1. Introducció

Durante els darrers anys les economies avançades s’han caracteritzat per un ràpid avenç de la indústria basada en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquest procés de canvi estructural té com a principals forces motrius la globalització econòmica, la innovació tecnològica i el canvi en els patrons de consum de les llars. Aquests tres elements defineixen un cercle virtuòs que impulsa i retroalimenta una nova realitat econòmica, posant les bases de les innovacions de procés i de producte que caracteritzen unes noves relacions de despesa i producció.

D’aquesta manera, podem parlar d’una nova economia que ve definida per un nucli integrat per la indústria de la informació i una perifèria, formada per la resta de branques d’activitat, que van integran progressivament a la seva estructura de costos relatius els nous béns i serveis de la producció informacional. Efectivament, la indústria de la informació està superant el seu propi desenvolupament tecnològic i, a l’actualitat, els efectes sinèrgics d’aquest procés s’estan ampliant a través de l’aplicació als processos productius d’aquest ampli ventall d’innovacions tecnològiques.

En aquest sentit, es pot afirmar que la nova economia està exercint els seus efectes sobre l’oferta i la demanda del conjunt de l’economia. L’elevada partipació de les TIC sobre la producció a alguns sectors com l’automòbil, la indústria química i farmacèutica o les finances, les noves formes de distribució i consum (business to consumer), els canvis en les relacions empresarials (business to business) o les noves vies de finançament (capital risc) són diferents cares de la mateixa moneda: la nova economía.

Per últim, i com no podia ser d’una altra manera, la consolidació de la nova economia està generant importants canvis en el conjunt de l’entramat i les relacions socials. Les modificacions al mercat de treball, els efectes ideològics i culturals, els canvis institucionals i polítics i, en definitiva, les noves formes de relació de l’individu amb el seu entorn, defineixen els efectes d’aquesta nova economia sobre les seves bases sociològiques i institucionals. En definitiva, es tracta dels efectes que la nova economia està generant en la construcció de la societat de la informació.

Els esforços analítics, des de l’àmbit econòmic, s’han centrat en la mesura de la indústria de la informació, integrada pel sector de les tecnologies de la informació i la comuniació i la indústria dels continguts. D’aquesta manera, diverses institucions com el Departament de Comerç dels EUA, l’OCDE o l’European Information Technology Observatory (EITO), sota els auspicis de la Comisión Europea, han tractat de determinar l’estructura econòmica d’aquest nou sector d’activitat. Les conclusions d’aquestes institucions són clares: tot i que el nucli de la nova economia encara és relativament petit (en el cas dels EUA no arribava al 10% del PIB el 1999) el seu extraordinari dinamisme (amb ritmes de creixement del seu valor afegit generat superior al 15%) explica bona part del creixement econòmic agregat del país (prop del 25%). En el cas europeu, la dimensió econòmica d’aquest sector està menys desenvolupada, tot i que el seu potencial de creixement també és molt elevat. Tanmateix, recentment han començat a aparèixer un conjunt d’estudis, que, amb metodologies diferents, intenten calcular els efectes i les repercussions de la nova economia, tant sobre el creixement econòmic (a partir de les connexions entre els processos d’innovació i el nivell de productivitat) com sobre altres variables macroeconòmiques fonamentals com el nivell de preus o la taxa d’atur.

Per tant, des del punt de vista econòmic –i sense tenir en compte els avanços de la investigació empresarial- les principals línies d’estudi, en el context de la nova economia, poden desglosar-se en tres grans apartats. Així, una primera línia d’investigació intenta estudiar les característiques conceptuals de la nova economia, aprofundint en els canvis en el comportament dels agents econòmics (consumidors i empreses) i les seves repercussions macroeconòmiques, tot revisant les relacions entre innovació tecnològica i productivitat, entre creixement econòmic i nivell de preus i, fins i tot, entre noves tecnologies i mercat de treball, per citar-ne alguns exemples. Dit d’una altra manera, la nova economia està fent replantejar als economistes les relacions macroeconòmiques bàsiques que l’anàlisi econòmica ha anat construïnt des de la Segona Guerra Mundial.

