|
Radiotelevisió pública
Arne Wessberg.
Director general
de la Corporació Finlandesa de Ràdio i Televisió, Hèlsinki, Finlàndia
El més nou i el més
vell
Com a mitjans de comunicació, la ràdio i la televisió
sempre han tingut un lloc entre la tecnologia i la cultura. Des del començament,
sempre han utilitzat les aplicacions més avançades de tecnologia en el
seu servei habitual: primer la tecnologia de ràdio, després l'electrònica
i ara la tecnologia de la informació. Mai no s'han resistit a adoptar
la nova tecnologia. Això també és evident al continent asiàtic i a parts
del món àrab, on hi ha laberints de transponedors satel·litaris i serveis
de cable, com a la major part d'Amèrica del Nord i del Sud. Tot i que
les noves tecnologies encara no s'han desenvolupat del tot al continent
africà, ja s'hi han iniciat molts projectes (vegeu el Capítol 13) i alguns
països com Sud-àfrica són part de la societat de coneixement emergent,
igual que moltes capitals africanes.
La ràdio i la televisió depenen de formes d'expressió
consagrades: la música, les actuacions, l'expressió pública, la narració
i el debat. Reflecteixen la continuació de les antigues tradicions culturals.
Aquests dos mitjans de comunicació són avui els dos transmissors de mites
més importants de la societat moderna. La ràdio i la televisió combinen
el canvi tecnològic amb una llarga història de tradició cultural i és
precisament aquest contacte entre el més nou i el més vell el que fa que
els mitjans de comunicació audiovisuals siguin un punt de trobada únic
en la societat de la informació emergent.
S'han dit moltes coses sobre la convergència derivada
de la innovació tecnològica. Aquest és un fenomen complex i no sempre
és clar què significa. La convergència sol referir-se a la integració
de les bases tecnològiques de tota una sèrie de mitjans de comunicació.
En altres paraules, significa que diversos mitjans de comunicació es basen
en les mateixes tecnologies de la informació, plenes de microxips, processadors,
fluxos de bits i aplicacions de software.
Molts creuen que la integració facilitada per la tecnologia
de la informació aportarà noves oportunitats de desenvolupament per al
sector de la comunicació i per als individus en la seva capacitat de comunicadors.
La convergència també altera la comercialització de programes i la producció
d'informació. La ràpida expansió del potencial econòmic de la convergència
porta les empreses internacionals a invertir sumes formidables en els
camps del processament de dades i la comunicació, que ara es consideren
les forces motrius de la societat de la informació.
Radiotelevisió digital: comunicació
per tothom?
Per definició, els mitjans de comunicació es comuniquen
amb grans grups. A les societats europees, els serveis bàsics de la ràdio
i la televisió estan a l'abast de tothom i, a la pràctica, tots els membres
de la societat són dins l'esfera d'influència d'aquests mitjans de comunicació.
La ràdio i la televisió són els principals mitjans de comunicació de la
nostra era i es fa difícil imaginar les societats del pròxim mil·lenni
sense. Una de les qüestions clau plantejades per la societat de la informació
emergent és si un mitjà de comunicació digitalitzat continuarà arribant
a tots els membres de la societat.
Fins ara, només els mitjans de comunicació terrestres
han arribat a totes les famílies. És cert que hi ha molts països occidentals
on la televisió per cable arriba pràcticament a totes les famílies (com
als països del Benelux) o a la seva majoria (com en països grans com Estats
Units i Alemanya). Però el 1996, fins i tot a la rica Europa Occidental,
una mitjana del 60% de les famílies, i a tot Europa una mitjana del 67%,
només tenien accés als mitjans de comunicació terrestres (vegeu Figura5.1). A més, fins i tot
als països benestants, a part dels mitjans de comunicació terrestres,
no hi ha senyals que la via de distribució de banda ampla arribi a totes
les famílies. Tot i que un servei de satèl·lit pot arribar a totes les
regions, no tothom té accés a les tecnologies necessàries per beneficiar-se'n.
Per exemple, a Finlàndia, on normalment hi ha una considerable voluntat
d'invertir en la nova tecnologia, només una de cada vuit famílies té connexió
per satèl·lit. Per tal que l'expansió de la radiotelevisió digital a les
famílies exerceixi una funció important en la construcció de la societat
de la informació, el tema clau és si a la societat de la informació s'hi
ha d'incorporar tota la societat o només una part.
