Per Àngels Doñate

A partir d'aquest mes de febrer els estudiants poden accedir a l'espai renovat del Campus Virtual dedicat a l'espai europeu d'ensenyament superior, que recull la informació necessària tant per als estudiants que volen començar una titulació en el marc de l'EEES com per als que volen adaptar el seu expedient LRU a la titulació equivalent de l'EEES.

Des d'aquest mateix espai web, o bé des de la Secretaria, es pot accedir a les darreres notícies vinculades a l'EEES, a tot un seguit de preguntes freqüents i a un glossari amb els termes específics, i també es pot consultar un apartat d'enllaços a diferents webs informatius. Com explica Àngels Novoa, directora d'Informació a l'Estudiant, «som en la tercera versió d'aquest espai, que ha estat ben valorat i molt visitat pels estudiants. Ha anat evolucionant i l'hem anat adaptant a les necessitats de l'estudiant a cada moment». Aquest espai també es publica en castellà.

Altres eines de gestió

En els darrers semestres s'han posat en marxa diferents eines per a facilitar el procés d'adaptació dels estudiants a l'EEES, entre les quals es destaca el simulador d'adaptacions, que, com explica Àngels Novoa, «és una eina que ajuda els estudiants a prendre una decisió sobre l'adaptació dels seus estudis».

Concretament, el simulador permet als estudiants saber com quedaria el seu expedient si adaptessin els estudis a les noves titulacions dissenyades en el marc de l'EEES: saber quines assignatures els serien reconegudes, consultar les taules d'equivalències genèriques i accedir ràpidament al seu expedient per a veure quines assignatures tenen superades. Fins i tot, per a facilitar els tràmits vinculats al procés d'adaptació, l'estudiant pot demanar l'adaptació directament des d'aquest simulador. En tot moment els estudiants compten amb l'assessorament del tutor per a resoldre els dubtes que en el procés de simulació els puguin sorgir.

Un gran repte

El camí cap a la plena adaptació a l'EEES va començar a la UOC el curs 2008-09 amb la posada en marxa dels graus de Psicologia, Dret i Humanitats. Des de llavors la Universitat no solament ha adaptat totes les seves titulacions LRU al nou marc europeu, sinó que també ha posat en marxa nova oferta, tant de graus com de màsters universitaris. Aquest curs 2010-2011 la UOC ofereix quinze graus i nou màsters universitaris (dos dels quals en col·laboració amb altres universitats catalanes) i hi ha previst que el curs vinent pugui oferir nou màsters universitaris més.

Pere Fabra, vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat, explica que la UOC ja s'havia avançat als principis que inspiren l'EEES des del punt de vista metodològic, en posar l'estudiant al centre del procés d'ensenyament-aprenentatge. «Tot i això, és cert que el canvi de marc normatiu ens ha permès repensar els currículums pel que fa a competències i redissenyar els diferents estudis també segons les noves necessitats del mercat de treball», afegeix. «I hem apostat per facilitar una certa especialització en els graus amb la introducció de les mencions i afavorir la transversalitat, gràcies als minors».

Aquesta adaptació, continua Pere Fabra, «representa un repte molt important per a la Universitat i un gran esforç de dedicació per part dels nostres equips, tant docents com de gestió, en la mesura que, mentre es van desplegant els nous graus i màsters universitaris, s'ha d'assegurar també que els estudiants que volen acabar els estudis començats en el marc de les titulacions LRU, ho puguin fer. Això, en molts casos, acaba duplicant les tasques tant acadèmiques com de gestió».

Balanç molt positiu

En tot cas, el balanç del procés d'adaptació a l'EEES és molt positiu. «La tasca de repensar els currículums va anar precedida d'una reflexió profunda i consensuada, que van dur a terme diferents grups de treball, tant de caire substantiu com metodològic, amb implicació de tots els estaments de la Universitat. El disseny dels diferents graus i màsters s'ha fet en el si de comissions de titulació amb la participació d'agents externs que garanteixen la idoneïtat dels continguts. I això finalment s'ha reflectit en l'elevat grau d'acceptació de què gaudeixen, ja avui, els nostres graus i màsters universitaris».

Per Albert Casas

A partir d'ara tot el material docent i de recerca que es faci a la UOC s'obrirà a la xarxa mitjançant el repositori institucional (O2) de la UOC. L'impuls a l'elaboració i la difusió de recursos oberts és un dels objectius del Pla estratègic 2010-2014 de la Universitat, que darrerament ha fet passos molt importants en aquesta línia. L'esforç li ha valgut el reconeixement del rànquing internacional de polítiques d'accés obert, en què ha obtingut la desena posició en l'àmbit mundial i la primera en el conjunt de l'Estat espanyol.

El Consell de Govern de la UOC va aprovar, el 26 de gener, un acord pel qual tots els nous encàrrecs de material docent que es facin a la Universitat aniran per defecte amb una llicència oberta. Això significa que aquests recursos educatius es podran publicar a la xarxa mitjançant el repositori institucional i, per tant, seran oberts. Dit d'una altra manera, tot el material educatiu que fins ara prepara el personal docent de la UOC per als estudiants passarà a ser accessible per a tothom arreu del món. Es convertirà, doncs, en un recurs d'ensenyament obert (OER).

En la mateixa línia, la UOC ha elaborat una ordre institucional que estableix que tot el material de recerca que es faci a partir d'ara es publicarà en accés obert al repositori. La UOC és pionera en aquest moviment d'accés obert al material de recerca, encara que és una tendència que es promou a escala internacional a totes les universitats. Això permetrà aprofitar millor els recursos, ja que fins ara la Universitat pagava als investigadors la tasca que havien de dur a terme i havia de tornar a pagar —en aquest cas a una revista científica, per exemple— per a poder accedir a l'article publicat. D'aquesta manera, la UOC s'estalviarà haver de pagar dues vegades una mateixa cosa, a més de tots els beneficis que té la publicació d'accés obert.

