En aquest treball es porta a terme una comparació internacional de l'evolució econòmica d'un dels sectors nuclears de l'economia del coneixement, el sector TIC. Una de les principals conclusions d'aquest estudi és que la societat espanyola va per davant de l'activitat empresarial en el desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement. A més, aquest informe analitza l'evidència microeconòmica relativa al desenvolupament del mercat de treball de l'economia del coneixement a partir de l'explotació de la base de dades d'Infojobs.net. El principal resultat d'aquest apartat de la investigació és la constatació del fet que les borses de treball en línia són utilitzades per un candidat mitjà metropolità, urbà i amb una elevada flexibilitat, i que vol canviar de feina. A més, les ofertes de treball cobertes es focalitzen bàsicament en les activitats intensives en coneixement.
|
|
| 0.
| Presentació |
A partir de la segona meitat de la dècada dels noranta, les economies desenvolupades s'han caracteritzat per la progressiva implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el conjunt d'activitats econòmiques, tant de producció com de distribució i de consum. Un fornit ventall d'innovacions de procés i de producte en matèria informàtica i de telecomunicacions han generat l'aparició de noves activitats productives —el sector TIC—, cosa que, conjuntament amb la transformació de la indústria dels continguts tradicionals cap als nous formats digitals, ha donat lloc a un nou sector productiu: la indústria de la informació.
Aquest conjunt de branques d'activitats emergents supera el seu propi desenvolupament tecnològic i, en l'actualitat, el conjunt de béns i serveis resultants de la producció d'informació i coneixement són emprats com a factors productius per la resta de branques d'activitat de l'economia. D'aquesta manera, es va construint un entramat de relacions sinèrgiques entre la indústria de la informació i la resta de l'economia, que té com a principal element visible la incorporació del coneixement en l'estructura productiva de les economies desenvolupades.
Per aquest motiu podem parlar d'una economia del coneixement, que canvia les relacions macroeconòmiques bàsiques que els economistes han anat construint des de la Segona Guerra Mundial. Efectivament, tot sembla indicar que les relacions entre creixement econòmic, inflació i atur han presentat importants canvis a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta, amb la implantació de les tecnologies digitals[1]. La progressiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica s'ha manifestat durant els darrers anys des de diverses perspectives. D'una banda, per mitjà de l'elevada participació de les TIC en la producció d'algunes branques d'activitat importants com l'automòbil, la indústria química i farmacèutica o les finances. D'altra banda, el recurs coneixement també augmenta la seva presència en les branques productives menys intensives en aquest recurs, com per exemple el tèxtil o la distribució comercial. Finalment, el coneixement també s'ha manifestat per mitjà de noves formes de distribució i consum, canvis en les relacions empresarials i nous sistemes de finançament.
Dit d'una altra manera, economia del coneixement no tan sols són les empreses ".com", economia del coneixement també són els canvis en l'oferta —noves maneres de produir, de treballar, d'interacció entre empreses, d'oferir productes i d'innovar en els dissenys organitzatius— i canvis en la demanda —noves maneres de distribució i consum, noves maneres d'inversió i finançament, canvis en les relacions internacionals, etc.—, generats per l'ús intensiu de les TIC i dels continguts digitals.
Finalment, i com no podria ser d'una altra manera, la consolidació d'aquesta nova economia genera canvis importants en el conjunt de l'entramat i les relacions socials. Les modificacions del mercat de treball, els efectes ideològics i culturals, els canvis institucionals i polítics i, en definitiva, les noves relacions de l'individu amb el seu entorn defineixen alguns dels efectes de les activitats econòmiques basades en el coneixement sobre les seves bases sociològiques i institucionals. En definitiva, es tracta dels efectes que l'economia del coneixement genera en la construcció de la societat del coneixement. La figura 1 presenta aquests elements esquemàticament.
|
Figura 1. Un esquema de l'economia i la societat del coneixement
Font: Vilaseca i Torrent (2001a; 2001b). |
Seguint la línia d'investigació que vam iniciar amb la publicació del primer informe trimestral Infojobs.net (L'ocupació de l'economia del coneixement a Espanya), en aquest segon informe (L'evolució del sector TIC a Espanya, una comparativa internacional), es porta a terme una comparació internacional de l'evolució econòmica d'un dels sectors nuclears de l'economia del coneixement, el sector TIC. Així, doncs, amb aquest document, Infojobs.net (www.infojobs.net) posa a la disposició del públic en general un nou estudi sobre la nova economia. Aquest estudi s'estructura en dos apartats. Després d'aquesta breu introducció, es fa una comparació internacional sobre l'evolució econòmica del sector TIC a Espanya i en un conjunt de països de la Unió Europea, els Estats Units i el Japó. Amb aquesta finalitat, i després de revisar l'evidència internacional, ha estat necessari elaborar una sèrie de dades corresponents al valor afegit brut (VAB) del sector TIC, que s'ha combinat amb dades, a partir de diverses fonts nacionals i internacionals, d'inversió en investigació i desenvolupament, sector exterior i mercat de treball. D'aquesta manera, s'ha obtingut una visió completa de quatre dels indicadors econòmics més importants per al seguiment del desenvolupament del sector TIC. La segona part de l'estudi analitza l'evidència microeconòmica relativa al desenvolupament del mercat de treball de l'economia del coneixement a partir de l'explotació de la base de dades d'Infojobs.net. A l'últim, es presenta una bibliografia i un annex estadístic.
|
 |
| 1.
| L'evolució del sector TIC a Espanya |
|
 |
El punt de partida de les mètriques del sector TIC és un conjunt d'estudis del Departament de Comerç dels Estats Units (1998; 1999; 2000), que incideixen en la manera en què el procés de digitalització s'ha configurat com un dels puntals dels canvis en el patró de creixement de l'economia dels Estats Units. Amb aquest objectiu, es defineixen les produccions integrades al sector TIC i el grau de contribució d'aquest sector al creixement econòmic agregat d'aquest país. Pel que fa a la identificació de les branques productives del sector TIC, reproduïdes en la taula 1, cal destacar l'agrupació del sector TIC en tres components: el maquinari, el programari i els equips i serveis de comunicacions.
