El procés de mundialització econòmica, una revolució tecnològica sense precedents i els importants canvis en els patrons de consum de les famílies dibuixen una nova realitat econòmica, que definim amb el denominador comú de nova economia. Des del punt de vista empresarial, la incorporació massiva del coneixement a l'activitat econòmica transforma les interpretacions tradicionals de l'economia de l'empresa amb l'aparició de dos nous conceptes: l'e-business i l'empresa xarxa. En aquest article es proposa una nova línia d'actuació basada en el canvi cultural dels agents econòmics com a resposta als reptes que planteja la nova economia.
|
|
| 1.
| La nova economia i l'empresa xarxa |
A partir de la segona meitat de la dècada dels noranta, les economies desenvolupades s'han caracteritzat per la progressiva implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el conjunt de les activitats econòmiques, tant de producció com de distribució i consum. Un ampli ventall d'innovacions de procés i de producte en matèria d'informàtica i de telecomunicacions ha generat l'aparició de noves activitats productives –el sector TIC–, que al costat de la transformació de la indústria dels continguts tradicionals en els nous formats digitals, ha donat lloc a un nou sector productiu: la indústria de la informació.
La indústria emergent de la informació està superant el seu propi desenvolupament tecnològic i, actualment, el conjunt de productes i serveis resultants de la producció informacional és utilitzat com a factor productiu en la resta de sectors d'activitat de l'economia. D'aquesta manera, s'està construint un entramat de relacions sinèrgiques entre la indústria de la informació i la resta de sectors d'activitat que té com a principal element visible la incorporació del coneixement a l'estructura productiva de les economies avançades.
Per aquesta raó, podem parlar d'una economia del coneixement, que està canviant les relacions macroeconòmiques bàsiques que els economistes han anat creant des de la Segona Guerra Mundial. En efecte, tot sembla indicar que les relacions entre creixement econòmic, inflació i atur han presentat uns canvis importants a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta amb la implantació de les tecnologies digitals. [1] La progressiva incorporació del coneixement a l'activitat econòmica s'ha manifestat en els últims anys des de diverses perspectives. D'una banda, mitjançant la participació elevada de les TIC en la producció d'alguns sectors d'activitat importants, com el de l'automòbil, les indústries química i farmacèutica o les finances. D'altra banda, el recurs coneixement també està augmentant la seva presència en sectors productius on era menys visible, com ara la indústria tèxtil o la distribució comercial. Finalment, el coneixement també s'ha manifestat mitjançant noves formes de distribució i consum, canvis en les relacions empresarials i noves formes de finançament.
Dit d'una altra manera, l'economia del coneixement no solament són les empreses puntcom. L'economia del coneixement també són els canvis en l'oferta –les noves maneres de produir, treballar i interaccionar entre les empreses, d'oferir productes i d'innovar els dissenys organitzatius, etc.–, i els canvis en la demanda –les noves maneres de distribuir i consumir, d'invertir i finançar, de canviar les relacions internacionals, etc.–, generats per l'ús intensiu de les TIC i els continguts digitals.
Si ens centrem en les transformacions de l'empresa com a resultat de l'aplicació econòmica de les TIC, cal destacar que el nou panorama econòmic té en l'e-business un dels seus elements centrals. [2]
Per e-business entenem les activitats empresarials que es porten a terme a través de xarxes informàtiques i que s'organitzen en xarxa. De fet, l'e-business es configura com el disseny organitzatiu empresarial propi de l'economia del coneixement, de manera que l'organització-xarxa i les xarxes informàtiques són els seus dos elements clau.
La concepció en xarxa de l'activitat empresarial ha estat un dels elements centrals de l'estudi de la teoria general de l'administració empresarial. A la figura 1 podem observar l'evolució del concepte xarxa a les diferents escoles de l'administració. En aquest sentit, cal destacar que a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta, coincidint amb la privatització d'Internet i la progressiva generalització del seu ús, una vegada assolida la seva massa crítica, [3] alguns autors van definir un nou marc conceptual. [4]
Les noves aportacions abandonen la concepció exògena (relativa a l'entorn) de la tecnologia en l'activitat empresarial i centren el seu camp d'investigació en la interpretació endògena del progrés tecnològic. L'endogeneïtzació de la tecnologia permet abordar l'estudi d'elements intangibles, com la flexibilització de l'activitat, el canvi cultural, la nova divisió del treball amb relació als equips multidisciplinaris i la creativitat i experiència del treball, que amb la concepció exògena passaven desapercebuts, ja que la inexistència de mecanismes de mesurament n'impedien l'anàlisi i, per tant, la presa de decisions basades en aquests elements intangibles.
