Estudiar a distància permet gaudir d'una gran autonomia i provoca situacions com ara compartir aula i professor amb estudiants que viuen a l'altra banda de l'Atlàntic. Actualment a la UOC hi ha uns 1.300 estudiants que estan en aquesta situació. És el que passa als que parlen a continuació.

María del Valle Moreno
Cuernavaca (Mèxic)

La María del Valle Moreno és espanyola, però fa divuit anys que s'està a Mèxic. Viu a Cuernavaca, a l'estat mexicà de Morelos. Allà és mestra de llengua i literatura. Fa algun temps, per casualitat, buscant a Internet es va trobar amb la UOC. "Vaig decidir tornar a estudiar simplement per gust. Primer vaig fer un curs d'estiu. El model em va convèncer i em vaig llançar a estudiar Psicopedagogia, que, a més, estava relacionada amb la meva professió".

Matricular-se a la UOC va ser també una manera de millorar el currículum. "Vaig pensar que estaria bé canviar de feina, dins de la docència, és clar; potser com a psicopedagoga de l'escola, però sense deixar de fer classes, que a mi m'apassionen".

A més, "a Mèxic, si vols tenir un currículum que impressioni, has de passar per universitats privades o estrangeres".

El fet de ser una universitat no presencial va ser un al·licient per a la María del Valle. "Si treballes, estudiar al teu ritme, administrant-te el temps segons les circumstàncies és bàsic", diu.

La María del Valle afirma que a Mèxic la Universitat Oberta encara és poc coneguda. "Aquí encara no hi ha un bon coneixement d'aquesta mena d'ensenyament. Les persones a qui explico que estudio en una universitat no presencial s'hi interessen, però no saben gaire bé de què va la història". Amb tot, aquesta espanyola resident a Mèxic ara pot afirmar, "amb l'experiència pròpia com a estudiant, que el nivell de la UOC és bo, alt i de qualitat".

Óscar Carlos Picardo
San Salvador (El Salvador)

L'Óscar Carlos Picardo és uruguaià, però viu a El Salvador des del 1989. Els darrers anys ha seguit diferents programes de formació contínua adreçats a millorar els coneixements en l'àmbit de l'educació, la seva gran passió i la disciplina que l'ha portat a la docència, a la investigació i a la gestió. Actualment és assessor acadèmic a l'escola García Flamenco, l'institut privat més antic d'El Salvador per a ensenyaments de primària i secundària. També és assessor de la ministra d'Educació en l'àrea d'educació superior.

Fa alguns anys es va plantejar la necessitat de seguir estudis de doctorat, però amb les obligacions laborals li era molt difícil fer el pas. Casualment va viatjar a Costa Rica per participar en un congrés internacional com a representant de l'oficina d'El Salvador de l'Organització d'Estats Iberoamericans per l'Educació, la Ciència i la Cultura. Allà es va trobar amb un representant de la UOC que feia una ponència. "En la conversa em va parlar del programa de doctorat sobre la Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC i a partir d'aquell moment he estat vinculat a la Universitat".

No és la primera vegada que l'Óscar Carlos Picardo ha triat estudis d'altres països. Anteriorment havia cursat una mestria d'Educació de la Universitat de Louisville i un postgrau de finances educatives de la Universitat de Harvard. "A El Salvador les universitats fan molt poca recerca i hi ha pocs investigadors reconeguts (la majoria d'estudis són de l'àrea de ciències socials). Aquesta situació també la trobem a altres països de la zona, com ara Nicaragua, Guatemala o Hondures", explica. I a la UOC va trobar un alt nivell en aquest sentit. "El simple fet que compti amb Manuel Castells i amb altres destacats professors i investigadors d'àmbit internacional marca la diferència".

Com a bon coneixedor del món educatiu, sap que estudiar en una universitat no presencial significa disciplina. "Hi ha qui pensa que estudiar per Internet és fàcil. A la UOC l'ensenyament és molt rigorós".

Alfred Casas
Ciutat de Mèxic (Mèxic)

Des de ben petit, l'Alfred Casas ha tingut el cor dividit entre dos continents: Europa i Amèrica. "Vaig néixer a Ciutat de Mèxic el 1980. Hi vaig viure fins a tres anys. Els meus pares són rossellonesos, de Prada, on vaig viure dos anys. Després vaig residir dos anys més a Portugal i, des de set anys, de nou a Ciutat de Mèxic". Aquestes anades i tornades entre aquests dos continents no han acabat aquí, ja que l'Alfred ha establert un nou vincle directe entre el seu lloc de residència actual, Ciutat de Mèxic, i Catalunya gràcies a la UOC, on estudia Turisme. "Tinc passaport francès i mexicà, però la meva nacionalitat és la catalana". Aquest sentiment és un dels motius pels quals s'ha matriculat a la Universitat Oberta.

És cuiner i treballa en una cafeteria a Ciutat de Mèxic. "Visc al nord de Ciutat de Mèxic; dic al nord perquè en aquesta ciutat hi ha deu ciutats al mateix temps. És impressionant, de debò", diu. Va conèixer la UOC a l'Orfeó Català de Mèxic. Allà va trobar uns fullets informatius que el van motivar a entrar al portal. "Són els primers estudis homologats que faig. I l'experiència em fa pensar que aquesta carrera no serà l'única. Potser estudiaré alguna cosa de segon cicle, però sempre a la UOC", afirma. "Aquesta universitat fa possible una comunicació asíncrona que et dóna la possibilitat de treballar sense pressions i al teu propi ritme. Això sí, cal desenvolupar un sentit de la constància i la perseverança", explica.

Per a l'Alfred, la UOC ja ha cobert les expectatives que hi havia posat pel que fa tant a nivell com a qualitat o continguts. I el fet de ser virtual és un valor afegit. "La relació amb els companys i amb els consultors és més càlida del que podria semblar en una universitat no presencial".

Ariel Varrente
Buenos Aires (Argentina)

L'Ariel Varrente és dissenyador multimèdia: elabora pàgines web, CD-ROM interactius i altres materials multimèdia adreçats a l'educació. També treballa al departament de Tecnologia de l'Escuela de Dirección y Negocios de la Universitat Austral. Fa alguns anys va conèixer la UOC a través de la Universitat Virtual de Quilmes, a l'Argentina, d'on és i on viu. Es va matricular de Graduat Multimèdia, carrera que pensava que li aportaria coneixements vàlids per a la seva feina i per a la seva tasca de desenvolupament de tecnologia educativa a la universitat.

El fet que la UOC estigui basada en les noves tecnologies era un al·licient. "Sóc d'una generació que viu envoltada de noves tecnologies, que ja ha après amb ordinadors i sobretot amb Internet. D'altra banda, estudiar en una universitat estrangera que no fos virtual m'hauria resultat molt més costós, econòmicament parlant".

Per a l'Ariel, una diferència primordial en relació amb les universitats del seu país són els recursos materials i personals. "Moltes vegades em resultava còmic sentir certes queixes dels meus companys de la UOC respecte als materials o a la manera en què arriben. Perquè moltes vegades aquí, a l'Argentina, ni tan sols hi ha material il·lustratiu de cap tipus".

Però la crisi econòmica a l'Argentina va afectar de prop l'Ariel. "Actualment m'és impossible afrontar les depeses; de manera que he continuat estudiant en altres universitats del meu país".