Conèixer les línies de recerca, el treball dels competidors i les empreses líder d'un producte determinat són alguns dels principals objectius de la vigilància tecnològica, que l'autor d'aquesta conferència defineix com la captura, l'anàlisi, la difusió i l'explotació de les informacions tècniques útils per a la supervivència i el creixement d'una empresa. Escorsa, gerent d'una consultoria dedicada precisament a la vigilància tecnològica, reflexiona també sobre els processos de treball d'aquesta activitat, basats principalment en la recollida i el processament d'informació de múltiples bases de dades tècniques, en el recompte i la coocurrència de paraules clau, i en la creació de mapes tecnològics, que permeten obtenir una representació molt útil i visual dels àmbits estudiats. Finalment, remarca la importància creixent d'Internet en la intel·ligència competitiva —i el paper dels metacercadors i dels agents pull per a simplificar la tasca de vigilància—, i reflexiona sobre els punts d'intersecció amb la gestió del coneixement.
|
|
 |
| 1.
| Les empreses i la vigilància tecnològica |
Per començar, he d'agrair a l'Agustí Canals (director dels Estudis d'Informació i Documentació) i a la Universitat Oberta de Catalunya que m'hagin convidat a compartir amb vosaltres el nostre treball en l'àrea de la vigilància tecnològica i la intel·ligència competitiva. A IALE Tecnologia, juntament amb Ramon Maspons —que és consultor i autor de l'assignatura d'Intel·ligència competitiva de la llicenciatura en Documentació de la UOC—, ens dediquem al món empresarial d'una manera principalment pràctica. Espero, doncs, que en aquesta conferència veieu què es fa avui dia, ja que es poden fer coses bastant sorprenents. Intentaré ser bastant breu, aprofitant que molts de vosaltres, experts en documentació, no tindreu problemes a seguir-me. I si tenim temps, aniria bé de fer una mica de col·loqui.
Per tant, començaré parlant de vigilància tecnològica i cap al final de la conferència parlaré d'intel·ligència competitiva. De fet, són dues matèries que estan molt relacionades.
Començarem comentant algunes xifres. Les empreses europees perden 20.000 milions de dòlars nord-americans l'any treballant en innovacions o en invents que ja estan patentats. És a dir, moltes empreses —no solament a Europa, perquè això també passa als Estats Units o a altres països—, emprenen programes de recerca per intentar crear invents nous que puguin ser patentables i hi dediquen esforços, diners, hores de treball, etcètera. Però sovint es troben que a l'hora de patentar els diuen que allò no és nou, que ja està inventat. I ells responen: "Oh! És que he gastat molts diners en aquest treball". "El que vostè hauria d'haver fet era vigilar en comptes d'intentar patentar-ho". Això representa moltes pèrdues. Les empreses repeteixen coses que ja estan fetes, fan treballs que amb un bon sistema de vigilància de documentació no caldria repetir.
Els que treballeu amb documentació sabeu que estem submergits en una allau de documents. Els experts diuen que cada any es publiquen dos milions d'articles a les revistes tècniques, que s'enregistren un milió de temes. Diuen que cada dia apareixen set milions de noves pàgines web a Internet. Per tant, les empreses tenen, d'una banda, la necessitat de conèixer la informació, de saber el que ja està fet per aprofitar-ho, per no caure en la repetició i tenir desenganys com els que he comentat abans. Però de l'altra, l'empresa en general està tan saturada d'informació que necessita la informació adequada en el moment adequat per a prendre les decisions adequades. Això és el que li cal. I això és un problema difícil de solucionar per a la majoria d'empreses.
|
| Diapositiva 1 |
Al Japó, on la cultura de la vigilància està molt estesa, encara que les eines no tant, per produir un nou producte o per començar un nou projecte de recerca en general, comencen amb una primera fase de vigilància tecnològica i comercial. Tenen un projecte i el volen dur a terme, però abans es pregunten: "Què hi ha fet? Què han fet els competidors? Quina documentació i articles hi ha? Quines patents hi ha?" Per tant, hi ha una primera fase de vigilància tecnològica i comercial abans de començar res. Després ja assimilaran les tecnologies que han trobat desenvolupades, milloraran el producte, en crearan un de nou, el comercialitzaran, etcètera. Però en la cultura japonesa, més que en altres països, està molt assumit que primer s'ha de vigilar i conèixer el que ja està fet, i això és de bastant sentit comú.
|
| 2.
| Objectius i definició de la vigilància tecnològica |
Quins són els objectius de la vigilància tecnològica? Què pretén una empresa que ens ve a veure o que té problemes de vigilància tecnològica? En primer lloc, les empreses en general volen saber en quines tecnologies i en quins productes s'està treballant. És a dir, en l'àrea de la seva empresa, quines són les línies de recerca, amb què es treballa, amb què s'investiga, i, per tant, què es publica i què es patenta. Interessa tenir bastant clar quines tecnologies emergeixen, van a més, i quines tecnologies queden obsoletes i superades per d'altres que sorgeixen.