La interiorització de les TIC en les organitzacions empresarials genera un conjunt de transformacions de l'activitat, que no són explicades pels models teòrics existents fins avui. Aquest fet dóna lloc a l'aparició d'un nou marc conceptual que es caracteritza per considerar les tecnologies digitals com un element intrínsec de l'organització empresarial. Efectivament, alguns estudis recents demostren que hi ha unes interrelacions clares entre les tecnologies digitals i els canvis organitzatius, molts dels quals estan vinculats amb la concepció en xarxa de l'activitat empresarial, entesa com la descentralització en xarxa de les línies de negoci i que es caracteritza pels elements següents:
|
| Font: elaboració pròpia. |
|
 |
Primer. L'empresa xarxa solament és possible a partir d'un canvi cultural intern. L'empresa xarxa és el resultat d'un canvi estratègic i organitzatiu, que requereix una cultura empresarial interna i prèvia que situï el treball en xarxa al centre de la seva pròpia definició.
|
|
|
|
Segon. L'empresa xarxa combina actius especialitzats, freqüentment intangibles, des de un control compartit. La integració estratègica dels proveïdors i clients en una organització ens condueix cap a una visió global de tots els recursos utilitzats per a la consecució de metes i objectius a partir d'una cultura empresarial comuna. Aquesta vinculació estratègica, que facilita les sinergies entre nodes altament eficients, permet abordar projectes comuns de més complexitat.
|
|
|
|
Tercer. L'empresa xarxa es fonamenta en una presa de decisions basada en el coneixement i no en la jerarquia. La utilització de les TIC allibera el treball d'algunes de les seves tasques rutinàries i així li permet desenvolupar la capacitat de prendre decisions. Aquest fet situa el coneixement tàcit del lloc de treball en l'epicentre de les decisions i substitueix progressivament les relacions jeràrquiques. Aquesta alteració transforma la relació contractual del treballador amb l'empresa i defineix un nou model de contraprestació centrat en el control de les activitats i en la presa de decisions.
|
|
|
|
Quart. A l'empresa xarxa les comunicacions són directes i comprenen el conjunt de tots els seus nodes. Les TIC redueixen els costos de transacció fins al punt que aquesta variable deixa de ser el criteri central d'organització en benefici del coneixement i les seves relacions nodals, que es configuren com l'element clau de l'eficiència de les comunicacions internes de l'empresa.
|
|
|
|
Cinquè. L'empresa xarxa s'organitza en equips de treball multidisciplinaris de geometria variable. L'especialització basada en el coneixement i les comunicacions directes permet configurar grups de treball multidisciplinaris, variables i específics per a cada projecte de negoci, de manera que es trenquen les barreres entre àrees funcionals. Una vegada acomplerts els objectius dels projectes, aquests equips es recomponen flexiblement en altres projectes.
|
|
|
|
Sisè. Les relacions entre els integrants de l'empresa xarxa superen les vinculacions contractuals basades en el preu, les característiques funcionals i el nivell de servei. L'elevat grau d'integració estratègica definit per l'empresa xarxa fa que siguin insuficients els tres elements anteriors, els quals caracteritzen la vinculació entre dues empreses. Noves variables, com la capacitat d'adaptació a diferents cultures empresarials i la confiança per a compartir informació rellevant, són fonamentals en les relacions entre les empreses que formen la xarxa.
|
|
En definitiva, l'empresa xarxa representa una ruptura dels principis bàsics de l'organització i l'estratègia empresarial. Les TIC transformen el disseny dels llocs de treball, l'establiment de les relacions jeràrquiques i les relacions entre els diferents components de l'activitat empresarial (àrees funcionals o processos). A l'empresa xarxa, la divisió del treball es fonamenta en la divisió del coneixement: els llocs de treball es dissenyen perquè el factor humà sigui una part activa de l'activitat, amb la qual cosa les relacions jeràrquiques es transformen en situar la presa de decisions al lloc de treball. Per tant, la configuració del coneixement com a element central de l'organització i l'estratègia empresarial és únicament factible si la relació entre els components de l'activitat s'estructura en xarxa, ja que les antigues formes de coordinació, basades en la jerarquia piramidal, resulten inviables.