«La UOC aposta fort pel material obert. És una aposta valenta, perquè no és una cosa òbvia», subratlla Carles Garrigues, director del màster de Programari lliure de la UOC i responsable de liderar l'acció del Pla estratègic que ha d'impulsar l'elaboració i la difusió de recursos oberts. «Es pot pensar que és un error i que si oferim un material gratuït al web tindrem menys estudiants. Doncs bé, la UOC fa un canvi de xip. Nosaltres no venem llibres, no som una editorial, el que venem és formació. La Universitat fa la tasca de docència, però dóna accés lliure als materials perquè tothom hi pugui accedir i, fins i tot, dir-hi la seva mitjançant el repositori», afegeix.

L'acció del Pla estratègic té tres objectius bàsics: el primer és replantejar i millorar el repositori institucional, l'eina que recull, preserva i organitza tot el material d'accés obert que genera la UOC; el segon és fomentar l'augment del nombre de materials oberts, i l'últim és difondre aquests materials per a augmentar-ne la visibilitat i l'impacte, de manera que la UOC pugui esdevenir, a la llarga, un referent en el món hispanoparlant pel que fa a materials docents de qualitat.

«L'objectiu és tenir una caixa oberta on es puguin posar els materials, aconseguir que n'hi hagi tants com sigui possible i fer-ne la difusió», resumeix Carles Garrigues.

Garrigues i l'equip que encapçala estan a punt de presentar el pla d'aquest projecte a la direcció del Pla estratègic i al Consell de Govern perquè l'aprovi. D'aquesta manera, tindran el full de ruta que s'haurà de seguir els pròxims anys per a assolir els objectius estratègics establerts.

Com es publica en accés obert

La Càtedra UNESCO d'E-learning va organitzar, per al 25 de febrer, un segon taller sobre recursos educatius oberts adreçat a personal docent i consultors de la UOC. Com en el que ja es va organitzar el novembre del 2010, l'objectiu del taller va ser promoure la publicació de recursos educatius oberts entre la comunitat UOC, donar a conèixer el repositori institucional i veure les necessitats dels participants, a més de resoldre els dubtes que anessin sortint.

El taller va començar amb tres ponències. Julià Minguillón, director acadèmic de la Càtedra UNESCO, va fer una introducció als recursos educatius oberts, que va començar amb la definició de què són. En aquest sentit, va aclarir que un recurs és obert si tenim la llibertat d'accedir-hi, copiar-lo, modificar-lo i redistribuir-lo. Ignasi Labastida, de Creative Commons, va prendre el relleu per parlar de llicències. Una llicència és el contracte que estableix els drets que té l'autor o el titular d'un document i l'ús legal que en poden fer els futurs usuaris. Creative Commons ofereix sis tipus de llicències i va explicar els criteris per a triar el més adequat en cada cas. Finalment, Cristina Vaquer, de la Biblioteca Virtual de la UOC, va parlar dels repositoris institucionals i la política d'accés obert de la UOC.

Després d'aquestes tres ponències es va obrir un torn de preguntes i va començar la part pràctica: la publicació d'un document al repositori. Per a fer-ho, els participants havien de tenir un material docent propi, del qual fossin autors. Amb el seu ordinador portàtil, el van poder publicar amb la supervisió dels ponents.

Per Marta Catafal

Estudiants, graduats i docents de Psicopedagogia de la UOC celebren quinze anys dels estudis amb la mirada posada en el futur de la professió.

Han passat quinze anys d'ençà que la UOC va engegar els Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació amb el segon cicle de Psicopedagogia, amb un primer grup pilot integrat per 105 estudiants. «Coincidia amb la posada en marxa de la UOC. Va ser un curs ple d'intensitat i d'emoció. Es tractava d'obrir les portes d'un projecte innovador en el marc universitari català», va recordar el director dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, Josep Maria Mominó, al començament de la jornada amb què es va celebrar aquest aniversari el 19 de febrer a l'auditori de CosmoCaixa, a Barcelona, la benvinguda a la qual la va donar el vicerector de Postgrau i Formació Contínua, Josep Maria Duart.

Una de les claus de l'èxit del segon cicle de Psicopedagogia va ser la importància del seu pla d'estudis. «Partíem d'un pla d'estudis molt potent en el disseny», va subratllar la directora de Psicopedagogia de la UOC, Teresa Guasch. Del pla d'estudis es destaquen les pràctiques presencials i el treball de seguiment que es fa durant un any en les assignatures Pràcticum, des de les quals s'han treballat d'una manera molt articulada les competències que calia desenvolupar.

Un cop transcorreguts aquests quinze anys, avui dia ningú no es pot imaginar una escola sense la presència ni la funció d'un psicopedagog. «El que hem fet des de la UOC ha estat dotar les persones d'un espai per a poder formar-se i poder intervenir en els processos d'aprenentatge. La valoració d'aquests quinze anys és molt positiva», va destacar, també, Guasch. Més enllà de l'àmbit escolar, la figura del psicopedagog intervé en els processos d'aprenentatge d'altres contextos com ara el familiar, tal com es va posar de manifest a la taula rodona «Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica», en què tres reconeguts catedràtics de la matèria van reflexionar sobre la professió.

Consolidant l'espai professional

Per al catedràtic de Psicologia Evolutiva i Educativa de la Universitat de Barcelona, Cèsar Coll, la psicopedagogia «ha guanyat un espai d'activitat professional per la seva especificitat» a l'hora de promoure i afavorir processos d'aprenentatge. Això, però, genera confusió i dubtes entre els experts. «L'especificitat va lligada al context. És diferent si estàs en el marc d'una empresa que en el d'una escola», va defensar la catedràtica de Psicologia de l'Educació de la Universitat Autònoma de Madrid, Elena Martín, fet que, segons ella, porta a delimitar els perfils professionals.

