La rendibilitat final de les inversions queda reduïda pels efectes de les comissions i de la fiscalitat. En la primera part d'aquest article, s'exposen les comissions màximes legals i es descriu la realitat del mercat, assenyalant que es podran aconseguir unes comissions més baixes si els intermediaris financers poden reduir despeses; la utilització de les TIC pot ajudar, cada cop més, a assolir aquest objectiu. A continuació s'analitza la fiscalitat de quatre fórmules d'estalvi diferents. En la darrera part del treball s'obtenen regles per ajudar a escollir l'alternativa òptima, per a cada inversor, que minimitzi la tributació dels guanys.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
En aquest article s'analitza la incidència de les comissions i del vigent Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) espanyol en la rendibilitat final que percep l'estalviador. No es contemplen altres impostos que també tenen incidència en l'estalvi com són l'Impost sobre el Patrimoni de les Persones Físiques, l'Impost de Successions i Donacions o l'Impost sobre la Renda de Societats.
S'analitzen els fons de pensions (FP), els unit link (UL), els fons d'inversió en actius del mercat monetari (FIAMM), els fons d'inversió mobiliària (FIM), els fons d'inversió immobiliària (FII) i la inversió directa en accions. En aquest darrer cas es fa esment especial del tractament dels dividends. Es deixen de banda productes tradicionals com els dipòsits bancaris o molt nous com els dipòsits estructurats. Els productes derivats —futurs, opcions i warrants— només es tractaran d'una manera tangencial.
L'anàlisi dels diversos productes es fa en funció de dues variables principals: l'horitzó temporal de la inversió i les característiques fiscals de l'estalviador, la més destacada de les quals és el tipus marginal que l'inversor tingui en l'IRPF.
|
|
 |
| 2.
| Les comissions |
|
|
|
|
A la pràctica, tant els valors de les participacions com les rendibilitats que es publiquen periòdicament, en els informes de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i en la premsa, estan ja nets de comissions. És a dir, les comissions es van deduint diàriament del valor brut de les participacions. Les comissions que suporta el fons són dues:
1. La comissió de gestió (que cobra la societat gestora). Per als fons d'inversió (FIM, FIAMM, FII) les comissions es poden calcular en funció de:
|
 |
el patrimoni administrat
|
|
|
|
els resultats obtinguts
|
|
|
|
mixt en funció del patrimoni i dels resultats
|
|
A la pràctica s'aplica majoritàriament la primera de les possibilitats.
2. La comissió de dipòsit (que cobra la societat dipositària); sempre es calcula en funció del patrimoni.
El quadre següent resumeix les comissions màximes que, segons la normativa vigent, poden aplicar els diversos tipus de fons:
|
| TAULA 1. Comissions de gestió i dipòsit aplicables als FIAMM, FIM, FII i FP. |
A la pràctica, la comissió de gestió dels FIM està entre l'1% i el 2%, malgrat que en alguns casos és inferior a l'1% i en força ocasions arriba al màxim legal del 2,25% (això acostuma a succeir amb els de renda variable o internacionals). No obstant això, és possible trobar algun FIM que té una comissió del 0,20%.
Les comissions de dipòsit s'acostumen a situar entre el 0,1% i el 0,2%, malgrat que el mateix FIM que acabem d'esmentar, amb una comissió de gestió del 0,20%, té una comissió de dipòsit de només el 0,01%.
|
|
|
Les rendibilitats dels fons que es publiquen són sempre netes de comissions. És a dir, prèviament s'hi han restat les comissions de gestió i dipòsit. Per aquest motiu es considera que aquests dos tipus de comissions no estan suportades directament pels partícips i es diu que estan suportades pels fons (vegeu l'anterior apartat 2.1.1).