|
 |
| 2.
| Les TIC i la teoria de l'administració empresarial |
L'evolució de les diferents concepcions de l'organització empresarial s'ha produït en un context marcat per l'inici i la consolidació de les TIC com a element estratègic de l'activitat econòmica. Les figures 2 i 3 presenten l'evolució de les tecnologies digitals i la seva relació amb l'evolució de la teoria de l'administració empresarial. Pel que fa a les tecnologies digitals, és important assenyalar que la seva evolució s'ha dirigit cap al tractament i la gestió de la informació d'una manera descentralitzada. Fins als anys seixanta es produeixen grans avenços en el tractament de la informació, encara que d'una manera individualitzada. No és fins als anys setanta que els avenços en les comunicacions permeten descentralitzar i estendre en xarxa aquest tractament. Durant les dècades posteriors s'aprofundeix en els dos elements anteriors fins que, a mitjan anys noranta, amb la irrupció d'Internet i la seva difusió, el tractament massiu, factible i en xarxes de la informació es converteix en un element central de l'activitat empresarial.
|
| Font: elaboració pròpia. |
Pel que fa al pensament administratiu, cal destacar que ha evolucionat paral·lelament al desenvolupament de les TIC. A partir dels anys cinquanta sorgeixen diverses teories que emfasitzen la relació de l'empresa amb el seu entorn i que basen la seva anàlisi en la interpretació de l'empresa com a sistema i en l'estudi de les relacions entre els individus i les organitzacions. La teoria estructuralista, part de la teoria clàssica desenvolupada per Marx i Weber, s'origina en la necessitat de considerar l'organització com una unitat social i complexa i estableix un nou concepte d'estructura basat en la relació entre les parts que conformen l'activitat empresarial (agents i entorn econòmic). La teoria de sistemes concep l'empresa com un sistema obert, amb uns límits organitzatius poc definits, en contraposició amb la visió d'un sistema tancat de les escoles anteriors. A més, aquesta teoria analitza la relació de l'activitat empresarial amb el seu entorn i posa èmfasi en el canvi organitzatiu necessari per a l'adaptació a l'esmentat entorn. La teoria neoclàssica, per la seva banda, posa l'accent en la descentralització de les activitats i l'eficient capacitat de resposta a les exigències internes i externes. Aquesta teoria aprofundeix en la divisió del treball basant-se en diferents criteris, que van des de les funcions fins als projectes passant pels productes o la localització geogràfica. La teoria del comportament incideix en els processos de decisió segons la informació rebuda de l'entorn. Finalment, la teoria del desenvolupament organitzacional posa èmfasi en la confecció dinàmica de l'organització entesa d'una manera sistèmica, integrada per grups de persones en interacció amb l'entorn.
Tanmateix, no és fins a la dècada dels setanta, coincidint amb l'aparició de les primeres xarxes informàtiques, que el pensament administratiu posa èmfasi en la relació entre organització i tecnologia (teoria situacional), encara que des d'una perspectiva d'entorn o exògena.
|
| Font: elaboració pròpia. |
L'evolució posterior del procés de digitalització (Internet, EDI, EDI Internet) fa necessària l'aparició d'un nou marc conceptual que permeti analitzar la tecnologia com una variable endògena de l'empresa. En efecte, els estudis empírics portats a terme[5] amb diferents mostres d'empreses evidencien que una inversió en tecnologies digitals es rendibilitzarà, és a dir, generarà uns augments sostinguts en la productivitat empresarial, únicament si aquesta es compagina amb canvis organitzatius i augments en la capacitació de la força de treball. Dit d'una altra manera, la inversió en TIC no es tradueix per si mateixa necessàriament en augments de productivitat. Ara bé, aquesta conclusió no sembla gaire diferent dels resultats de la investigació empírica sobre la inversió tecnològica obtinguts en altres èpoques i fonamentats en les teories anteriors. El que és realment nou en aquesta conclusió és la superació del concepte adaptació, entès com la reacció d'una organització empresarial a les circumstàncies de l'entorn. En efecte, les tecnologies digitals no són un altre mecanisme alternatiu per a desenvolupar l'activitat, sinó que poden arribar a posar en crisi la mateixa essència d'aquesta activitat. Per exemple, les TIC no són únicament un instrument que pot utilitzar el departament de comptabilitat d'una empresa per a eliminar els arxius físics, sinó que permeten l'establiment d'un flux d'informació i comunicació dins l'empresa que pot arribar a plantejar la possibilitat de redefinir la mateixa funció comptable de l'empresa.
