El nostre entorn ha canviat: ja no ens trobem en la societat postindustrial, sinó en la societat del coneixement. Aquest nou entorn ens ofereix cada vegada més informació i cada vegada tenim més problemes per a captar-la, tractar-la i analitzar-la. Les activitats d'intel·ligència ens ajuden a identificar les nostres necessitats d'informació, a veure si la informació que necessitem existeix i, en el cas que existeixi, on l'hem d'anar a buscar. Al final dels anys vuitanta, va començar a desenvolupar-se una activitat que anomenem "vigilància tecnològica" i que consisteix en l'anàlisi de l'entorn tecnològic de l'empresa. En conjunt, aquesta activitat de vigilància tracta de sistematitzar la recollida d'informació. A mitjan anys noranta, però, s'abandona el concepte de "vigilància" i es comença a parlar d'"intel·ligència competitiva": és el procés d'obtenció, anàlisi, interpretació i difusió de la informació de valor estratègic sobre la indústria i els competidors, que es transmet als responsables de la presa de decisions en el moment oportú. Pel que fa al sector biomèdic en concret, les fonts d'informació són moltíssimes i molt diverses: bases de dades, Internet, clients, proveïdors, estudis de mercat, estadístiques, patents, informació de productes, premsa diària, especialistes del sector, etc. Davant d'aquesta gran diversitat, la capacitat d'integrar informació procedent de fonts diferents i en diferents formats és, per tant, fonamental.
|
|
 |
| Presentació (per Agustí Canals, director dels Estudis d'Informació i Documentació de la UOC) |
Des dels Estudis d'Informació i Documentació de la UOC, una de les línies que considerem més interessants quant a gestió d'informació és l'àmbit de la informació biomèdica, i per això vam pensar que seria bo aprofitar que el mes d'octubre es va celebrar un congrés d'intel·ligència competitiva a Barcelona, on hi havia un dels experts iberoamericans amb més anomenada en aquests temes, el doctor Eduardo Orozco, i que podria ser interessant organitzar una conferència. Desafortunadament, hi ha hagut problemes de salut: mentre era a Barcelona el professor Orozco va haver de ser hospitalitzat i va decidir tornar a Cuba abans que no tenia programat.
Afortunadament, en Ramon Maspons, consultor d'Intel·ligència competitiva de la UOC, és també un dels fundadors de l'empresa IALE Tecnologia sobre vigilància tecnològica i intel·ligència competitiva, a més de col·laborador del doctor Orozco, i ha accedit a fer-nos aquesta presentació. De fet, ell ha estat parlant amb el doctor Orozco i han comentat les línies en les quals es volia basar la conferència original i, per tant, ens podrà oferir una visió de tot això. Així doncs, no cal afegir res més. Dono la paraula a Ramon Maspons, que començarà la conferència. Gràcies.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
Com molt bé deia Agustí Canals, la presentació del doctor Orozco s'havia programat com a resultat del congrés sobre intel·ligència competitiva que hi va haver la setmana passada a Barcelona. Va ser un dels pocs congressos internacionals que hi ha en aquests moments sobre aquesta disciplina, o sobre aquestes metodologies. Contra el que podria semblar, el domini de les tècniques i de les eines en aquestes metodologies —en el camp de la informàtica sobretot—, no és dels americans, sinó que es pot parlar d'un domini de l'escola japonesa i de l'escola francesa. Els cubans també constitueixen una potència en l'actualitat, fins al punt que les activitats d'intel·ligència competitiva a Cuba són una especialitat que es cursa a la universitat. Aquí, a l'Estat espanyol, només la UOC té una assignatura sobre intel·ligència competitiva. A Cuba, els estudiants de Físiques i d'Econòmiques poden seguir l'especialitat d'Intel·ligència Competitiva, que té una durada de dos anys.
Els cubans són molt potents en tot el que fa referència a l'anàlisi d'informació en el sector biomèdic. De fet, la meva col·laboració amb el doctor Orozco, que va començar fa uns deu anys, s'ha centrat sobretot en el sector biomèdic. És ben sabut que Cuba és una potència en determinats àmbits de la biomedicina. Té, per exemple, algunes vacunes úniques al món, però és sobretot per les característiques del país i, més concretament, les característiques de l'accés a la informació i als mercats que té el país. Tot el que fa referència a poder disposar d'informació i donar valor afegit a aquesta informació és vital. Per això ells han estat dels primers països a desenvolupar aquestes activitats.
Així doncs, primer de tot intentaré definir què és la intel·ligència competitiva. Després veurem molt ràpidament quin impacte tenen aquestes activitats en el sector biomèdic. Si em permeten, parlaré del sector biomèdic, tot i que des del punt de vista acadèmic la definició de què és un sector o què no ho és sempre és molt relativa. Això, però, no és nou: per a moltes empreses farmacèutiques, en el sector agroalimentari o en biotecnologia, no es tracta d'activitats noves, però sí d'activitats que estan evolucionant a una velocitat molt ràpida. Per acabar, veurem alguns exemples pràctics. Parlarem d'aquests tres blocs amb la intenció que no es tracti tant de fer reflexions sobre el marc teòric, sinó d'anar veient exemples pràctics.
|
|
|
| 2.
| De la societat postindustrial a la societat del coneixement |
Les activitats d'intel·ligència competitiva sorgeixen en bona part del canvi en l'entorn en què les empreses i les organitzacions desenvolupen les seves activitats. Avui en dia ja no parlem de societat postindustrial, sinó que parlem ja directament de societat del coneixement.
|
| Transparència 1. |
Aquesta transició d'una societat postindustrial, basada en la producció, a una societat basada en la informació porta unes connotacions i uns canvis implícits en l'entorn en el qual les empreses desenvolupen la seva activitat. De fet, ja hi ha gent que diu que la informació constitueix el quart recurs productiu. Si quan estudiàvem economia tothom ens parlava de terra, treball i capital, avui en dia ja és plenament acceptat que cal parlar de terra, treball, capital i informació.
Per tant, ens adonem que el concepte de valor en bona part s'ha traslladat des de les activitats de producció cap a les activitats més relacionades amb la informació. Ens adonem, també, que la innovació té, cada vegada més, característiques informacionals. Si prenem la cadena de valor d'una empresa, ens adonarem que el valor està en els dos extrems: en l'extrem on hi ha la idea, és a dir, el més allunyat del mercat; i en la penetració, en el coneixement del mercat. Les activitats intermèdies, però, les activitats lligades a la producció, van perdent valor. Per tant, la innovació, les característiques cada vegada més informacionals, el funcionament en xarxa i la digitalització de la informació mateixa ens canvien l'entorn, de manera que ens hem de començar a plantejar com accedim a la informació i com la fem servir.
La cultura més informacional que hi ha en el planeta és, possiblement, la cultura japonesa. En els temes que fan referència a l'anàlisi de l'entorn tecnològic i, en general, a l'anàlisi de l'entorn informacional de l'empresa, els japonesos han estat tradicionalment els líders. Els únics que els poden anar a la saga pel que fa a la capacitat d'anàlisi d'informació, són l'Estat d'Israel i les empreses d'Israel. La resta del món encara som a uns quants anys del que fan les empreses japoneses. De fet, ja no és només un tema d'empreses, sinó que es tracta de cultura de país, de cultura informacional.
|
| Transparència 2. |
En la cultura japonesa hi ha hagut sempre una avidesa per informar-se d'allò que passa fora del país. Per a una empresa japonesa, és impensable intentar patentar alguna cosa, algun principi actiu que ja estigui patentat. Per a una empresa europea, no. Perquè se'n facin una idea, l'any 1996 les empreses europees es van gastar més de 4 bilions de pessetes intentant patentar o registrar coses que ja estaven registrades. Per a una empresa japonesa això és absolutament inaudit, perquè qualsevol projecte nou comença amb una activitat d'anàlisi d'informació. Es considera que algunes empreses japoneses, com pot ser la Mitsui, tenen més capacitat per a capturar i tractar informació que la CIA dels Estats Units.
Podem dir, també, que en la mesura en què es tracta d'una societat informacional, existeix també la capacitat de donar o no donar informació. Els que hem tingut algun contacte amb japonesos sabem què passa quan sotmeten algú al que en argot es diu el totemae o el jone. Un japonès, fins que no veu que algú té alguna cosa que per a ell té valor, no dóna informació de la seva empresa. Aquesta etapa és el que els japonesos anomenen el totemae: una vegada han detectat que l'altre té alguna cosa de valor per a oferir, comença l'etapa d'intercanvi d'informació.