Hi pot haver dos tipus de comissions suportades directament pels partícips:
|
|
Comissió de subscripció
|
|
|
|
Comissió de reemborsament
|
|
La suma d'aquestes dues comissions no pot ser superior als percentatges següents:
|
|
5% per als FIM i FII
|
|
|
|
1% per als FIAMM
|
|
Normalment, les comissions de subscripció són nul·les. També ho són les de reemborsament en la majoria dels fons, malgrat que alguns cobren aquest tipus de comissió si el període de permanència del partícip és breu (p. ex., inferior a mig any). Altres vegades, la comissió de reemborsament decreix a mesura que augmenta el període de permanència en el fons. A la pràctica, quan existeix, la comissió de reemborsament acostuma a estar al voltant del 2%, malgrat que en alguns casos arriba al 4%.
En els UL es carreguen les comissions de gestió i dipòsit dels fons subscrits, cosa que és lògica perquè aquestes comissions ja estan descomptades del preu de les participacions dels fons. A més, es carreguen comissions de gestió del propi producte que poden anar des del 0,20% anual sobre el patrimoni assolit per l'UL fins a percentatges molt superiors (la mitjana és de l'ordre del 0,35%). En alguns casos hi ha comissió d'obertura. Es tracta d'un percentatge que s'aplica sobre les noves quantitats que es van invertint (en algun cas pot arribar fins al 3,5%). Una altra despesa que recau sobre els UL és una prima d'assegurança, que s'acostuma a cobrar mensualment, per cobrir el risc de mort. Si s'esdevé el sinistre, els beneficiaris cobren la quantia estalviada més un cert percentatge o bé una quantitat addicional fixa. No obstant això, d'ara endavant, quan parlem de comissions i altres despeses, aquesta prima no es tindrà en compte perquè considerem que correspon a una prestació complementària que no tenen els altres productes.
|
|
|
|
Si un inversor administra directament la seva cartera de valors, ha de comptar també amb les comissions següents:
|
|
Despeses de compra-venda. Hi ha dues despeses en cada operació:
- La comissió que cobra l'intermediari financer per cada ordre realitzada. Es pot trobar a partir del 0,187%, encara que en algun cas pot arribar al 2% de l'efectiu de l'operació.
- Els cànons borsaris: depenen de l'efectiu de l'operació. Creixen esglaonadament de forma inversament proporcional de manera que com més elevada és la quantia, els cànons són comparativament més petits.
|
|
|
|
Comissions de custòdia. Les cobra l'entitat dipositària i acostuma a fer-se semestralment en un percentatge del nominal de les accions dipositades. Pot oscil·lar des d'un 0,1% fins a un 1,2% semestral.
|
|
|
|
Comissions per cobrament de dividends. En ocasions no es cobren però poden arribar al 0,4% sobre el valor efectiu cobrat.
|
|
A la pràctica, el ventall de comissions és molt ampli i els percentatges anteriors donen una idea de les comissions més freqüents. Moltes vegades hi ha un mínim que es cobra per cada operació o per cada valor custodiat.
Les comissions més baixes es poden trobar en entitats amb poques oficines que operen mitjançant el telèfon, el fax o Internet. En intermediaris que operen exclusivament per Internet es poden trobar comissions encara més baixes que les mínimes abans esmentades i, en algunes ocasions, la comissió de compra-venda és nul·la o té una quantia fixa molt mòdica o bé és nul·la la comissió de custòdia. Cal esperar que, a mesura que es generalitzi entre els inversors l'ús de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i que hi hagi una major competència entre els intermediaris, les comissions es puguin abaratir més.
|
|
|
En un estudi empíric realitzat pel mateix autor d'aquest escrit, en el període 1990-1994, que té en compte tots els FIAMM i FIM espanyols que hi havia en començar la dècada, fent servir la rendibilitat mitjana trimestral i la suma de les comissions de gestió i dipòsit trimestralitzades, s'observa una important correlació negativa entre les comissions i les rendibilitats. El coeficient de correlació entre les rendibilitats i comissions era de -0,6332 per als FIAMM i –0,4175 per als FIM amb un nivell de confiança superior al 99,9% en ambdós casos.