Les novetats de la nova tecnologia
La tecnologia de la informació està revolucionant el món
de la radiotelevisió i és important observar més de prop les noves característiques
creades per la convergència de les tecnologies. La digitalització és potser
la transformació més gran que hagi tingut la ràdio i la televisió. Està
introduint elements i característiques als mitjans de comunicació que
anteriorment no hi estaven relacionats, perquè la ràdio i la televisió
digital són un mitjà de comunicació individual i alhora social.
El ventall d'opcions disponibles per a l'oient i l'espectador
va en augment. Diverses fonts d'informació passen a estar a l'abast del
consumidor de mitjans de comunicació, i els espectadors poden triar entre
nous tipus de productes multimèdia en què la interactivitat té una funció
clau. S'ha dit que els consumidors de radiotelevisió digital s'escapen
del poder de la programació perquè ara és l'espectador el que tria el
contingut del programa.
No obstant, ja fa anys que la tecnologia de la informació
s'ha anat obrint camí en la producció de ràdio i televisió. Al món occidental,
la informació periodística s'ha processat per ordinador durant molt de
temps. A la Corporació Finlandesa de Ràdio i Televisió (YLE), fa poc s'ha
digitalitzat tota la cadena de producció del periodisme radiofònic diari,
des de l'emmagatzematge de la informació a l'edició i la transmissió.
Actualment s'està elaborant un sistema electrònic de tractament separat
de notícies per a la televisió finlandesa. La majoria de les empreses
públiques de televisió europees utilitzen estudis digitalitzats. Les empreses
de radiotelevisió també estan adquirint unitats digitals mòbils de producció
exterior. Tots aquests avenços s'estan convertint, de fet, en tècniques
de producció sistemàtica. La inversió i la tasca de desenvolupament comencen
a centrar-se cada cop més en la digitalització de les xarxes de distribució
i els dispositius de recepció.
Com afecta aquest desenvolupament als propis programes?
Quines noves característiques han aportat les tecnologies en la seva formació?
Què ens reserva el futur digital? En poques paraules, es pot dir que els
tres nous aspectes clau són: l'opció de l'oient i l'espectador, el nou
contingut multimèdia i la interactivitat.
Un dels trets més significatius de la tecnologia de distribució
digital és la manera en què multiplica la capacitat de distribució disponible.
Això significa que en el futur serà possible oferir als espectadors i
els oients molts serveis simultanis com ara canals generals amb característiques
diverses, canals temàtics i canals específics, etc. L'objectiu bàsic de
la radiotelevisió pública sempre ha estat el de promoure la diversitat
i aportar una autèntica llibertat d'elecció i aquest augment de la capacitat
d'elecció de l'audiència és, doncs, per naturalesa un bon avenç.
La convergència de la tecnologia de les comunicacions
també obre un nou panorama per a la creativitat i l'estètica. Un dels
aspectes més importants de la radiotelevisió està relacionat amb la convergència
de la televisió i Internet. Això no tan sols comporta la integració de
la distribució (distribució dels serveis d'Internet a la televisió i viceversa)
sinó també nous avenços en el camp de l'expressió. Els que intervenen
en la creació de la cultura audiovisual han de crear una estètica, una
narració dramàtica i un llenguatge d'expressió de pantalla completament
nous en què les estructures dels mitjans de comunicació electrònics en
xarxa i la televisió visual s'uneixen per generar un llenguatge de comunicació
nou. Sempre que s'ha creat un nou llenguatge comú per als grans grups
de comunicació, també s'han generat noves interpretacions i nous significats.
Els nous llenguatges també introdueixen nous definidors de significat
a la comunitat mundial dels mitjans de comunicació. Aquests poden ser
comunicadors que anteriorment només participaven de manera tangencial
en la definició de significat. La radiotelevisió pública ha de proporcionar
al món noves perspectives i aportar interpretacions innovadores de la
societat, la cultura, la política i el món que les envolta. És per això
que la radiotelevisió pública ha de recollir el guant de la promoció dels
nous sectors multimèdia, els nous llenguatges i les noves interpretacions.
Un altre element introduït als mitjans de comunicació
per la nova tecnologia digital és la interactivitat. A part dels mitjans
de comunicació per cable -i aquests també fins a un cert límit- els mitjans
de comunicació tradicionals no permeten la comunicació de dos sentits.
