Encara és una opinió força generalitzada creure que Internet és com un gran carrer ple d'aparadors la màxima utilitat del qual rau a tenir una entrada vistosa i acolorida que doni accés a la informació (el producte) que vol vendre el botiguer.
Sota aquest punt de vista, el tercer sector (especialment les petites organitzacions no governamentals, o millor dit, les organitzacions sense ànim de lucre) encara desconfia de la suposada utilitat d'una "pàgina web vistosa" que li aportarà poc i a un cost que li resulta pràcticament prohibitiu.
En aquest article, i basant-nos en treballs realitzats sobre les característiques i els avantatges d'un Entorn Virtual d'Aprenentatge per a la formació on-line, intentarem apuntar algunes característiques i avantatges de fer servir les comunitats virtuals per gestionar les ONG i els seus projectes de cooperació, fet que porta aquestes organitzacions a estructurar la seva informació de manera intel·ligent perquè es pugui convertir en (in)formació per oferir també a través de la xarxa.
En un últim apartat es reflecteix l'experiència del Campus for Peace com a iniciativa que vol donar una resposta vàlida a les ONG que han percebut els avantatges d'incorporar les TIC a la gestió del seu dia a dia, així com als seus programes de formació.
|
|
 |
| 1.
| Introducció |
La incorporació de bases de dades (motors de cerca, identificació d'usuaris, etc.) ha fet possible personalitzar els continguts segons la persona que accedeix a una pàgina a Internet.
Però no estem parlant només de la generació de pàgines dinàmiques, és a dir, de contingut que canvia segons els paràmetres inclosos per l'usuari, sinó que la incorporació d'aquestes bases de dades ha permès anar molt més lluny de la mera discriminació de continguts, i ha fet possible que s'afegeixi una tercera dimensió a les ja clàssiques pàgines de text pla i que aporti una profunditat que s'ha plasmat en la gestió d'espais de comunicació dinàmics (fòrums de debat, espais de fitxers compartits, consulta de bancs de dades i continguts, etc.), que actualment culminen en l'Entorn Virtual d'Aprenentatge (EVA).
Les comunitats virtuals basen la seva mecànica en potents bases de dades que gestionen, d'una banda, una sèrie d'usuaris amb diferents característiques i perfils i, de l'altra, una sèrie de recursos als quals aquests usuaris podran accedir o no, així com la modalitat amb què accediran a aquests recursos.
Aquesta manera d'entendre Internet, molt allunyada ja (pel concepte tan evolucionat) de l'antiga "pàgina vistosa" dels orígens del World Wide Web de mitjan anys noranta, és la que està permetent gestionar intel·ligentment (de manera personalitzada) els clients d'un comerç virtual (com ara Amazon), crear senzilles comunitats virtuals amb finalitats molt diverses (com ara Yahoo Grupos) o bé construir una comunitat en el grau més complex, l'Entorn Virtual d'Aprenentatge, que representa fer un pas més enllà de la comunitat virtual aprofitant les funcionalitats d'aquesta i afegint-hi els requisits necessaris per optimitzar la formació en línia.
En aquesta línia, i ja dins del camp de la solidaritat i la cooperació, van sorgint a poc a poc iniciatives que introdueixen les TIC en el tercer sector i proveeixen les organitzacions que el formen de diferents serveis: One World, Servimedia, Info-ong i Canalsolidario, en l'àmbit de la informació i les comunitats obertes; Hacesfalta i Unites, en la coordinació de voluntariat en línia; Pangea i Risolidaria, en serveis, entre molts d'altres, d'hostatge de pàgines web; Campus for Peace, en comunitats virtuals (tancades) i formació en línia; etc.; per citar-ne només uns quants en l'àmbit iberoamericà i internacional.
|
|
 |
| 2.
| El canvi d'hàbit comunicatiu en els moviments socials |
|
Hi ha tres trets que són fonamentals en la interacció entre Internet i els moviments socials:
El primer és que assistim en la societat, a fora d'Internet, a una crisi de les organitzacions tradicionals estructurades, consolidades, del tipus partits, associacions d'orientació directament política, i a més a més es produeix l'emergència d'actors socials, fonamentalment a partir de coalicions específiques sobre objectius concrets.
