EQUIP PROPI      04/2010
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto
ENTREVISTA
Francesc Noguera / Marta Catafal (UOC)
Francesc Noguera
Vicegerent adjunt del Vicerectorat de Tecnologia
«Era clau saber el nombre d'usuaris que, simultàniament, estarien connectats a la UOC»

Francesc Noguera va ser una de les primeres persones que van formar part de la UOC, i actualment hi continua present com a vicegerent adjunt del Vicerectorat de Tecnologia. Del repte de participar en la posada en marxa d'una universitat virtual ha passat a encarar una nova fita: assegurar que el sistema informàtic de la UOC s'adapti als canvis tecnològics, pedagògics i socials i s'hi integri.

 

Coincidint amb els quinze anys de la Universitat, el butlletí WOK! fa uns seguit d'entrevistes als treballadors més antics de la casa. 

 

------------ 
Abril de 2010 / Per Marta Catafal



Com vas conèixer el projecte de la UOC?

Jo era el director de Sistemes d'Informació a la Universitat de Barcelona, fins al canvi d'equip de govern de l'any 1994. Poques setmanes després, Gabriel Ferraté iniciava el projecte de la UOC i va contactar amb mi. Em va explicar que volia crear una universitat a partir d'internet i només amb un dinar ja em va convèncer. Era un projecte que naixia de zero i això tenia molt d'atractiu. Era un repte fort. Penso que qualsevol professional a qui l'any 1994 ho haguessin plantejat hi hauria caigut de quatre potes.


El 1995 era el millor any per a començar?

La UOC va tenir la sort de néixer al lloc i en el moment adequats. El 1994 la paraula intranet no existia. Internet la utilitzaven quatre professors a la universitat. Les puntcom van sortir aleshores. Penso que va ser un moment oportú, perquè vam trencar esquemes.


Com recordes aquell inici?

Era un moment de molta creativitat i elucubració des de tots els punts de vista. Havíem d'imaginar com podia ser tot plegat i, per tant, era apassionant. Em vaig incorporar a la UOC el juny del 1994 i al cap d'alguns mesos es va anar configurant l'equip complet.


Com es passa de la teoria de fer una universitat a la pràctica?

D'una banda, vam fer un exercici teòric i vam demanar a un estudiant que escrivís el que demanaria a una universitat virtual. Volíem que ens digués quines prestacions voldria trobar en una pantalla i ho va fer molt bé. Vam anar configurant un primer dibuix de com podia ser el Campus Virtual. De l'altra, vam muntar un laboratori molt simple, on simulàvem els serveis de la Universitat. Portàvem a la pràctica el que seria un dia normal al Campus. Recreàvem, per exemple, que un alumne escrivia un missatge a un docent perquè li resolgués un dubte i aquest rebia el missatge. El laboratori va accelerar el procés de reflexió, perquè cada vegada que imaginàvem un servei nou ens assèiem al laboratori i el provàvem.


Amb quines dificultats us vau trobar?

Per a mi el gran repte era saber quants alumnes es connectarien i amb quin ritme, perquè havíem de començar a comprar màquines i material d'internet. Hi havia qui deia que els estudiants es connectarien només uns quants dies abans de l'examen. Altres opinaven que estarien tot el dia enganxats a la pantalla. Era clau saber els usuaris que, simultàniament, estarien connectats a la UOC. El problema de la xarxa són les hores punta, en què hi pot haver col·lapse. No hi havia cap base científica per a esbrinar aquesta variable i ens vam regir pel sentit comú. Ens posàvem en el lloc de l'estudiant que s'havia de connectar. Vam arribar a la conclusió que la connexió simultània seria de prop del 8 o el 10% en hora punta. I curiosament es va complir bastant. Fa quinze anys teníem dos-cents estudiants i en hora punta n'hi havia vint de connectats. Aquest 8 o 10% encara es compleix ara, quan amb cinquanta mil alumnes en tenim cinc mil en hora punta.


Quan va ser el moment més gratificant?

El moment més fort i gratificant va ser a partir del dia que vam engegar el curs: l'1 de setembre a les 12 de la nit del 1995. Tots esperàvem que comencessin a entrar els primers alumnes i ho van fer a les 8 del matí de l'endemà. La primera connexió va ser la d'una alumna. Vaig imprimir el seu missatge, que era el primer que va circular pel Campus, i el vaig donar al rector. Ell li va enviar un ram de roses a casa.


Es va començar amb un curs pilot.