A partir d'aquesta primera identificació, l'OCDE (2000a) ha plantejat els principis bàsics dels béns i serveis resultants de l'aplicació econòmica d'aquestes tecnologies digitals, tot distingint entre la producció de la indústria manufacturera TIC i la dels serveis. A grans trets podem identificar aquest sector d'activitat com "la branca productiva que utilitza les tecnologies digitals per a produir béns i serveis que processen, transmeten, visualitzen, detecten, mesuren, reprodueixen, controlen i permeten el tractament de la informació i la comunicació". Aquesta definició es tradueix, seguint la metodologia de l'OCDE, en tres subbranques d'activitat: la manufactura de maquinària, equips, components, accessoris, instruments de mesura i control i els equips de comunicació; els serveis de programació, les vendes i lloguers de maquinària, i els serveis de comunicacions[2].
Amb la determinació de les branques productives integrades al sector TIC, ja estem en disposició de començar a tractar l'evolució dels seus resultats empírics. La taula 2 reprodueix la renda generada pel sector TIC als Estats Units si es compara amb la resta i el total de l'economia, com també la seva evolució en termes nominals i les aportacions reals al creixement econòmic.
Cal destacar diversos elements. Primer, l'evolució creixent del sector TIC en la determinació del conjunt de la renda als Estats Units. En efecte, en termes nominals la participació d'aquesta branca d'activitat ha passat d'un 5,7% de la renda dels Estats Units el 1991 a un 7,9% el 1999, i amb unes previsions per a l'any 2000 properes al 8,5%. Segon, l'elevat dinamisme del sector: entre els anys 1994 i 2000 ha presentat augments mitjans anuals de la renda generada propers al 10%, clarament per sobre dels avenços, pròxims al 5%, del conjunt de l'economia. I, tercer, l'elevada contribució del sector TIC al creixement econòmic: entre els anys 1995 i 1999 la seva aportació s'ha situat al voltant del 30%. Per tant, podem concloure que el sector TIC s'ha configurat com un dels elements explicatius del fort creixement econòmic dels Estats Units durant la segona meitat de la dècada dels noranta. A més, una visió panoràmica de l'OCDE (2000a) també ens permet manifestar la progressiva importància que aquest sector va presentant sobre el conjunt de l'activitat econòmica. Per a veure-ho, analitzarem quatre macromagnituds: el VAB, l'ocupació, la inversió en R+D i el comerç exterior. Pel que fa al VAB (taula 3), principal indicador de l'evolució de l'activitat productiva de qualsevol sector d'activitat, és destacable que l'any 1997 els Estats Units acaparaven la meitat del valor afegit TIC generat a tota l'OCDE, registre que contrasta amb la seva representació, propera a una tercera part, en termes del total del valor afegit.
Per ordre d'importància, seguien als Estats Units la Unió Europea amb un 27,6% del conjunt del valor afegit generat a l'OCDE, mentre que el Japó representava un 12,8%. Tot i això, quan s'analitza la participació del sector TIC sobre el total de l'activitat econòmica de cada país, les percepcions d'implantació d'aquesta emergent branca d'activitat que podríem tenir a priori presenten algunes sorpreses. En efecte, els països amb una participació del sector TIC més elevada sobre el conjunt del valor afegit són: Corea (amb un 10,7% del total el 1997), Suècia (9,3%) i Hongria (9,2%). Els Estats Units (8,7%), la Gran Bretanya (8,4%) i Finlàndia (8,3%) també presenten participacions elevades, mentre que el Japó (5,8%) i els grans països de la Unió Europea (amb percentatges inferiors al 6,5%) se situaven a una certa distància dels països amb un sector digital més desenvolupat. Aquesta primera aproximació al sector TIC per al conjunt de països de l'OCDE es pot completar amb una breu anàlisi de l'ocupació (taula 4). Tal com es podia esperar, el 1997 la tríada representava la majoria de llocs de treball del sector a l'OCDE, amb un 35,3% del total els Estats Units, un 34,7% la Unió Europea i un 16,1% el Japó.
Una primera conclusió que s'ha de fer és l'increment d'intensitat del treball al sector TIC de la Unió EuropeaE, ja que amb un 27,6% de tot el valor afegit de l'OCDE ocupava un percentatge de persones clarament superior (un 34,7% del total de l'OCDE). En canvi, els registres dels Estats Units semblen que estan en sintonia amb una major intensitat del capital, ja que amb gairebé la meitat del valor afegit generat a l'OCDE, el volum d'ocupats només representa un 35,5%. Pel que fa a l'anàlisi individualitzada dels països, altra vegada alguns ocupen les primeres posicions inesperadament. En aquest sentit, destaca Suïssa (amb un 6,0% de tota l'ocupació al sector TIC), Hongria (amb un 5,7%), Noruega (5,3%) i Dinamarca (5,1%). Als Estats Units les TIC representaven un 3,9% del total de l'ocupació l'any 1997, mentre que al Japó el percentatge era d'un 3,4% i a la Unió Europea d'un 3,9%[3] . Pel que fa a la despesa en R+D (taula 5) destaca, en primer lloc, que els Estats Units (amb un 51,5% del total de l'OCDE), el Japó (amb un 22,4%) i la Unió Europea, amb menor intensitat que el valor afegit i l'ocupació (17,3%), lideraven l'any 1997 aquesta tipologia d'inversió. Per països, s'observen diferències significatives quan s'analitza la intensivitat (la participació de la despesa en R+D sobre el VAB del sector TIC) d'aquesta inversió.
En efecte, el Japó (amb un 17,2% del VAB TIC), Finlàndia (amb un 15,7%), Suècia (amb un 12,1%) i els Estats Units (amb un 10,3%) presenten participacions molt més grans que la resta de països de l'OCDE, cosa que podria explicar la forta dinàmica del sector en l'actualitat. De la mateixa manera, s'observen diferències molt importants quan es relaciona la despesa en R+D del sector TIC amb la despesa del sector privat del conjunt de l'economia en R+D. Altra vegada aquest indicador el lidera Finlàndia, amb més de la meitat de la inversió en R+D destinada al sector TIC. Igual que amb el valor afegit i l'ocupació, els grans països de la Unió Europea presenten una participació de la inversió en R+D al sector TIC clarament inferior respecte a la dels Estats Units, el Japó i els països escandinaus.