Els que tenim o hem tingut alguna relació amb el món universitari sabem que els doctorands japonesos, per exemple, han d'enviar bimensualment i trimestral informes sobre el que està passant al país on es troben les àrees de coneixement en les quals estan treballant. Per tant, veiem que es tracta d'una cultura informacional absolutament desenvolupada a nivell de país.
|
| Transparència 3. |
Fixem-nos en la transparència número 3. Si ens centrem en l'empresa i intentem analitzar els seus cercles d'informació, veurem en primer lloc, al quadre número 1, la informació que rep l'empresa. L'empresa rep aquesta informació pel sol fet d'existir, de tenir una força de vendes, gent que fa recerca i assisteix a congressos i presentacions, i es pot dir que rep un volum determinat d'informació.
A més a més, existeix un segon nivell d'informació, que és aquella informació que l'empresa vol o que busca. Aquesta informació que l'empresa vol o busca no és, necessàriament, informació que li arribi. Fins i tot, a vegades, la informació que l'empresa vol o busca no existeix o bé està donada d'una forma que no és la forma que cerca l'empresa.
Hi ha també un tercer nivell, possiblement molt més important per a les empreses: aquella informació que l'empresa necessita però que no percep que necessita. És a dir que, en primer lloc, hi ha un desconeixement que aquella informació pot ser rellevant per a l'empresa; i, en segon lloc, i molt més important, l'empresa pot estar rebent aquesta informació sense saber que és una informació valuosa.
De la intersecció d'aquests tres nivells, podem identificar les zones d'ignorància. És a dir, aquelles informacions o aquell tipus d'informació que arriba a l'empresa pel canal que sigui i que l'empresa, tot i que la rep, desconeix que li pot ser d'utilitat. Podem identificar també el que anomenem la zona d'intel·ligència competitiva, que seria la confluència de les tres zones. És a dir, que les activitats d'intel·ligència ens ajuden a identificar quines són les nostres necessitats d'informació i ens ajuden a veure si aquesta informació l'estem rebent o no, si existeix i, en el cas que existeixi, on l'hem d'anar a buscar. Per últim hi ha una tercera zona que serien, simplement, les necessitats d'informació no satisfetes.
Per identificar allò que és informació que l'empresa rep i que la pot afectar sense que en sigui conscient, a mi m'agrada posar dos exemples absolutament diferents. El primer és la Directiva europea sobre envasos i embalatges: hi ha o no hi ha llei —llei nacional, llei de l'Estat espanyol— que adapti totes les directives europees, que les traslladi a l'àmbit nacional a partir de disposicions legals dels països? Com està l'adaptació espanyola de la Directiva europea d'envasos i embalatges que obliga que tota aquella empresa que treu un producte envasat al mercat es faci càrrec de la recollida i el tractament de l'envàs? Hi ha o no hi ha llei espanyola? Sí que n'hi ha. El que no hi ha són multes per a les empreses espanyoles. Com que no hi ha multes, de moment és com si no existís la llei. Pensem en el tema de seguretat i higiene en el treball: hi ha llei, hi ha inspeccions i hi ha multes; aleshores tothom sap que existeix aquesta llei. Què succeeix? Doncs, que les empreses més grans estan posant en marxa els seus sistemes i, fins i tot, compten amb empreses que es fan càrrec de la gestió dels seus envasos. A les empreses petites i mitjanes, però, el mateix dia a dia impedeix pensar moltes vegades en aquestes qüestions.
Veiem un segon exemple. Fa més o menys dos anys, en les seves lliçons d'economia recreativa —que em sembla que encara fa a Catalunya Ràdio—, el professor Fabià Estapé deia un dimecres, em sembla que del mes de novembre, que el març de l'any següent l'Estat de Minas Gerais, al Brasil, no podria fer front al pagament del deute amb l'Estat brasiler. Això faria que la moneda del Brasil entrés en crisi i que es produís una turbulència de tipus monetari, bàsicament a la zona de MercoSur. Això era el novembre del 1998, em sembla recordar: el març següent l'Estat de Minas Gerais no va poder fer front al deute amb l'Estat brasiler i la moneda brasilera va entrar en crisi. Darrere la moneda brasilera va entrar en crisi la moneda argentina i totes les monedes dels països que depenen bàsicament de l'economia brasilera.
Pocs dies després de sentir aquesta lliçó d'economia recreativa del professor Estapé, vaig coincidir en un restaurant de Granollers amb el responsable d'una empresa d'aquesta localitat, una multinacional que hi té una planta de producció. Vam estar parlant i em deia que estaven a punt de tancar la venda de dos vaixells de detergent al Brasil. Li vaig dir: "Doncs, escolta'm, jo acabo de sentir que l'Estapé deia això". El mes de març es va produir la tempesta monetària i, al cap de pocs dies, em va trucar aquest company de la multinacional i em va dir: "Escolta, quedem al restaurant perquè tens un dinar pagat. Arran d'aquella conversa amb tu vam modificar les condicions dels tractes amb els brasilers i sort n'hem tingut."
És que potser ningú més no va escoltar les lliçons d'economia recreativa de Fabià Estapé? Quantes empreses les van escoltar? Jo anava amb cotxe. Per tant, segur que hi va haver moltíssima gent que estava treballant, tenia la ràdio i va escoltar el senyor Fabià Estapé. Quantes persones van considerar que allò les podia afectar? Quantes empreses van considerar que allò les podia afectar? Segurament, molt poques. Aquest seria l'exemple d'informacions que l'empresa necessita, però que moltes vegades no n'és conscient perquè no té organitzada la detecció de les informacions que necessita i la captura d'aquestes informacions. No ho té organitzat i, en conseqüència, es perd aquestes informacions.
|
|
|
| 3.
| Vigilància tecnològica enfront d'intel·ligència competitiva |
Hem vist el que passa amb la cultura japonesa i els tres nivells d'informació. A partir d'aquí, al final dels anys vuitanta, va començar a desenvolupar-se una activitat que anomenem vigilància tecnològica i que consisteix en l'anàlisi de l'entorn tecnològic de l'empresa.
|
| Transparència 4. |
Quan dic que comença a desenvolupar-se, no vull dir que abans no existís. De fet, l'empresari, i les empreses, sempre han rebut o han vigilat d'alguna forma tot allò que succeeix en el seu entorn. L'empresari assisteix a fires, parla amb clients, amb proveïdors, sap més o menys els preus dels seus competidors, si el seu producte és millor o pitjor que el dels seus competidors, si està explotant més o menys bé un canal, etc. Però tot això canvia en el moment en què l'entorn ens ofereix cada vegada més informació i cada vegada tenim més problemes per captar aquesta informació, tractar-la i analitzar-la.
|
| Transparència 5. |
És a partir d'aquí quan aquesta disciplina, sobretot en l'àmbit tecnològic, comença a agafar força com a disciplina que es preocupa de la vigilància tecnològica de tot allò que faci referència a tecnologies i a productes que incorporin aquestes tecnologies; de tot allò que faci referència a com evolucionen aquestes tecnologies; de tot allò que faci referència a possibles tecnologies noves que puguin aparèixer i desplacin tecnologies ja existents; de tot allò que faci referència a com els nostres competidors utilitzen determinades tecnologies, o de tot allò que faci referència, per exemple, a qui està desenvolupant tecnologia: quins centres de recerca i quines universitats estan desenvolupant tecnologia. En conjunt, les activitats de vigilància tracten de sistematitzar la recollida d'informació. És a dir, primer caldrà saber de què volem estar informats; després on podem anar a buscar aquesta informació, i, per acabar, com volem tractar aquesta informació i com la distribuirem dins l'empresa.