[…]
Segon tret: els moviments socials en la nostra societat es desenvolupen, cada vegada més, al voltant de codis culturals, de valors. Hi ha moviments reivindicatius tradicionals, però els moviments més importants -medi ambient, ecologisme, dones, drets humans- són moviments de valors; per tant, són moviments que depenen, sobretot, de la capacitat de comunicació i de la capacitat de dur a terme un reclutament de suports i d'estímuls mitjançant aquesta crida als valors, als principis i a les idees.
[…]
El tercer tret específic dels moviments socials és que, cada vegada més, el poder funciona en xarxes globals i la gent té la seva vivència i es construeix els seus valors, les seves trinxeres de resistència i d'alternativa en societats locals. El gran problema que es planteja és com, des del fet local, es pot controlar el fet global […]. Internet permet articular els projectes alternatius locals mitjançant protestes globals
Castells (2000) |
Es pot aportar poc a la brillant intervenció de Manuel Castells. En qualsevol cas, sembla que la famosa frase pensa globalment, actua localment [1], tot i que fora de context, ara es pot canviar a un pensa globalment, actua globalment, especialment tenint en compte la inèrcia globalitzadora (no ho confongueu amb globalització neoclàssica) que estan agafant les repercussions socioeconòmiques de qualsevol acció individual a nivell econòmic, social, cultural, etc.
|
|
|
| 3.
| Eines de comunicació a Internet vs. nivells d'implicació en la cooperació[2] |
Les eines que poden fer servir les organitzacions per comunicar-se són moltes i de diferents tipologies, encara que les podríem ordenar segons un criteri que considerés la verticalitat i l'horitzontalitat de la comunicació (és a dir, que prengui un enfocament temàtic i que arribi a una àmplia base d'usuaris), la interactivitat, i la quantitat i la qualitat de recursos que es posen a disposició de la comunitat.
Sense voler ser exhaustius, creiem que una llista més o menys completa pot ser aquesta:
|
 |
correu electrònic
|
|
|
|
llistes de distribució i subscripció de butlletins
|
|
|
|
fòrums de debat i llistes de discussió. Moderació de fòrums i llistes
|
|
|
|
xarxes i xarxes de xarxes
|
|
|
|
Intranets i espais virtuals de treball estancs
|
|
El primer cas, el correu electrònic "simple", és sens dubte el primer i el més elemental que ens ve al cap. Per descomptat, per a la comunicació de grups cal evolucionar cap a altres modalitats.
En general, una primera evolució consisteix a mantenir informada una comunitat mitjançant una llista de distribució o l'enviament massiu de butlletins informatius. Per descomptat, la interactivitat, el retorn de la informació és mínim, així doncs constituir una llista de distribució, en la qual la informació no circula unidireccionalment, sense dret a rèplica, sinó que es realitza des de tots i cada un dels membres de la llista, és una evolució lògica. Ja hem constituït una eina vertical (el moderador centrarà els temes de conversa al voltant del subjecte que es debati, eliminant els off topics), i horitzontal: ens permetrà arribar a un nombre elevat de persones que poden o no conèixer-se entre elles. Amb això, hem constituït l'embrió de la comunitat virtual. Per descomptat, hi pot haver o no moderador, però és molt probable que l'èxit o el fracàs de la llista depengui de si existeix o no, especialment en comunitats poc iniciades en la xarxa.
Això no obstant, la llista té unes limitacions de compartició de recursos molt importants. Acostuma a ser habitual el cas del moderador que construeix una pàgina web amb aquests recursos (és paradigmàtic el cas de les FAQ i les normes de funcionament del grup), però mai no podrà substituir la intensitat de treball d'una LAN o xarxa interna de treball. En una xarxa interna es poden compartir tot tipus de recursos amb el valor afegit de la privacitat. Per descomptat, aquesta xarxa té, al seu torn, un inconvenient molt important: les limitacions tècniques de connexió, la necessitat d'estar "enganxat" a un servidor, de no poder accedir als recursos a través d'Internet (menys en excepcions) la fan inviable per a grups no concentrats geogràficament, amb recursos limitats (sobretot tecnològics), etc.