L'anàlisi del sector exterior de béns i serveis TIC (taula 6) també posa en relleu diferències significatives. En primer lloc, cal destacar que l'any 1998 tant l'OCDE com la Unió Europea presentaven un dèficit comercial de mercaderies del sector TIC, dèficit liderat pels Estats Units, el Canadà, Alemanya, Itàlia, Austràlia i Espanya. En canvi, el Japó, Irlanda, Finlàndia, Mèxic, Corea, Suècia, la Gran Bretanya i Hongria presentaven un superàvit comercial.
De fet, un indicador del grau d'obertura del sector TIC (mesurat mitjançant la suma d'exportacions i importacions en relació amb les exportacions i importacions del total de l'economia) mostra que el país més obert a l'exterior el 1998 era Irlanda (amb una participació del sector exterior TIC sobre el total del 33,1%), seguida ja a una certa distància per Hongria, Corea, Mèxic, Japó, Finlàndia i Holanda. Una vegada més, cap dels cinc grans països de l'àrea de l'euro apareix en les posicions capdavanteres pel que fa al grau d'obertura exterior del sector TIC (només la Gran Bretanya s'acosta a les participacions comentades més amunt). Finalment, i tenint en compte l'evolució d'aquestes quatre magnituds econòmiques, l'OCDE presenta una ordenació orientativa per països de la intensivitat del sector TIC[4]. A partir de la posició que ocupen en relació amb el conjunt de l'OCDE per a cadascuna de les quatre magnituds presentades es divideixen els països en tres grups: intensitat TIC elevada, intensitat TIC mitjana i intensitat TIC baixa. Els resultats, reproduïts en la taula 7, mostren que dos països escandinaus (Finlàndia i Suècia), els Estats Units i la Gran Bretanya, com també tres països (Hongria, Corea i Irlanda) especialitzats en alguna de les produccions del sector lideren el desenvolupament econòmic del sector TIC. En el grup d'intensitat mitjana, s'hi inscriu un ampli conjunt de països, entre els quals destaquen la resta de països escandinaus i alguns dels grans països de la Unió Europea, com França i Itàlia. Finalment, en el grup de països amb menor intensitat en la producció de TIC, hi trobem Austràlia, Bèlgica, República Txeca, Nova Zelanda, Polònia, Portugal, Turquia i dos de los grans països de la Unió Europea: Alemanya[5] i Espanya[6] . En aquest sentit, i a tall de resum, podem afirmar que el sector TIC és un sector emergent, que representarà una part creixent de l'activitat i del creixement econòmic, i que s'ha d'incidir en el desenvolupament de mètriques per a començar a ocupar-se del seu seguiment.
|
|
|
Com assenyalàvem abans, una de les principals variables macroeconòmiques que ens permet fer el seguiment d'un sector econòmic i, en concret, del sector TIC és el valor afegit brut. Amb l'objectiu d'actualitzar la informació de l'OCDE i presentar una ordenació orientativa per països del desenvolupament econòmic del sector TIC, la qual cosa inclou l'actualització de les dades d'ocupació, R+D i sector exterior, es presenta a continuació una estimació del valor afegit brut per a nou països (els Estats Units, el Japó, Finlàndia, Suècia, Alemanya, la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya) durant el període 1996-2000.
Per a la realització de l'estimació s'ha pres com a referència l'única dada publicada i coherent amb la definició establerta del sector TIC, és a dir, el VAB de l'any 1997[7]. Una primera part de l'estimació comprèn l'evolució del valor afegit entre els anys 1991 i 1996. Per al càlcul de la variable en aquest període, s'ha fet servir el percentatge de despesa TIC sobre el VAB total de l'economia, dada publicada tant per l'OCDE (2001a; 2001b; 2001c) com per l'EITO (2001; 2000; 1999). Amb l'obtenció del valor absolut que suposa el sector TIC, tenim el que representa el consum més la inversió, de manera que només afegint-hi el valor del saldo exterior obtenim el valor requerit. Amb l'objectiu d'obtenir una sèrie homogènia, les taxes de creixement resultant s'apliquen al valor de l'OCDE per a l'any 1997 i s'obté la sèrie de VAB 1991-1997. D'altra banda, i per a l'estimació a partir de 1998, es parteix de les dades de valor del mercat TIC publicat per l'EITO. El supòsit per a l'obtenció de la sèrie corresponent consisteix en el fet que el valor afegit suposa una proporció constant del valor de mercat de les tecnologies de la informació i la comunicació. L'EITO ofereix la sèrie de valor de mercat per al període 1997-2002[8], de manera que podem calcular la proporció que suposava el 1997 el valor afegit respecte al valor de mercat i obtenir, així, la sèrie 1998-2002.
En resum, la metodologia de càlcul del valor afegit brut és la següent:
Si: 
Si: 
D'altra banda, i en sintonia amb la metodologia utilitzada en el primer informe trimestral d'Infojobs.net (vegeu Vilaseca i Torrent, 2001a), s'ha fet un rànquing de països que analitza el grau de desenvolupament que ha presentat cadascun dels països analitzats durant els darrers cinc anys, és a dir, en el període 1996-2000. D'aquesta manera, tant per a l'any 1996 (any inicial) com per a l'any 2000 (últim any disponible) s'hi ha assignat el valor cent al màxim entre el conjunt de països analitzats. És a dir, per a una variable x el 1996 s'assigna el valor 100 al país que durant aquest any tingui un valor més elevat. Igualment, per al 2000 es recalcula el màxim per països, cosa que ens permet obtenir una mesura de l'evolució relativa del sector TIC i, a la vegada, un índex de convergència (Indicador Infojobs.net del desenvolupament econòmic del sector TIC).
En el darrer informe d'Infojobs.net es va fer una aproximació al desenvolupament de la societat del coneixement a Espanya, comparada amb els països més avançats del seu entorn, a partir d'un conjunt d'indicadors tecnològics que, a grans trets, posen en relleu l'endarreriment relatiu de la societat espanyola en la implantació de les tecnologies digitals. Amb tot, també destacàvem l'important esforç que els agents econòmics d'Espanya han fet durant els darrers anys per a acostar els nivells de desenvolupament als registres de les principals economies del nostre entorn. En aquest sentit, destacaven la forta acceleració de la despesa TIC i l'avenç del desenvolupament de les infraestructures com ara els ordinadors, els usuaris d'Internet o la telefonia mòbil. Ara bé, aquestes dades no ens donaven informació rellevant sobre el desenvolupament de la producció d'un dels sectors nuclears de l'economia del coneixement: el sector TIC. Precisament, aquest és l'objectiu de l'aproximació que es presenta a continuació. Amb aquest objectiu, és a dir, per a mesurar la distància relativa de l'evolució econòmica del sector TIC, s'ha construït un indicador ponderat que recull l'evolució de quatre de les principals macromagnituds del sector, indicador que s'ha relacionat amb el país més desenvolupat.