A mitjan anys noranta, s'abandona el concepte vigilància i es comença a parlar d'intel·ligència. No és un concepte nou: de fet l'escola francesa sempre havia parlat de la intelligence économique. Es comença a parlar d'intel·ligència quan els americans fan fortuna amb el concepte competitive intelligence. A partir d'aquí, aquest concepte agafa força i avui en dia tothom parla d'intel·ligència competitiva i molt poca gent parla d'intelligence économique. Al congrés de la setmana passada només els francesos continuaven utilitzant el terme intelligence économique. Suposo que és només un mecanisme de defensa dels francesos i no vol pas dir que el terme es mantingui.
|
| Transparència 6. |
Quina diferència hi ha entre vigilància i intel·ligència? Bàsicament, tot i que a vegades és difícil marcar fronteres, podem dir que a la intel·ligència se li atribueix un caràcter molt més actiu. Així com la vigilància podria ser un control força passiu del que està succeint a l'entorn, quan parlem d'intel·ligència queda clara la idea que la informació sobre com està evolucionant el nostre entorn s'utilitzarà en la presa de decisions. Per tant, ha d'estar tractada, validada en termes de qualitat i de fiabilitat, per ajudar en la presa de decisions.
El concepte americà va una mica més enllà, perquè als Estats Units el concepte d'intel·ligència també està desenvolupat en alguns sectors mitjançant el concepte lobby. És conegut que als Estats Units els lobbies tenen un significat una mica diferent del que signifiquen aquí, a Europa. En certa manera, però, una de les activitats del lobby és el desenvolupament d'activitats i d'intel·ligències, estar atent a tot allò que pot afectar d'alguna forma el lobby i utilitzar aquesta informació per continuar exercint l'activitat de lobby. A Europa, en la mesura en què els lobbies funcionen de manera diferent i no tenen el poder que tenen als Estats Units, ens limitem a pensar que el concepte intel·ligència té aquest sentit molt més actiu que el concepte vigilància. Tot i això, de vegades només és un problema de terminologia.
En què consisteix el desenvolupament d'activitats d'intel·ligència?
|
| Transparència 7. |
Sobretot en l'anàlisi de l'entorn per a obtenir-ne informació que ajudi en la presa de decisions. Podem identificar diferents passos. En un primer pas, lligat a l'elaboració de l'estratègia de l'empresa, l'equip directiu —amb qualsevol de les metodologies que es vulguin utilitzar— defineix les estratègies de l'empresa: l'estratègia general, les estratègies operatives, el conjunt d'estratègies... A partir d'aquí, un cop identificada i definida l'estratègia, passem a l'etapa d'obtenció de la informació per donar resposta a les necessitats informatives que planteja l'estratègia elaborada.
Primer s'ha de capturar aquesta informació, de fonts formals o informals, i quan dic fonts informals no vull pas dir que fem espionatge. Es calcula que el 95% de la informació que pot necessitar una empresa és pública. Per tant, només hi ha un 5% d'informació que és tancada. Sempre que parlem de vigilància i d'intel·ligència, estem parlant sobretot de treballar amb informació pública. Una altra cosa és que ens arribi per un canal formal o informal. Un canal formal seria el que va en qualsevol tipus de suport: suport paper, suport digital, etc. El canal informal pot ser, doncs, la força de vendes que s'assabenta que un científic o un recercador nostre ha anat a un congrés, ha parlat amb algú d'una universitat i li ha dit que hi ha aquesta o aquella altra línia de recerca. Per tant, siguin fonts formals o informals, de moment estem parlant d'informacions públiques.
Tot i això, és ben conegut el fet que la major part dels espies procedents de l'antiga República Democràtica Alemanya treballen en temes d'espionatge industrial. Per tant, tot i que nosaltres treballem amb informació pública, de vegades el llindar és poc clar. Abans parlava dels japonesos: són molt coneguts els casos d'empreses que han rebut visites de japonesos i, un cop acabades les visites, han tingut sorpreses molt desagradables. Per exemple, corbates mullades en reactius. El japonès s'inclina una vegada rere l'altra cap endavant i va mullant la punta de la corbata en els reactius. I així van fent tots els japonesos. O les sabates que tenen una sola de goma que permet que hi quedi enganxat tot allò que hi ha per terra. O un dels casos més cèlebres que hi ha, el de les fotografies en el laboratori.
El més conegut és el cas d'un científic alemany, que treballa amb temes de superconductivitat, i que va rebre una visita d'una empresa japonesa molt interessada en una planta pilot que tenia. Li van dir: "Escolti, ara que més o menys vostè ens ha ensenyat la planta, ens volem fer unes fotos per tenir el record de la nostra estada amb vostè". El científic alemany va començar a fer-se fotos amb els japonesos, un per un i no tots en grup: "Posi's aquí. Ara a l'altra banda per tenir una vista diferent, que si no totes les fotos són iguals". Al cap de sis mesos, va rebre una invitació del Japó per anar a la inauguració d'una planta, però no una planta pilot, sinó d'una planta de producció... que era el salt a escala industrial de la planta pilot del científic alemany. Per tant, tot i que nosaltres diem que són activitats en què s'utilitza sempre informació pública, a vegades un es pot arribar a moure en el llindar.
Una vegada hem obtingut aquesta informació, per qualsevol dels canals, caldrà processar-la. Aquesta activitat, que tradicionalment era més senzilla, se'ns complica cada vegada més en un entorn de sobreinformació. Si no disposem d'algun tipus d'eina que ens permeti fer el tractament de la informació, tindrem problemes per a integrar informacions que ens arribin amb formats diferents. Després veurem algunes bases de dades que s'utilitzen en el sector. Normalment les bases de dades no tenen un mateix tipus de registre; per tant, pot ser que haguem de treballar amb registres de bases de dades que tenen formats molt diferents. A banda d'això, hi haurem d'integrar informació descarregada des de la Xarxa, que té un format diferent i incorpora codis HTML. I haurem d'incorporar també informació, procedent de la base de dades interna, sobre el que ha detectat la força de vendes. I, a més, resulta que hi ha un documentalista que cada dia segueix la premsa per veure què apareix en premsa escrita. Necessitarem, doncs, una certa capacitat d'integrar informació procedent de diverses fonts i de tractar aquesta informació de forma prèvia a l'anàlisi.
En alguns dels casos que veurem com a exemples, el volum d'informació que es va tractar va ser de 35.000 registres d'informació. Si tenim 35.000 registres d'una base de dades, o bé disposem d'alguna eina que tingui capacitat per a tractar informació o quedarem absolutament col·lapsats. Per tant, ens caldrà també disposar d'algun tipus d'eina per a tractar aquesta informació. Una vegada tinguem realitzada l'anàlisi difondrem aquesta informació dins de l'empresa a través de la intranet o pels canals habituals en paper, identificant qui ha de ser coneixedor d'aquesta informació. En la mesura en què ha estat elaborada a partir de les demandes que s'identifiquen en l'elaboració de l'estratègia, òbviament aquesta informació serveix per a prendre decisions —l'últim estadi del cicle de la intel·ligència— i per a iniciar accions.
|
| Transparència 8. |
|
|
|
| 4.
| Gestió del coneixement i intel·ligència competitiva |
Com es relaciona aquesta qüestió de la intel·ligència amb la gestió del coneixement? Hi ha molta gent, preocupada per aquest tema, que diu: "Nosaltres estem en temes de gestió del coneixement i no veiem clar com lligar intel·ligència amb gestió del coneixement". Tradicionalment, la gestió del coneixement comença basant-se en l'experiència de l'empresa. És a dir, cal veure com hem resolt els problemes i intentar normalitzar aquesta metodologia de resolució de problemes que tradicionalment hem utilitzat. Per tant, és cap a dins de l'empresa, però mirant enrere i amb un segon objectiu, que és intentar compartir aquests coneixements. Al contrari, les activitats d'intel·ligència estan enfocades cap a fora de l'empresa, amb una actitud sobretot prospectiva, de veure amb caràcter anticipatiu què pot estar succeint i intentar detectar oportunitats.
|
| Transparència 9. |
Com ho integren les empreses que desenvolupen activitats d'intel·ligència i alhora han iniciat la implantació de sistemes de gestió de coneixement? Integren l'activitat d'intel·ligència en la interfase externa de l'empresa. És a dir, es converteix en un dels fluxos d'informació i de coneixement que entra a l'empresa, en aquest cas a través de les activitats d'intel·ligència. Després estudiarem alguns exemples i es veurà amb claredat que, com a resultat de les activitats d'intel·ligència, podem parlar d'identificació clara de les fonts de coneixement.
|
| Transparència 10. |
Per tant, el procés que hem plantejat podríem esquematitzar-lo de la manera següent: a partir de les activitats de documentació tradicionals que han desenvolupat les empreses i de la recollida d'informació que els cau a les mans, el procés evoluciona cap a una activitat molt més dirigida, per acabar en una activitat que no només és dirigida sinó que té el valor afegit que ens ajuda en la presa de decisions.
|
| Transparència 11. |
Això vol dir que tothom ha d'acabar desenvolupant activitats d'intel·ligència? En absolut. Com que les activitats d'intel·ligència estan lligades a l'estratègia de l'empresa —i no hi ha dues empreses que tinguin estratègies idèntiques—, les activitats d'intel·ligència s'han d'adequar a les necessitats que tingui l'empresa, necessitats derivades també de la seva estratègia.
