Milagros Sáinz

Investigadora de l'IN3

«Les noves tecnologies interessen a les dones, però d'una manera diferent de com ho fan als homes?»

Milagros Sáinz va néixer a Agüera de Montija (Burgos), va estudiar psicologia a Salamanca, es va especialitzar en recursos humans a Madrid. Des de llavors s'ha abocat a la investigació dels rols de gènere en l'ús de les tecnologies de la informació. L'afany de superació i un esperit inquiet la van impulsar a entrar a formar part, ara fa un any, de l'IN3 de la UOC.

Abril de 2008 / Per Laura Castillo i Anna Guerrero
----------

La teva trajectòria tant acadèmica com professional ha estat molt vinculada a les universitats a distància, primer la UNED i després la UOC. Què penses que poden aportar aquestes institucions diferentment de les universitats presencials?

Es tracta de dues universitats que, en general, tenen un perfil d'alumne molt particular, diferent del de les universitats presencials. Aquest alumne sol ser un alumne adult i més motivat per aconseguir els seus objectius acadèmics i professionals.

Has publicat nombrosos articles i impartit seminaris sobre com es dissenyen materials didàctics per a l'ensenyament a distància. Quines característiques ha de tenir un bon material?

Jo penso que un bon material didàctic ha d'estar adaptat a les necessitats del professor i de l'alumne, sobretot en el cas d'universitats en què la «presència» del professor és més difusa; és a dir, ha de fomentar l'aprenentatge autònom dels alumnes i la seva participació activa en tot el procés d'ensenyament-aprenentatge.

I d'un a deu, com valoraries els materials de la UOC?

No tinc gaire experiència amb els materials de la UOC, però els que he tingut ocasió de veure es podrien qualificar amb un 8 o un 9.

L'any passat vas ingressar al cos d'investigadors de l'IN3 de la UOC. Què ha significat aquest canvi en la teva carrera?

Ha significat que em centri més en la meva activitat com a investigadora i continuï potenciant la línia d'investigació que vaig començar amb la tesi doctoral, a més d'altres línies d'investigació lligades a la perspectiva de gènere i les noves tecnologies.

Precisament aquest gener vas rebre el premi que l'Injuve lliura per les tesis doctorals que aporten coneixements de la realitat de molta utilitat per al disseny de polítiques de joventut. Què va significar aquest reconeixement per a tu?

Per a mi ha significat una gran recompensa per una feina de tants anys, ja que no és fàcil que es reconeguin els mèrits d'una tesi doctoral en aquest país.

Tornant al contingut de la teva tesi, creus que hi ha una apropiació diferent de les noves tecnologies segons el gènere o amb la informàtica i internet s'ha aconseguit salvar aquesta divisòria?

Les noves tecnologies interessen a les dones, però d'una manera diferent de com ho fan als homes. És evident que la tecnologia és dissenyada per homes i per a homes i això treu protagonisme a les necessitats de les dones i al paper que tenen en el disseny, desenvolupament i ús de la tecnologia.

Del teu estudi se’n desprèn que fins i tot entre les noies interessades en la informàtica sembla que nosaltres ens decantem més pel que és tecnològicament soft (gestió, serveis) que pel que és tecnològicament hard (programació). Per què?

En general, es pot dir que a les dones ens interessen menys els aspectes tècnics perquè des de petites rebem una educació diferent de la que reben els homes. Som educades perquè ens interessin les tasques i activitats congruents amb els rols de gènere femenins (estar en contacte amb altres persones, ser empàtiques i càlides), cosa que està renyida amb el que és purament tècnic. Això podria explicar per què les noies que estudien informàtica s'inclinen més per la informàtica de gestió, en què podran estar en contacte amb clients –entre altres coses–, i menys per l'especialitat de sistemes (més tècnica).

Llavors el tòpic sobre l'informàtic una mica freaky i poc comunicatiu també deu afavorir que sigui un àmbit percebut com a poc femení, no?

Exacte. La imatge que els adolescents que van participar en el meu treball tenien de l'informàtic freaky i poc sociable és lluny del rol de gènere femení. Per això contribueix a reforçar la idea que la informàtica és un àmbit fred i inadequat per a una dona que vulgui desenvolupar els rols de gènere femenins (de sociabilitat) que he comentat anteriorment.

El teu estudi determinava que noies i nois tenien un concepte de la pròpia habilitat per la informàtica molt diferent. A què es deu aquesta distorsió de la realitat?

En el meu estudi, les noies mostraven un concepte de la seva habilitat amb l'ordinador i la informàtica més baix que el dels nois. Això és una de les conseqüències dels estereotips i rols de gènere que delimiten que són els homes, no pas les dones, els qui han de ser hàbils amb les eines tecnològiques. Això és molt important, atès el gran poder predictiu de l'autoconcepte d'habilitat amb l'ordinador i la informàtica, en l'elecció d'estudis tècnics.

Hi ha un consens sobre la necessitat d'incrementar la presència femenina en els diferents sectors tecnològics, i tanmateix la gran pregunta sembla que és com es pot aconseguir. Quines iniciatives podrien ajudar a avançar en aquest sentit?

Sí, aquest és un gran repte. Es desenvolupen iniciatives per a acostar la tecnologia a les dones des d'edats primerenques i adaptar la tecnologia a les necessitats femenines. Entre moltes altres accions, seria necessari que tots els agents de socialització (incloent-hi els mitjans de comunicació) comencessin a reconèixer la contribució de les dones al disseny i desenvolupament d'eines i aplicacions tècniques i que fomentessin la imatge que homes i dones són, a priori, capaços de desenvolupar les mateixes competències i d'interessar-se per les mateixes coses, sense condicionaments culturals ni socials.

Gran part de la teva feina d'investigadora s'ha centrat en aspectes de gènere. Quan vas decidir que aquest era el camp en què t'interessava treballar?

Quan vaig iniciar els cursos de doctorat vaig tenir la sort de començar a treballar amb la qui després seria la meva directora de tesi, Mercedes López-Sáez, amb qui he après a valorar la importància d'aquests temes i a interessar-me i endinsar-me en els perquès de la presència inferior de dones en l'àmbit tecnològic.

I parlant de futur... què aspires a constatar o descobrir en el teu nou projecte d'investigació, Sociedad de la información en igualdad y para la igualdad. Desajustes entre participación y posición de las mujeres en la investigación y en el empleo de las TIC?

En aquest projecte, dirigit per la meva cap Cecilia Castaño, volem buscar explicacions de l'escassa representació de dones en l'àmbit de la investigació i ús de les TIC, seguint la premissa de Nancy Hafkin: «Sense dades, no hi ha visibilitat ni prioritat». Es tracta d'un estudi pioner en aquesta àrea, del qual aprenem molt sobre com estan les dones que treballen en l'àmbit de la investigació de les tecnologies de la informació i la comunicació. Esperem trobar la clau per a aturar el problema, que preocupa enormement institucions de la Unió Europea i dels Estats Units.

Enrere