Les comissions de gestió + dipòsit que apliquen els diversos FIAMM és la principal variable explicativa de les diferències de rendibilitat entre ells. També és un factor explicatiu important de les rendibilitats dels FIM i FP, i una causa destacada de les diferències de rendibilitat entre fons d'anàleg perfil.
Per als Fons de Pensions, el màxim legal de les comissions de gestió + dipòsit és del 2,60%. En el mercat existeixen alguns fons de renda fixa, de renda variable i mixtos —pocs, per desgràcia— per als quals la suma d'aquestes dues comissions és del 0,5%. Això representa més de dos punts de diferència amb el màxim legal. Les menors comissions redunden, d'una forma directa, en una major rendibilitat per al partícip.
Exemple pràctic: Una persona física té un tipus marginal  en l'IRPF relativament elevat (per exemple, el 37,2% o el 45%). A aquesta persona li convé, fiscalment, poder subscriure participacions de FP pel màxim legal permès (que per a persones de fins a 52 anys és, actualment, de 1.200.000 PTA).
Suposem que l'esmentada persona subscriu durant 30 anys participacions de FP per valor de 1.200.000 PTA a l'any. Quins drets consolidats tindrà al cap de 30 anys en cadascun dels següents supòsits?
1) El fons  obté una rendibilitat del 3% anual i el fons  , amb menors comissions, una rendibilitat del 5% anual.
2) El fons  obté una rendibilitat del 10% anual i el fons  , amb menors comissions, una rendibilitat del 12% anual.
3) El fons  obté una rendibilitat del 18% anual i el fons  , amb menors comissions, una rendibilitat del 20% anual.
Per calcular els drets consolidats, generats per 30 aportacions anuals anticipades de quantia C, amb la hipòtesi d'una rendibilitat efectiva anual constant  , s'ha d'aplicar la fórmula que proporciona el valor final d'una renda constant i anticipada de 30 termes.
Si s'aplica l'anterior fórmula al fons , tenint en compte que C=1.200.000 i =0,03, s'obtenen uns drets consolidats finals de:
Aplicant la mateixa fórmula es poden obtenir els drets consolidats finals dels altres cinc fons. Això es resumeix en la taula següent:
|
| TAULA 2. Valor final dels drets consolidats en 6 exemples de FP. |
En els tres supòsits, el fons B, amb menors comissions, té uns drets consolidats més elevats que el corresponent fons A (superiors en un 42,36%, 49,38% i 51,96% respectivament). Podem observar que quan els rendiments són més elevats les diferències s'accentuen. Un cas com el 3 podria ser normal, fins i tot en FP de renda fixa, en un context amb elevada inflació i elevats tipus d'interès nominals com el que hi va haver a Espanya a principis dels anys vuitanta.
Els supòsits anteriors es referien a FP. També són aplicables als FI i als UL. En aquests dos tipus de productes, també es possible trobar, en el mercat, diferències en les comissions superiors al 2% anual. En canvi, de FII, n'hi ha molt pocs en el mercat espanyol i, en aquest cas, les diferències entre comissions són únicament d'un 1% anual.
|
|
|
| 3.
| Fiscalitat dels diversos productes |
|
|
Diversos països de la Unió Europea (UE) tenen una fiscalitat de l'estalvi molt favorable ja que els increments de patrimoni estan lliures d'impostos si s'acompleixen determinades condicions fàcilment assolibles. En algun altre, els increments de patrimoni estan exempts si s'han generat en més de 6 mesos. Espanya, malgrat les reformes de 1996 i 2000, té un dels nivells més alts de tributació per l'estalvi. Per aquest motiu, convé ser molt rigorós en l'optimització de la fiscalitat de l'estalvi si es té com a objectiu un creixement a llarg termini del patrimoni financer.
En aquesta secció s'analitzarà la fiscalitat de diversos productes d'estalvi tenint en compte l'horitzó temporal de l'estalviador i els tipus marginals  en el vigent IRPF:
|
| TAULA 3. Tipus marginals en el vigent impost sobre la renda. |
|
|
|
Els guanys o pèrdues patrimonials generats per reemborsaments de participacions de fons d'inversió o per vendes d'accions tributen a tipus marginal si s'han generat en un any com a màxim i tributen al 18% si s'han generat en més d'un any.