Per exemple, en alguna ocasió he fet algun seminari amb un responsable de Telefónica I+D (Telefónica I+D és una de les principals empreses de recerca del país), i ell sempre em diu: "Nosaltres no desenvolupem activitats de vigilància tecnològica, perquè com que tenim Sun, Microsoft i Oracle com a proveïdors, ells ja m'informen dels canvis tecnològics. Nosaltres fem vigilància bàsicament comercial". Una vegada li vaig preguntar: "I com la feu, la vigilància comercial?". I em va contestar: "Doncs, mira, tenim una antena a Washington". I un podria pensar que és estrany que la tinguin a Washington i no a Silicon Valley, per exemple, perquè no sembla que Washington sigui un dels centres tecnològics dels Estats Units. Però ell em deia: "Bona part de les decisions dels fons d'inversió i del capital risc americà es prenen entre Nova York i Washington, i a nosaltres ens interessa saber quines decisions d'inversió prenen el capital risc americà i els fons d'inversió, i en quines tecnologies. I, en segon lloc, el gap tecnològic entre Estats Units i Espanya en el nostre sector és com a mínim de sis mesos. Vol dir que un producte aparegut als Estats Units tardarà com a mínim, i en el millor dels casos, sis mesos a arribar a l'Estat espanyol; per tant, només ens preocupa com està invertint el capital risc americà i quins productes estan apareixent en el mercat americà. La tecnologia no ens interessa".
Si agafem qualsevol empresa farmacèutica, hi ha un seguiment constant de patents que apareixen en les àrees de negoci de l'empresa, de patents que registren els competidors. Telefónica no es preocupa per les patents. Una empresa farmacèutica molt més petita que Telefónica, amb la qual col·laborem nosaltres, té quatre, cinc o sis persones treballant únicament i exclusiva en el centre de documentació, és a dir, fent el seguiment de patents des dels Estats Units fins a Corea del Sud, per exemple, amb reunions setmanals per a discutir què està apareixent de nou. En el cas de Telefónica el funcionament és molt diferent.
I encara plantejaré un altre exemple. No sé si a algú li agrada el bricolatge. Hi ha uns tornavisos molts coneguts pels que es dediquen al bricolatge, els Irazola. Són molt diferents perquè són de coloraines. Si diuen el nom d'aquests tornavisos a un lampista dirà: "I tant! Són els millors del mercat". Tenen una textura diferent, i els colors també són molt diferents. Un dia parlava amb el propietari de l'empresa, un senyor basc que té més pinta de granger que no d'empresari —galtes vermelles, fort, gras—, i ell em deia: "No, no, nosaltres no fem cap tipus d'activitat de vigilància". Tot i això, quan hi van haver les inundacions al País Basc, va perdre totes les plantes de producció i els seus competidors —una multinacional americana—, li van cedir altres plantes de producció per evitar que desaparegués del mercat. "Ell era bo per al mercat", li deien els americans.
M'explicava que no fan vigilància, que l'únic que fa és agafar la seva dona i anar a fires de cosmètics i perfumeria. Què hi tenen a veure, les fires de cosmètics i perfumeria, amb els tornavisos? Segons ell, allà veu colors nous, formes noves, etc. El que ha aconseguit amb els seu producte és introduir el concepte de moda en els tornavisos. Cada any treu una col·lecció diferent. I cada any surten els tornavisos: hi ha gent que espera la nova col·lecció, perquè tenen formats, colors i textures absolutament diferents. I són els més cars del mercat, però es produeix un fenomen gairebé únic: pugen els preus i puja la quota de mercat; i això és molt poc habitual.
|
|
|
| 5.
| Les activitats d'intel·ligència en el sector biomèdic |
A partir d'ara ens centrarem en el sector biomèdic. Cal que ens fixem que el sector biomèdic és, des del punt de vista de l'anàlisi tecnològica, un sector science-based o basat en la ciència. Hi ha diverses tipologies de sectors: sectors amb gran intensitat de producció, com ara tot allò que sigui producció en massa (vidre, ciment, paper, etc.); i sectors science-based, és a dir, molt propers a la ciència. Són sectors on hi ha una interacció constant amb el sector científic i amb la recerca, perquè a vegades aquest sector es troba a la frontera del coneixement i, per tant, cal esperar que es vagin desenvolupant nous coneixements per avançar.
Si nosaltres entenem el procés d'innovació tecnològica com un procés seqüencial —tot i que sigui un símil incorrecte des del punt de vista acadèmic, però útil des del punt de vista de la comprensió—, les primeres etapes o outputs en què els sectors science-based són més forts són el coneixement científic i les invencions. Si parlem d'outputs tangibles, els mecanismes d'expressió d'aquests coneixements científics són les publicacions i el conjunt d'invencions són les patents.
|
| Transparència 12. |
Així doncs, una forma d'identificar o de seguir aquest sector és a partir de publicacions i, també, a partir de patents.
Això vol dir que amb publicacions i patents ens quedem tranquils? En absolut, perquè les empreses ni ho patenten tot ni ho publiquen tot, i els científics tampoc no ho publiquen tot. Això significa que si disposem d'eines, podem trobar coses que no han estat publicades, i això és una activitat d'intel·ligència. Per què? Perquè el que aconseguim és trobar una informació que no ha estat donada com a tal o bé que ha estat donada amb una altra finalitat. El que aconseguim és donar-li la volta perquè ens informi d'allò que nosaltres necessitem.
Podem analitzar un competidor i trobar-nos que aquest competidor no emet cap tipus de senyal. Si tenim una activitat rudimentària i clàssica de vigilància podem dir: "Aquest senyor no està fent res, perquè no emet cap tipus de senyal", però el silenci és un senyal inequívoc. Si el meu competidor no està emetent cap senyal, no vol dir que no estigui fent res, i ara ja disposem de metodologies per a analitzar el silenci. El meu competidor no ofereix cap tipus de senyal i per tant —en teoria, si més no—, ell està tranquil. Nosaltres, però, tot i aquesta absència explícita d'emissió d'informació per part del competidor, tenim capacitat per a identificar i per a desxifrar algun dels senyals que ell no emet, però que sí que surt del seu entorn.
Per tant, quan es tracta d'un sector science-based veiem que els articles i les publicacions poden cobrir bona part de les nostres necessitats. Quines característiques trobem en el sector science-based? Precisament, i per la seva proximitat a la ciència, serà importantíssim identificar senyals de canvi quan aquests senyals són extremadament dèbils. Es pot fer un símil amb un senyal elèctric: si només tenim capacitat per a detectar un senyal de canvi quan és visible per a tothom, el que tenim és una situació de retard ostensible en relació amb aquelles empreses que han tingut la capacitat de captar el senyal de canvi quan era molt dèbil. O a l'inrevés: si tenim la capacitat d'identificar un senyal de canvi quan és molt dèbil, el que tenim és marge de maniobra per a reaccionar.
|
| Transparència 13. |
Com comencem l'activitat? Ho hem vist abans amb el cicle d'intel·ligència: hem vist que en el sector biomèdic, les patents i les publicacions poden ser una bona font d'informació. Òbviament, necessitarem altres fonts. Com comencem, doncs? Des del punt de vista de l'estratègia, cal definir allò que volem vigilar, identificar el tipus d'informació i on buscar aquesta informació.
|
| Transparència 14. |
Aquest és un coll d'ampolla important, perquè les bases de dades —en el cas que utilitzem bases de dades— no sempre ens donen la informació que necessitem, no sempre ens la donen de la forma que necessitem o amb la qualitat que necessitem. Amb bases de dades del nivell de Medline —que teòricament compleixen els màxims estàndards de qualitat—, ens faríem creus dels diferents nivells de grafies que hi pot haver per a un mateix investigador o per a una mateixa empresa. Això hem de tenir-ho en compte a les anàlisis.