L'indicador Infojobs.net relatiu al desenvolupament econòmic del sector TIC ofereix dos grups de països ben diferenciats: d'una banda, els Estats Units, el Japó, Finlàndia i Suècia destaquen per sobre de la resta i obtenen un valor per a l'índex molt per sobre de la mitjana del conjunt dels 9 països (100 per als Estats Units en els dos anys; 88,4 i 85,9 per al Japó el 1996 i el 2000, respectivament; 82,4 i 98,7 per a Finlàndia, i 81,8 y 86,9 per a Suècia, el 1996 i el 2000, respectivament, davant d'una mitjana de 70,4 punts el 1996 i de 72,3 punts el 2000).
Un primer element que cal destacar és que hi ha una clara convergència a l'indicador impulsada pel fort creixement dels països escandinaus. A més, hi ha un segon grup de països amb registres inferiors a la mitjana que han presentat un augment o, fins i tot, disminucions del seu índex i que, per tant, han evolucionat amb més o menys divergència respecte a la mitjana. En efecte, tant la Gran Bretanya com Itàlia van créixer, tot i que per sota de la mitjana, mentre que Alemanya, França i Espanya van disminuir 0,4, 1,7 i 2,1 punts percentuals, respectivament[9].
L'anàlisi diferenciada per països ens proporciona, per la seva banda, una perspectiva més clara de les causes que fonamenten l'indicador Infojobs.net. En primer lloc, França ocupa la penúltima posició del rànquing (figura 2) només per sobre d'Espanya i amb una evolució desfavorable en el període 1996-2000, com a resultat, fonamentalment, d'una menor inversió en R+D, que té la seva translació amb un afebliment de la creació de llocs de treball TIC. La part positiva del desenvolupament del sector TIC en aquest país la trobem en la millora del sector exterior, que ha presentat un dinamisme important, la qual cosa ha afavorit un comportament més bo del valor afegit, tot i que per sota de la mitjana dels països analitzats. Aquest comportament es pot generalitzar a tots els països analitzats, sobretot pel que fa a la dinàmica de l'R+D i l'ocupació, ja que el notable dinamisme de Suècia i els Estats Units generen una caiguda relativa d'aquests índexs parcials a la resta de països.
El cas d'Alemanya (figura 3) no és aliè a la tendència generalitzada de l'ocupació i de l'R+D i presenta, per un costat, un creixement de l'R+D TIC molt inferior a l'assolit per la resta de sectors de l'economia alemanya, cosa que encara n'ha afavorit més la divergència. Pel que fa a l'ocupació, el fort creixement del mercat del treball TIC als Estats Units eclipsa els avenços d'Alemanya, la ràtio de la qual va créixer 0,1 punts percentuals. El sector exterior, per la seva banda, presenta una tendència a la convergència, tot i que per sota de la mitjana dels nou països, mentre que el valor afegit és un dels punts forts de la indústria TIC alemanya que, amb tot, va reduir la seva diferència relativa, tot i el seu creixement.
Pel que fa a Itàlia (figura 4), és destacable el fort impuls del valor afegit, que des dels baixos nivells de 1996 (64,1 punts) va avançar fins als 89,6 punts el 2000, amb la qual cosa supera la mitjana dels nou països l'any 2000 (80,9 punts). Els indicadors d'R+D i ocupació, en canvi, han presentat reduccions significatives, cosa que, unida a un sector exterior poc dinàmic, explica la posició italiana, lluny dels països més avançats en el desenvolupament econòmic de les tecnologies de la informació i la comunicació.
La Gran Bretanya (figura 5) representa la frontera entre un primer grup de països on el desenvolupament del sector TIC està més avançat (Estats Units, Japó, Finlàndia i Suècia) i un segon grup de països en una fase més endarrerida (Itàlia, Alemanya, França i Espanya). De fet, la Gran Bretanya ha mantingut en el període analitzat una tendència positiva i ha continuat en una línia de convergència amb els Estats Units. L'aspecte més destacat de l'evolució econòmica del sector TIC en aquest país és el sector exterior, que ha presentat un notable impuls en el període 1996-2000, avenç que es tradueix en l'indicador d'activitat, només superat pels Estats Units. En canvi, la despesa en recerca i desenvolupament és l'aspecte menys positiu pel que fa a l'evolució de la producció TIC.
D'altra banda, i tal com s'ha destacat, hi ha un conjunt de països que lideren el desenvolupament del nucli de l'economia del coneixement. Suècia (figura 6) ha evolucionat molt positivament en la segona meitat de la dècada dels noranta, gràcies a una evolució més dinàmica fins i tot que la dels Estats Units, tot i que ha presentat una important davallada de la inversió en R+D. Una vegada més, i en sintonia amb la resta de països, el sector exterior és l'indicador que presenta un comportament més favorable.
El lideratge dels països escandinaus té el seu reflex en el comportament de Finlàndia (figura 7), que destaca com el país de millor evolució durant la segona meitat de la dècada dels noranta. Així, només l'ocupació va presentar una tendència menys expansiva, amb una evolució d'acord amb la creació de llocs de treball del conjunt de l'economia (16,7% i 15,1%, respectivament, en el període 1996-2000). A més, l'elevat dinamisme del sector exterior i el fort augment de la inversió van impulsar el creixement del valor afegit.
El Japó, tot i que se situa en el grup capdavanter del desenvolupament del sector TIC, ha estat el país que pitjor s'ha comportat entre el 1996 i el 2000 (figura 8). L'atonia de l'economia japonesa els darrers anys també s'ha notat en el desenvolupament de les TIC. Entre els quatre indicadors, sobresurt el dinamisme del sector exterior, que va ser el més destacat tant el 1996 com el 2000. L'ocupació, la inversió en recerca i desenvolupament i el valor afegit van avançar, per contra, d'una manera molt més continguda.