Avui, cada cop hi ha subaudiències més grans que esperen una interactivitat
dels serveis dels mitjans de comunicació. La interactivitat dels productes
periodístics que interpreten i analitzen el món han d'incloure l'ús, inter
alia, de serveis de recuperació d'informació per complementar el periodisme
televisiu. En d'altres tipus de programes, la interactivitat ha d'augmentar
el potencial dels espectadors per a una major participació. L'èxit dels
serveis de xat per Internet indica que aquests satisfan una necessitat
real de participació i intercanvi en la societat moderna. De la mateixa
manera, les noves formes d'interacció també formaran part de l'entorn
radiotelevisiu en els pròxims anys.
Continuïtat i permanència
No obstant, l'entusiasme per les noves oportunitats aportades
per la tecnologia sol dur a sobreestimar la importància i la velocitat
del canvi en els mitjans de comunicació. Com ja s'ha dit abans, el comportament
dels mitjans de comunicació està en gran part ancorat en els fets quotidians,
ens els hàbits i els costums corrents. La relació dels mitjans de comunicació
amb els espectadors i els oients s'ha arrelat molt en la seva personalitat
i el seu comportament. Aquests són factors que s'oposen al canvi i afavoreixen
la constància i la permanència. Per aquesta raó, els mitjans de comunicació
del futur s'han d'analitzar tant des del punt de vista de la constància
com del canvi i la revolució. La ràdio i la televisió incorporen una gran
quantitat d'elements clau que a penes alteren o bé canvien molt lentament.
A partir d'aquí, les previsions que proven de veure més enllà de la nova
revolució dels mitjans de comunicació es poden basar en supòsits que en
destaquen la continuïtat. Molts elements i factors d'èxit del futur de
la radiotelevisió pública són precisament d'aquesta mena i són tan importants
com ho són les oportunitats per al canvi.
Molts investigadors consideren que la televisió és una
manifestació i un símbol de l'anomenada societat occidental modernitzada.
Afirmen que la televisió ha substituït les "interfícies d'usuari" tradicionals
que incloïen tota una sèrie d'estructures socials com ara el lloc de residència,
la classe social, la religió i la professió. Pel que fa a les audiències
de les societats occidentals, la ràdio i la televisió s'han convertit
en un escenari específic de valors i cultures que reforça la identitat
personal. Els canals de televisió i les emissores de ràdio emeten programes
de familiaritat, pertinença i continuïtat. Proporcionen a les seves audiències
punts identificables amb els quals poden relacionar memòries personals,
experiències comunes d'alegria i plaer o d'angoixa i pena. La ràdio i
la televisió s'han convertit per tant en la "interfície d'usuari" més
important per a les identitats personals i l'experimentació que es percep
com a "personal" en la cultura moderna. En un informe que s'ha publicat
recentment, la Comissió de Futur del Parlament finlandès ha destacat que
experimentar una cosa com a pròpia és una de les bases de valors més importants
de la societat de la informació. Si les persones no troben valors intel·lectuals,
comunitaris, ambientals o materials amb els quals poder-se identificar
en els mitjans de comunicació en xarxa i diversificats, és probable que
el canvi porti a la confusió i el desordre en lloc del reforçament moral
de la comunitat.
La forta influència dels mitjans de comunicació de la
vida quotidiana a les societats cosmopolites es fonamenta molt probablement
en aquests sentiments de reconeixement personal. A les comunitats modernes,
les persones experimenten cada cop més en les seves vides la solidaritat
i esdeveniments que els són familiars a través dels mitjans de comunicació.
Això explica en gran part perquè les persones de formacions, àmbits i
professions diferents segueixen els mateixos programes i espectacles al
mateix temps. En mirar la televisió i escoltar la ràdio, les persones
manifesten la seva solidaritat i senten que pertanyen a un grup. Avui,
aquesta pertinença sol estar relacionada amb cultures nacionals i regionals,
però també pot estar relacionada amb una solidaritat mundial.
Els principals canals de radiotelevisió amb sentit de
la responsabilitat han de procurar complir el sentiment i el significat
de l'experiència comuna de les audiències. Les tensions crítiques entre
els diversos grups de les societats s'intensifiquen quan els programes
emesos pels canals dels mitjans de comunicació no proporcionen una resposta
real a la necessitat dels individus per experimentar alguna cosa com a
pròpia. Sota aquestes circumstàncies, els sentiments d'alienació i de
discriminació cultural i social es veuen reforçats. Pot ser, per tant,
que l'emissió de programes no compleixi la seva funció social, com es
va poder observar a certs països on el poder del poble es va fer amb els
mitjans de comunicació públics (les Filipines el 1986), va crear mitjans
de comunicació alternatius (diversos diaris independents a Nepal el 1990)
o va rebutjar la informació exposada pels mitjans de comunicació oficials.