En segon lloc, s’ha desenvolupat una línia d’investigació relacionada amb el nucli de les tecnologies de la informació. Els avanços realitzats en aquest camp avancen en la determinació de l’estructura econòmica de la indústria de la informació. En tercer lloc, calen destacar les línies d’investigació dedicades a l’anàlisi dels efectes de la nova economia sobre el conjunt de les activitats i relacions macroeconòmiques. Les relacions entre la indústria de la informació i la resta de branques d’activitat, la importància de la globalització i les noves pautes de consum en el desenvolupament de la nova economia, les conexions entre nova economia i cicles econòmics, els canvis en el mercat de treball i les relacions entre nova economia i política econòmica s’han constituït en les principals línies d’investigació d’aquest tercer nucli d’anàlisi relacionat amb la nova economia.

Aquest artícle se centra en el nucli de la nova economia: la indústria de la informació. És una primera aproximació a l’estructura econòmica d’aquest sector nuclear de la nova economia, amb la intenció d’aproximar-nos als seus patrons de desenvolupament a partir de la informació estadística disponible. D’aquesta manera, i després d’aquesta introducció, s’analitzan breument les característiques de la indústria de la informació als EUA per, en un segon apartat, comparar-les amb els principals indicadors d’aquest sector al conjunt de països de l’OCDE. Finalment, es tracen unes conclusions preliminars sobre les línies de desenvolupament d’aquest sector, tot inentant identificar les característiques diferencials entre els EUA i Europea, finalitzant amb una bibliografia.

2. La indústria de la informació als EUA: una primera aproximació 

En àmbits acadèmics la noció de nova economia s’ha utilitzat per remarcar que el comportament de les activitats econòmiques, tant de producció com de consum  i inversió han canviat substancialment, amb actituts, principis i institucions diferents de la vella economia. L’exemple més citat d’aquests nous comportaments és la creixent importància de les externalitats positives d’Internet. En resum, la irrupció de la indústria de la informació ens permet parlar d’un progressiu canvi estructural a algunes economies desenvolupades, sense que encara podem afirmar l’existència d’un canvi de paradigma, que continua basat en les relacions capitalistes. Aquest canvi estructural té el seu principal reflex en la progressiva incorporació del coneixement en l’estructura del valor afegit, que va deixant enrere les tradicionals relacions entre capital i treball.

Atenent a la progressiva importància de la indústria de la informació en el conjunt de l’economia, durant els últims anys han proliferat diversos estudis l’objectiu dels quals ha estat la mesura del nucli de la nova economia, anomenta en molts casos economia digital[1]. El denominador comú de tots aquests estudis és la utilització d’una metodologia basada en l’aproximación del sector TIC a partir de la identificació de les seves branques productives. Uno dels principals obstacles d’aquestes aproximacions és la falta de consens en la pròpia definició del sector, cosa que fa díficil llur comparació, tant per àrees geogràfiques com per la metodologia emprada. Tot i això, una comparativa internacional –homogènea i feta per l’OCDE- mostra que la producció i la utilització de les TIC estan molt esteses als EUA. El 1999, els EUA comptabilitzaven prop d’una tercera part de la producció mundial de TIC, mentre que Japó representava prop del 25% i la Unió Europea un altre 25%. En aquest sentit, cal destacar que la resta del món produïa menys del 20% de outputs TIC. Pel que fa a la utilització de TIC, mesurada a través de la seva despesa, els EUA també se situen en el número u del rànquing mundial, si bé l’economia japonesa està presentant un important creixement d’aquesta variable.

El Departament de Comerç dels EUA va publicar el juny del 1998 el primer informe sobre la mesura de l’economia digital[2], amb una importància crucial perquè va sentar les bases d’una definició del sector TIC com a punt de partida per modificar la comptabilitat nacional dels EUA. Segons aquest informe, el nucli dur del sector TIC vé definit per dos subsectors: el subsector de la informació i el subsector de la comunicació. Como pot apreciar-se en el quadre 1 el subsector de la informació es descomposa en hardware i en software i serveis i el subsector de la comunicació inclou les branques d’equips i serveis de la comunicació.

Una de les conseqüències més evidents del quadre 1 és la clara transversalitat de la traddicional classificació de branques d’activitat, fet al qual cal afegir-li el solapament entre els serveis i la indústria.

Una segona aproximació al nucli de la nova economia, aquesta vegada des de la demanda i a partir de la taula Input-Output (vegeu l’artícle Vilaseca, Jordi i Torrent, Joan (1999): Midiendo la economía digital: una aproximación metodológica a un indicador de demanda de TIC para los EE.UU.) ens permet aprofundir en les característiques del sector, el resum del qual i per l’economia dels EUA presentem al quadre 2. El primer que destaca són les diferències estructurals del subsector de la informació amb relació amb el subsector de la comunicació:

- El subsector de la Informació és bàsicament inversor privat, fenòmen que, tinguent en compte el seu ràpid procés de maduració, explica les seves importants expectatives de creixement[3].