Saber què emergeix de nou en la meva àrea és un tema prioritari, ja que probablement interessarà captar-ho com més aviat millor. Si s'incorpora una bona tecnologia, pot donar avantatge a l'empresa. És clar que també et pots equivocar i sempre hi ha un risc a córrer.
En segon lloc, interessa conèixer què fan els competidors, en què fan recerca, on patenten, per on es mouen, per intentar seguir-los.
I, finalment, les empreses d'una tecnologia determinada volen saber qui és el líder, i a quin institut, a quina universitat, en quina empresa està, per intentar posar-se en contacte amb ell per obtenir avantatge.
Els objectius de la vigilància són més o menys aquests i donen lloc a situacions interessants, que el consultor de la UOC Ramon Maspons i jo hem viscut més d'una vegada, com ara sorprendre l'empresa en detectar una tecnologia nova en una àrea determinada. Normalment les empreses ja tenen informació sobre el que està passant. La vigilància no és nova. Sempre hi ha hagut una vigilància tradicional que s'ha generat a les fires de mostres. La gent sempre ha llegit revistes, ha parlat amb els clients, amb els proveïdors, ha desmuntat els productes... Això s'ha fet sempre.
Però ara estem en una nova etapa de la vigilància més potent, i després d'haver trobat tecnologies emergents que l'empresa no coneixia —normalment nosaltres treballem amb bases de dades d'articles tècnics, d'una banda, i amb bases de dades de patents, de l'altra—, la gent de l'empresa s'ha sorprès i ens ha dit: "Però això qui ho ha desenvolupat?". "Tal empresa japonesa". "Fantàstic, ens interessa molt. Ens llegirem amb detall les patents, els articles que parlin del tema i comprarem els bitllets per anar al Japó a entrevistar-nos amb l'empresa, amb la idea que ens faci una transferència de tecnologia". Aquestes coses comencen a ser bastant habituals en el món empresarial.
Una definició estàndard, entre les moltes que hi ha, diria que la vigilància consisteix a realitzar de manera sistemàtica la captura, l'anàlisi, la difusió i l'explotació de les informacions tècniques útils per a la supervivència i el creixement de l'empresa. La vigilància ha d'alertar sobre qualsevol innovació científica o tècnica susceptible de crear oportunitats o amenaces. A les empreses els agrada saber què passa, no tenir sorpreses, aprofitar les oportunitats, si poden, i evidentment combatre o fer front a les amenaces que es puguin presentar.
|
| 3.
| Procés de recollida d'informació |
Tal com he dit, nosaltres partim de la informació de bases de dades. Bàsicament, són bases de dades d'articles tècnics, com pot ser la Science Citation Index, la Medline (en el camp de la medicina), la Chemical Abstracts, la Compendex (per a temes d'enginyeria), la Inspec (per a temes d'electricitat i electrònica), etcètera. Cada vegada més, molts articles van a parar a aquestes bases de dades d'articles tècnics on es troba molta informació.
Amb les patents passa exactament el mateix; hi ha bones bases de dades. I en els tres o quatre anys últims, moltes d'aquestes bases de dades i molta informació interessant per a la vigilància es troben a Internet. Per tant, Internet té un paper destacat.
|
|
|
| Diapositiva 2 |
Per posar un exemple d'un registre de base de dades, agafarem un registre de la base de dades Compendex, d'un article en rus obtingut pel distribuïdor Dialog. El registre d'aquest article està dividit en diversos camps. Primer hi ha el títol de l'article, que pot contenir algunes paraules interessants, que nosaltres anomenem "clau", i que potser un ordinador potent equipat amb un bon programari és capaç d'identificar. Després hi ha l'autor, l'empresa on s'ha fet l'experiment, l'any de publicació, la llengua —en aquest cas és un article en rus—, l'abstract, els descriptors, que són paraules clau que figuren en el tesaurus —en l'índex de la base de dades—, i els identificadors, que són paraules clau que no figuren en el tesaurus i que normalment l'autor de l'article ha considerat que eren interessants per a definir-ne el contingut. Aquestes paraules, encara que no siguin en el tesaurus, figuren en aquesta base de dades. També hi ha altres camps, codis de classificació, etcètera.