La feina o la família són alguns més dels contextos en els quals intervé el psicopedagog. El catedràtic Climent Giné va assenyalar la vellesa com un camp emergent en la professió. Per a Cèsar Coll, l'educació formal canvia i això planteja reptes. «Els espais d'aprenentatge s'han obert i multiplicat», va apuntar. En aquesta realitat es creen interrogants entorn de com el psicopedagog ha de fer l'acompanyament durant l'aprenentatge.

La taula rodona va acabar amb un torn de preguntes, en què va participar el nombrós públic, més de tres-centes persones, sobretot estudiants i graduats, que omplia l'auditori del CosmoCaixa. Els estudiants, principals protagonistes de la jornada, van exposar alguns dels dubtes que els genera la professió, i també els reptes de futur.

La formació del psicopedagog

Actualment no hi ha una regulació sobre quina ha de ser la formació inicial del psicopedagog. El marc legal és l'únic que regula la professió a l'hora d'intervenir en els contextos escolars. Els tres ponents van apuntar altres contextos d'intervenció formals i no formals als quals l'actual màster de formació al professorat no dóna resposta. El repte passa, doncs, per dissenyar la proposta de formació corresponent.

«Com a universitat, tenim una sèrie de reptes per pensar i redefinir com ha de ser la formació del psicopedagog que ha d'intervenir en els diferents contextos», va explicar Teresa Guasch. Els experts es plantegen com es pot dotar de competències i coneixements aquests professionals per a integrar-los en els contextos en els quals han de portar a terme la seva funció. «El repte és quina proposta formativa hem de pensar per a donar resposta al professorat», va afegir.

Millorar professionalment mitjançant Alumni

Una vegada acabats els estudis, els graduats en Psicopedagogia passen a formar part de la comunitat Alumni de la UOC, mitjançant la qual poden mantenir el contacte i accedir a diferents serveis de la Universitat. Amb l'objectiu d'ampliar la xarxa de contactes i millorar professionalment, s'ha creat un nou grup de Psicopedagogia dins la plataforma social Linkedin. Actualment, la UOC té més de 1.600 graduats en Psicopedagogia.

«Volem que els graduats prenguin la iniciativa, que el grup a Linkedin sigui un espai de referència per a la professió, on es puguin discutir temes professionals i compartir inquietuds», va explicar la directora d'Alumni de la UOC, Maria Parareda.

En la celebració també hi van participar graduats de la titulació que ara són consultors i tutors dels Estudis. Aquest és el cas de Sabina Redondo, que durant la jornada va oferir el testimoni de la seva experiència a la Universitat. «Estudiar a la UOC m'ha aportat poder optar a la professió que somiava i a moltes satisfaccions personals», va explicar Redondo, que treballa de psicopedagoga en un institut de secundària. El consultor i tutor d'aquests estudis, Òscar Martínez, va afirmar que l'accessibilitat de la UOC és un dels avantatges que ofereix estudiar a la Universitat. «Una de les coses que em va agradar més va ser la metodologia; el treball col·laboratiu em resultava molt atractiu», va recordar.

Per l'equip de redacció de la Newsletter IN3

Els primers estudiants del programa de doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement que van obtenir una beca IN3-UOC per a la realització de tesis doctorals van acabar l'estada a l'IN3 l'any 2009: Leticia Armendáriz, Marta Coll, Adolfo Estalella, Ruth Pagès i Maria Pérez-Mateo. Aprofitant la incorporació recent de la nova promoció de becaris, pensem que és un bon moment per a recuperar les experiències dels pioners i per a donar alguns consells als nouvinguts.

Tres dels becaris continuen la relació amb la UOC: és el cas de la Marta, la Leticia i la Maria. La Marta Coll treballa a la UOC com a professora dels Estudis d'Arts i Humanitats: «Imparteixo i coordino assignatures de lingüística del programa de Llengua i Literatura Catalanes. Quant a la investigació, participo en projectes de recerca de lingüística computacional i psicolingüística». La Leticia ens comenta que és «consultora dels Estudis de Dret i Ciència Política, en les assignatures de Dret internacional públic i Drets humans. Així mateix, participo en un projecte de recerca sobre les amnisties nacionals per crims internacionals, i aviat començaré un projecte, juntament amb una associació catalana i amb investigadors iraquians, sobre l'impacte de les empreses militars i de seguretat privades en el gaudi dels drets humans a l'Iraq. La meva intenció en un futur és poder treballar al Tribunal Internacional de la Haia (Holanda)».

Finalment, la Maria en diu que és «ajudant de recerca del projecte europeu CONCEDE, [...] i consultora d'assignatures vinculades a les competències TIC i els processos d'ensenyament-aprenentatge en línia. També continuo formant part activa del grup de recerca emergent Edul@b de la UOC».

Tenir objectius clars, clau de l'èxit

Totes tres coincideixen en la importància de l'esforç, la constància i la necessitat de fixar-se uns objectius a l'hora de portar a terme la recerca de la tesi doctoral. La Leticia ens comenta que «probablement, és un dels períodes més importants de la vida, des del punt de vista tant acadèmic i professional com personal», i que cal aprofitar l'oportunitat de poder-se dedicar a temps complet a la recerca que has triat. El seu consell per als nous becaris és que «procurin afrontar la realització de la tesi com una oportunitat única d'especialitzar-se i aprendre a investigar». Segons ella, és important que «et proveeixis d'eines per a abordar qualsevol treball de recerca. [...] un dels punts més importants per a fer una bona tesi és fixar un índex de continguts coherent (encara que s'hagi de modificar diverses vegades durant el procés d'escriptura), que a primera vista reflecteixi el tipus de recerca que s'ha fet».