El procés, doncs, és el mateix: és el procés de desenvolupament i llançament d'un producte al mercat, però en aquest cas per a un client intern, l'alta direcció, que és qui posa en marxa l'estratègia. A partir d'allò que ens diu l'alta direcció, identifiquem les necessitats d'informació, busquem aquesta informació, la tractem i la difonem: és el cercle d'intel·ligència.
|
| Transparència 15. |
|
|
|
| 6.
| Fonts d'informació en el sector biomèdic |
Parlem de fonts d'informació en el sector. Fent un capmàs, he trobat totes aquestes fonts d'informació per al sector biomèdic —abans deia que és vital disposar de capacitat per a integrar informació procedent de diverses fonts—: bases de dades, la mateixa Xarxa, els clients, els proveïdors, la nostra força de vendes, el benchmarking, activitats d'altres empreses que s'estiguin desenvolupant en altres sectors, possibilitats d'empreses d'altres sectors que entrin a competir en el nostre sector, estudis de mercat, qualsevol tipus d'estadístiques, tendències, estudis epidemiològics —que en algunes empreses del sector són molt importants—, la premsa diària, els especialistes, informació de producte, líders d'opinió... Per tant, hi ha moltíssimes —i molt diverses— fonts d'informació en el sector. Ens centrarem en algunes d'aquestes fonts.
|
| Transparència 16. |
|
|
|
Si parlem dels primers estadis del procés d'innovació en el sector biomèdic, com a bases de dades o fonts d'informació tenim les bases de dades bibliogràfiques. Entre les més utilitzades trobem Biosis, Scisearch, Medline o Embase (que és el nom que rep Excerta Medica Online). A la transparència 17, hi ha un breu mostrari de possibles bases de dades.
|
| Transparència 17. |
Les més utilitzades són les que hi ha a la part superior. En funció del subsector en què treballi l'empresa o l'organització, hi haurà alguna base de dades que cobreixi més les seves necessitats. Això no té secrets. De fet, els que ens dediquem a això utilitzem manuals prims sobre les bases de dades que hi ha al món, la qual cosa vol dir que gairebé et pots fer un vestit a mida. Totes aquestes bases de dades són accessibles directament des de la Xarxa. Aquestes serien, doncs, les més utilitzades en el sector biomèdic.
Parlem ara de bases de dades no bibliogràfiques, és a dir, que no cobreixen només temes de publicacions o, com algunes de les bases anteriors, també temes de patents. Si parlem de bases de dades no bibliogràfiques, les més utilitzades per les empreses són les que presento a la transparència 18.
|
| Transparència 18. |
Les bases de dades no bibliogràfiques poden ser des de directoris d'empreses, fins a directoris de productes, temes relacionats amb legislació en diferents països, temes de registres sanitaris, etcètera.
En el sector biomèdic disposem també de bases de dades de text complet. Normalment, el que ens ofereixen les bases de dades —si són bases de dades de caràcter bibliogràfic, com les primeres que hem vist— són resums. En alguns casos podem arribar a disposar de textos complets. Els textos complets són molt importants en l'anàlisi de patents, perquè hem de tenir en compte que de la mateixa manera que la nostra empresa pot vigilar i desenvolupar activitats d'intel·ligència, els nostres competidors també ens vigilen, i també desenvolupen activitats d'intel·ligència. Com que normalment les cerques a patents es fan sobre el camp "títol" o sobre el camp "abstract", si del que es tracta és de contingut, el que haurem d'evitar precisament —i això ja forma part de les estratègies de contraintel·ligència—, és que determinats termes no apareguin en els títols o en els abstracts, però sí en el text íntegre. L'examinador de la patent no posarà mai problemes perquè determinada paraula no aparegui en el títol o en l'abstract. Per tant, si volem que una paraula important o un principi actiu siguin difícils de detectar, els posem en el text íntegre. Això obliga els nostres competidors a haver d'analitzar els textos íntegres, que és molt més complicat.
|
| Transparència 19. |
Fins ara hem parlat de publicacions. Pel que fa a les patents, les bases de dades o les fonts d'informació amb què es treballa tradicionalment són les que apareixen a la transparència 20.
|
| Transparència 20. |
Cal diferenciar entre les que són d'àmbit internacional, com World Patent Index, Inpadoc o Edoc, i les que cobreixen un país, com la US Patents d'Estats Units o l'Oficina Espanyola de Marques i Patents. Cada vegada més, la tendència és disposar de gateways o portes que permetin passar d'una base de dades a l'altra: a través de l'Oficina Espanyola de Marques i Patents, per exemple, podem saltar mitjançant SpaceNet a patents d'altres països.
|
|
|
Una primera font d'informació són les bases de dades, tant per a articles com per a publicacions. Cada vegada més, però, s'utilitza Internet com a font d'informació. De tota manera, cal anar alerta amb Internet. Certa informació no la hi trobarem mai, o ens serà molt difícil. Per exemple: preus dels competidors, beneficis dels competidors per canal, quota de mercat d'un determinat producte, etc. Tot això no ho trobarem a la Xarxa sense cost. Per tant, alerta amb Internet perquè, tot i que és de molta utilitat, determinada informació no la hi trobarem mai, o no la hi trobarem sense cost.
|
| Transparència 21. |
A més, en funció del tipus de vigilància que desitgem fer —purament tecnològica, en l'àmbit comercial, etc.— no totes les fonts ens ofereixen les mateixes possibilitats. És evident que les que tenen un cost superior són les que ens donen més possibilitats des del punt de vista de valor afegit, però precisament la gràcia de la intel·ligència és treure el valor afegit a aquella informació que en teoria no en té. És a dir, el valor afegit li donem en el procés d'intel·ligència.
|
| Transparència 22. |
L'avantatge que té la Xarxa és la mecanització de la captura d'informació. Ja no existeixen només els cercadors tradicionals o els metacercadors: en l'actualitat es treballa amb els agents sectorials. D'altra banda, hi ha també agents experts, robots, que ens permeten mecanitzar la cerca d'informació. Gairebé tothom ha sentit a parlar d'Echelon, una xarxa d'espionatge mundial impulsada per Estats Units, o més aviat pel bloc anglosaxó (Estats Units, Anglaterra, Austràlia i Nova Zelanda). És una xarxa de seguiment d'informació tramesa entre països a través de qualsevol tipus de comunicació digital. Les eines que utilitza Echelon són eines que permeten extreure paraules determinades d'un flux d'informació. Algunes d'aquestes eines són de llicència gratuïta. Per tant, és possible descarregar-les a l'ordinador i fer el seguiment d'Internet o, més aviat, mecanitzar el seguiment d'Internet.
|
| Transparència 23. |
S'ha d'anar amb compte també amb la web visible i la web invisible. S'estima que el 85% de la informació accessible des d'Internet o a Internet forma part del que s'anomena la "web invisible", que no detecten els cercadors. Hi ha, això sí, eines especialitzades per al tractament de la web invisible, el tractament d'aquella informació que difícilment trobarem amb les eines normals.
|
|
|
| 7.
| Exemples pràctics d'estudis d'intel·ligència |
Quines són les àrees en les quals s'està utilitzant més l'activitat d'intel·ligència en el sector biomèdic? Doncs, en tot el que fa referència a temes relacionats amb l'estratègia de negoci o amb l'estratègia relacionada amb tecnologies; en tot el que fa referència a la gestió de la cartera de projectes tecnològics; en tot el que fa referència a la detecció de possibles socis, de socis potencials per a desenvolupar nous projectes; en tot el que fa referència a la diversificació de productes, i en tot el que fa referència, fins i tot, a operacions de producció. Per tant, bona part de les àrees on cal prendre decisions poden ser receptores de processos d'intel·ligència.
|
| Transparència 24. |
A la transparència següent veiem diferents exemples d'estudis d'intel·ligència desenvolupats o desenvolupables en el sector mèdic.
|
| Transparència 25. |
Un primer exemple seria la simple cerca d'informació: l'any 1998 es va dur a terme un estudi sobre el cartílag de tauró i les seves possibles aplicacions mèdiques. Sembla que és un producte amb certes possibilitats. Per tant, es tractava senzillament de saber-ne més sobre aquest tema, de saber quina informació hi havia. Un segon exemple seria l'ozó troposfèric: en determinades aplicacions agrícoles, sembla que hi ha possibilitats d'accelerar els ritmes de creixement.