El 1990, quan Gorbatxov intentava que Lituània continués formant part
de la Unió Soviètica, el públic va proclamar ben alt que el país havia
estat independent des de 1921. Hi ha molts més exemples de persones que
exposen la incoherència de la informació oficial expressada en els canals
públics d'Àfrica, Europa Central i de l'Est i altres llocs.
La radiotelevisió pública
i els valors de la societat de la informació
Els mitjans de comunicació plurals són fonamentals per
als sistemes de valors de les societats democràtiques. Per tal d'exercir
els valors bàsics de la llibertat d'expressió, els individus han de poder
obtenir i aprendre coneixements i informació que són importants a nivell
personal, creats per la pròpia comunitat i independentment dels que ostenten
el poder. La radiotelevisió pública, tal i com es va originar a Europa,
es va crear per complir aquests objectius. El seu ideal era proporcionar
als ciutadans els mitjans de comunicació que serien independents tant
del control governamental com econòmic. Per això, la radiotelevisió pública
sempre ha destacat la importància del control públic, reflectit en el
fet que és responsable davant de l'audiència d'una manera que no ho són
els mitjans de comunicació comercials, tot i que gaudeixin de l'acceptació
del públic. El principi de responsabilitat comporta que les audiències
poden exigir que els mitjans de comunicació proporcionin una programació
important i significativa a nivell personal. La conseqüència és que la
radiotelevisió pública també es basa en el concepte d'un ser humà actiu,
que es desenvolupa i realitza les seves ambicions. Tradicionalment, s'ha
demanat a la radiotelevisió pública que produeixi una programació amb
contingut informatiu, educatiu i també d'entreteniment. S'ha esperat que
satisfaci les necessitats de les diverses facetes de la personalitat de
manera equilibrada per tal de proporcionar una imatge completa de l'individu.
La tecnologia de radiodifusió es va estendre a l'Àfrica
i l'Àsia, sovint com a part de la colonització. Per aquesta raó, la ràdio
pública, i més tard la televisió, va tendir a servir els interessos de
les potències colonials i més endavant dels règims nacionals de nova independència,
en lloc dels interessos del públic general per al qual es van crear en
un principi. Històricament, doncs, a molts d'aquests països el mandat
públic sovint es va subordinar als capricis dels que ostentaven el poder
i es va considerar com una eina primordial per garantir la continuació
en el poder. Durant un Seminari Internacional sobre Radiodifusió Pública
i Independència Editorial celebrat a Tampere (Finlàndia), un investigador
africà ho va plantejar així:
A diferència de la situació als països desenvolupats, molts
governs africans, d'ençà de finals de la dècada dels cinquanta, han estat
règims autoritaris de partit únic o dictadures militars. L'eina més important
que aquests règims van utilitzar fins a la sacietat és la radiodifusió
sota el control de l'estat. Donats els nous corrents de la política de
partits plurals a l'Àfrica basats en els principis i els ideals democràtics,
la funció de la radiodifusió com a empresa de servei públic ha esdevingut
sens dubte crucial (Polycarp Omollo Ochilo, 1997).
En el mateix Seminari, resumint la situació al sud d'Àsia, el ponent va
dir:
Al sud d'Àsia, normalment es dóna un profund control governamental
sobre la ràdio i la televisió a pesar del llegat colonial d'un codi de
radiodifusió pública a l'estil de la BBC com a l'Índia i Sri Lanka, juntament
amb una premsa lliure. Però en altres països del subcontinent, com Pakistan,
Bangla Desh i Nepal, la situació s'assembla a la de l'Europa de l'Est,
on algunes radiotelevisions estatals continuen funcionant com agents de
propaganda dels governs, malgrat la maduració d'aquestes democràcies (ibid.,
p. 89).
A Nepal, en canvi, el govern va elaborar un document normatiu sobre comunicació
el 1990, seguit d'una llei de radiotelevisió el 1992. Des d'aleshores,
s'ha concedit la llicència per emetre a diverses emissores noves d'FM,
fins i tot a Ràdio Sagarmatha, una emissora independent dirigida per un
consorci d'ONG. Els seus programes reflecteixen les preocupacions de la
comunitat: medi ambient, educació, cultura.