- El subsector de la Comunicació és fonamentalment consumidor privat, cosa que, considerant que es troba en un procés de transformació, també explica el seu procés d’expansió[4].

En segon lloc, i en relació amb el total de l’economia, cal destacar que el consum privat del sector TIC representa un percentatge del 3,4%, molt inferior a la participació observada per la inversió privada (21%). Per últim, és important assenyalar l’alt grau d’obertura exterior d’aquest sector econòmic, amb una participació propera al 15 i al 17% sobre el total d’exportacions i importacions, respectivament.

Una vegada estudiada la dimensió del sector TIC respecte al total de l’economia, és rellevant analitzar els components de demanda dins del propi sector TIC, detallats al quadre 3. El fet més destacable de la informació que desprèn el quadre, a banda de la confirmació del caràcter de maduració i transformació del sector TIC, és el seu elevat grau d’obertura a l’exterior. Els 33 punts de diferència en el grau d’obertura del sector TIC en relació amb el total de l’economia (55% y 22%, respectivament, el 1996) són una prova de l’alt grau de mundialització d’aquest sector, cosa que està en clara consonància amb una de les caracterítistiques fonamentals de la indústria de la informació: el desenvolupament de xarxes de comunicació i producció en l’activitat econòmica que sobrepassen l’àmbit geogràfic nacional.

3. La indústria de la informació a la resta del món

Ja hem vist a l’apartat anterior la importància de les tecnologies de la informació i la comunicació als EUA. Una visió panoràmica de les variables econòmiques a la resta del món ens permet posar de relleu la importància d’aquest sector sobre el conjunt de l’activitat econòmica. Tot i això, cal destacar, en primer lloc, les dificultats de comparabilitat de les magnituds econòmiques d’aquest sector, ja que no es diposa, en alguns casos de dades pels mateixos anys, o, simplement, no hi ha estadístiques oficials, ni de VAB ni d’ocupació com és en el cas d’Espanya.

Pel que fa al VAB, principal indicador de l’evolució de l’activitat productiva de qualsevol sector, es destacable el fet que els EUA acaparin gairebé la meitat de la producció del sector TIC de tota l’OCDE, tenint en compte que el seu VAB agregat representa prop d’una tercer part del conjunt d’aquests països. Per ordre d’importància el segueix la Unió Europea, amb un 27,6% de tot el valor afegit generat pel sector TIC a l’OCDE, mentre que el Japó representa un 12,8%. Tanmateix, quan s’analitza la participació del sector TIC en el total de l’economia, prenent els països individualment, les percepcions d’implantació del sector TIC que es podrien tenir a priori presenten certes sorpreses.

Efectivament, els països amb una participació d’aquest sector més elevada sobre el conjunt de l’economia són Corea (amb un 10,7% del total), Suècia (9,3%) i Hungria (9,2%). Aquestes dades en permeten afirmar que, atenent a una de les principals característiques de la indústria de la informació: la gran importància de la difusió internacional de la tecnologia, països amb un nivell d’activitat inferior als grans països del món, tenen l’opció de colocar-se en l’escenari definit per la nova economia. D’altra part, la ràtio entre el valor afegit generat i la seva participació en la producció ens permet aproximar-nos a la incorporació de valor d’aquesta activitat descomptant les despeses intermèdies, valor que, al seu torn, pot distribuir-se en salaris i beneficis. Segons aquest indicador els tres països amb una ràtio VAB/producció més elevada són Noruega, EUA i Corea. Finalment, la ràtio entre VAB i ocupat ens permet una primera aproximació a la productivitat del sector, donant com a més productius el sector TIC dels EUA i Corea. En aquest sentit, cal destacar que la productivitat dels països europeus està lluny de la mitjana de l’OCDE, degut a la major especialització d’aquesta àrea econòmica en les tecnologies de serveis de comunicació, més intensives en mà d’obra, que les tecnologies informàtiques, més preponderants als EUA i Corea.