Com a exemples d'estudis de mercat tenim el de la Interleucina-2 o el dels productes contra la psoriasi. Aquest últim és un projecte que vam desenvolupar amb Cuba: els cubans creuen que han desenvolupat un producte o un tractament que permet eliminar la psoriasi o, si més no, reduir-la al 5% o 10% de la totalitat del cos. De fet, a Cuba hi ha una clínica especialitzada en psoriasi; la gent hi entra amb un 90% o 95% de psoriasi al cos i en surt amb un 5% o 10%, després del tractament.
Una altra possibilitat són els perfils de companyies, que serveixen, per exemple, per a analitzar els competidor o les característiques dels competidors.
També podem posar alguns exemples d'estudis de tendències. Un dels estudis més típics és el de venciment de les patents. En aquest cas, es tractava d'un treball sobre el venciment de patents abans del 2010. Què s'acabarà l'any 2010? Si tenim alguna patent registrada, podem veure com pot canviar el mercat a partir del 2010 simplement pel venciment de patents. O temes de vacunes combinades: en aquest cas, per exemple, es tractava de vacunes pentavalents. O estudis d'àmbit molt superior: hem començat amb simples cerques d'informació i ara parlem ja d'estudis estratègics. Per exemple, una simple estratègia de comercialització d'un producte, en aquest cas la vacuna de la leptospirosi, una malaltia amb força incidència a l'Amèrica Llatina. O la selecció de companyies que puguin explotar alguna recerca que a nosaltres com a empresa no ens interessa, o no ens interessa perquè no està dintre de la nostra línia de negoci, o bé perquè no tenim capacitat o simplement perquè volem algú que arribi més al mercat.
|
|
|
| 8.
| Mètodes d'identificació del perfil del competidor |
|
|
En certa manera, el que fem és saltar de la informació cap a l'estratègia. Veurem alguns dels mecanismes que s'utilitzen en el sector, o que utilitzen algunes empreses, per a saltar de la informació a l'estratègia del competidor, si el que s'està analitzant és el competidor. Alguns dels aspectes que en ajuden a obtenir un perfil són: a) l'activitat, mesurada en número de patents; b) la immediatesa, mesurada en el temps transcorregut entre generacions de patents, entre la data de registre d'una patent i les dates de les patents pioneres en el sector; c) el domini, és a dir, el número de citacions que reben les patents d'una empresa. Amb aquests tres indicadors podem caracteritzar qualsevol dels nostres competidors. És una primera aproximació que va posar a punt en el seu dia una consultora tecnològica, Batelle, que ja té una certa antiguitat. D'entrada, i només amb informacions quantitatives, ja podem obtenir un perfil.
|
| Transparència 26. |
|
|
|
Una segona eina basada en els mateixos indicadors és l'anomenada "finestra estratègica", que ens permet analitzar la informació sobre les citacions que reben les patents d'una empresa.
|
| Transparència 27. |
Si diferenciem entre citacions pròpies o d'altres empreses, podem anar identificant la capacitat de protecció de les pròpies invencions que té una empresa. Podem saber què succeeix en aquelles empreses que tenen una estratègia de propietat industrial tan bona que ningú no pot aprofitar les seves invencions, és a dir, que totes les citacions que reben les patents d'una empresa són d'elles mateixes. Alerta, però, perquè també es pot donar el cas d'una empresa que es trobi en l'aïllament tecnològic més absolut. És a dir, que només els interessa a ells el que estan fent, no interessa a ningú més. Per tant, haurem de fer el balanç entre diversos indicadors.
|
|
|
Una tercera eina seria intentar assimilar les àrees tecnològiques d'una empresa amb allò que en business s'anomena les "capacitats bàsiques" —les core competencies— a partir de les àrees tecnològiques en les quals està treballant una empresa.
|
| Transparència 28. |
Podem traslladar la reflexió sobre aquestes àrees tecnològiques a un símil: allò que en estratègia d'empreses seria la matriu de Boston Consulting Group, una matriu coneguda que classifica la cartera de productes d'una empresa en quatre categories, en funció de la quota de mercat i en funció de la posició que té l'empresa.
|
| Transparència 29. |
Veiem, doncs, que amb aquestes tres eines hem passat de parlar de dades a saltar a l'estratègia, a identificar més o menys el perfil que tenen els nostres competidors o el perfil de les empreses del nostre sector: si tenen capacitat de protegir-se, si tenen capacitat de còpia, o bé quines són les seves àrees tecnològiques, és a dir, el seu nucli de negoci des del punt de vista tecnològic.
|
|
|
Existeix també una quarta eina, que hem desenvolupat nosaltres, i que consisteix a lligar recerca amb mercat. D'una banda, reflexionem sobre tot allò que fa referència a tendències en la recerca i, d'altra banda, sobre tendències de mercat. El que estem fent és veure com queda situat el nostre competidor en els propers anys, d'acord amb l'evolució de la seva capacitat de recerca i d'acord amb el que s'està fent a d'altres empreses.
Vegem ara alguns resultats pràctics. Només amb les possibilitats que donava l'any 1991 el gestor d'una nova base de dades, amb una anàlisi relativament ràpida es podia dir el següent de l'empresa Wellcome: les patents que tenia i en quines àrees; quins eren els principals investigadors; les àrees en les quals l'empresa aparentment no hi tenia tanta activitat i que no estaven pròpiament relacionades amb el virus de la sida; els centres de recerca amb els quals col·laborava; les dinàmiques de treball en les xarxes d'investigadors de l'empresa, etc.
|
| Transparència 30. |
Recordem que es tracta d'un sector science-based i, per tant, fitxar personal d'altres empreses és vital en alguns casos. Quantes empreses europees de farmàcia han comprat empreses de biotecnologia a Califòrnia i s'han trobat que el personal ha tocat el dos i, per tant, l'únic que han comprat és una nau, perquè els investigadors no volien treballar per a empreses europees? Així doncs, cal conèixer les dinàmiques de les xarxes dels investigadors d'una empresa interessant o les possibilitats d'entrada a nous sectors.
Hi ha una altra forma de veure-ho, i aquesta és possiblement una activitat d'intel·ligència. Abans parlava de caracteritzar les empreses d'un sector. A la següent transparència tenim les grans empreses del sector de la biotecnologia, de la farmàcia, caracteritzades a partir de l'anàlisi de patents.
|
| Transparència 31. |
El que cal veure en aquesta anàlisi de patents és el següent: en primer lloc, la mitjana del període 95-99 i l'activitat en l'any 2000. El que veiem a la transparència 31 són totes les patents que tenen les empreses; per tant, a partir d'aquí ja tenim l'anàlisi de si una empresa determinada creix o no creix l'any 2000 en relació a la mitjana dels anys anteriors.
Una segona possibilitat o un segon nivell d'anàlisi és l'impacte: el número de citacions que apareixen en altres patents que fan referència a patents d'aquesta empresa. Qualsevol valor per sobre d'1 —dic qualsevol valor perquè és així com es calcula— ens indica una situació per sobre de la mitjana del sector. Fixem-nos, per tant, que Isis Pharmaceuticals té un 52% més d'impacte sobre el sector que la resta d'empreses. Les grans (Glaxo, Pharmacia, Merck, Pfizer) tenen un comportament més o menys similar. Veiem, però, que Isis i Schering tenen un comportament sensiblement diferent pel que fa a l'impacte sobre el sector: les seves patents són més seguides que les patents dels altres. Òbviament, tot això s'ha de reforçar després amb una altra anàlisi per veure a qui citen, si a ells mateixos o a altres empreses. Veiem, però, que ara ja estem parlant de coneixement: un coneixement que ha desenvolupat Isis Pharmaceuticals i que l'està fent servir aquell que el cita, sigui perquè hi ha proximitat entre la patent, sigui perquè s'ha inspirat directament en la patent d'Isis i ha tractar de millorar-la.
Un tercer indicador molt interessant és el que s'anomena "fortalesa tecnològica", que seria el resultat de l'activitat i de l'impacte d'una empresa.