Donades les perspectives encetades per les innovacions
en tecnologia, es pot preguntar si els ideals proposats per la radiotelevisió
pública encara són sostenibles. Aquesta qüestió sorgeix perquè les audiències
d'avui poden utilitzar una tecnologia avançada de comunicació per accedir
als continguts dels mitjans de comunicació que creuen que satisfaran millor
les seves diverses necessitats de comunicació. Les audiències, en la comunicació
pels mitjans de comunicació en xarxa i Internet, ara tenen un accés il·limitat
a aquelles fonts d'informació que anteriorment quedaven fora del seu abast,
darrere, inter alia, d'una sèrie de guardians dels mitjans de comunicació.
Es pot afirmar que la comunicació construïda cap amunt elimina la necessitat
d'una radiotelevisió pública que, malgrat tot, sempre està elaborada per
guardians i planificadors de la programació.
És cert que en la societat de la xarxa l'individu té per
primera vegada l'oportunitat d'accedir pràcticament a qualsevol font d'informació,
tot i que tothom no pot disposar d'aquesta oportunitat en la mateixa mesura.
L'era d'Internet ha multiplicat l'oportunitat de l'individu per accedir
a noves fonts d'informació geogràficament allunyades que no depenen de
programacions fixades pel temps. Els límits de temps i espai s'estan desintegrant.
En concret, Internet ha obert les fronteres del món als seus usuaris i
ha promogut un moviment sense restriccions de la informació (o el comerç)
d'una manera que no té paral·lel en la història mundial. També ha facilitat
un debat real entre persones unides per un tema o interès comú. De fet,
moltes xarxes d'informació complementen les diferents fonts de notícies
utilitzades per la radiotelevisió. Una d'aquestes és la Xarxa Internacional
d'Intercanvi i Llibertat d'Expressió (IFEX), i en concret val la pena
mencionar el treball de l'Associació de Notícies de les Illes del Pacífic,
que emet notícies sobre els mitjans de comunicació d'aquesta regió. Entre
els exemples figura l'atracció de l'atenció pública sobre els membres
del parlament que van acceptar dietes oficials quan van assistir als Jocs
Olímpics d'Atlanta de 1996, la compra de diaris opositors per part dels
governs i diversos informes sobre la persecució de periodistes. Tot i
que alguns d'aquests informes no sempre són ben rebuts pels editors de
la regió, la seva circulació és àmplia a la resta del món. Les petites
illes estat del Pacífic ja no són un segment de la societat aïllat ni
marginat.
Segons les estadístiques disponibles (vegeu el Capítol
12 i l'Annex estadístic), el nombre d'ordinadors connectats a Internet
encara augmenta ràpidament. El juliol de 1998, hi havia 36,7 milions d'ordinadors
connectats a Internet a tot el món. A Finlàndia, n'hi havia 100,53 per
1.000 habitants.
No obstant, la xarxa de comunicació mundial i els portals
d'informació creen, per la pròpia existència, la necessitat que el pèndul
oscil·li cap a l'altra banda. A mida que les fonts d'informació i el nombre
de connexions es multipliquen, també creix la necessitat de significats
que uneixin. Un dels reptes més importants de la societat de la informació,
més enllà de posar la informació a l'abast, és possibilitar-ne la interpretació
analítica i facilitar-ne el coneixement.
Identitat i jo
En la societat de la informació en xarxa, la radiotelevisió
pública ha de destacar la contribució al seu prestigi assolit per l'alt
nivell d'interpretació i anàlisi que forma part de la seva missió. Aquells
que treballen i es comuniquen en les diverses xarxes necessiten el coneixement
i la certesa sobre els propis punts de sortida. Tan sols un comunicador
que estigui segur del propi jo pot participar en un procés de comunicació
totalment recíproc amb els altres. Els elements de la radiotelevisió pública
que es destaquen en la societat de la informació són el pluralisme, la
independència i, per últim, la comunicació, que reforça la identitat i
aporta coneixement sobre el significat de ciutadania.
El sentit del jo i la identitat es veuen reforçats quan
els integrants d'una societat i una cultura tenen l'oportunitat d'obtenir
informació que per a ells és rellevant i important. El creixement i la
vitalitat d'aquest sentit se sol simular amb fantasies i material de ficció:
pel·lícules, sèries i serials, música, entreteniment i humor. La radiotelevisió
pública compleix millor la seva missió en la societat de la informació
quan proporciona a tots els segments de l'audiència el material cultural
per reforçar un sentit positiu d'identitat i jo. La radiotelevisió pública
ha de ser més conscient de la seva característica clau i ha de destacar-la
com un element clau de la seva missió.