Per a la Marta, «el punt més important és triar un tema que realment t'apassioni. I és que la realització de la tesi implica moltes hores i esforços». Una qüestió que la va ajudar molt va ser «fer una estada de recerca a l'estranger amb un grup de recerca pioner en la matèria», i també pensa que cal «organitzar bé el temps i intentar complir les planificacions al màxim».

Finalment, la Maria dóna la benvinguda als nous becaris «a aquest apassionant món de la recerca» i, encara que «el doctorat és un camí llarg, molt llarg, que comporta un gran esforç i sacrifici», assegura que «val molt la pena: no solament pel profund procés d'aprenentatge que comporta, sinó també per la gent amb qui comparteixes aquest camí; aquests dos aspectes, sens dubte, per a mi són els més valuosos del procés. Gaudiu-ne!». Els seus dos consells són aquests: «El primer, publiqueu i compartiu els resultats que aneu obtenint en la mesura que sigui possible; i el segon, tot i les dificultats i les "crisis", mai no us desanimeu... Amb dedicació i il·lusió sereu ben capaços de fer-ho!».

L'Adolfo i la Ruth han declinat la invitació d'oferir el seu testimoni.

Molta sort a tots, tant els que ens deixeu com els que us heu incorporat ara!

Per Marta Catafal

Estudiants, tutors i consultors de les titulacions de Llengua i Literatura Catalanes i Filologia Catalana de la UOC vinguts d'arreu dels Països Catalans valoren la iniciativa com un espai d'interacció i d'aprenentatge.

Alguns s'havien comunicat per mitjà del Campus, d'altres havien participat en tutories o havien fet treballs conjuntament, però ben pocs s'havien vist en persona. Durant un dia, estudiants, tutors i consultors de Llengua i Literatura Catalanes i de Filologia Catalana de la UOC van deixar la feina en xarxa per trobar-se presencialment i compartir coneixements i inquietuds de la professió. Aquest és un dels objectius de la celebració de la primera trobada dels estudis de Llengua i Literatura Catalanes i Filologia Catalana de la UOC, que es va fer el 26 de febrer a Sant Pol de Mar. Però, a més de generar un espai d'interacció, la iniciativa també té un vessant acadèmic, ja que es vol donar a conèixer la figura d'un personatge de la filologia catalana des de la localització geogràfica que el caracteritza.

El personatge escollit per a aquesta ocasió va ser el filòleg Joan Coromines, i el lloc, Sant Pol de Mar, on hi ha la fundació que porta el nom del seu pare, Pere Coromines. «Teníem la idea de fer uns cicles de conferències itinerants pel territori i, d'altra banda, els estudiants ens havien demanat fer trobades», explicava el coordinador dels Estudis, Salvador Climent. La iniciativa pren el relleu de les trobades globals de la UOC. «Es va pensar que feia falta dinamitzar una mica més les relacions entre els estudiants i crear punts de trobada on es poguessin generar sinergies», manifestava el representant dels estudiants d'aquestes titulacions, Marc Sogues.

L'obra i vida de Joan Coromines

Dos experts en la figura de Joan Coromines van oferir una conferència sobre aquest filòleg català desaparegut l'any 1997. Joan Ferrer, exsecretari i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona, el va descriure com un dels més grans gramàtics de la llengua catalana del segle XX.

Ferrer va destacar la gran capacitat intel·lectual de Coromines, que va aconseguir ordenar i descriure tot el lèxic espanyol «com no ho havia fet mai ningú». Ferrer va recordar l'obra i els aspectes de la vida del lingüista, reconegut a tot el món com un dels principals estudiosos de la lingüística romànica. «Vaig aprendre una cosa molt important de Coromines, i és que la llengua per damunt de tot és tradició», explicava.

La seva documentació i el llegat intel·lectual són a la Fundació Pere Coromines, que treballa per la preservació i divulgació de l'obra de Joan Coromines i del seu pare, Pere Coromines. Des de la Fundació es reivindica el paper d'aquest lingüista, coetani de Pompeu Fabra i Prat de la Riba. Els participants en la jornada també van poder visitar la Fundació.

«La UOC s'ha d'implicar a donar a conèixer figures que com Coromines han quedat amagades», defensava el consultor valencià Vicent Garcia. I afegia: «Coromines necessita visualitzar-se socialment. No se l'ha valorat com calia».

Durant la segona part de la jornada es van presentar alguns dels millors treballs de final de carrera que s'han llegit en els darrers mesos.

Satisfacció per la resposta dels participants

Una setantena de persones van participar en aquesta activitat, xifra que els organitzadors consideren positiva i que els encoratja a l'hora de programar futures trobades. «La resposta ha estat molt bona. Si surt bé, tenim la voluntat de repetir-ho cada any», assenyalava el coordinador dels Estudis, Salvador Climent. «Penso que podem estar satisfets del centenar d'inscrits», destacava el representant dels estudiants, Marc Sogues.

Entre els assistents, professors i alumnes, hi havia Vicent Escuin, que va viatjar des del País Valencià per participar en la trobada. «M'interessava veure la presentació dels treballs», explicava Escuin, que el juny vinent haurà de lliurar el treball de final de carrera. De la conferència de Coromines deia: «S'han tocat punts clau de la filologia catalana. Qui més qui menys, s'hi sent identificat».