Aquesta primera aproximació al sector TIC a la resta del món, es completa amb una breu anàlisi de l’ocupació. Com podria esperar-se la tríada representa la majoria de la generació d’ocupació del sector, amb un 35,3% del total als EUA, un 34,7% la UE i un 16,1% Japó. Una primera conclusió a realiyzar és la major intensivitat en treball del sector TIC a la UE, ja que amb un 27,6% del total del valor añadido a la OCDE, ocupa un  percentatge de persones relativament proper als EUA, que, al seu torn, representa una porció del valor afegit generat en el sector molt més gran. Pel que fa a l’anàlisi individualitzada per països, cal remarcar que de nou països no esperats ocupen les primeres posicions. En aquest sentit destaca Suïsa amb un 6,0% del total de l’ocupació en el sector TIC (gràcies a la seva relativament elevada participació als mercats financers), Hungria (amb un 5,7%), Noruega (5,3%) i Dinamarca (5,1%). Als EUA les TIC respresenten un 3,9% del total d’ocupació, mentre que a Japón un 3,4% i a la UE un 3,9%.

Per últim, un indicador avançat de l’activitat sectorial en noves tecnologies, com el número de servidors, que pot anticipar la posada en marxa d’activitats al sector TIC, mostra que els països nòrdics tenen les ràtios més elevades per habitant, mentre que també es troben importants variacions en algun país europeu relativament endarrerit en la posada en marxa de les tecnologies d’Internet com França. Per la seva part, països com Mèxic o Túrquia estan realitzant un important esforç d’adaptació.

4. Conclusions

La nova economia ve definida per un nucli integrat per la indústria de la informació i una perifèria, formada per la resta de branques d’activitat, que van integrant progressivament en la seva estructura de costos relatius els nous béns i serveis de la producció informacional. D’aquesta manera, la indústria de la informació està superant el seu propi desenvolupament tecnològic i, a l’actualitat, els efectes sinèrgics d’aquest procés s’estan ampliant al conjunt de l’economia a través de l’aplicació als processos productius d’aquest ampli ventall d’innovacions tecnològiques. En aquest artícle s’ha passat revista a les principals característiques econòmiques de la indústria de la informació a partir de les dades disponibles per als EUA i la seva extrapolació als països de l’OCDE.

A grans trets, l’anàlisi de demanda de la indústria de la informació ens permet afirmar que el subsector de la informació és bàsicament inversor privat, cosa que, tenint en compte el seu ràpid procés de maduració, explica les seves importants expectatives de creixement. D’altra part, el subsector de la comunicació és fonamentalment consumidor privat, cosa que considerant el seu estat de transformació, també explica la seva dinàmica en expansió. Una altra característica rellevant és la gran importància de la difusió internacional de la tecnologia, ja que països amb un nivell d’activitat inferior als grans països del món, tenen l’opció de colocar-se en l’escenari definit per la nova economia. Per últim, cal destacar la major intensivitat en treball del sector a la UE, ja que amb un 27,6% del total del valor afegit a la OCDE, ocupa un percentatge de persones relativament proper als EUA, que, de la seva part, representa una porció del valor afegit generat pel sector molt més elevada.

D’aquesta manera, podem concloure, a partir d’una primera anàlisi de l’estructura econòmica de la indústria de la informació, que una opció de desenvolupament de la nova economia a Europa és l’aposta pels contingunts –atenent a la bona formació de la seva ma d’obra-, tinguent en compte la possibilitat d’aprofitament de les facilitats en la difusió internacional de la tecnologia que la indústria de la informació permet, i que el cas dels països nòrdics sembla demostrar.

Bibliografia

OCDE (2000): Measuring the ICT sector.  Paris 2000

OCDE (2000):  A new economy? The chanching role of innovation and information technology in growth. OECD. Paris. 2000

OCDE (1998), The OCDE jobs strategy: technology, productivity and job creation.

OCDE (1996), Technologie, productivité et création d’emplois. Vol. 2. Rapport analytique.

Solow, Robert M. (1956), Technical change and the aggregate production function. The Review of Economics and Statistics.

Department of Commerce (2000): The Digital Economy.

EITO (2000): “European Information Technology Observatory 99”. Frankfurt/Main.

Ilzkovitz, Fabienne; Mogensen, Ulrik (1999): “Tecnologías de la Información y de las comunicaciones en Europa. Problemas y desafíos”. Papeles de Economía Española n. 81, Madrid.

Comissió Europea (1997b), Building the European information society for us all: Finall policy report of the high-level expert group, European Comission, Brusel·les

Lundvall Bengt-Ake, Borràs, Susana (1997), The globalising learning economy: implications for innovation policy. Report based on contributions from seven projects under the TSER programme. European Comission, DG XII.