La intranet, l'establiment de forma virtual d'una comunitat, amb tota la seva idiosincràsia, necessitats, etc., supleix el punt anterior oferint un accés pràcticament universal i, en més o menys mesura, replicant la presencialitat en la xarxa, amb els avantatges quant a possibilitats d'accessibilitat i participació que això implica.
Per descomptat, hi ha limitacions i carències elementals, com ara el "caliu humà" i altres aspectes auxiliars de la comunicació presencial que, de moment, no es poden suplir amb la virtualitat, però sens dubte una intranet ben gestionada proporciona eines de treball d'un gran valor afegit i suposa, si a més a més s'implementen les eines per a la formació, una potència extraordinària per gestionar l'organització, els seus coneixements i la seva transmissió.
Dins de les intranets, encara podem fer un pas més i dotar-les d'eines que els permetin la docència en línia. N'enumerem algunes de les característiques en l'apartat referent a formació, tot i que val la pena dir que la formació virtual és molt més que una plataforma tecnològica i que requereix tot un replantejament pedagògic, basat en una sèrie d'estructures que conflueixen, juntament amb la tecnologia, en una nova manera d'educar.
|
|
|
| 4.
| Gestió de projectes i d'ONG de forma no presencial |
Les institucions que es dediquen a la cooperació són, per definició, centres catalitzadors d'activitats on la confluència de diferents agents i la comunicació entre ells és el factor més important. Els exemples i/o les modalitats d'aquesta coordinació d'agents/comunicació són nombrosos, encara que els podem sistematitzar en:
|
|
coordinació entre institucions (organitzadora i contrapart, etc.)
|
|
|
|
coordinació de la institució amb els seus associats (voluntaris, cooperants, etc.)
|
|
D'altra banda, la immensa majoria de projectes de solidaritat i cooperació (incloent-hi els que podríem emmarcar en accions en el quart món) es caracteritza per una gran dispersió geogràfica i cultural, en la qual les barreres d'espai i temps cada vegada són més importants.
Hi ha un canvi de paradigma en el món de la cooperació al final del segle XX: els projectes són cada vegada més competitius i més especialitzats en temes específics i apareix amb força la necessitat d'adquirir coneixements i habilitats en un context tecnològic i comercial cada vegada més exigent.
Quan la falta de temps, la distància geogràfica o la gran quantitat de col·laboradors o associats fa difícil i costós (impossible?) fer servir els espais o convocar reunions, jornades, seminaris, convencions, fòrums o simpòsiums en el format tradicional, sembla que la xarxa ens dóna un instrument per realitzar tots aquests processos de manera no presencial: la comunitat virtual.
L'objectiu últim del Campus for Peace pretén posar a disposició de la comunitat que treballa en matèria de cooperació i solidaritat totes les eines necessàries per constituir la seva pròpia comunitat virtual i, dins d'aquesta, construir un EVA que faci possible implementar accions formatives en línia.
El Campus Virtual del Campus for Peace aporta els següents trets característics a una comunitat virtual:
|
|
Flexibilitat i interactivitat
|
|
|
|
Permet la vinculació a una vertadera comunitat virtual de cooperants. Mitjançant els fòrums, els taulers d'anuncis, les activitats que es proposen, anant al bar... es pot participar en la vida de l'organització i seguir la vida diària dels companys.
|
|
|
|
Permet accedir a materials d'estudi i a fonts de recursos, i també enllaçar materials entre si i amb informació o documentació ubicada a Internet.
|
|
L'organització serà virtual en la mesura en què sàpiga ser una realitat en un mitjà diferent. La seva missió i els seus objectius no han de variar necessàriament. El que variarà serà el seu model cooperatiu, que es farà més explícit, així com el seu model organitzatiu, que haurà d'estar preparat per obrir-se un espai en el món. L'organització deixa de ser un nucli del saber localitzat físicament i temporalment per convertir-se en un espai compartit i obert de construcció solidària i facilitadora d'accions.