Els registres de les patents tenen camps similars: el títol de la patent, la memòria, l'inventor, el titular, les reivindicacions —en funció de quina base de dades sigui—, la data de sol·licitud, la data de concessió, etcètera. Hi ha una sèrie de camps que tenen l'avantatge que es poden tractar informàticament.
|
|
|
Què fem quan una àrea determinada d'una empresa ens demana: "Em dedico a això i vull que feu la vigilància de què està passant amb això i què està sortint de nou". La primera feina és veure on és aquesta informació, en quina o quines bases de dades, quins són els registres que tracten del tema, i fer el mateix amb les patents. Amb tot això es forma una població, que pot ser d'uns quants registres, 1.000 o 1.500; i un nombre similar per a les patents. Per tant, tenim seleccionada una informació bastant nombrosa que cobreix l'àrea que ens interessa treballar.
I què fem amb tot això? Bàsicament, dues coses. La primera és comptar les paraules, la informació que surt en els diversos camps. Per exemple, es poden comptar les paraules clau dels títols, dels autors, dels abstracts, dels descriptors i dels identificadors. Primer en fem el recompte —després ja parlarem de la coocurrència de paraules. Amb el recompte comencem a tenir informació bastant interessant, sobretot si comparem els recomptes de paraules clau d'un període determinat amb períodes anteriors.
Algunes paraules referents a tecnologies surten més, la seva freqüència augmenta. Què vol dir això? Que s'hi treballa, que se'n fa recerca, que es publica, que es patenta. Per tant, podríem dir que són paraules que representen tecnologies que van a més, que augmenten, que capten l'atenció. Hi ha paraules que disminueixen; ja no interessen. Són temes que sembla que han arribat al seu límit: ja no se'n fa recerca, no es publica, no es patenta. Són paraules que van de baixa. Per tant, l'evolució de les paraules clau, en els títols dels articles, els abstracts, els descriptors i els identificadors, és interessant.
Una manera molt interessant de trobar tecnologies noves és la següent: buscar, en un període determinat, per exemple l'últim any, quines paraules noves han aparegut que no apareixien els anys anteriors. A la base de dades li podem demanar, amb l'ajut d'un ordinador potent —nosaltres utilitzem un programa que es diu Tetralogie, desenvolupat a Tolosa—, no solament que trobi les paraules noves que apareixen, sinó que trobi multitermes o paraules compostes, o bé que trobi quines paraules que tenien una freqüència molt petita en els períodes anteriors experimenten una pujada forta. També podem consultar quines paraules han pujat, per exemple, un 20% respecte a l'any anterior. Això ens dóna un llistat de paraules noves que cal discutir amb els experts de les empreses interessades —i això és interessantíssim.
A vegades, els enginyers, els químics, els físics de les empreses diuen: "Ja n'havia sentit alguna cosa, d'això, però no sabia que aquest senyal feble s'estigués escampant ni que n'augmentés la presència". Moltes vegades diuen: "No en tenia notícia, no ho sabíem. Ens sembla interessant. Us demanarem alguns articles representatius d'aquestes paraules noves perquè els volem llegir". El mateix passa amb les patents: "Ens interessa molt això. Fantàstic. No en teníem ni idea, ho reconeixem; se'ns havia escapat". Els experts ho estudien a fons i en algun cas fan un viatge als Estats Units o al Japó, per entrar en contacte amb aquesta tecnologia prometedora.
Us explico algun cas, i no m'allargo massa. L'empresa L'Oréal francesa de cosmètics està molt satisfeta de treballar amb els dendrímers (dendrímeros) —que jo no sé què són, però potser algú de vosaltres sí—, que li serveixen per a fer una sèrie de productes dins del camp de la cosmètica. L'Oréal s'interessa molt per la vigilància, més ara que anys enrere, i va fer un exercici retrospectiu: "Bé, nosaltres vam descobrir els dendrímers fa cinc anys, vam apostar per ells i ens han donat uns resultats fantàstics; però els vam trobar una mica per curiositat. Si haguéssim utilitzat les tècniques, el programari de tractament de paraules clau que ara coneixem —però que en aquella època no—, quan hauríem pogut detectar que els dendrímers eren objecte d'interès i tenien unes possibilitats interessants?" La resposta va ser la següent: "Els hauríeu pogut detectar dos o tres anys abans que no ho vau fer i, per tant, hauríeu tingut més avantatge del que heu tingut". Això és un exemple retrospectiu.