En aquest sentit, tal com mostra la taula 4, basada en un estudi recent de la Comissió Europea sobre 1.000 empreses daneses, cal destacar que les empreses que fan una inversió en TIC i la compaginen amb un canvi organitzatiu aconsegueixen uns augments de productivitat superiors als de les empreses que mantenen inalterada la seva organització. Aquest fet, però, no afegeix valor a les teories que incidien en la consideració exògena de la tecnologia. El que és realment significatiu és la magnitud de la diferència entre les empreses que fan el canvi organitzatiu, amb augments de la productivitat accelerats i superiors al 3% a partir del segon any, una vegada feta la inversió, i les empreses que no fan el canvi organitzatiu, amb augments de la productivitat bastant inferiors i constants entorn del 0,5%. Aquesta evidència sembla mostrar que la tecnologia deixa de ser un element al qual l'empresa ha d'adaptar-se per a convertir-se en el centre del seu disseny organitzatiu.
|
| Font: elaboració pròpia. |
Incidint en els resultats obtinguts anteriorment, cal destacar un nou element paral·lel a la importància de les TIC i del canvi organitzatiu dels augments de productivitat. Es tracta dels models de comerç electrònic entre empreses (business to business) com a indicador del desenvolupament de l'activitat empresarial en xarxa i a través de xarxes informàtiques. La taula 5 mostra una comparativa de les estimacions de comerç electrònic entre empreses a escala mundial fetes per les principals consultores d'Internet per al quinquenni 2000-2004. Els principals resultats d'aquestes estimacions posen en relleu les expectatives d'un augment significatiu del volum de transaccions fetes per mitjà de la interconnexió digital entre empreses.
|
| Font: elaboració pròpia. |
Com hem assenyalat anteriorment, un dels aspectes clau en la consideració endògena de la tecnologia és la redefinició del concepte canvi organitzatiu. Si bé abans de la introducció de les TIC aquest concepte no posava en qüestió aspectes fonamentals de l'organització com la mateixa divisió del treball, actualment la consideració endògena de les TIC incideix en aspectes com la capacitació del factor humà i l'organització del treball i els situa al centre del canvi organitzatiu. Les grans diferències en els augments de productivitat que genera la inversió digital, tal com hem vist a la taula anterior, precisament es poden imputar als canvis en el disseny organitzatiu. Aquests canvis deixen de centrar-se prioritàriament en les estructures jeràrquiques per a entrar a qüestionar l'origen de l'organització, que no és un altre que la mateixa organització del treball. L'evidència empírica disponible demostra que aspectes com la capacitació i les habilitats (skills) del factor treball i els actius intangibles són elements centrals del canvi organitzatiu.
|
|
| 3.
| Una proposta per a la transformació de l'activitat empresarial |
Als dos apartats anteriors hem vist com les tecnologies digitals estan transformant l'activitat empresarial fins al punt que actualment el coneixement es configura com l'element central per a explicar els increments de productivitat i competitivitat, a més d'erigir-se en el catalitzador de les transformacions de l'organització i l'estratègia empresarial.
Al nou entorn econòmic, la configuració d'un marc de competència global i els processos d'integració econòmica actualment en funcionament, amb la creixent substitució de les competències en política econòmica nacional, situen la innovació com un dels elements prioritaris per al foment del creixement econòmic. Tot sembla indicar que la competència per mitjà de salaris i els tradicionals recursos competitius de la política econòmica nacional han estat substituïts per la creació de noves mercaderies (innovació de producte) i per combinacions més eficients en la producció de les ja existents (innovació de procés), com una estratègia de maximització de beneficis de l'economia global.
Encara que els indicadors clàssics de l'activitat innovadora en la nostra economia, com la inversió en recerca i desenvolupament (R+D), mostren un notable retard relatiu amb relació als països més avançats[6] la posició dels inputs (entrades) bàsics per a la innovació no és tan desfavorable. El nivell de formació de la força de treball, l'estabilitat macroeconòmica, els progressos en l'eficiència microeconòmica i la sensibilització de tots els agents econòmics amb relació a la importància de la innovació, amb una aposta incipient però important per la inversió en intangibles, són elements positius del nostre entorn econòmic. Tanmateix, el camí que ens queda per recórrer encara és llarg.