Amb tot, quins avantatges ens aporta fer el pas per obrir espais de virtualitat a les ONG?
|
|
Eliminació de barreres físiques. Espais que s'obren des de la possibilitat de realitzar determinades gestions sense haver d'anar al centre físic o sense haver de dependre de la sincronia dels concurrents, fins a la virtualitat total d'alguns projectes. Els grups de treball virtual aporten molts beneficis a l'organització.
|
|
|
|
Transversalitat. L'organització que adopta espais de virtualitat facilita tractar transversalment tant la gestió com la cooperació. Es fa possible que cooperants de projectes o campanyes comparteixin una mateixa informació o materials. La gestió també es transversalitza, ja que, amb una dinàmica comuna, es pot atendre la diversitat de casos que es plantegin. Des d'un punt de vista pràctic, a més a més, aquesta transversalitat afavoreix els mecanismes de treball multidisciplinari entre diferents àrees o àmbits d'actuació.
|
|
|
|
Cohesió. La gestió actua de forma cohesionada i global. Els processos s'han d'organitzar de forma coherent i global per a tota l'organització. A més, aquest tipus de gestió ajuda a tractar globalment i sistemàticament la institució. Les dinàmiques encaixen les unes amb les altres de manera que cooperació i gestió es relacionen entre si harmònicament i els canvis en un o en l'altre afecten globalment el model organitzatiu de l'ONG.
|
|
|
|
Captació de nous cooperants. Les noves tecnologies de la comunicació poden permetre accedir a la cooperació a una tipologia de persones que fins ara en quedava fora per problemes d'horari o de lloc de residència. Ara bé, hem de ser conscients que no es tracta només d'obrir la cooperació incorporant aquestes noves tecnologies sinó, sobretot, de portar la cooperació a casa de cada un dels cooperants, sortir a buscar el grup cada vegada més elevat de persones motivades per cooperar.
|
|
|
|
Reducció de costos. Se sap que l'ús de la tecnologia aplicada a la gestió pot representar a curt termini una reducció de costos. Però aquests es reduiran en la mesura en què les transformacions en la gestió dels processos d'informació i coordinació es racionalitzin en funció de la qualitat i no tan sols de l'economia.
|
|
A més a més de tots aquests aspectes, hi ha una qüestió fonamental en la qual el treball en xarxa i a través de la xarxa és un primer pas i a la vegada una condició sine qua non que ens permet fer un salt qualitatiu important: implantar una cultura de xarxa que fonamenti sòlidament l'èxit de la formació virtual.
|
|
|
| 5.
| Cooperació per a la formació, formació per a la cooperació i formació virtual |
Està àmpliament acceptat que no hi ha desenvolupament sense formació, almenys de forma estructural (és a dir, segregant molt clarament els projectes de desenvolupament d'aquells d'específics referits a l'ajuda humanitària). Parlem de formació per a la cooperació, que està prenent un pes cada vegada més important en els projectes de desenvolupament, i, en conseqüència, es fan plantejaments cada vegada més seriosos de com optimitzar els recursos (escassos) per maximitzar els resultats.
D'altra banda, s'està convertint en una necessitat el fet de formar els cooperants propis en diferents habilitats que aplicaran en els treballs de camp, en la coordinació i/o gestió de campanyes i projectes, etc. És, sobretot, formació instrumental (coneixements tècnics que cal transmetre, habilitats per construir el projecte, etc.) i formació de creixement personal (relació amb altres cooperants, coneixement del context socioeconòmic d'un projecte, etc.). És la formació per a la cooperació.
A cavall entre aquestes dues modalitats podem trobar la formació de formadors, els positius efectes multiplicadors dels quals en els projectes de cooperació, adequació a les necessitats de desenvolupament endogen de la comunitat de destinació, economies d'escala, etc., estan fent que se situï entre les principals prioritats de qualsevol programa de formació en el camp del desenvolupament.