Una conseqüència d'això es que pot convenir realitzar totes les pèrdues latents abans que es compleixi un any de l'adquisició de l'actiu patrimonial. En canvi, per realitzar els guanys pot convenir esperar més d'un any. Aquesta regla es inútil per a les persones que tenen un tipus marginal del 18% i va augmentant la seva importància a mesura que augmenta aquest tipus. Per als tipus marginals més alts pot, fins i tot, ser convenient considerar la possibilitat de generar guanys i pèrdues simultàniament fent ús de productes derivats (warrants, opcions i futurs).
|
|
|
Les prestacions percebudes pels beneficiaris dels FP tenen la consideració de rendes del treball. En aquest article només considerarem el cas en què el beneficiari de les prestacions d'un FP les percep en forma d'un únic capital, havent transcorregut més de 2 anys des del moment en què va realitzar la primera aportació al fons. En aquest supòsit, les prestacions percebudes s'han d'incloure a la base imposable regular de l'IRPF amb una reducció del 40% (per tant s'ha d'incloure un 60% de les prestacions). Si, en el moment del cobrament de les prestacions, els tipus de l'IRPF continuessin com en l'actualitat, la tributació efectiva, en el pitjor dels casos, podria arribar a ser:
Per tant, mentre es mantingui l'actual normativa, la tributació efectiva de les prestacions en forma de capital d'un FP serà com a màxim d'un 28,8% (si fa més de 2 anys que es va realitzar la primera aportació).
|
|
|
Els guanys i les pèrdues dels UL tributen com a rendes del capital i s'integren a la base imposable general. Tant els guanys com les pèrdues tenen unes reduccions en funció dels anys en què s'han generat. El percentatge del guany o de la pèrdua, que s'ha incloure en la base imposable general, és, en funció del temps de generació, el següent:
|
| TAULA 4. Percentatges dels guanys o de les pèrdues dels UL subjectes a tributació en funció del temps de generació. |
Si combinem els 7 tipus marginals  de l'IRPF amb els 4 diferents períodes  de generació dels UL, s'obtenen 25 tipus efectius diferents de tributació  . Aquests 25 tipus diferents s'exposen a la taula següent:
|
| TAULA 5. Tributació efectiva dels guanys dels UL, segons els seu període de generació i el tipus marginal a l'IRPF. |
Com es pot veure a la taula 5, si els guanys d'un UL s'han generat en més de 8 anys, la seva tributació efectiva serà, com a màxim, d'un 12%.
|
|
|
Com a norma general, els dividends bruts percebuts es multipliquen per 1,40 i al final es resta el 40% de l'import dels dividends. Això dona lloc a una tributació efectiva:
Per a cadascun dels trams, s'obtenen les següents tributacions efectives:
|
| TAULA 6. Tipus efectius de tributació dels dividends segons el tram de tipus marginal. |
|
|
|
| 4.
| Criteris d'elecció entre diferents productes |
|
|
La fiscalitat dels guanys patrimonials és la mateixa per a les accions que per als fons d'inversió (FI). Si les accions no reparteixen dividends, ens haurem de fixar exclusivament en les despeses de la cartera de valors i en les comissions del fons. Però si les accions reparteixen dividends o tenen ampliacions de capital alliberades, la fiscalitat canvia.
A igualtat de beneficis, i per tant de rendiment total, haurem de suposar que els guanys patrimonials seran més baixos com més elevats siguin els dividends. En el cas extrem en què el 100% dels beneficis es reparteixin via dividends, seria previsible la desaparició dels guanys patrimonials. Una simple inspecció a la taula 6 diu que el cobrament d'elevats dividends no és interessant pels trams 5 i 6 de l'IRPF perquè tenen una tributació efectiva del 23% i del 27,2%, respectivament, que és superior al tipus del 18% que grava els guanys patrimonials a més d'un any.