|
|
|
El recompte ja ens dóna moltes possibilitats, però hi ha una altra eina bastant potent per saber què passa en una àrea, sobre què es fa recerca, quines línies hi ha, de què ens parlen els centenars o milers de publicacions i patents que tracten d'aquesta àrea. I aquesta eina, que potser ja coneixeu, és la coocurrència de paraules, el que en anglès es diu "anàlisi coword". En què consisteix la coocurrència? És una mica més complex que el recompte, que només consisteix a comptar. La coocurrència ens diu quan dues paraules van juntes en el títol, en l'abstract, per exemple, o en el nombre de descriptors o d'identificadors. Si van juntes moltes vegades, vol dir que hi ha una relació entre aquestes paraules. Per exemple, parlem de les paraules bario i itrio, per dir dues paraules qualssevol. Si en un article hi diu "Propiedades del bario y del itrio", en aquest títol ja les trobem juntes. Però dins d'aquesta massa de documents seleccionats en trobem un altre que diu: "Las propiedades del bario en itrio". I un altre: "Las propiedades de bario e itrio en la superconductividad". Què vol dir? Que entre bario i itrio passa alguna cosa, sempre van juntes. En canvi, si per exemple bario i hierro no van mai juntes, si no hi ha cap article que digui "Propiedades del bario y del hierro", vol dir que no hi ha cap relació, que hi ha una distància, no tenen res a veure. Per tant, si la coocurrència —i això el programa informàtic ens ho dóna immediatament— és elevada, vol dir que hi ha una proximitat, que dues paraules tenen relació. Si la coocurrència és baixa, vol dir que no hi ha a penes relació, que hi ha distància.
|
|
|
D'acord amb aquests criteris de proximitat o distància, avui dia s'és capaç de representar un camp determinat en forma de gràfic, i és així com apareixen els mapes tecnològics. Podem posar com a exemple un mapa tecnològic sobre nous materials, que és una àrea enorme, on podríem trobar uns 50.000 articles relacionats amb el tema.
|
| Diapositiva 3 |
Com que el mapa té en compte els criteris de coocurrència que he comentat abans, els diferents camps dins de l'enorme àrea de nous materials queden delimitats amb precisió. Per exemple, a la part inferior, hi apareixen la superconductivitat, amb paraules com "coure", "calci", "estronci", etcètera. A la superior, hi apareixen el silici i els semiconductors perfectament caracteritzats. També hi surten, per exemple, la pulverimetal·lúrgia, els materials ceràmics, la sinterització, el superaliatge, etcètera. És a dir, tenim el camp caracteritzat i representat en una foto del que està passant en una àrea determinada, i el podem comparar amb els mapes de períodes anteriors i veure com evoluciona la recerca en aquests camps. És evident que això dóna lloc a decisions estratègiques.
Us puc exposar altres casos de mapes que hem fet a IALE Tecnologia. En un cas es volia saber què passava amb els productes tèxtils per a hospitals. Evidentment, vam saber de seguida quines eren les empreses líders i, per exemple, vam estudiar la coocurrència entre els noms de les empreses i els codis de classificació de les patents d'aquesta empresa.
|
| Diapositiva 4 |
El mapa obtingut és com una foto d'on patenta cadascuna de les empreses. Es pot veure que l'empresa que fa els Kleenex patenta amb un codi de patents determinat; es pot veure on està Procter & Gamble, i el que fa cadascuna d'elles. És a dir, tenim un mapa del que fan els nostres competidors i en quins camps patenten.
|
| Diapositiva 5 |
Un altre mapa sobre el mateix subsector dóna la situació d'empreses i paraules clau. Per exemple, en un extrem del mapa hi ha l'empresa Sulzer, que és una empresa suïssa que treballa de forma bastant solitària, és a dir, que no té competidors en l'àrea de lligaments i implantables. Això dóna peu a consideracions estratègiques, ja que si Sulzer està treballant sola, jo puc entrar a competir amb ella, o no hi puc entrar, etcètera. Això són els mapes tecnològics.
|
|
| 4.
| Vigilància tecnològica i Internet |
Sabem que moltes bases de dades van a parar a Internet, on la vigilància és cada vegada més possible. No hi ha només cercadors com Google, per dir-ne un que suposo que tots coneixeu i utilitzeu moltíssim. Avui dia també hi ha elements més sofisticats, com els metacercadors (MetaCrawler, Profusión, SavySearch) que són capaços de mobilitzar, a la vegada, diversos cercadors perquè treballin simultàniament i donin els resultats simultanis. Treballen amb uns quants cercadors per augmentar la cerca. Un altre element interessant són els agents pull (The Informant, Mindit, Teleport Pro, Net Ataché Pro), que et permeten mecanitzar les feines de vigilància d'una forma rutinària. És a dir, es poden vigilar una sèrie de webs sense haver-les de mirar cada dia o cada setmana. Es pot muntar un servei de vigilància amb aquests agents pull: enumeres les webs que vols vigilar i aquests agents t'avisen amb un missatge cada vegada que s'ha produït una variació en una web determinada. Això és de gran utilitat per a les empreses. Per tant, la vigilància a Internet té un potencial enorme.