Tot i que encara és relativament d'hora per a avaluar les polítiques públiques de desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement,[7] actualment ja estem en disposició de comentar-les. Encara que el ventall d'accions d'aquestes iniciatives és relativament ampli i incideix en alguns dels aspectes clau del desenvolupament de l'economia del coneixement, com la investigació, la formació i la conversió dels continguts als nous formats digitals, es poden assenyalar alguns aspectes complementaris que, al nostre entendre, són prioritaris per a una transformació eficient i eficaç de l'activitat empresarial.
En primer lloc, cal destacar la necessitat d'impulsar un pla integral i multidisciplinari d'investigació sobre la societat de la informació. En concret, cal obtenir dades primàries que permetin analitzar amb detall les transformacions econòmiques i socials derivades de l'ús intensiu de les TIC. Únicament a partir d'una descripció detallada de la realitat, es poden impulsar les polítiques necessàries per al desenvolupament de l'economia del coneixement.
En segon lloc, cal millorar les accions dissenyades en el camp de la investigació i la formació centrades en l'aspecte infraestructural. Dit d'una altra manera, s'ha d'impulsar el coneixement que crea coneixement. La millora de les condicions generals de la investigació, el desenvolupament i la docència, els plans de formació per als agents econòmics i, en general, totes les iniciatives destinades a augmentar la comprensió general del significat i les transformacions que generen les tecnologies digitals, són clarament iniciatives de futur.
En tercer lloc, cal impulsar el desenvolupament de la indústria de la informació. En concret, es tracta d'establir les bases per al desenvolupament de dos dels principals elements limitadors en l'evolució de l'economia del coneixement: la introducció de competència efectiva al mercat de telecomunicacions i la generació d'una cultura empresarial, amb facilitat d'accés al finançament i amb capacitat per a desenvolupar noves iniciatives de negoci.
I, finalment, en quart lloc, cal desenvolupar una estratègia d'incentius per a la difusió dels efectes expansius que té l'ús de les TIC per al conjunt de l'activitat econòmica. Dit d'una altra manera, empresaris, treballadors, sindicats, patronal, universitat i Administració, entre altres, han de desenvolupar un procés de reflexió estratègica amb l'objectiu d'analitzar la direcció que pren l'activitat econòmica i empresarial en el seu conjunt i sobretot han de ser capaços, entre tots, de projectar una trajectòria que ens situï en una posició de futur favorable.
En aquest sentit, per tal d'assolir el canvi cultural necessari per a afrontar els reptes de la nova economia, cal una política decidida i compartida per tots els agents econòmics, basada en tres pilars: informació, formació i innovació. Hem anomenat aquesta política de desenvolupament de l'economia del coneixement política IFI.
Cal informació per a conèixer i explicar les transformacions de l'activitat empresarial que les tecnologies de la informació i la comunicació estan generant. Cal formació per a inserir el conjunt dels agents econòmics en la nova realitat. L'aclariment de la funció social de la formació i el reconeixement de les necessitats reals de l'empresa són dos elements imprescindibles en el context actual. De fet, es tracta de superar el concepte de formació per a l'estudiant i avançar cap a la formació en l'activitat empresarial. La combinació de les polítiques d'informació i formació és una condició necessària i suficient per a la generació de la nova cultura de la innovació. Són noves solucions per a nous reptes.
|
|
| 4.
| Conclusions |
En aquest article hem analitzat com la interiorització de les TIC en l'activitat empresarial ha tingut com a resultat l'aparició de nous dissenys organitzatius i estratègics centrats en la xarxa. El coneixement es configura com l'element central en la divisió del treball, i es pot parlar de la divisió del coneixement. Aquest principi comporta canvis profunds en les relacions entre els components de l'organització. Aquest nou tipus de relacions només són viables sota la concepció de l'activitat empresarial en xarxa.