D'altra banda, els Estats Units van liderar, tant el 1996 com el 2000, l'indicador Infojobs.net (figura 9). En efecte, el valor afegit generat, com també l'ocupació generada en el sector TIC van ser molt més elevats que en la resta de sectors de l'economia. Tot i això, l'aspecte menys positiu va ser la notable davallada de la inversió en R+D, i també una dinàmica menys expansiva en l'evolució del sector exterior.
Finalment, en el cas espanyol (figura 10), cal matisar que forma part d'un tercer grup de països amb un desenvolupament de la indústria de la informació menys avançat. Així, la distància amb els vuit països que componen el rànquing Infojobs.net és molt notable. En aquesta línia, un dels trets més destacable és la divergència respecte a la mitjana, cosa que indica una etapa de desenvolupament més tardana que en el cas, per exemple, dels països escandinaus. La gran distància entre la inversió espanyola en R+D i la inversió feta per la resta de països analitzats té el seu reflex en una dinàmica poc expansiva del sector exterior. A més, la caiguda de l'ocupació, la notable recuperació del VAB i el treball representen el punt fort del sector TIC a Espanya.
En aquest sentit, i comparant-ho amb els principals resultats obtinguts en l'informe trimestral anterior, podem concloure que el desenvolupament de la demanda de béns i serveis resultants de l'aplicació econòmica de les TIC està molt més avançat que l'evolució de l'oferta, representada per l'indicador Infojobs.net de desenvolupament econòmic del sector TIC. Aquesta conclusió encara és més rellevant si es comparen la dinàmica de l'oferta i la demanda de mercaderies TIC als països menys desenvolupats. De fet, podem tancar aquest apartat afirmant que en països com Espanya i pel que fa al desenvolupament de la societat de la informació, el conjunt de la societat està clarament més avançat que el sector empresarial, conclusió que es desprèn de l'anàlisi de l'evolució relativa de l'indicador Infojobs.net.
|
|
|
| 2.
| Mercat de treball i economia del coneixement: evidència microeconòmica a partir de les dades d'Infojobs.net |
Una vegada analitzada, amb una perspectiva econòmica, l'evolució del sector productiu vinculat a les tecnologies de la informació i la comunicació, la disponibilitat d'informació relativa a la intermediació del mercat de treball a Internet que ens ha facilitat la base de dades d'Infojobs.net ens permet avançar en el coneixement d'un aspecte clau de la nova economia: el perfil sociodemogràfic de la intermediació del mercat de treball a Internet. Per això, hem dividit aquest apartat en dues parts: en primer lloc, ens ocuparem de les grans línies de la nova ocupació generada a Espanya els darrers anys i, en segon lloc, analitzarem el perfil econòmic i social dels candidats, les empreses i les ofertes de treball, resultant de l'explotació de la base de dades d'Infojobs.net.
|
|
L'estudi del perfil sociodemogràfic de la nova ocupació a Espanya, a partir de la informació disponible a l'enquesta de població activa (EPA), extreta de la base de dades Tempus de l'INE, permet una aproximació a les característiques del mercat de treball amb importacions implicacions. Efectivament, la dissociació de la nova ocupació per sexe, edat, sector econòmic, nivell d'estudis i situació professional és important no tan sols per l'evidència empírica resultant i l'aprofundiment en el coneixement del nostre mercat de treball, sinó també perquè mitjançant la seva anàlisi podem extreure conclusions relatives a quines són les característiques sociodemogràfiques que demana el mercat de treball i, per extensió, quines característiques de l'ocupació s'associen a la destrucció de llocs de treball.
Una primera conclusió important de l'anàlisi per sexe de l'ocupació a Espanya és la progressiva incorporació de la dona al mercat de treball. Tot i que en termes relatius encara ocupa una posició secundària —el 2000, el percentatge d'ocupació femenina representava un 37,2% del total—, és rellevant destacar el seu extraordinari dinamisme en els darrers anys. Com s'observa en la taula 10, l'ocupació femenina a Espanya ha passat d'aproximadament 3,5 milions el 1977 a prop de 5,4 milions el 2000. Aquest elevat dinamisme contrasta amb la relativa estabilitat de l'ocupació masculina, que en les darreres dues dècades ha presentat un avenç molt poc important —d'aproximadament 8,8 milions d'ocupats el 1977 a gairebé 9,1 milions el 2000.
Una altra conclusió rellevant del mercat de treball a Espanya en les darreres dues dècades és que, si bé la taxa d'ocupació femenina se situa per sota de la de les principals economies del nostre entorn, el seu elevat dinamisme ens acosta a les participacions dels principals països europeus. En aquest sentit, és remarcable que dels aproximadament 2,1 milions de llocs de treball nets que l'economia espanyola ha generat entre els anys 1977 i 2000, més d'1,8 milions corresponen a nova ocupació femenina —cosa que representa un 86,4% de la nova ocupació generada—, mentre que pel que fa a l'ocupació masculina només s'han generat 291.000 llocs de treball en aquest període, un 13,6% del total.
Una altra característica important de la nova ocupació dissociada per sexe és el perfil menys procíclic de l'ocupació femenina. Tal com es pot veure en la taula 11, que identifica la generació de nova ocupació d'acord amb l'evolució cíclica de l'economia espanyola, es pot assenyalar que durant les etapes expansives experimentades per l'economia espanyola en les darreres dues dècades la creació d'ocupació s'ha repartit a parts iguals entre homes i dones. Així, en l'etapa expansiva de la fi dels vuitanta i començament dels noranta, l'economia espanyola va generar gairebé 2 milions de llocs de treball, repartits entre 1 milió d'homes i 1 milió de dones. De la mateixa manera, en l'actual període de creixement econòmic, que comprèn des de l'any 1995 a l'any 2000, l'economia espanyola ha generat 2,7 milions de llocs de treball, repartits en un 50,9% en ocupació femenina i en un 49,1% en nova ocupació masculina.
Amb tot, són les etapes de recessió les que expliquen que hi hagués més generació d'ocupació en el conjunt del període 1977-2000. En efecte, la pèrdua d'ocupació en les fases de contracció de l'activitat de l'economia espanyola, tant en el període de la fi dels setanta i el començament dels vuitanta com en el període 1992-1994, es va concentrar en l'ocupació masculina. Així, entre el 1978 i el 1985 la pèrdua de llocs de treball dels homes va representar un 73,6% del total, percentatge que va créixer en la crisi econòmica del 1992-1994, quan es van perdre 790.000 llocs de treball masculins, un 89,9% del total.