Un altre estudiant, Gerard Gomila, opinava que la trobada era molt interessant. «Trobo molt pràctic i important poder-se conèixer», comentava. Una opinió que també va compartir el tutor d'inici dels estudis, Jaume Farrés, per a qui «el fet que sigui gent de la mateixa titulació, fa que hi hagi un contacte molt proper». La iniciativa també va ser aprofitada per alguns estudiants que aquest mes de març comencen els estudis de Llengua i Literatura Catalanes i Filologia Catalana.

Enllaços relacionats:

• Estudis d'Arts i Humanitats
• Grau de Llengua i Literatura Catalanes
• Fundació Pere Coromines

Per Cèlia Roca

Coincidint amb el començament del segon semestre acadèmic, l'Àrea de Tecnologia Educativa de la UOC acaba de posar en marxa uns nous materials didàctics per a l'estudi de llengües estrangeres. Aquests recursos, que milloren les prestacions de les aplicacions anteriors, permeten als estudiants fer exercicis de comprensió oral i escrita, gramàtica, escriptura i fonètica des del web i des dels dispositius mòbils més habituals. El nou format està disponible en assignatures de xinès i japonès, tot i que ja es treballa per a implantar-lo a la resta d'idiomes que imparteix l'Escola de Llengües de la nostra universitat.

Aquests materials neixen amb el propòsit de superar les limitacions que presentaven les tecnologies utilitzades en l'aprenentatge de les llengües orientals, com ara la impossibilitat d'escriure els caràcters propis d'aquests idiomes. «Tant els professors de japonès com els de xinès tenien la necessitat bàsica de poder treballar amb text», explica Juan Antonio Recio, cap de projecte de l'Àrea de Tecnologia Educativa. «Els textos que contenien caràcters orientals s'escanejaven i inserien al web com a imatge, i això comportava moltes restriccions. Ara, els nous materials permeten adaptar els textos a la pàgina, seleccionar-los per a enviar-los per correu electrònic o xat o bé crear un altre document», afegeix.

Millores substancials

A més de la incorporació de caràcters xinesos i japonesos en format de text, els nous materials ofereixen als estudiants de la UOC l'opció d'accedir-hi des de tauletes tàctils. «Els exercicis es poden visualitzar en qualsevol dispositiu mòbil que admeti WebKit (plataforma per a aplicacions que serveix de base per a diversos navegadors web), com ara iPad, Motorola Xoom, Blackberry PlayBook o Samsung Galaxy, assenyala Recio.

Al seu torn, el fet d'haver utilitzat alguns estàndards internacionals comporta avantatges addicionals. «Això ens permet parlar de millores pel que fa al manteniment i l'evolució d'aquests recursos, i obre les portes a intercanviar aquests continguts amb altres institucions, ampliar-los amb aportacions externes i aprofitar eines ja creades per a modificar-ne alguns elements», afirma Francesc Santanach, de Tecnologia Educativa.

A més, cadascun dels tres llenguatges estàndard emprats dóna resposta als reptes que planteja l'aprenentatge virtual dels idiomes. Són els següents:

• l'estàndard HTML5 permet treballar amb recursos multimèdia en un navegador web sense necessitat que l'estudiant tingui instal·lat cap connector (com ara el Flash) al seu ordinador;
• l'estàndard IMS QTI afavoreix el desenvolupament de qüestionaris d'autoavaluació;
• l'estàndard SCORM, adreçat a l'intercanvi de continguts, ajuda a fer un seguiment del progrés dels estudiants.

Sigui com sigui, l'ús dels nous materials es reforçarà amb unes altres eines que permeten la comunicació oral i escrita amb els professors i amb la resta dels estudiants, com ara les aplicacions per a l'aprenentatge virtual —entre les quals hi ha LANGblog i LaboLang— i les eines de videoconferència —com Skype o Adobe Connect, entre altres.

Un projecte conjunt

Josep Rivera, també de Tecnologia Educativa, apunta que la creació de la nova plataforma ha significat un veritable desafiament, atès que involucrava diversos àmbits de la UOC i una empresa externa. «El projecte afectava la concepció dels materials didàctics que havien de preparar els professors, les tasques de redacció per part dels autors, la codificació i l'edició per part d'Eureca Media i la participació de Tecnologia Educativa en el vessant del disseny tecnològic», recorda. A més, en la iniciativa també hi han intervingut l'empresa eMascaró —firma de consultoria que ha proporcionat un equip de desenvolupadors de suport amb experiència en aprenentatge virtual— i el grup operatiu de Recursos per a l'Aprenentatge de la UOC, que ha finançat el projecte.

Al seu torn, Santanach posa l'èmfasi en la implicació de l'equip docent de la UOC en el desplegament dels nous webs. «Els materials són fruit de l'experiència dels professors de l'Escola de Llengües i de la seva recerca sobre models que s'adapten a l'ensenyament virtual», subratlla el responsable, que també destaca que la contribució del professorat ha estat «essencial per a poder detectar i solucionar les peculiaritats de cada idioma». Així mateix, Santanach destaca que es tracta d'uns materials pioners en l'àmbit de l'aprenentatge virtual dels idiomes: «Incorporen la inspiració de molta gent, però a la vegada són innovadors; no és fàcil trobar experiències similars en altres institucions educatives».

El nou format, que fins ara s'ha aplicat a l'assignatura de Xinès II i a dues unitats didàctiques de Japonès VI, aviat es farà extensiu a més assignatures i idiomes oferts per la UOC. En aquest sentit, es preveu que a partir del setembre d'enguany també siguin operatius els webs de Xinès III i Japonès I, a més d'alguns continguts dels estudis d'Alemany. A tots aquests s'afegiran els webs dels cursos de Francès i Anglès —cada semestre se n'incorporaran de nous—, d'acord amb el criteri dels professors responsables d'aquests idiomes.