Per als dos últims trams de l'IRPF són més interessants les accions que no reparteixin dividends i que periòdicament facin ampliacions de capital alliberades. La venda dels drets de subscripció no tributa en el propi exercici. El seu import es considera com a una disminució del cost de la compra de les accions en el moment en què es realitzi la venda de les esmentades accions (com a excepció es pot dir que si l'import de la venda dels drets supera l'import de la compra de les accions de les quals procedeixen, la diferència s'ha de declarar en l'exercici de venda dels drets).
|
|
|
Una simple ullada a la taula 5 de l'apartat 3.4 permet concloure que, per a inversions amb un horitzó a més de 5 anys, des del punt de vista fiscal, els UL són més interessants que els FI per a qualsevol tram de l'IRPF. De 2 a 5 anys, els UL resulten més interessants fins al segon tram i, per a menys de dos anys, hi ha indiferència per als trams 0 i 1 i no són interessants a partir del segon tram.
Ara bé, l'anterior conclusió no té en compte les comissions. A la pràctica pot ser possible invertir en una cistella de FIM a fora o a dins d'un UL. En el segon cas, les comissions són més elevades, de manera que la rendibilitat final neta en resulta disminuïda. Una anàlisi acurada de la rendibilitat final ha de tenir en compte l'efecte de les comissions. Per analitzar l'efecte combinat de comissions i fiscalitat, introduïm la següent notació i supòsits:
|
|
 : comissió d'obertura de l'UL en tant per u; si aquesta comissió no existeix, farem =0.
|
|
|
|
 : comissió anual de manteniment de l'UL en tant per u.
|
|
|
|
Suposem que la inversió és a t>8 anys i que els guanys acumulats per a l'UL són molt importants. En conseqüència, s'aplica una tributació del 12% als guanys de l'UL (la pitjor possible a més de 8 anys), mentre que per a la inversió directa en FIM s'aplica una tributació del 18%.
|
|
|
|
Suposem que la cistella de fons obté una rendibilitat mitjana r durant els t anys.
|
|
Amb totes aquestes dades tenim que la inversió dins de l'UL serà més interessant que no pas la mateixa inversió directa en el seus FIM si s'acompleix la desigualtat:
Simplificant s'obté:
Exemple pràctic: Un UL té una comissió d'obertura de l'1% i una comissió anual de manteniment del 0,5%. Es presenta el dubte de si invertir en aquest UL o fer-ho directament en els seus FIM.
Aplicant l'anterior desigualtat, resulta que la inversió en els UL serà més favorable que la inversió directa en els FIM si s'acompleix la condició:
Simplificant resulta:
Podem observar que, en aquest cas concret, l'UL resulta més interessant per a períodes fins als 12 anys, però, per a 13 o més anys, l'efecte acumulat de la comissió de manteniment de l'UL fa que ja no resulti interessant. Per altra banda, han de passar bastants anys per aconseguir els avantatges fiscals dels UL mentre que els FI ja tributen al 18% quan ha passat més d'un any. No obstant això, un aspecte que no s'ha d'oblidar és que l'UL permet adaptar la composició de la cistella de fons a les circumstàncies del mercat sense tributar. Per exemple, permet intentar treure profit de regularitats estadístiques de les borses, com per exemple l'efecte gener i altres oscil·lacions estacionals.
|
|
|
Per poder comparar la conveniència d'invertir en un UL o bé en un FP, fem els següents supòsits:
|
|
El tipus marginal actual en l'IRPF és (expressat en tant per u).
|
|
|
|
Disposem d'una quantia C que podem invertir, a més de 8 anys, en un FP o bé invertir  en un UL després d'haver pagat la part  de l'IRPF atribuïble a la renda C.
|
|
|
|
En el moment del reemborsament, les quanties assolides seran considerables i donen lloc a tributacions del 12% per a l'UL i del 28,8% per al FP (en l'actualitat, són els màxims tipus de tributació possibles en ambdós casos).