Tal com es destaca en la figura 11, l'ocupació femenina ha explicat gairebé la totalitat de la creació d'ocupació a Espanya en les darreres dues dècades. L'índex de creixement Base 100=1997 així ho demostra, ja que si homogeneïtzem el punt de partida de la creació d'ocupació el 1977, l'ocupació femenina arriba a nivells de 152 el 2000, mentre que l'ocupació masculina, amb el seu dèbil avenç, el 2000 només tenia un nivell 103 en relació amb el 1977.
A més, cal remarcar que, després d'un període de caigudes d'ocupació en els dos sexes, a partir de l'any 1986 la creació d'ocupació femenina es va accelerar amb força en l'etapa expansiva de la fi dels vuitanta i començament dels noranta, va caure amb poca intensitat en la fase de recessió del període 1992-1994 i ha tornat a créixer amb molta intensitat, amb la qual cosa reforça el desnivell entre nova ocupació femenina i masculina en l'actual etapa expansiva.
En aquest sentit, i tenint en compte la relació entre sexe i edat, el mercat de treball a Espanya s'ha caracteritzat durant les darreres dues dècades, d'una banda, per un pràctic manteniment de les proporcions que ocupen l'ocupació masculina i la femenina en el tram d'edat que comprèn els intervals de 16 a 24 anys i de 55 i més anys i, de l'altra, per una dinàmica creixent de la participació femenina en el tram d'edat de 25 a 54 anys.
D'aquesta manera, el guany relatiu de l'ocupació femenina, que ha passat d'un 28,5% del total de l'ocupació el 1980 a un 37,2% el 2000, s'ha concentrat pràcticament en la seva totalitat en el tram d'edat que comprèn l'interval entre 25 i 54 anys. Com es pot observar en la figura 12, la participació femenina respecte al total d'ocupació en aquest interval d'edats ha passat d'un 25,6% el 1980 a un 38,0% el 2000.
Pel que fa als guanys d'ocupació per sexe i edat, cal destacar que l'interval de 25 a 54 anys en el cas de les dones ha presentat augments d'ocupació, tant en les etapes recessives com també en les expansives. En efecte, entre el 1978 i el 2000, l'ocupació femenina compresa en aquest interval d'edats ha crescut en gairebé 2,3 milions de persones, mentre que l'ocupació de les dones en els altres dos intervals d'edat ha caigut: 320.000 en l'interval entre 16 i 24 anys i de 114.000 en l'interval de 55 i més anys. D'altra banda, la nova ocupació masculina ha presentat grans oscil·lacions segons el tram d'edat. Així, l'ocupació d'entre 19 i 24 anys ha caigut en el període 1978 i 1985 gairebé 285.000 persones, caiguda que s'ha amplificat en el tram poblacional de més edat (400.000 llocs de treball perduts en l'ocupació masculina de 55 i més anys). Aquesta forta pèrdua d'ocupació ha estat parcialment compensada pel tram poblacional masculí comprès entre els 25 i 54 anys, que ha guanyat en les dues últimes dècades prop d'1 milió de llocs de treball (vegeu la taula 12).
Una vegada determinada l'estructura per sexe i edats de l'ocupació a Espanya, l'anàlisi per sector d'activitat permet l'aprofundiment de les característiques del seu mercat de treball. Com no podria ser d'altra manera, la important transformació que l'economia espanyola ha experimentat en les darreres dues dècades es reflecteix també clarament quan s'analitzen els resultats de l'ocupació per sexe i per sector d'activitat. En aquest sentit, s'ha de destacar, tal com es pot observar en la figura 13, que el principal impulsor dels guanys d'ocupació de les dones han estat els serveis, l'ocupació femenina dels quals ha passat de representar un 17,2% del total de l'ocupació el 1980 a un 30,0% el 2000. Per la seva banda, l'ocupació femenina en la indústria —incloent-hi la construcció— i l'agricultura ha evolucionat a la baixa, amb participacions respecte al total d'ocupats del 5,4 i l'1,8%, respectivament. L'ocupació masculina, pel que fa als sectors d'activitat, també ha presentat importants modificacions en les darreres dues dècades. Així, l'ocupació masculina en l'agricultura ha passat de representar un 14% del total de l'ocupació —homes i dones— el 1980 a un 5,0% el 2000. Aquesta evolució a la baixa també s'ha donat en la indústria, l'ocupació masculina de la qual ha passat del 21% al 15,0% del total d'ocupació entre el 1980 i el 2000, mentre que la construcció, amb importants oscil·lacions cícliques s'ha mantingut pràcticament estable. D'altra banda, l'ocupació masculina en els serveis ha evolucionat a l'alça, tot i que amb una magnitud inferior a la de les dones: el percentatge d'homes ocupats d'aquest sector ha passat d'un 27,5% del total de l'ocupació a un 32,3% l'any 2000.
Pel que fa a la nova ocupació, analitzada per sexe i per sector d'activitat, és important assenyalar que els llocs de treball en els serveis i per a les dones han crescut, tant en les expansions com en les recessions de l'activitat econòmica. Així, entre els anys 1978 i 2000, l'ocupació femenina en els serveis ha augmentat en no gaire menys de 2,4 milions persones, registre que contrasta amb la caiguda de l'ocupació femenina en l'agricultura i la indústria i pràcticament l'estabilitat en la construcció. L'ocupació masculina, per la seva banda, ha presentat una notable caiguda en l'agricultura (prop d'1,2 milions de persones) i en la indústria (337.000 persones) durant el període 1978-2000, mentre que l'ocupació en la construcció i en els serveis —amb un increment de 337.000 i 1,5 milions de llocs de treball masculins, respectivament— ha compensat la debilitat dels altres dos sectors d'activitat.
Una altra de les característiques importants de l'anàlisi sociodemogràfica de l'ocupació a Espanya és la situació professional del mercat de treball. Aquesta aproximació ens permet obtenir conclusions relatives a l'evolució de l'ocupació per categories professionals. És a dir, ens podem aproximar a la creació de llocs de treball als capítols d'empresaris i assalariats, tant en el sector públic com en el privat, i també altres categories d'ocupació, com les ajudes familiars. Segons aquestes categories, el mercat de treball a Espanya també ha experimentat forts canvis en les darreres dues dècades.