Un dels encerts més grans de la UOC va ser que es va començar amb un curs pilot. El primer any vam rebre 1.840 sol·licituds i només se'n van acceptar dues-centes: cent per a Psicopedagogia i cent per a Empresarials. Si s'haguessin acceptat totes, ens hauríem mort. Aquells primers alumnes participaven molt en el curs. Hi havia molt feedback i al final els coneixíem pel nom i el cognom.


La inauguració oficial no va estar exempta d'incidències.

Vam pensar a fer una cosa atrevida per a la inauguració oficial, a la qual assistiria Jordi Pujol. L'acte s'havia de retransmetre per videoconferència als centres de suport de Girona, Tarragona i Lleida, on calculàvem que anirien unes quatre-centes persones. Tot ho havíem assajat i les proves sortien perfectes, però quan en Pujol estava a punt d'entrar a la seu del Tibidabo se'n va anar la llum a tot l'edifici. Això volia dir que tot el muntatge se n'anava en orris i que els assistents de Girona, Tarragona i Lleida no veurien res. Però em penso que ell no ho va notar perquè era de dia i la sala de màquines funcionava perquè teníem un sistema d'alimentació ininterrompuda, encara que amb un temps de bateria limitat. Quan estava a punt d'acabar-se la bateria, la llum va tornar i vam poder acabar l'acte tal com s'havia planejat. Mai no he passat tants nervis com aquell dia.


Què recriminaries a la UOC?

Trobo que hem fallat en el fet que la UOC ha deixat perdre, i continua deixant perdre, moltes oportunitats de reproduir el model. És impressionant la quantitat d'universitats, empreses i institucions de tota mena que s'han anat interessant pel model de la UOC. N'hi ha hagut que s'han interessat pels continguts, altres per la plataforma de programari, etc. Penso que la UOC hauria pogut reproduir el seu model, no tant des d'un punt de vista econòmic com de país, i ara el model podria ser a molts llocs del món, però no ho hem sabut fer.


I què et fa sentir més orgullós?

Haver-ne format part. Tots els qui hi vam ser des del principi tenim una estimació especial per la UOC. Penso que al llarg d'aquests anys la tecnologia ha funcionat raonablement bé. Però del que estic més content és de l'equip de persones que vam poder muntar.


Com han canviat els alumnes en aquests anys?

Treballem per saber què ens vindrà en els pròxims anys, i un dels temes estrella és el canvi de perfil dels alumnes, canvi que ja comencem a tenir. Hem d'adaptar els serveis que donem a un perfil d'alumnes molt diferent del de fa quinze anys. Els d'ara han tingut una aproximació a la tecnologia completament diferent de la nostra. Ara no n'hi ha prou de fer aplicacions o pantalles que funcionin; també han de ser agradables. Ara la gent té una cultura informàtica més potent que la que teníem fa quinze anys i això és un avantatge.


Cap a on va l'aprenentatge virtual, tecnològicament parlant?

El canvi més significatiu ve dels mateixos usuaris, induït per una cultura informàtica cada cop més àmplia. Ara són a Facebook, Twitter, tenen correu electrònic, etc. Tenim una línia de treball, que és un dels desllorigadors, consistent a fer que la Universitat sigui atractiva i que la gent en gaudeixi. També hem d'estar atents a altres línies, com ara la màxima personalització dels serveis, una diversitat tecnològica cada cop més potent, etc. Això no pararà i anirà a més.


Quins són els reptes de futur?

La UOC acompanya l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Nosaltres li donem els millors instruments per a facilitar-li aquest procés. Aquest és i serà el repte. També és un repte la falta de temps per a fer les coses. Una bona guia de treball és intentar reduir el temps que els alumnes necessiten per a treballar a la UOC. Ens hem de preocupar perquè l'estudiant faci els mínims clics possibles per a arribar allà on vol. Hem d'evitar duplicitats i intentar que els continguts siguin més directes, ja que el perfil fonamental dels nostres estudiants es resumeix en tres frases: gent que treballa, que té una família i que, a més, estudia.


SABIES QUE...

...hi ha 1.688 subscriptors en algun dels fils RSS de la UOC, 161 més que al gener del 2010?


+

...les revistes digitals sumen 12.320 subscriptors?

 

+

 

...el canal de la UOC a YouTube EDU en espanyol continua essent el canal amb més subscriptors (965) dels 26 que hi ha i el segon més vist sempre?


+

...la pàgina a Facebook té 2.036 admiradors, un 35% més que al gener del 2010, i el Twitter de la UOC també té 2.036 seguidors (el 48% el segueix en català, el 41% en castellà i l'11% en anglès)?