Ciutadania
La ciutadania en la societat de la informació també presenta
un repte. Les fronteres estan desapareixent, les funcions de l'estat estan
canviant, moltes operacions s'estan globalitzant i les situacions es van
complicant cada vegada més. El procés de decisions sobre temes que afecten
els ciutadans cada cop es va allunyant més i, en molts casos, ja no es
reconeix. La ciutadania política normalment significa que les persones
poden comprendre els assumptes que les afecten i la seva relació amb aquests
assumptes. Un món en procés d'integració i globalització, quan el procés
de decisions no sol tenir cara, planteja un repte concret als mitjans
de comunicació. Per tal de gaudir d'una ciutadania plena en la societat
de la informació, els individus han de poder obtenir informació sobre
els temes que els afecten personalment i sentir que poden influir en aquests
temes. Això és un tema força diferent al de l'oportunitat dels consumidors
per obtenir els serveis de comunicació que requereixen.
La ciutadania de la societat de la informació també significa
que els individus poden participar cada cop més i d'una manera natural
i fer negocis electrònicament. Finlàndia ha mirat de fomentar les condicions
i les oportunitats per a la participació i les transaccions públiques
electròniques dels ciutadans. El compliment de les obligacions civils,
els tractes amb els serveis de benestar, l'estudi, les visites a biblioteques,
les relacions amb les autoritats i altres assumptes aviat es gestionaran
a distància. Aquestes formes d'interactivitat també s'han de promoure
mitjançant la radiotelevisió pública (vegeu també el requadre 8.1, Teledemocràcia).
En una societat de la informació democràtica poblada de ciutadans actius,
que fomenta els ideals de ciutadania i dels drets i deures civils, és
especialment important i per tant ha de ser un element clau de la futura
missió de la radiotelevisió pública.
Rellevància i veracitat
La ciutadania en la societat de la informació comporta
que els individus tenen dret a una informació rellevant i veraç. Sota
aquestes circumstàncies, el nombre de fonts d'informació és menys important
que la veracitat i la rellevància de la informació a l'abast dels ciutadans.
La ciutadania està estretament lligada a la igualtat i tots els membres
de la comunitat han de tenir la mateixa oportunitat per obtenir un servei
d'informació bàsic. Al llindar de la societat de la informació, hem de
reavaluar què entenem per serveis d'informació bàsics.
Per exemple, ¿la igualtat d'accés a les xarxes de comunicació
és un dels drets fonamentals del ciutadà de la societat de la informació?
Si és així, com s'ha d'aplicar? ¿Es pot assolir tan sols amb inversions
en equipament relativament grans o la igualtat de connexió i els serveis
bàsics es poden implantar amb mitjans que ja estan disponibles per a la
gran majoria del públic? Pel que fa a la radiotelevisió pública, totes
aquestes qüestions són importants.
Això planteja la qüestió original sobre si la societat
de la informació és per a tothom o només per a uns pocs. En termes pràctics,
la qüestió és si hi ha polítiques i estratègies pràctiques i adequades
a la realitat per garantir que les xarxes i els serveis s'amplien per
arribar a tots els països o si aquestes polítiques i estratègies estan
dirigides pel mercat i es basen en els beneficis. Si els beneficis són
l'única o la principal motivació, ¿les autoritats exclouen deliberadament
grans segments de la població mundial aplicant conscientment una política
d'exclusió social? Això anirà sens dubte en contra dels ideals i els objectius
de la radiotelevisió pública i els mitjans de comunicació relacionats.
A més, aquestes polítiques serien contraproduents perquè neguen l'objectiu
de l'accés universal a la informació i els mitjans de comunicació i ni
tan sols són favorables al nou concepte del marketing global!
L'ètica de la comunicació és un aspecte important de la
rellevància de la informació. Com que la tecnologia de la radiodifusió
digital permet noves maneres d'enregistrar i controlar la comunicació,
és tant o més important que el respecte de la intimitat dels ciutadans
com a comunicadors. Els individus poden ser agents iguals en l'escena
política pública tan sols si poden estar segurs del respecte de la seva
intimitat i integritat. Els sistemes polítics han de poder garantir aquesta
protecció per tal de guanyar-se la confiança dels seus ciutadans. En una
situació amb múltiples fonts i que cada cop és més complicada, l'ètica
de la comunicació també ha d'exigir que el periodisme es fonamenti sòlidament
en una argumentació veraç i objectiva. En un món amb múltiples canals,
el prestigi associat amb la veracitat de tots els canals augmentarà i
també estarà sotmès a una observació més crítica.