Per Albert Casas

L'Akelarre és una reunió quinzenal sobre comunicació entre representants de les diverses àrees de la UOC. Les idees es posen en comú i es milloren en grup en un exemple reeixit de treball col·laboratiu a la Universitat.

La paraula akelarre prové de l'èuscar i, originalment, feia referència a les reunions i rituals que celebraven bruixes i bruixots per venerar l'Akerbeltz, el mascle cabró que representa el dimoni. Els akelarres tenien reminiscències de ritus pagans i se celebraven clandestinament, perquè eren perseguits per les autoritats religioses. Com que l'etimologia de la paraula no ens ajuda gaire a entendre el significat o els objectius de l'Akelarre de la UOC, hem parlat amb l'Eric Hauck, director de Comunicació de la UOC, perquè ens tregui de dubtes.

«El nom akelarre fa referència a les reunions de coordinació que es fan en les redaccions dels diaris per a decidir els temes que sortiran publicats aquell dia», explica. «És on bàsicament es fa bullir l'olla».

Aquesta és la filosofia que l'Eric Hauck va voler portar a la UOC. L'objectiu és que les reunions serveixin per a debatre, coordinar i optimitzar els esforços comunicatius des de les diverses àrees de la Universitat. A l'Akelarre, que es reuneix cada quinze dies, habitualment el dimarts, hi assisteixen representants de disset àrees de la UOC, a més dels quatre grups operatius de Comunicació (Comunicació Interna, Gabinet de Premsa, Serveis Audiovisuals i Publicacions a Internet). Junts posen en comú els projectes comunicatius d'una àrea concreta amb l'objectiu de buscar sinergies i aprofitar la transversalitat de l'equip.

Aquest és un dels aspectes que valoren més la majoria de persones que participen en aquestes reunions: els permet tenir una visió més general de tot el que es fa en matèria de comunicació a la UOC i compartir idees i experiències d'altres grups.

«L'Akelarre és un espai d'informació que dóna coherència global a les accions que s'han de fer i a l'aprofitament de recursos i que afavoreix les sinergies entre els grups operatius en l'àmbit de comunicació», considera Adolfo Revuelta, d'Alumni. «És un format que ens permet treballar transversalment i aportar diferents punts de vista per a extreure el màxim profit de les accions que es plantegen», afegeix María Jesús Alonso, de Màrqueting Estratègic.

Des de l'octubre del 2009, Ester Funes coordina les reunions. És l'encarregada de fer arribar l'ordre del dia als assistents i, posteriorment, de distribuir les actes amb el contingut del que s'hi ha parlat.

«L'Akelarre crea una dinàmica de treball col·laboratiu molt interessant», explica. «Intentem que abans de posar en marxa una iniciativa o publicar un anunci o un fullet es comparteixi a l'Akelarre. Així es poden crear sinergies entre els diferents grups i fer que aquell producte o aquella iniciativa que en un principi era pensada des d'un punt de vista més compartimentat, més d'àrea, tingui un caire corporatiu que potenciï la nostra marca. És com exposar-ho a un grup d'experts que ens ofereix propostes per a millorar els resultats».

Hi ha consens, doncs. L'Akelarre és una experiència d'èxit de transversalitat a la UOC. Que continuïn les reunions!

Per Elena Mellado

L'oferta de titulacions oficials en modalitat no presencial ha crescut el 40% des del curs 2007-2008 fins ara. Aquest increment es deu al fet que han aparegut noves universitats de naturalesa no presencial i que universitats presencials han començat a oferir estudis en línia o a distància. En el cas dels màsters universitaris, l'oferta virtual ha augmentat el 54% aquest curs amb relació al curs passat sobre el total de l'oferta en línia. Actualment hi ha quatre universitats d'ensenyament a distància a l'Estat i una més que està pendent d'aprovació.

Coneix qui és qui de les universitats virtuals:

Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED)

• Universitat pública estatal creada per decret llei l'agost de 1972.
• Comença l'activitat docent el 1972.
• Té més de 160.000 estudiants i una oferta educativa que engloba 26 títols de grau i 44 màsters universitaris.
• La UNED té 61 centres a l'Estat espanyol (on estudia el 66% de la població immigrant universitària) i 11 a l'estranger.

Universitat Internacional de la Rioja (UNIR)

• Iniciativa privada promoguda per un grup d'empreses, entre les quals destaca el CEPAL.
• Comença l'activitat docent el curs 2009-2010 amb tres graus: Comunicació, Magisteri d'Educació Infantil i Magisteri de Primària.
• Durant el curs 2009-2010, 1.890 estudiants es van matricular a la UNIR. L'1,9% són de la Rioja, mentre que el 31% viuen a Catalunya, el 16,3% a la Comunitat Valenciana i el 13% a Madrid. Els estudis de postgrau i les enginyeries són les titulacions més demanades.
• La UNIR ofereix estudis reconeguts per l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) amb la seva metodologia d'aprenentatge virtual, en què combina televisió per internet d'alta qualitat i recursos del web 2.0.
• Ofereix 7 graus (Dret, Administració i Direcció d'Empreses, Magisteri d'Educació Infantil, Magisteri de Primària, Comunicació, Humanitats i Ciències Polítiques i de l'Administració) i 16 màsters universitaris.

Universitat a Distància de Madrid (UDIMA)

• Iniciativa privada promoguda pel Centre d'Estudis Financers (CEF) i el Centre d'Iniciatives Professionals (CIP).
• Comença l'activitat docent el curs 2008-2009.
• Durant el curs 2009-2010 s'hi van matricular 883 estudiants. El 61% eren homes, el 34% eren estudiants de la Comunitat de Madrid, el 7,5% d'Andalusia i el 4,3% de Catalunya.
• La UDIMA es defineix com «la universitat a distància de Madrid» i «la primera universitat espanyola totalment a distància i privada».
• Ofereix deu graus (Administració i Direcció d'Empreses, Ciències del Treball i Recursos Humans, Criminologia, Dret, Economia, Història, Enginyeria Informàtica, Periodisme, Psicologia i Turisme) i sis màsters universitaris.

