En el nou context definit per la nova economia, la innovació és el resultat de l’articulació entre la creació del coneixement i l’empresa i la difusió d’aquest coneixement a la resta de branques d’activitat. Amb aquesta perspectiva la universitat s’ha de posicionar en el centre de la innovació, ja que la creació i difusió de coneixement serà molt més eficient socialment si se’n garanteix el caràcter universal, del qual la universitat ha de seguir sent el màxim exponent.
|
|
 |
L'associació entre creixement econòmic lliure d'inflació amb informatització i globalització defineix una nova economia, amb unes implicacions sobre el conjunt de la societat marcades pel desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (en endavant TIC), en la qual un dels principals recursos productius serà definit per la informació i el coneixement.
|
Les regles del joc queden modificades substancialment en aquesta nova economia. Si en el passat la tecnologia i l'organització del treball eren elements cabdals en els augments de productivitat, en el futur el coneixement i la capacitat de crear-ne i distribuir-ne tindran un paper fonamental en la definició del creixement econòmic.
|
L'impacte de la nova economia sobre la divisió internacional del treball serà de fortes conseqüències, perquè societats en què històricament s'havia definit una posició estructuralment privilegiada en el marc de la industrialització, en el nou escenari podrien perdre la capacitat competitiva atesa la incapacitat d'organitzar una economia basada en el coneixement, mentre que societats històricament relegades a un segon terme en la creació de riquesa industrial es poden situar com a capdavanteres si són capaces d'aprofitar eficaçment la creació de coneixement.
|
En aquestes circumstàncies la innovació és el resultat de l'articulació entre la creació del coneixement i l'empresa i la difusió d'aquest coneixement a la resta de branques d'activitat. Amb aquesta perspectiva la universitat ha d'ésser el centre de la innovació, ja que la creació i difusió de coneixement serà molt més eficient socialment si se'n garanteix el caràcter universal, del qual la universitat és el màxim exponent.
|
La combinació entre el capital risc, l'ús intensiu de les TIC i la flexibilitat organitzativa són els tres pilars que defineixen la possibilitat de crear centres d'innovació amb capacitat competitiva a esfera global.
|
El tipus de finançament de la investigació i el desenvolupament dibuixa diferents perfils en la generació de coneixement. Així, per exemple, als EUA el finançament privat de la investigació (forta interrelació entre l'empresa privada i la universitat) ha definit una economia altament innovadora. En canvi, a Europa el finançament públic dels principals programes de recerca ha donat lloc a projectes de molta envergadura, que sovint han tingut dificultats d'aplicació en l'activitat econòmica (exceptuant projectes emblemàtics com el cas del CERN o l'Agència Espacial Europea).
|
Relacionat amb el capital risc, el problema fonamental de la diferència entre aquestes dues economies rau en la rapidesa per a desenvolupar iniciatives relacionades amb la nova economia. És a dir, una de les característiques fonamentals de les innovacions en aquest nou context és l'altíssima rapidesa en la difusió internacional de la tecnologia, i també la seva incorporació al mercat de productes finals.
|
L'ús intensiu de les TIC anivella l'accés a la informació a escala mundial. La proliferació de xarxes internacionals d'investigació és una de les característiques que configura la recerca avui. La potencialitat dels nous equips d'investigació no solament depèn del grau de finançament sinó també de les aliances estratègiques, que creen les xarxes internacionals i faciliten l'accés al capital risc. D'altra banda, la complexitat dels nous processos de les activitats creadores i difusores de coneixement obre una nova perspectiva en la configuració organitzativa de les institucions de recerca i formació.
|
Solucionar la connexió entre el finançament i els centres universitaris és un dels principals reptes de la política econòmica durant els propers anys per a assegurar un espai en la nova divisió internacional del treball basada en el coneixement, i la responsabilitat d'aquesta solució recau en els poders públics, en els poders privats i en els poders universitaris.
|
L'organització flexible, tan estesa al món empresarial, és un dels pilars vertebradors en l'eficàcia de les universitats i els centres de recerca. En aquest marc, la flexibilitat esdevé un concepte estructuralment fort. Aquesta flexibilitat és definida per tres elements fonamentals:
|
1. Universitats amb capacitat d'articular xarxes interdisciplinàries de docència i recerca (superació del concepte professor universitari autosuficient).
|
2. Universitats amb capacitat d'articular-se en xarxes institucionals de docència i de recerca (superació del concepte universitat autosuficient).