D'altra banda, hem analitzat d'una manera conjunta l'evolució i el desenvolupament de les tecnologies digitals i de la teoria general de l'administració. Hem pogut observar com les concepcions teòriques de l'activitat empresarial evolucionen cap a un concepte empresarial basat en la relació entre diferents components, entre els quals destaquen el factor humà i la relació amb un entorn on la tecnologia té un paper prioritari. Tanmateix, les dades empíriques demostren que aquestes teories resulten insuficients en la interpretació de la relació existent entre empresa i TIC. Cal crear un nou marc conceptual que concebi la tecnologia com una variable endògena de l'activitat empresarial i sigui capaç d'explicar els canvis organitzatius profunds ocasionats per la difusió i penetració de les TIC a l'empresa.
Una vegada analitzats els canvis que genera la incorporació de les TIC en les concepcions teòriques de l'activitat empresarial, es fa una proposta de desenvolupament de l'economia del coneixement centrada en la informació, la formació i la innovació com a elements determinants del canvi cultural necessari per a una translació eficient i eficaç de les estructures tradicionals a la nova economia.
|
|
|
|
CASTELLS, M. (2001). La galaxia Internet. Madrid: Plaza & Janés.
|
|
EITO (1999). European Information Technology Observatory 1999 [En línia]. Frankfurt: EITO. <www.eito.com.>
|
|
EITO (2000). European Information Technology Observatory 2000, Millennium Edition. Frankfurt: EITO.
|
|
EITO (2001). European Information Technology Observatory 2001 [En línia]. Frankfurt: EITO. <www.eito.com>.
|
|
EUROSTAT (2001a). Information Society Statistics. [En línia]. Brussel·les: European comission. <http://europa.eu.int/ISPO/>.
|
|
EUROSTAT (2001b). Information Society Statistics. 2001 Edition [En línia]. Luxemburg: Pocketbook / Office for Official Publications of the European Communities. <http://europa.eu.int/ISPO/>.
|
|
GREENSPAN, A. (2000). Technological innovation and the economy. White House Conference on the New Economy [En línia]. Washington D.C. <http://www.federalreserve.gov/boarddocs/speeches/2000/20000405.htm>. [Data de consulta: 5 d'abril]
|
|
GREENSPAN, A. (2001). The growing need for skills in the 21st century. US Department of Labor 21st Century Workforcet [En línia]. Washington, D.C. <http://www.federalreserve.gov/boarddocs/speeches/2001/20010620/defau lt.htm>. [Data de consulta: 20 de juny]
|
|
OCDE (1999a). Communications Outlook 1999. París: OCDE.
|
|
OCDE (1999b). The future of the global economy. Towards a long boom? París: OCDE.
|
|
OCDE (1999c). Tableau de bord de l 'OCDE de la science, de la technologie et de l'industrie 1999. Mesurer les économies fondées sur le savoir. París: OCDE.
|
|
OCDE (2000a). A new economy? The changing role of innovation and information technology in growth. París: OCDE.
|
|
OCDE (2000b). Measuring the ICT sector. París: OCDE.
|
|
OCDE (2001a). Communications outlook 2001 [En línia]. París: OCDE. <http://www.oecd.org>.
|
|
OCDE (2001b). Science, technology and industry outlook. Drivers of growth: information, technology, innovation and entrepreneurship. Special Edition 2001. París: OCDE Science and Innovation.
|
|
OCDE (2001c). OCDE science, technology and industry scoreboard. Towards a knowledge-based economy. 2001 Edition. París: OCDE Science and Innovation.
|
|
US BUREAU OF ECONOMIC ANALYSIS (1999). Comprehensive revision of NIPA Tables [En línea]. Washington D.C. http://www.bea.doc.gov/.
|
|
US DEPARTMENT OF COMMERCE (2000). Digital economy 2000. [En línia]. Washington D.C.: Economics and Statistics Administration, US Government Printing Office. <http://www.esa .doc.gov/508/esa/DigitalEconomy.htm>.
|
|
VILASECA, J.; TORRENT, J. (2001a). L'ocupació de l'economia del coneixement a Espanya [En línia]. Informe trimestral Infojobs.net. Barcelona. <http://www.uoc.edu>.
|
|
VILASECA, J.; TORRENT, J. (2001b). "La nova economia: evolució o revolució? La realitat econòmica de la indústria de la informació". Perspectiva Econòmica de Catalunya (núm. 211, gener-febrer, pàg. 67-80). Barcelona: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.
|
|
|
[Data de publicació: abril de 2002]
|
| | |
