El terme informació s'ha posat de moda. Com se sol dir, som a la societat de la informació. Però a què es refereix aquest terme? Quan és que podem dir d'alguna cosa que transmet una certa informació? El llibre de Mario Pérez (professor dels Estudis d'Informació i Documentació de la Universitat Oberta de Catalunya), El fenómeno de la información. Una aproximación conceptual al flujo informativo, editat per l'editorial Trotta de Madrid, precisament té l'objectiu d'oferir una caracterització d'aquest fenomen. L'autor subscriu una interpretació realista del fenomen. Des d'aquest punt de vista realista, la informació és una cosa objectiva que es dóna independentment del fet que existeixin éssers amb la capacitat de tenir uns estats cognitius capaços de copsar-la.
Per arribar a la caracterització del fenomen informatiu, l'autor presenta en primer lloc les condicions bàsiques que ha de satisfer una bona definició del concepte de contingut informatiu. Els senyals transmeten informació sobre el que succeeix. Així, una petjada a la terra transmet informació del pas d'algú; una radiografia informa el metge que la cama del pacient és fracturada; l'oració "avui fa sol" ens informa de la condició atmosfèrica en el moment i lloc de pronunciar l'oració. Petjades, oracions del llenguatge i radiografies són senyals que transmeten informació sobre la realitat. Aquesta informació és, segons Pérez, objectiva i sempre relativa a una regularitat. Les regularitats que sostenen el flux informatiu són fiables però fal·libles. Finalment, qualsevol caracterització del tema que ens ocupa ha d'emfasitzar la distinció entre informació i representació.
Després Pérez passa a exposar i revisar les tres teories contemporànies més rellevants sobre aquest tema. En el capítol segon presenta la teoria matemàtica de la comunicació de Shannon. El capítol tercer és dedicat a Fred Dretske i el seu llibre Knowledge and the Flow of Information (MIT Press). El quart tracta de la teoria relacional del significat defensada per John Barwise i John Perry a Situations and Attitudes (MIT Press). Les obres de Shannon i Dretske han tingut un impacte crucial en el panorama filosòfic contemporani. En la primera es presenta una teoria matemàtica de la informació, mentre que en la segona s'intenta presentar una teoria del coneixement basada en la comprensió del fenomen de la informació. L'obra de Barwise i Perry ha rebut una enorme influència de la teoria de Dretske. Barwise i Perry intenten elaborar una teoria del significat lingüístic en termes de relacions entre situacions.
Pérez argumenta que els tres models descrits presenten deficiències que obliguen a adoptar una alternativa teòrica diferent, sense deixar d'aprofitar per això la part útil de cada una de les propostes esmentades. Així, encara que la teoria matemàtica de la comunicació de Shannon ens presenti una teoria quantitativa de la informació, no ens n'ofereix una teoria semàntica. Respecte a Dretske, Pérez conclou, després d'analitzar minuciosament la seva proposta, que aquesta presenta problemes teòrics, com per exemple que restringeix excessivament el tipus de regularitats que poden sostenir el flux informatiu i que no pot explicar satisfactòriament la fiabilitat i fal·libilitat de les regularitats que sostenen el flux de la informació. La teoria de Barwise i Perry intenta superar alguna d'aquestes dificultats, però Pérez assenyala que la teoria relacional del significat tampoc no explica bé el caràcter fal·lible i fiable del flux informatiu. En l'últim capítol, Pérez presenta una teoria del contingut informatiu basada en l'obra de Barwise i Seligman, Information Flow: the Logic of Distributed Systems (Cambridge University Press), i exempta dels problemes que afronten les teories anteriors gràcies a la introducció de condicions perquè un exemplar concret de senyal (i no solament els tipus) pugui transmetre un cert contingut informatiu.
El llibre, d'una enorme claredat expositiva, constitueix una brillant aportació, no solament perquè divulga el pensament contemporani sobre aquest tema (divulgació especialment necessària en l'àmbit de l'edició en llengua castellana), sinó perquè hi contribueix amb una teoria pròpia. Aquest treball és, a més, un bon exemple de la utilitat de l'especulació filosòfica en àrees tan rellevants en el moment present com la informació. La tasca del filòsof en un context com aquest és presentar amb claredat conceptual i argumentativa els conceptes centrals que, o bé per la seva naturalesa complexa o bé pel caràcter encara incipient del seu estudi, necessiten ser abordats amb rigor i claredat. En aquest sentit, la filosofia és un pas previ i necessari per al desenvolupament de la ciència. Si és cert que la informació reclama un tractament científic, també ho és que una condició per a aquest tractament és l'anàlisi filosòfica dels conceptes rellevants. El llibre de Pérez intenta aportar claredat filosòfica a un concepte molt utilitzat però que normalment és tractat amb molt poca precisió.
|
 |
|
[Data de publicació: maig de 2002]
|
|  | |