Un quart indicador, i parlem sempre d'un sector science-based, és la proximitat a la ciència, és a dir, el número de documents que no són patents i que se citen a la patent. A les patents no només es poden citar altres patents, sinó que es poden citar també altres documents, per exemple articles de publicacions. Com més alt sigui el nombre de citacions a documents que no són patents, sinó publicacions, més capacitat té l'empresa que estem analitzant d'apropar-se a les activitats de recerca bàsiques (és a dir, a la recerca básica). Veiem que la mitjana, per a una empresa com Glaxo, és de 6 articles per patent l'any 2000, mentre que el període 95-99 era de 6,60. Veiem que per a Pharmacia és de 16. D'entrada, es pot dir que Pharmacia està molt més propera a la recerca bàsica, és a dir, té molta més capacitat que Glaxo per a captar informació de la recerca bàsica i aprofitar-la. I si continuem, veurem que hi ha empreses com Isis Pharmaceuticals, que té una mitjana de 27 articles per patent. Alerta, però, perquè Isis era l'empresa amb les patents més citades. Ara veiem, a més, que és l'empresa que té més rapidesa, la que té (o de les que té) més capacitat per a apropar-se a la recerca bàsica i que, en definitiva, té més capacitat d'aprendre de la recerca bàsica.
Un altre indicador seria el cicle de vida de la tecnologia (TCT), que és el temps transcorregut entre la data de sol·licitud d'una patent i la mitjana dels anys de les patents que són citades. És a dir, la rapidesa d'aquesta empresa. La mitjana de Glaxo és de 8,6 al període 95-99 i de 8,4 al període 2000. Veiem que hi ha algunes empreses que es troben al 6,7, com ara Isis Pharmaceuticals. En el període 95-99 té una mitjana de 5,9; és a dir, el temps transcorregut o el temps de vida que tenen les patents que està citant és de gairebé 6 anys de mitjana, mentre que en altres empreses, com ara Pharmacia, és de 10. Per tant, si comparem Isis amb Pharmacia hi ha cinc anys de decalatge entre la rapidesa en ús d'informació d'altres patents. Això ens dóna informació sobre les característiques dels nostres competidors, i aquí no estem parlant de productes, sinó de com treballen les empreses. Estem analitzant perfils.
De la mateixa manera que hem vist les àrees tecnològiques, si el que volem és identificar un soci tecnològic per a una àrea determinada, podem agafar dues empreses i comparar els seus perfils des del punt de vista de les àrees en què estan treballant.
|
| Transparència 32. |
Si comparem les àrees en les quals treballen Hoechst i Basf, a partir de la classe internacional de patents o de la subclasse, o del grup o del subgrup —segons el nivell d'anàlisi al qual vulguem arribar—, veiem que el perfil és molt similar menys en una àrea. Si és justament en aquesta àrea que la nostra empresa té possibilitats de treure un producte, segurament ens resultarà molt més interessant un acord amb Hoechst, que té experiència i té capacitat, que un acord amb Basf, que no té ni capacitat ni experiència. Si no parlem amb Hoechst, ens l'acabarem trobant al mercat. Per tant, ens hem d'anar preparant.
Una altra possibilitat és el que anomenem "mapes tecnològics", que ens permeten dibuixar la informació que estem analitzant a partir de les variables que nosaltres identifiquem. Quan dic informació, em refereixo a text lliure. Amb els mapes, podem arribar a dibuixar des dels textos íntegres de les reivindicacions d'una patent fins a una memòria, i podem encreuar tantes variables com ens sigui necessari.
|
| Transparència 33. |
|
| Transparència 34. |
En els exemples de les transparències 33 i 34, es tractava de veure quines empreses feien què; és a dir, en què treballaven les empreses del sector, per posteriorment posar-hi data i veure com evolucionaven en temes de tecnologies de seqüenciació.
Un altre exemple de les aplicacions que es fan servir en el sector és el que anomenem "anàlisi de senyals dèbils". No és pròpiament una anàlisi de tendències, sinó de senyals de canvi.
|
| Transparència 35. |
|
| Transparència 36. |
|
| Transparència 37. |
|
| Transparència 38. |
A les transparències 35, 36, 37 i 38 podem veure un treball que es va fer per a laboratoris L'Oréal, una de les empreses més prestigioses en temes de vigilància tecnològica. Laboratoris L'Oréal volia saber quan hauria pogut detectar, amb les eines i els mètodes adequats, l'aparició dels dendrímers, unes macromolècules que ells van detectar l'any 1992. Consideraven, però, que potser les haurien pogut detectar abans amb les metodologies i les eines adequades. Els dendrímers són uns polímers que tenen una alta capacitat de reacció, perquè tenen un bon número de cavitats internes i alhora, en la part externa, hi ha molts grups funcionals. Tot això fa que puguin reaccionar molt. El que vam fer és posar-nos en la situació en què es trobava L'Oréal l'any 1992 i agafar informació del període 87-91. És a dir, reproduir la situació en què estaven l'any 1992 per veure quan ho haurien pogut detectar.
L'equació de cerca va ser barroera, molt barroera. La base de dades utilitzada era Chemical Abstract i l'equació de cerca va ser "polímer truncat" i "35", perquè 35 és el grup on apareixen els polímers. El volum de recuperació d'informació va ser de 33.250 registres; per tant, tot. Quan nosaltres ho vam detectar, ho vam fer a partir d'aquests termes i vam arribar a la conclusió que tot això feia referència als dendrímers. Per tant, vam utilitzar els mateixos termes que havien utilitzat els experts l'any 1992.
Què vam trobar? Vam trobar que l'any 1988 ja apareixien alguns dels termes que els experts van identificar l'any 1992 com a relacionats amb els dendrímers. Els anys 1990 i 1991, però, ja hi havia aparicions puntuals del concepte. És a dir, que ells ho van detectar el 1992, però els primers símptomes que alguna cosa estava passant apareixien el 1988, i no els van poder detectar. Però el cas és que a partir del 1990 els símptomes ja eren claríssims i tampoc no els van poder detectar. Això ho vam fer bàsicament amb anàlisi de resums, utilitzant una metodologia de detecció de senyals dèbils. Si aquesta metodologia es reforçava amb una anàlisi d'encreuament d'informació, podíem identificar, per al període 87-88, les quatre àrees que estaven confluint i d'on sortirien els dendrímers.
El senyal és molt dèbil. El 1987 només hi ha dos articles sobre aquest tema i el 1988, tres articles sobre 35.000. Això vol dir que hem de tenir unes eines molt potents per anar a buscar aquesta informació, perquè estem analitzant senyals dèbils.
Pel que fa al tema de les anàlisis de tendència, encara tenim un darrer exemple:
|
| Transparència 39. |
A la transparència 39 veiem una anàlisi de tendència que es va realitzar per a l'Institut Tèxtil de França, l'ITF, que té la seu a Lió. El que pretenia l'ITF era valorar la recerca que estava fent, identificar possibles socis per vendre la recerca en teixits tècnics d'aplicacions mèdiques. Aquí es va treballar amb prop de 6.000 patents, amb el text íntegre de les patents. Les empreses apareixen en majúscula i les àrees en les quals estan treballant, en minúscula. Així doncs, podem anar identificant en quines línies de recerca estaven treballant les diverses empreses i identificar, òbviament, els diferents comportaments. Podem veure, per exemple, l'empresa Sulzer, que és austríaca o suïssa i treballa amb implants per a lligaments absolutament diferents de la resta. També podem veure les grans empreses, Procter & Gamble, 3M, etcètera. Algunes treballaven en temes de guixos, altres amb injectables, amb bioabsorbibles, etc. Per tant, es podia caracteritzar amb molta rapidesa quins eren els millors socis per anar a vendre la recerca.
Per part meva, això és tot. En certa manera, he tractat d'oferir una visió ràpida del que és la intel·ligència i com s'està aplicant en el sector biomèdic, per acabar amb alguns exemples puntuals d'experiències reals.
|
|
|
Torn de paraules
|
|
Moderador:
Moltes gràcies, Ramon Maspons. Aprofitem deu minuts per si hi ha alguna qüestió o alguna pregunta.
|
 |
Pregunta:
Volia fer dues preguntes. En primer lloc, quin és el paper del documentalista en el camp de la intel·ligència competitiva? I, en segon lloc, cap a on evolucionen actualment les eines d'anàlisi de la informació?
|
|
Ramon Maspons:
La setmana passada, en el congrés, es parlava precisament d'algunes de les noves tendències i, sobretot, dels senyals dèbils que indiquen cap a on evoluciona aquest camp. En relació a la primera pregunta, però, cal dir que la figura del documentalista és clau, com també ho és la figura de l'expert. És a dir, hi va haver una època en què les eines que utilitzàvem eren de tanta potència que algú es va atrevir a dir: "És que no farà falta l'expert, perquè si jo tinc la font d'informació, tinc capacitat per a identificar senyals dèbils. No necessito l'expert." En alguns casos és cert: nosaltres, per exemple, hem participat en alguna experiència en un centre de recerca que havia de discriminar línies de recerca i impulsar-les. El centre de recerca va utilitzar aquests mètodes per a demanar a l'expert que, davant els resultats sobre com estava evolucionant mundialment la recerca en aquell camp, justifiqués més clarament que la seva línia de recerca era bona. Es produïa un desfasament entre allò que l'expert deia que era bo i el que es veia a través de l'anàlisi de tendència.
