de centralització o descentralització). També s'argumenta la conveniència que l'arquitecte d'informació es mantingui al corrent de l'estratègia global de l'organització, a fi de garantir que el lloc web respongui a aquesta estratègia al llarg del temps.
El llibre acaba amb l'exposició i la discussió de dos casos pràctics d'espais web reals, que representen situacions molt diferents: la intranet corporativa d'una gran empresa informàtica i una comunitat virtual oberta a desenvolupadors web de tot el món.
Finalment cal remarcar que l'exposició del contingut és clara: es destaquen els bons diagrames i gràfics. Encertadament, els autors tenen en compte la necessitat d'incloure, dins la situació prèvia al disseny, l'arquitectura i els continguts ja existents en format web (atès que, avui en dia, el cas més freqüent de disseny suposa la reforma més o menys radical d'un espai web existent, i no la creació des de zero). També s'agraeix la formulació de propostes metodològiques vàlides per a organitzacions amb molt diversos nivells de disponibilitat de recursos. Tot plegat fa que el llibre sigui molt interessant per a una audiència professional de gestors d'espais web, que de ben segur hi trobaran una diversitat d'elements útils per a la millora de les seves pràctiques.
|
 |
|
[Data de publicació: febrer de 2003]
|
|  | |