Considerem que les variables en què s'haurà de fonamentar la construcció d'un espai de formació compartida han de girar al voltant dels eixos següents:
|
|
Accesibilitat. Cal garantir l'accés a la formació de totes les persones, portant la formació a casa de cada estudiant, amb la finalitat de trencar les barreres de l'espai i del temps, així com, en un futur immediat, la de la llengua.
|
|
|
|
Model d'aprenentatge. Treballar en la millora dels models d'aprenentatge aplicats als nous mitjans com ara la virtualitat. El canvi de mitjà ens obliga a ser creatius en els plantejaments i a no reproduir mimèticament el que hem estat fent fins ara en els models presencials.
|
|
|
|
Models de docència. Els perfils dels professionals de la docència han de canviar, han de ser més facilitadors que no pas instructors. El docent s'integra en el model al mateix nivell que el discent i que els materials d'aprenentatge gràcies a les tecnologies, però amb un rol diferent en el qual cal treballar i aprofundir.
|
|
|
|
Estil organitzatiu i cultural. Un dels grans reptes de la globalitat és situar-se sense perdre la identitat, ja no tan sols cultural, sinó també la pròpia de la missió o l'ideari de la institució. Cal treballar amb creativitat els mecanismes necessaris per introduir els elements culturals i organitzatius propis de les institucions de formació en la xarxa, en l'àmbit de la globalitat, amb la finalitat de dotar-la de la riquesa de la diversitat així com de fer significativa la participació de tot el món en aquest espai.
|
|
|
|
Interculturalisme. La possibilitat de relacionar cultures diferents en la xarxa ja és una realitat que funciona. El repte serà convertir un espai que, d'entrada, potenciï la participació independentment de l'origen racial i cultural de cada u, en un espai ric, divers i tolerant, i no uniformador. Si tendim a la uniformització de la globalitat, crearem un espai fictici de relació en el qual les persones i les institucions no es manifestaran tal com són, és a dir, diverses.
|
|
Dins d'aquestes variables, podem avançar ràpidament en la concreció d'alguns beneficis de la formació no presencial:
|
|
dràstica reducció de costos unitaris de formació i de les despeses tradicionals (desplaçaments, dietes, hotels…)
|
|
|
|
possibilitat d'utilitzar temps no productius per a la formació en el lloc de treball o a casa
|
|
|
|
personalització de la formació mitjançant l'ús de consultors individuals
|
|
|
|
més flexibilitat dels programes de formació ja que és més fàcil la individualització i l'adequació de la docència a aquesta
|
|
|
|
aprofitament de les aportacions de les noves tecnologies per a la formació
|
|
|
|
superació de problemes de desplaçament suscitats per la distància o per alguna limitació física
|
|
|
|
superació de problemes de coincidència en el temps gràcies a la no-necessitat de sincronia del model virtual
|
|
|
|
economies d'escala
|
|
|
|
|
| 6.
| La iniciativa de la UOC: el Campus for Peace |
El Campus for Peace, el projecte de cooperació i solidaritat de la UOC, posa les noves tecnologies de la informació i de la comunicació al servei de la cooperació i dels seus processos de formació. Aquests volen ser un mitjà, un valor afegit, i no pas una finalitat en si mateixa.
Aquest esperit es concreta en l'impuls de projectes als quals suposi un valor afegit la virtualització, l'autogestió mitjançant comunitats virtuals (basades en el Campus Virtual de la UOC) i/o el disseny i la programació de cursos en línia a partir dels coneixements que la UOC té en aquests àmbits.
En aquesta línia, el que Campus for Peace ofereix a les organitzacions que treballen en el camp de la cooperació i la solidaritat és el següent:
|
|
espais en la intranet del Campus for Peace (oficines virtuals), que els permetin
|
|
la gestió de la seva organització i dels seus projectes a través de la xarxa, sense limitacions de temps i d'espai.