De fet, el VI Programa marc de la Unió Europea, que és el proper, incideix precisament en això. La Comissió Europea obligarà que en totes les propostes hi hagi una anàlisi. De moment en diuen una anàlisi d'intel·ligència, però el que es vol és que quedi clarament justificada quina és la posició de la proposta en relació amb el coneixement que hi ha en aquells moments sobre aquell tema. Si fins ara ho fèiem dient "background" de la proposta o "lo que sabemos" de la proposta o "lo que es conocido", ara s'haurà de justificar clarament: "He utilitzat aquestes fonts d'informació, la meva anàlisi diu això i el meu projecte queda emmarcat en aquest nínxol".
Els treballs de vigilància normalment són un braç a braç entre documentalistes, analistes i experts en el camp. Per què? Perquè quan s'analitza en un camp science-based, per exemple, com el camp biomèdic, pot ser que el documentalista no sàpiga el sentit d'una paraula. És l'expert que diu: "Aquesta paraula no ha sortit; no sé de què va això; treballa més en això". Per tant, i com a primer punt, és un procés interactiu constant.
Com a segon punt, la tasca del documentalista és important. És cert que, fins al dia d'avui, a l'Estat espanyol els documentalistes o la gent que surt de Biblioteconomia i Documentació no surt amb preparació pel que fa a les activitats d'intel·ligència. Això no succeeix a França: qualsevol documentalista sortit d'una escola francesa —la setmana passada el Congrés estava ple de documentalistes francesos— coneix les eines d'anàlisi d'informació i sap treballar-hi. Aquí, l'enfocament de documentalista —excepte en el cas de l'experiència de la UOC— és un enfocament potser encara massa de biblioteca. Aquest és un aspecte que des del punt de vista del món de l'empresa costa de trencar. Jo he treballat amb documentalistes d'empresa i quan dius: "No, escolta, és que pots anar un pas més endavant en la teva anàlisi si afegeixes aquesta metodologia d'anàlisi", ells et diuen: "Però és que jo no he fet res d'innovació tecnològica" o "Jo no he treballat aquestes matrius de reflexió per a l'elaboració de l'estratègia. Per tant, els resultats només els puc presentar d'una determinada manera".
I pel que fa a cap a on evolucionen les eines d'anàlisi, podem dir que cap a un mix. És cert que l'evolució clara indica que en la mesura en què hi ha una formalització de la informació que l'empresa pot capturar -sigui en el format que sigui-, evolucionem cap a eines d'anàlisi multilingüe, eines que permeten analitzar informació en quatre, cinc o sis idiomes diferents; i cap a eines multiformat o multibase, que permeten integrar informació que ens arriba en sis o set formats diferents. Per tant, puc posar un aspirador sobre la pàgina web del meu competidor, baixar-me tota la informació del meu competidor, ajuntar això amb les seves publicacions, amb les seves patents, amb les publicacions dels instituts de recerca amb què col·labora, amb els projectes del Ministerio en els quals ha estat treballant, en els projectes europeus, etc. Tot això és un format diferent respecte a la base de dades interna de la força de vendes.
Com que hi ha la formalització de la informació, i cada vegada més eines de text mining, la tendència és anar incloent eines de text mining per a la detecció de tendències. Hi ha un problema conceptual, però: la detecció de senyals dèbils, en teoria, està en una situació contrària a les eines de data mining o de text mining, perquè aquestes eines, de moment, necessiten un volum important de dades per tractar. Si el que vull és detectar senyals dèbils, però, no tinc un volum important de dades per tractar. Per tant, en aquests moments hi ha com una mena de discussió conceptual: no hi ha una metodologia provada que estigui donant molt bons resultats per a la detecció de senyals dèbils, però la tendència del sector, sobretot per una qüestió de mercat, és que és molt més fàcil rendibilitzar les eines de text mining o de data mining, perquè hi ha molt més mercat, que no pas les eines que permeten fer una anàlisi d'informació detectant senyals dèbils. Així doncs, podem concloure que una cosa és el mercat i l'altra les necessitats que puguem tenir els que ens dediquem a aquests temes.
|
|
Moderador:
Alguna altra pregunta?
|
|
Pregunta:
Quina importància donen les empreses espanyoles a l'anàlisi de l'entorn?
|
|
Ramon Maspons:
En el sector biomèdic?
|
|
|
Pregunta:
En el sector biomèdic i en general, en els altres sectors.
|
|
Ramon Maspons:
Si hem de fer cas als estudis teòrics o als estudis que hi ha sobre la importància que donen les empreses a les anàlisis de l'entorn, hem de dir que hi donen molta importància. En una estadística que va aparèixer fa aproximadament un any i en què es demanava a una mostra d'empreses que puntuessin d'1 a 5 diferents factors, tot el que feia referència a anàlisi d'informació científica i tecnològica, procedent del mercat, en teoria es valorava pràcticament al mateix nivell que en un estudi comparatiu d'empreses de diversos països. A la pràctica, hi ha moltes diferències a en funció del sector: el sector biomèdic —entenem per biomèdic, de medicina, farmacèutic—, és un sector on hi ha cultura. Hi ha cultura perquè la supervivència passa per aquí, per estar ben informat. I és un sector on també hi ha molts diners, perquè els registres de patents són procediments cars i, per tant, cal estar molt ben assabentat.
En el sector de les telecomunicacions depenem de les empreses. Teòricament, com més gran és una empresa i més intensitat tecnològica té, més participa en aquestes activitats. Aquí, però, també tenim empreses petites i mitjanes que estan fent coses molt interessants i de molt més nivell que empreses grans. Si sortim dels sectors de gran intensitat tecnològica, i sense ànim de ser cínic, trobem un desert. Trobar un centre de documentació en una pime, per exemple del sector tèxtil, no és usual. Però no només es tracta del centre de documentació; també és difícil trobar formalitzada la informació que entra a l'empresa. A mi em sembla que és una qüestió de cultura informacional.
De vegades explico què són les metodologies d'assistència a fires i salons per a captar informació, és a dir, no per a anar a vendre, sinó per a assabentar-se del que passa. Quantes empreses tenen una estratègia definida per a assistir a una fira o a un congrés? Abans d'anar-hi tenen molt clar a qui s'ha d'anar a veure, què s'ha d'anar a veure, com recollir aquesta informació, com formalitzar-la, com distribuir-la dins l'empresa...? Podem dir que, al marge de sectors de gran intensitat tecnològica, ens agafa una mica lluny. Hi ha, però, gent que està fent coses interessants i cada vegada apareixen més iniciatives per a intentar fer això des del sector públic. A Castella-la Manxa, a Múrcia, a Castella i Lleó o a la mateixa Comunitat de Madrid —que és molt potent en aquest temes— s'estan creant o s'han creat el que s'anomenen "Círculos de Innovación": són activitats, cercles d'empreses i universitats, per a desenvolupar activitats d'intel·ligència. Una altra cosa és que després, quan es desenvolupen activitats d'intel·ligència de determinat nivell, no es pot fer en l'àmbit públic. També hi ha el perill que quan la iniciativa és pública, en el cas dels Círculos de Innovación de Madrid, t'has d'asseure en una mateixa taula amb gent d'empreses molt diverses, competidors entre ells, i has de presentar una anàlisi on hi surtin tots; però després la iniciativa pública té problemes per a justificar-la o per a fer que la gent hi participi i s'ha de quedar en el terreny de l'anàlisi de tendències.
En la meva opinió, es tracta d'una manca de cultura informacional, però no només a les empreses, sinó en general.
|
|
|
Moderador:
No hi ha més preguntes? Dono les gràcies al senyor Ramon Maspons per la conferència, que penso que ha estat molt interessant, i a tots vosaltres per la vostra assistència.
|
|
|
[Data de publicació: Mayo de 2002]
|
| | |