|
| 5.
| De vigilància tecnològica a intel·ligència competitiva |
Acabaré comentant el canvi de vigilància a intel·ligència competitiva. De la paraula vigilància es dedueix que es "vigilen" les bases de dades de patents i d'articles. Aquesta vigilància també es pot mecanitzar a Internet, en determinades webs. En els últims anys ha aparegut la paraula intel·ligència, que es fa servir cada cop més en comptes de vigilància. Vigilància té una connotació que no agrada: "Home! A mi no m'agrada que em vigilin". I encara que intel·ligència —després de la CIA i tot això— també la tingui, cada cop es parla més d'intel·ligència i menys de vigilància, als documents, als articles, a les empreses. A què és deguda aquesta substitució progressiva de la paraula intel·ligència respecte a una paraula que, com a mínim, ens agradi o no, entenem bé, que és vigilar?
Hi ha alguns aspectes que ens ajuden a comprendre per què la paraula intel·ligència s'utilitza cada vegada més. Diuen que intel·ligència té un caràcter més actiu. Potser la vigilància consisteix a mirar revistes, llibres, articles, i si trobes quelcom interessant dius: "Caram! He trobat una cosa interessant", però no vas més enllà; és una feina passiva. En canvi, amb la intel·ligència ets més actiu; hi ha la voluntat de treballar en una àrea determinada, de buscar al voltant d'un problema determinat. Alguns diuen que la vigilància presenta el que s'ha trobat, però que la intel·ligència presenta aquesta informació de forma més elaborada; potser requerirà buscar o treballar temes col·laterals, temes complementaris per acabar d'entendre-la. Les dades no són suficients, sinó que cal treballar-les, buscar-les i presentar-les més elaborades. Alguns diuen: "Això és intel·ligència". Ja veieu que són petits matisos. Altres diuen que la intel·ligència engloba resultats, no només de la vigilància tecnològica, sinó també de la financera, comercial, etcètera. És a dir, que té un abast més ampli que la vigilància tecnològica. I a això li diuen intel·ligència competitiva.
Els motius ens poden agradar més o menys, però hi ha un fet determinant. Els americans, avui dia, en els articles i en les associacions parlen d'intel·ligència, parlen més d'intelligence que no pas de watch, i això fa que aquesta paraula s'imposi.
|
| Diapositiva 6 |
Aquest és el cicle de la intel·ligència: obtenir una informació, processar-la i analitzar-la, i difondre els resultats dins l'empresa. L'objectiu és que aquest treball de buscar informació serveixi per a alguna cosa, per a prendre bones decisions.
|
| 6.
| Intel·ligència competitiva i gestió del coneixement |
Acabaré dient que el corrent d'intel·ligència competitiva, que engloba la teoria, la vigilància tradicional, les noves eines, la informàtica, les bases de dades, etcètera i que treballa amb molta informació, figura que ajuda a prendre decisions interessants. Aquest corrent coincideix amb el corrent de la gestió del coneixement, però té un altre origen. Ja sabeu que la gestió del coneixement consisteix a documentar el coneixement que hi ha a les empreses i compartir-lo amb els treballadors posant en marxa intranets, per exemple.
|
| Diapositiva 7 |
Avui dia el corrent de gestió del coneixement i el corrent d'intel·ligència competitiva estan en una fase de convergència, de síntesi. Les empreses, després d'anar una mica distretes, s'han adonat que són corrents complementaris. La gestió del coneixement documenta o aprofita les experiències de la gent de l'empresa, mira cap al passat i busca que aquests coneixements es comparteixin mitjançant les intranets i el correu electrònic. La intel·ligència mira sobretot a l'exterior de l'empresa. Té un caràcter anticipant: busca captar senyals dèbils —el que comença a passar cal, evidentment, assimilar-ho com més aviat millor—, i per tant, busca detectar oportunitats i amenaces.
Són dos conceptes complementaris, i les grans empreses que deien "Això de la gestió del coneixement no sabem ben bé per a què ens servirà; està bé tenir les coses documentades, però no hi veiem utilitat" veuen cada cop més necessària una fusió en aquesta branca de la vigilància-intel·ligència.
El temps se'm tira a sobre i acabo així la meva intervenció. Moltes gràcies.
|
|
[Data de publicació: juny de 2002]
|
| | |