La nova tecnologia i la radiotelevisió
pública
En els últims anys, la radiotelevisió pública de tot el
món ha vist com han disminuït els seus recursos econòmics. Tanmateix,
durant els pròxims anys, la tecnologia digital requerirà grans inversions
financeres tant en tecnologia com en contingut programàtic. Fins i tot
per a les empreses més grans, aquestes despeses presenten un difícil problema
financer. En aquest sentit, s'ha suggerit que les empreses de radiotelevisió
pública no inverteixin excessivament en la tecnologia digital, sinó que
se centrin de moment en els mitjans de radiodifusió anàloga. Aquesta elecció
seria fatal per a la radiotelevisió pública i per a la societat en conjunt.
Sense cap gènere de dubte, el punt bàsic de sortida no tan sols ha de
ser que la radiotelevisió pública entri a l'era digital, sinó que agafi
la batuta en l'exploració de les noves possibilitats que ofereix la societat
de la informació a tots els mitjans de comunicació.
La tecnologia digital permet que la radiotelevisió pública
dugui a terme la seva missió més eficaçment i d'una manera més centrada.
La tecnologia de radiodifusió digital pot proporcionar una programació
pública a diversos grups d'audiències diferents simultàniament. Alguns
països estan desenvolupant serveis digitals amb la creença que els nous
canals digitals que es dirigeixen a audiències específiques complementaran
i enriquiran els programes que ja ofereixen els canals bàsics, però no
desplaçaran ni substituiran els programes de servei complet. Pels motius
culturals i de valors debatuts anteriorment, els espectadors i els oients
continuaran sentint la necessitat de tenir canals generals en el futur.
Al mateix temps, augmentarà la seva demanda d'informació exhaustiva i
fins i tot molt detallada que es pot subministrar per canals especials
o serveis de xarxes de televisió digital orientades a l'usuari.
Les empreses de radiotelevisió pública han de participar
en la creació d'una nova cultura de comunicació audiovisual en què els
productes de difusió internacional convergeixin amb els nous mitjans de
comunicació i els productes multimèdia. En l'àmbit del sector públic,
aquests productes es poden presentar en paral·lel o com a elements específics
dels programes. Les audiències esperen que la radiotelevisió pública exerceixi
una funció preeminent i visible en els nous mitjans de comunicació. Diverses
empreses de radiotelevisió pública han creat, inter alia, serveis d'Internet,
i el seu èxit ha estat encoratjador. Per exemple, els serveis d'Internet
de la BBC són els serveis en xarxa més populars del moment. L'atractiu
de les pàgines d'Internet de les empreses públiques es basa en el fet
que de la imatge que té l'audiència d'aquestes empreses se'n destaca la
solvència, la diversitat i la qualitat. En el caos del món dels mitjans
de comunicació, els consumidors estan a l'aguait de les organitzacions
o "portals" a través dels quals poden accedir a fonts d'informació fiables,
interessants i importants.
La radiotelevisió pública
i el sistema de comunicació en xarxa
Els canvis en el contingut i les estructures de programació
de la radiotelevisió pública representa una dificultat pràctica important
que no tan sols afectarà els mètodes de funcionament i de producció de
les empreses, on la tecnologia de producció digitalitzada està creant
noves oportunitats, sinó també la relació amb el sector de la producció
de contingut que funciona dins i fora de la ràdio i la televisió.
Les empreses de radiotelevisió pública tan sols sobreviuran
a les dificultats de l'era digital si poden crear un sistema de comunicació
en xarxa coordinat amb el sector tecnològic dels nous mitjans de comunicació
i el sector de la producció de continguts. Molts sectors de la societat
poden contribuir més del que es pot imaginar a la producció de continguts
per als mitjans de comunicació de radiodifusió digital. És natural que
en el passat, l'educació, els serveis socials o el sector científic, per
exemple, no es consideressin pròxims al sector de la producció audiovisual.
Avui, però, ja produeixen tota una sèrie d'ambiciosos productes audiovisuals
dels nous mitjans de comunicació, que bé podrien constituir una part del
nou contingut radiotelevisiu (vegeu també el Capítol 10).
Les empreses públiques ara han de convidar les noves organitzacions
de la societat a col·laborar en la producció digital. En bona mesura es
tracta d'una qüestió de motivació i exemple, i la radiotelevisió pública
hauria d'adoptar una funció innovadora especialment en els àmbits de la
cultura, la ciència, l'educació i el benestar.
Aquesta funció també hauria de fer que els serveis de
la societat de la informació estiguin a l'abast dels ciutadans i les famílies.