Valencian International University (VIU)

• Fundació privada, finançada amb fons públics i privats.
• Inicia l'activitat docent el curs 2007-2008. Ha tingut moltes dificultats en l'arrencada.
• Preveu arribar a 1.500 estudiants aquest curs acadèmic.
• La VIU es defineix com «la universitat a internet» i utilitza aquest eslògan a la publicitat.
• Ofereix un grau (Educació Primària) i dos màsters universitaris.

Universitat Internacional de Castella i Lleó (Unicyl)

• Està pendent de l'aprovació definitiva a les Corts de Castella i Lleó.
• Els seus promotors confien poder començar l'activitat docent el curs 2011-2012.
• La previsió és començar amb quatre titulacions de grau i ampliar l'oferta fins a dotze graus.
• L'exposició de motius del projecte de llei explica que la Unicyl és una universitat virtual multimèdia basada en les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Tal com és habitual, i amb l'objectiu de difondre i de compartir el coneixement que es genera a la Universitat, en cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació que s'hi duen a terme perquè ens el presentin.

Com sabeu, una de les prioritats del Pla estratègic de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per tal de contribuir a assolir aquest objectiu, la UOC, des del Vicerectorat de Recerca i Innovació, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes que tenen per finalitat fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia i també l'organització i la gestió.

Aquesta vegada hem parlat amb Francesc González, professor dels Estudis d'Economia i Empresa, perquè ens expliqui una mica més el projecte Implantació d'un sistema d'informació geogràfica per a la docència de turisme en ensenyament en línia.

Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte i quin n'ha estat el desenvolupament?

El projecte d'innovació se centra en la implantació d'un sistema d'informació geogràfica (SIG) per a ús docent, com a recurs d'aula, acompanyat de la confecció de materials didàctics (guia d'estudis i quadern d'exercicis) aplicats a una assignatura de la diplomatura de Turisme (Recursos territorials turístics). El SIG és una integració organitzada de maquinari, programari i dades geogràfiques dissenyat per a gestionar informació georeferenciada per a resoldre problemes de planificació i gestió. Es tracta d'un sistema d'informació capaç d'integrar, emmagatzemar, editar, analitzar, compartir i mostrar aquesta informació. Els SIG permeten als usuaris crear consultes interactives, analitzar la informació espacial, editar dades i mapes, i presentar cartogràficament els resultats de les operacions d'anàlisi espacial. El projecte utilitza un SIG de programari lliure com a eina d'aprenentatge per a plantejar exercicis que formen part de l'avaluació contínua de l'assignatura. El projecte serveix per a provar els SIG com a eina docent, especialment en assignatures que tinguin un component d'anàlisi espacial. S'ha desenvolupat al llarg de dos semestres consecutius i ha servit per a plantejar problemes de presa de decisions territorials en clau turística (per exemple: segons unes premisses de partida, quina és la millor ubicació per a un hotel de cinc estrelles?; quines destinacions poden acollir un esdeveniment turístic internacional?, etc.).

Amb qui heu treballat el projecte?

El projecte ha estat una col·laboració entre el Laboratori del Nou Turisme (LNT), format per cinc professors dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i la Universitat de Lleida (UdL) (Departament de Sociologia i Geografia). L'LNT s'ha encarregat de dissenyar i planificar els aspectes docents i didàctics del projecte, de crear la base de dades amb la qual es treballa, i també implementar-lo a les aules de la UOC i fer el seguiment de resultats i l'avaluació de satisfacció. L'equip de la UdL ha portat a terme la part tècnica amb el disseny i la construcció del web amb el SIG incorporat.

Quines aplicacions pot tenir?

El projecte té bàsicament una orientació docent i està vinculat a les assignatures de caire territorial del programa de Turisme de la UOC. Tot i així, la seva filosofia és aplicable a moltes altres assignatures i àmbits de coneixement. Des del punt de vista docent admet funcions de simulació (planificació turística, gestió de destinacions, ordenació del territori...), joc de rols (empresaris, proteccionistes, Administració pública...) i treball individual o en equip entre els estudiants, aplicat a l'anàlisi territorial del turisme i de la distribució, evolució i transformació dels recursos i de l'oferta de les destinacions. Es tracta, per tant, d'una eina pensada per a enriquir l'avaluació contínua mitjançant el plantejament d'exercicis de presa de decisions entorn de la gestió de destinacions turístiques.

Quins són els primers resultats obtinguts i quan penseu que els podreu aplicar?

El principal resultat obtingut ha estat una plataforma de treball web que consta d'una base de dades a escala local de dues províncies turístiques espanyoles, amb les quals els estudiants poden construir cartografia temàtica sobre població, urbanisme, evolució de l'oferta turística i equipaments turístics. Aquesta base cartogràfica (i la guia d'exercicis associada) s'ha fet servir els darrers semestres en les assignatures Recursos territorials turístics i Introducció a l'espai turístic, i han format part de l'avaluació contínua.

Quina difusió del projecte teniu prevista fer?

La filosofia i els resultats principals del projecte han estat presentats en forma de comunicació a la sisena edició del CIDUI (Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació), Nous espais de qualitat en l'ensenyament superior, que va tenir lloc a Barcelona l'any 2010.

L'Hospital de Mollet, nou centre de formació per als estudiants de la UOC

Els estudiants de Ciències de la Salut de la UOC podran fer ús dels recursos sanitaris de l'Hospital de Mollet gràcies a l'acord de col·laboració entre la Universitat Oberta de Catalunya i el Consorci Sanitari de Mollet del Vallès (CSMV). L'Hospital de Mollet passa a ser, així, hospital associat a la UOC, de manera que els estudiants disposaran d'un nou centre de formació en què podran dur a terme activitats formatives, tant virtuals com presencials, per a completar l'aprenentatge.