|
|
Si la rendibilitat total assolida és la mateixa per als dos productes, les quanties netes finals seran:
Comparant ambdues expressions, i simplificant C i el factor corresponent a la rendibilitat, resulta que serà preferible el FP si s'acompleix la condició:
Aquesta desigualtat es compleix a partir del segon tram de l'IRPF. Als contribuents amb un tipus marginal del 24% o superior, els convé més invertir, a llarg termini, en un FP que no pas en un UL. Addicionalment, a la pràctica, es poden trobar FP amb comissions més baixes que les de qualsevol UL. En conseqüència, la hipòtesi de la mateixa rendibilitat no es compleix i encara s'obtenen uns resultats més favorables per al FP. L'únic aspecte que no s'ha contemplat, perquè no és fàcilment quantificable, és la menor liquiditat dels FP en comparació amb la dels UL.
|
|
|
| 5.
| Conclusions |
Molt sovint es produeixen canvis en la legislació tributària que afecten l'estalvi a llarg termini. Previsiblement, en el futur els canvis continuaran produint-se amb una freqüència similar. Això dificulta la planificació fiscal. No obstant això, podem fer l'exercici consistent en comparar el rendiment net de dos productes d'estalvi, suposant que la normativa en el moment de desfer l'operació sigui idèntica a l'actual.
Si acceptem l'anterior hipòtesi, es poden destacar, amb caràcter general, les següents regles d'actuació:
|
|
Posseir accions amb una rendibilitat per dividend alta no és convenient per als 2 trams més elevats de l'IRPF. Per als altres trams sí que és convenient, i ho és més com més petit sigui el tipus marginal.
|
|
|
|
Malgrat l'escassa liquiditat del producte, és recomanable fer la màxima aportació legal a FP per als tres trams més elevats de l'IRPF. Els FP també són interessants per als trams del 28,3% i del 24%.
|
|
|
|
Per a un horitzó a més de 5 anys, els UL són, en principi, més interessants que els FIM. Però si la inversió és a molt llarg termini, la comissió anual de l'UL es pot menjar totalment els seus avantatges fiscals. En contrapartida, els UL permeten sincronitzar la cistella de fons, sense tributar, per adaptar-la a les oscil·lacions estacionals dels mercats.
|
|
|
|
Comparativament, els FI són més adequats que els UL per als trams elevats de l'IRPF. Per als trams baixos és al revés.
|
|
|
|
A partir del segon tram de l'IRPF, per a les accions i per als FI convé realitzar els guanys patrimonials després d'un any de la seva adquisició (tributació al 18%), mentre que les pèrdues patrimonials latents convé realitzar-les abans que es compleixi un any de la seva adquisició, ja que es recupera la pèrdua a tipus marginal.
|
|
Finalment, podem dir que les comissions tenen una incidència molt destacada en l'evolució del patrimoni a llarg termini. En general, les despeses més baixes es poden trobar en entitats amb poques oficines i que fan un ús intensiu de les TIC.
|
|
|
|
|
Espanya. (1998). Llei 40/1998 de 9 de desembre de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres Normes Tributàries. (Data de publicació: 10 de desembre de 1998; pàgs. 40.730-40.771).
|
|
Espanya. (2000). Reial Decret-llei 3/2000, de 23 de juny pel qual s'aproven mesures fiscals urgents d'estímul a l'estalvi familiar i a la petita i mitjana empresa. (Data de publicació: 24 de juny de 2000; pàgs. 22.426-22.436).
|
|
ESTEVE, J. (1998). Els fons d'inversió. Universitat Oberta de Catalunya 3 mòduls didàctics en format electrònic.
|
|
PONT, M.; PONT, J.F. (1999). "Análisis y aplicación del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas". Edicions Universitat de Barcelona, Escola Universitària d'Estudis Empresarials, Fundació Bosch i Gimpera. Núm. 6, col·lecció Management & Empresa.
|
|
|
[Data de publicació: desembre de 2001]
|
| | |