Un obstacle universal del progrés de la societat de la informació és la
resistència dels ciutadans a utilitzar els nous serveis electrònics i
la tecnologia de la informació en general, encara que els beneficis que
se'n poden treure siguin clars (senzills, avantatjosos i estalviïn temps).
No s'ha de menysprear els temors i les actituds negatives cap a la informació
electrònica. La radiotelevisió pública hauria de proporcionar, com a part
de la seva funció dins de la societat de la informació, nous serveis que
destaquessin el punt de vista dels ciutadans, a fi de fomentar l'adaptació
de la radiotelevisió pública a l'entorn del futur. A més, la imatge de
solvència, independència i responsabilitat pública associada amb la radiotelevisió
pública ofereix una bona base per començar a caminar en aquesta direcció.
La radiotelevisió pública
a l'avantguarda
Per a molts integrants de l'audiència, la transició cap
a una societat de la informació encara és una idea abstracta, o fins i
tot inacceptable. Estan preocupats pels perjudicis sobre la interacció
humana i pel possible augment de l'alienació de grans segments menys pròspers
de les nostres societats. A molts països, els que es retirin de la vida
activa el 1999 viuran, de mitjana, uns vint anys en aquesta societat de
la informació emergent i ens hem de preguntar si les seves necessitats
s'han tingut degudament en compte. D'altres estan preocupats per l'atenció
excessiva que es presta als aspectes comercials i de marketing del futur
digital (s'ha d'observar que quan expressen aquestes preocupacions, aquests
observadors no necessàriament volen treure importància als ingressos de
mercat en el finançament de la recerca i el desenvolupament). No obstant,
per a molts, l'anomenada societat de la informació representa noves oportunitats
només per la gran economia mundial.
Les radiotelevisions públiques comprendran sens dubte
la importància dels ingressos de mercat en el desenvolupament dels nous
serveis. No obstant, la base de valors de la societat de la informació
-igual que per a qualsevol societat de qualsevol període- no ha d'estar
orientada al negoci, i les radiotelevisions públiques han d'agafar la
batuta intel·lectual en el debat públic sobre aquests temes. Aquest debat
no ha de ser una discussió abstracta sobre els objectius i les estructures
de la societat de la informació, sinó que ha d'incloure exemples concrets
de serveis que els espectadors i els oients puguin utilitzar cada dia
en els programes de la radiotelevisió pública. La radiotelevisió pública,
en proporcionar una gamma ben equilibrada i estructurada de serveis vells
i nous a les audiències, ha de presentar una concepció comprensible i
accessible sobre què significa la societat de la informació en la vida
quotidiana de l'audiència.
De la mateixa manera que amb la radiotelevisió pública
seria difícil -i fins i tot indesitjable- provar de redefinir amb tot
detall quines operacions i serveis concrets han de proporcionar aquests
productes nous en el futur. La missió pública no és pas una llista de
tasques a realitzar. Una societat defineix què significa la radiotelevisió
pública en cada context particular i això s'expressa sovint en una llei
de radiodifusió. La declaració ratificada pels estats membres del Consell
d'Europa (Resolució de Praga, 1994) defineix la radiotelevisió pública
com un factor essencial en la comunicació plural a l'abast de tothom i,
per tant, com un factor vital de la cohesió social en la societat de la
informació. Aquesta orientació també és vàlida per a la producció de nous
serveis digitals i multimèdia.
D'aquesta manera, els nous serveis basats en la tecnologia
de la informació proposats pel servei públic de radiotelevisió han de
prendre com a punt de partida les necessitats de les famílies i els individus
amb una identitat cultural compartida. L'incentiu és aprofitar els nous
canvis inevitables que ofereix la tecnologia sense perjudicar les necessitats
de les audiències i les societats d'arreu per a la continuïtat cultural,
un marc intel·lectual i d'identitat.
Referències
ATKINSON, D.; RABOY, M. (eds.). 1997. Public Service
Broadcasting: the Challenges of the Twenty-First Century. Reports
and Papers on Mass Communication, núm. 111. París, UNESCO.
Public Service Broadcasting. Cultural and Educational Dimensions.
1996. París, UNESCO. (CII-96/WS/8.)
COUNCIL OF EUROPE. 1994. Fourth European Ministrial Conference on Mass
Media Policy: the Media in a Democratic Society. Praga, Political
Declaration, Resolutions and Statement MCM(94)20.
OCHILO, P. O. 1997. Africa: Perspectives for Editorial Independence.
Public Service Broadcasting and Editorial Independence: Strengthening
Democratic Voices. Tampere, The Finnish National Commission of UNESCO/UNESCO.
|