Fruit d'aquest acord, la UOC facilitarà als professionals de l'Hospital de Mollet la possibilitat d'incorporar-se com a docents als programes formatius dels Estudis de Ciències de la Salut. A més, totes dues institucions cooperaran en recerca, afavorint el desenvolupament dels departaments universitaris en les àrees de salut, en coordinació amb les unitats i equips de recerca del CSMV i la Fundació Sanitària de Mollet (FSM), i vetllaran perquè les investigacions i els ensenyaments universitaris en l'àmbit de les ciències de la salut i socials puguin millorar l'atenció assistencial i social del CSMV i l'FSM.

La presentació pública d'aquest conveni ha tingut lloc el 28 de febrer a les 12.30 h a l'auditori de l'Hospital de Mollet. Hi han participat Lluís Martínez, president del CSMV; Martí Fabré, president del Patronat de l'FSM; Jaume Duran, director gerent de l'Hospital de Mollet; Josep Monràs, alcalde de Mollet, i Josep Maria Duart, vicerector de Postgrau i Formació Contínua de la UOC.

En el transcurs de l'acte, el director del màster universitari de Telemedicina de la UOC, Francesc Saigí, ha parlat del gran repte que representa la incorporació de les TIC en la transferència d'informació mèdica amb finalitats diagnòstiques, terapèutiques i educatives, en la conferència «La telemedicina davant els reptes de salut».

Ciències de la Salut a la UOC

Uns 350 estudiants cursen a la UOC algun dels programes formatius de l'àmbit de les ciències de la salut. Concretament, l'Institut Internacional de Postgrau de la Universitat aplega estudis relacionats amb telemedicina, aplicació de les TIC a la pràctica mèdica, govern i direcció de sistemes de salut i d'hospitals, planificació i disseny de centres sanitaris, tecnologia sanitària i nutrició i tecnologia alimentària, entre altres. José Esteban és el director d'aquests estudis.

Per a promoure la docència i la recerca en l'àmbit de les ciències de la salut i les noves tecnologies, la UOC té una xarxa de centres associats, com l'Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi, com a centre hospitalari adscrit des de setembre del 2009, i el Centre Mèdic Teknon, des del juny del 2010.

Consorci Sanitari de Mollet del Vallès

El CSMV és una institució pública en què participen el Servei Català de la Salut, l'Ajuntament de Mollet del Vallès i la Fundació Sanitària de Mollet del Vallès. Creat l'any 2003, la seva finalitat fundacional és portar a terme activitats hospitalàries, assistencials, preventives, rehabilitadores, socials, docents i de recerca, al servei, principalment, dels municipis del baix Vallès, i vehicula la seva activitat assistencial per mitjà de l'FSM.

Fundació Sanitària de Mollet

L'FSM és una entitat sense finalitat de lucre creada l'any 1996 per la Societat de Socors Mutus de Mollet (Mutualitat Federada de Previsió Social), gestora del centre hospitalari històric del municipi, amb una trajectòria de més de trenta anys com a hospital general bàsic de la xarxa pública.

Creix el nombre de matriculacions a les universitats catalanes i espanyoles

Per Marta Catafal

Per primera vegada en deu anys ha pujat el nombre de matrícules a les universitats presencials, segons el que revela un estudi sobre la situació del mercat universitari 2009-2010 del grup d'Anàlisi i Investigació de Mercats de la UOC.

L'augment de les matriculacions que han experimentat les universitats presencials en l'última dècada ha afavorit l'augment global d'estudiants matriculats en el sistema universitari espanyol. Aquest increment es deu, sobretot, al creixement de les universitats presencials (el 2% l'últim any), especialment per l'augment d'estudiants més grans de trenta anys, i, en menor mesura, al creixement de la UOC i l'aparició de nous operadors no presencials.

Pel que fa al sistema universitari català, el curs 2009-2010 va créixer en gairebé 9.000 estudiants. També es dóna el cas que, per primer cop en els últims anys, s'ha incrementat el nombre d'estudiants a les universitats presencials de Catalunya.

La influència de la UOC

La UOC i les noves universitats són darrere de l'augment de les matriculacions universitàries. La UOC es destaca com una de les deu universitats més importants que van créixer durant el curs 2009-2010 pel que fa al nombre total de matriculats. Ho va fer en un 6,3%, de manera que se situa darrere de la Universitat de Màlaga, amb un 6,5%.

En canvi, les dues primeres universitats de l'Estat en nombre d'estudiants, la UNED i la Universitat Complutense de Madrid, van perdre matrícules. El curs passat la de la UNED es va reduir en un 2%.

Les titulacions més sol·licitades

Durant el curs 2009-2010 les titulacions més sol·licitades en el sistema universitari espanyol van ser Infermeria, Medicina, Magisteri, Dret, Ciències Empresarials i Administració i Direcció d'Empreses, entre altres.

Si parlem de graus, trobem un desajustament entre l'oferta i la demanda en els graus de Medicina, Fisioteràpia, Educació Infantil i Primària, Infermeria, Psicologia i Dret. Tots aquests estudis es caracteritzen per tenir més demanda que oferta. Així, en els estudis de grau tenen més pes les titulacions de l'àrea de ciències de la salut i menys pes les de les àrees d'ensenyaments tècnics.

Pel que fa les universitats catalanes, Medicina, Infermeria, Magisteri, Administració i Direcció d'Empreses (ADE) i Dret van ser algunes de les titulacions més sol·licitades durant el curs passat.