|
3. Universitats amb capacitat d'articular connexions amb l'activitat productiva (relacions universitat i empresa).
|
Si el finançament universitari és un problema de pacte social (universitat-sector públic-sector privat), el nou tipus d'organització universitària per a garantir la competitivitat en un marc global i basat en l'ús intensiu de les TIC requereix, per un costat, un canvi en la legislació (en aquests moments font d'una de les principals cotilles per al desenvolupament universitari), però, per un altre costat, un important canvi en la cultura universitària. El canvi cultural és tant individual com col·lectiu, i és en aquest sentit que acabarem estenent els tres apartats anteriors.
|
Comencem per la superació del concepte del professor universitari autosuficient. El professor universitari, des del vessant docent, ha de transmetre continguts exclusivament o ha de desencadenar processos d'aprenentatge?
|
Les TIC obren noves vies d'aprenentatge i modifiquen el rol del professor. La possibilitat d'accedir a una gran quantitat d'informació fa que el professor abandoni la seva activitat transmissora de coneixements i focalitzi els esforços en l'aprenentatge de l'aprenentatge. És a dir, la docència universitària ha de desencadenar processos d'aprenentatge amb la finalitat d'orientar l'estudiant a crear el seu propi coneixement a partir del conjunt de recursos d'informació disponibles. Per a realitzar aquesta nova tasca docent el professor necessita treballar juntament amb especialistes diversos (informàtics, pedagogs, etc.), fet que li exigeix entrar en la dimensió del treball cooperatiu.
|
Pel que fa a la superació del concepte universitat autosuficient, l'element crucial, des d'una perspectiva cultural i organitzativa, és la capacitat de crear xarxes amb l'objectiu d'ajuntar esforços en el marc d'una actuació a escala mundial. És a dir, les universitats catalanes per si soles difícilment poden competir en l'àmbit global. Ni tan sols el sistema públic universitari català pot competir amb transnacionals universitàries (des de Berkeley University, passant per Motorola University, fins a McDonald's University) que progressivament es van instal·lant a tots els països del món, amb la consegüent estandardització de les realitats locals, o fins i tot com a servidors d'interessos institucionals de les grans corporacions, molt llunyans de les realitats socials i econòmiques immediates. El nou marc supera la concepció de competitivitat local, ja que el competidor de la universitat pública catalana no és la universitat pública catalana, sinó que és una universitat transnacional no catalana. Hem d'abandonar pràctiques de competència entre les nostres institucions locals, dissenyar un sistema universitari racional, competitiu i capaç de fer front a l'entrada d'universitats internacionals.
|
En tercer lloc, i pel que fa a les relacions entre la universitat i l'empresa, els reptes que es plantegen també són molt importants. Tanmateix, si els problemes universitaris sovint són de tipus cultural, els objectius empresarials són clarament mesurables, cosa que obliga a reflexionar sobre quines han d'ésser en el futur aquestes relacions, que garanteixin, no únicament un potent sistema universitari, sinó també una economia productiva mundialment competitiva.
|
Aquestes relacions en cap cas no han de limitar la independència universitària ni han d'estar basades en desconfiances entre l'empresa i la universitat, així com el fet que l'empresa no sigui conscient de la necessitat de vinculació amb la universitat en una economia tan dinàmicament competitiva i basada en el coneixement.
|
Aquest nou marc de relacions ha de fer prevaler tres idees clau: la primera, que la cultura empresarial, però també la societat, han de disminuir l'aversió al risc, és a dir, considerar la realitat més immediata com a laboratori d'experimentació i també crear projectes d'abast mundial que il·lusionin el conjunt de la societat. La segona, que l'empresa, independentment de la dimensió que tingui, ha de superar les preocupacions del dia a dia i dissenyar estratègies a llarg termini, apostant clarament per la innovació, i el marc universitari pot ser un lloc idoni per a investigar aquesta nova necessitat. I, finalment, que l'estudiant com a principal inversió social ha de tenir el paper més important en la relació universitat i empresa.
|
És a dir, aquesta connexió no es produeix únicament en el marc de la recerca i el desenvolupament, ni tampoc pel fet que la futura demanda de treball se centri en els estudiants: el veritable innovador de la futura economia ha de ser i serà l'actual estudiant. En les noves regles del joc definides per la nova economia l'aposta per les persones esdevindrà un element estratègic de competitivitat. I, per tant, hem de reforçar unes relacions universitat i empresa basades en l'estudiant.
|
|
Data de publicació: 26 de gener de 2001 |