|
|
|
|
la creació de comunitats virtuals per fomentar el diàleg i el debat, així com el treball en xarxa |
|
|
|
la creació d'espais formatius per difondre la informació de l'organització i la formació dels seus membres |
|
|
|
|
|
assessorament i suport tècnic en l'elaboració i el manteniment de l'estructura de les oficines virtuals
|
|
|
|
Entorns Virtuals d'Aprenentatge (en general, integrat a l'oficina virtual de l'organització), que els permetin
|
|
formar els seus propis cooperants en habilitats instrumentals o en temes de creixement personal
|
|
|
|
formar formadors que puguin, al seu torn, iniciar i replicar iniciatives educatives en comunitats objectiu de desenvolupament
|
|
|
|
formar comunitats en el marc de projectes de cooperació i desenvolupament
|
|
|
|
posar en marxa iniciatives educatives per a la comunitat interessada en la solidaritat en les quals es pugui difondre l'ideari de l'organització, així com el context socioeconòmic en què es basa i que motiva la seva activitat
|
|
|
|
|
|
assessorament i suport en el disseny i la implementació de les accions formatives en línia, tant a nivell tècnic com pedagògic, abraçant des de la concepció mateixa del projecte educatiu fins a la producció última de materials i la formació dels diferents agents implicats en el projecte
|
|
|
|
espais en la web externa del Campus for Peace (www.campusforpeace.org) que els permetin
|
|
fer conèixer l'organització, la seva activitat i els projectes que tenen programats i en marxa
|
|
|
|
captar col·laboradors i voluntaris que es vulguin implicar i treballar en els projectes de l'organització
|
|
|
|
captar patrocinadors que vulguin finançar els projectes de l'organització
|
|
|
|
posar en marxa projectes virtuals de cooperació i solidaritat
|
|
|
|
|
|
assessorament i suport en el disseny dels espais web de l'organització
|
|
|
|
|
| 7.
| Conclusions |
Ens agradaria sintetitzar en poques línies el que hem exposat al llarg d'aquestes pàgines, no tant com una conclusió sinó com un possible punt de partida per replantejar la introducció de les TIC en les organitzacions que treballen en el camp de la solidaritat i la cooperació.
En definitiva: Internet no és la panacea ni la solució als problemes als quals s'enfronten les organitzacions que treballen en el camp de la solidaritat i la cooperació, sinó que és només una eina més (encara que, com l'impremta, la televisió, etc., pugui tenir repercussions en l'esfera social molt més enllà del seu paper merament instrumental); però, com a tal, és molt important conèixer quines són les seves possibilitats i limitacions per poder-nos-en aprofitar quan ens convingui.
Ens fa l'efecte, en aquesta nova era de les tecnologies de la comunicació, que les organitzacions haurien de ser capaces de:
|
|
conèixer i aprofitar les sinergies de treballar en xarxa
|
|
|
|
conèixer i aprofitar les sinergies de treballar en la Xarxa (Internet)
|
|
|
|
conèixer i aprofitar els rendiments a nivell d'elaborar la documentació en format digital i concebuda per ser difosa en mitjans multiplataforma. Concebre la informació en un entorn multimèdia i organitzat en forma de xarxa
|
|
|
|
gestionar el coneixement: procedimentar, documentar i transmetre el coneixement de l'organització i/o dels projectes i les campanyes que es dissenyen i/o que es posen en marxa
|
|
|
|
comprendre l'efecte positiu d'estar informat i d'informar, així com l'efecte multiplicador de la formació: la informació per informar, informar per formar i formar per formar (les tres T —training to trainers— o formació de formadors)
|
|
|
|
|
|
|
CASTELLS, M. (2000). Internet y la sociedad red. Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement. [En línia] Barcelona: UOC. URL: http://www.uoc.es/web/cat/articles/castells/castellsmain.html
|
|
SANGRÀ, A., DUART, J. M. i GUÀRDIA, L. (1997). "La formación no presencial en un entorno empresarial cambiante". Euroameritel '97, San José de Costa Rica, 1997, recollit en EduLab Documents, 2000. Barcelona: UOC
|
|
SANGRÀ, A., DUART, J. M. i GUÀRDIA, L. (1999). "El Estudiante en primer lugar: cuando un modelo innovador conduce a una nueva forma de aprendizaje". 19è Congrés mundial de l'International Council for Open and Distance Education (ICDE), Viena, 1999, recollit en EduLab Documents, 2000. Barcelona: UOC
|
|
|
[Data de publicació: desembre 2001]
|
| | |