La primera conclusió és el creixement de l'ocupació assalariada femenina, tant en el sector privat com en el sector públic. Així, l'ocupació assalariada femenina en el sector privat ha passat de representar un 14,3% del total de l'ocupació espanyola el 1980 a un 23,1% el 2000, cosa que en termes absoluts ha significat passar d'1,6 milions de llocs de dones assalariades en el sector privat l'any 1980 a 3,3 milions l'any 2000. L'ocupació assalariada femenina en el sector públic també ha crescut significativament i ha passat de representar un 3,8% de l'ocupació total el 1980 a un 7,8% el 2000, amb 1,1 milions de dones assalariades en el sector públic. D'altra banda, cal destacar que el nombre d'empresàries amb assalariats o sense pràcticament s'ha mantingut en les darreres dues dècades, mentre que l'ocupació femenina en ajudes familiars ha caigut significativament (d'un 5,8% de l'ocupació total a un 1,6% el 2000).
Com a segona conclusió s'ha de dir que la situació professional dels homes a Espanya ha evolucionat a la baixa, en sintonia amb el fort increment de les assalariades femenines. D'aquesta manera, els assalariats del sector privat han passat de representar un 42,0% del total d'ocupació el 1980 a un 40,3% el 2000. Aquesta evolució, lleugerament a la baixa, també l'han posada de manifest els assalariats en el sector públic, que han passat de significar un 9,4% de l'ocupació total el 1980 a un 8,4% l'any 2000. La debilitat de l'ocupació masculina per situació professional es completa amb una important caiguda dels empresaris masculins, que han passat de representar un 17,3% del total de l'ocupació el 1980 a un 12,9% el 2000.
La creació d'ocupació per sexe i situació professional s'ha concentrat en les dones assalariades del sector públic i privat. Efectivament, durant el període 1978-2000 aquestes dues categories professionals han comprès pràcticament la totalitat de la creació d'ocupació amb prop d'1 milió de nous llocs de treball els públics i gairebé 2 milions els privats. La dissociació per sexe ens permet concloure que d'aquests tres milions de nous assalariats que ha creat l'economia espanyola, 2,2 milions són dones (770.000 en el sector públic i prop d'1,5 milions en el sector privat), mentre que la resta és nova ocupació masculina. D'altra banda, cal destacar el lleuger augment del nombre d'empresàries (prop de 130.000) i la clara evolució descendent de les dones ocupades en ajudes familiars, amb una caiguda de més de 550.000l persones en les darreres dues dècades.
Finalment, una variable sociodemogràfica molt important del mercat de treball és el nivell d'estudis. La classificació de la nova ocupació per nivell d'estudis posa clarament de manifest la importància de la formació per a trobar feina. Efectivament, entre el 1988 i el 1999, anys dels quals es disposa d'informació estadística, es van crear gairebé 2,5 milions de llocs de treball, dels quals 2,7 milions corresponen a ocupació amb formació elevada —estudis tècnics i universitaris— i 2,3 milions a ocupació amb formació secundària. D'altra banda, la destrucció de llocs de treball es va concentrar en la població menys formada —sense estudis i amb estudis primaris—, que va perdre 2,6 milions de llocs de treball. Per sexes, cal destacar que dels 1,6 milions de llocs de treball generats per les dones en el període 1988-1999, 1,3 milions van ser ocupacions d'alta formació i 806.000, ocupacions amb formació secundària. Per la seva banda, les dones menys preparades formativament van perdre més de mig milió de llocs de treball. L'ocupació masculina va crear en aquest període la meitat dels llocs de treball respecte als generats per les dones, com a resultat de la fortíssima pèrdua d'ocupació dels homes amb poca formació (més de 2 milions de persones), mentre que 1,4 milions d'homes amb formació secundària van trobar feina, xifra que en el cas dels homes amb elevada formació se situa en 1,3 milions de persones.
|
|
|
L'estudi de les característiques sociodemogràfiques del mercat de treball, com el sexe, l'edat, el sector d'activitat, la situació professional i el nivell educatiu, ens acosta als trets definitoris de la nova ocupació i, per extensió, als elements que expliquen la destrucció de llocs de treball. En aquest sentit, la creació d'ocupació de l'economia espanyola en les dues darreres dècades ve explicada per dones, amb edats compreses entre 25 i 54 anys, que s'integren al sector serveis, assalariades privades o públiques i amb un nivell de formació mitjà o universitari. Per contra, la destrucció de llocs de treball en les darreres dues dècades ve explicada per homes, amb edats compreses entre els 19 i els 24 anys i 55 i més anys, integrants de l'agricultura i la indústria i amb uns nivells de formació baixos o molt baixos.
A quines conclusions podem arribar, una vegada analitzades les característiques socioeconòmiques del conjunt de l'economia, del mercat de treball a Internet? La disponibilitat d'informació estadística de la base de dades d'Infojobs.net ens permet avançar en el coneixement del perfil dels candidats, les empreses i les ofertes de treball d'aquesta institució d'intermediació del mercat de treball[10]. Pel que fa al perfil mitjà del candidat (figura 15) podem afirmar que una part important (un 53,2%) tenia 3 o més anys d'experiència laboral, amb una alta disponibilitat per a canviar de feina (51,6%) i, fins i tot, per a canviar de residència (26,2%) o per a viatjar en el treball (36,6%). El sou mitjà se situava al voltant de 18.000 euros bruts a l'any, mentre que el salari de reserva estava al voltant de 12.000 euros. Finalment, la gran majoria de candidats residien a les grans àrees urbanes de Madrid i Barcelona (un 58,6%) i prop del 50% tenien estudis mitjans o superiors (diplomatura o llicenciatura), amb l'anglès com a segona llengua majoritàriament (més de dues terceres parts dels candidats). A més, s'ha de remarcar que les àrees d'interès per a l'obtenció de feina dels candidats se situaven principalment en el sector TIC (un 47,8%), en les àrees i serveis en les àrees funcionals de l'empresa (un 37,2%) i en l'administració pública, ensenyament, recerca i desenvolupament i altres serveis socials (un 14,9%). Per tant, podem concloure l'anàlisi del perfil mitjà del candidat afirmant que aquesta borsa de treball és utilitzada majoritàriament per al canvi de feina amb una alta flexibilitat i un alt nivell d'estudis per part del candidat, amb sous al voltant de la mitjana del conjunt de l'economia i amb una àrea d'interès vinculada directament a les activitats intensives quant a coneixement, bàsicament el sector TIC i les àrees i serveis en les àrees funcionals de l'empresa. De fet, i comparant-ho amb els principals resultats de la generació de llocs de treball del conjunt de l'economia, és important destacar que el perfil mitjà del candidat Infojobs.net fa servir Internet per a millorar la seva situació laboral amb un clar focus d'interès: la incorporació a les activitats vinculades a l'emergència de les branques productives en coneixement.
Pel que fa al perfil de les empreses (figura 16), ja hem destacat l'important nombre d'empreses (prop de 21.000) que fa servir aquest banc de dades. El perfil mitjà de l'empresa sol·licitant és el següent: prop de dues terceres parts de les empreses sol·licitants tenen menys de 25 treballadors, mentre que un 14% té entre 50 i 100 treballadors. Per branques d'activitat torna a destacar la importància de les empreses TIC (26,9% del total), amb més representativitat que en el conjunt de l'economia, per bé que també es destacable la progressiva utilització d'Internet com a instrument d'intermediació del mercat de treball per part de la resta de branques productives (73,1%).
Finalment, la base de dades Infojobs.net ens proporciona informació sobre les ofertes de treball de les empreses sol·licitants. Aquest indicador ens permet analitzar la coherència entre l'oferta i la demanda de treball per mitjà de la utilització d'Internet. La figura 17 recull algunes de les principals característiques de les ofertes de treball realitzades per les empreses sol·licitants. Cal fer diverses consideracions importants en aquest sentit: en primer lloc, i pel que fa als estudis mitjans requerits, és important assenyalar que les empreses demanen en la mateixa proporció (prop del 50%) treballadors amb estudis mitjans i estudis superiors. Aquest fet segurament està relacionat amb la important segmentació del mercat de treball i amb la novetat dels sectors emergents vinculats a l'economia del coneixement, amb una necessitat important de formació dins l'empresa. Efectivament, en segon lloc, l'anàlisi de les branques d'activitat de les ofertes de treball posa en relleu que una part important de les sol·licituds es refereixen al sector TIC (prop del 40%), tot i que la considerable xifra de la resta de sectors de l'economia (el 60% restant) ens certifica que els llocs de treball intensius en coneixement són sol·licitats per un ampli espectre de branques d'activitat. En darrer lloc, també hi ha coherència entre les peticions dels candidats i de les empreses sol·licitants pel que fa als salaris, cosa que ens confirma que aquesta variable del mercat de treball no és un impediment per al desenvolupament de les activitats intensives en coneixement. Empreses i treballadors coincideixen en la necessitat de desenvolupar econòmicament i professionalment les activitats intensives en coneixement, activitats que consideren emergents i per a les quals es fan servir en gran manera les possibilitats que ofereix Internet com a mecanisme d'intermediació del mercat de treball.
|
|
|
|
|
|
EITO. (2001). European information technology observatory 2001. [En línia]. EITO, Frankfurt am Main., <www.eito.com>
(2000). European information technology observatory 2000. Millennium Edition. EITO, Frankfurt am Main.
(1999). European information technology observatory 1999. EITO, Frankfurt am Main.
|
|
EUROSTAT. (2001b). Information society statistics. [En línia]. Luxembourg: Pocketbook, 2001 Edition, Office for Official Publications of the European Communities. <http://europa.eu.int/ISPO/>.
|
|
GREENSPAN, A. (2001). "The growing need for skills in the 21st century". US Department of Labor 21st Century Workforcet. [En línia]. Washington, D.C. <http://www.federalreserve.gov/boarddocs/speeches/2001/20010620/default.htm>. [Data de consulta: 20 de juny]
(2000). "Technological innovation and the economy". White House Conference on the New Economy. [En línia]. Washington D.C. <http://www.federalreserve.gov/boarddocs/speeches/2000/20000405.htm>. [Data de consulta: 5 d'abril]
|
|
INE. (2001). Banco de datos TEMPUS, Encuesta de Población Activa (EPA). [En línia]. <http://www.ine.es>.
|
|
OCDE. (2001a). Communications outlook 2001. [En línia]. París: OCDE. <http://www.oecd.org./>.
(2001b). Science, technology and industry outlook. Drivers of growth: Information, technology, innovation and entrepreneurship. Special edition 2001. París: OCDE Science and Innovation.
(2001c). OCDE science, technology and industry scoreboard. Towards a knowledge-based economy. 2001 edition. París: OCDE Science and Innovation.
(2000a). A new economy? The changing role of innovation and information technology in growth. París: OCDE.
(2000b). Measuring the ICT sector. París: OCDE.
(1999b). The future of the global economy. Towards a long boom? París: OCDE.
(1999c). Tableau de bord de l'OCDE de la science, de la technologie et de l'industrie 1999. Mesurer les économies fondées sur le savoir. París: OCDE.
|
|
RODRÍGUEZ, M.A. (2001). "Estadísticas de la sociedad de la información. Notas metodológicas". Madrid: Documents de Treball 6/01, Àrea d'Estadístiques i Indicadors de Ciència i Tecnologia, Subdirecció General d'Estadístiques dels Serveis, Institut Nacional d'Estadística (INE).
|
|
UNITED NATIONS. (2001). CIIU Rev.3, Estructura detallada y notas explicativas. [En línia]. Classifications Regitry, UN Statistics Division, United Nations, New York. <http://esa.un.org/unsd/cr/registry/regrt.asp>.
|
|
US BUREAU OF ECONOMIC ANALYSIS. (1999). Comprehensive revision of NIPA tables. [En línia]. Washington D.C. <www.bea.doc.gov/>.
|
|
US DEPARTMENT OF COMMERCE. (2000). Digital economy 2000. [En línia]. Economics and Statistics Administration, US Government Printing Office, Washington D.C. <www.esa.doc.gov/508/esa/DigitalEconomy.htm>.
|
|
|
[Data de publicació: febrer de 2002]
|
| | |
