Per Marta Naval

El nou pla director d'innovació de la UOC impulsa la innovació emergent per mitjà del programa APLICA, que enguany ha rebut més sol·licituds que en edicions anteriors, fins a setanta, i també la corporativa i institucional amb els projectes INNOVA, que es treballen col·laborativament entre diversos àmbits de la Universitat. El primer projecte és UOC Apps que té per objectiu oferir en accés obert les experiències docents i de gestió de la UOC.

La UOC aposta per la innovació i vol

aconseguir «que les idees i inquietuds que hi ha a cada racó de la casa emergeixin, tinguin suport institucional i es concretin», com expressa la vicerectora de Recerca i Innovació de la UOC, Teresa Sancho. D'idees, enguany n'hi ha hagut moltes, més que en les sis convocatòries anteriors del programa APLICA. S'han presentat 70 propostes; 55 projectes són coordinats pel professorat i 15 pel personal de gestió.

Segons explica Marta Enrech, la directora del programa d'Innovació, resoldre aquesta darrera convocatòria no ha estat senzill; «hem rebut moltíssimes propostes de molt nivell, s'han presentat molt bones idees. La discussió i la selecció final, que ha fet la Comissió de Suport a la Innovació, ha estat molt difícil». Finalment han estat seleccionats 15 projectes, 12 dels quals són liderats per professors i 3 per membres del personal de gestió; entre tots s'han repartit 60.000 euros. S'han concedit ajudes a la innovació en la comunicació, com ara la visualització dels fòrums o la manera de donar a conèixer la UOC amb l'aplicació de la realitat augmentada a les seus; també s'han atorgat ajuts a la innovació en l'edició de materials i a nous entorns d'aprenentatge.

La UOC ja treballa en la plataforma UOC Apps

Des del vicerectorat de Recerca i Innovació s'insisteix que la innovació no és exclusiva de cap departament, sinó que és cosa de tots. Per això, a més de les convocatòries APLICA, hi ha els projectes INNOVA, que són seleccionats i prioritzats per la Comissió d'Innovació i finançats pel Vicerectorat de Recerca i Innovació. Els projectes INNOVA volen incidir en la millora de processos clau de la Universitat i donar visibilitat a la institució. Tota la comunitat educativa pot presentar propostes al vicerectorat.

El primer dels projectes d'innovació institucional que veurà la llum d'aquí a pocs mesos és UOC Apps, que vol posar en accés obert tota l'experiència docent i de gestió de la UOC. El vistiplau s'hi va donar el 23 de febrer passat, en una reunió amb representants dels diferents estudis i àrees, en què es va presentar l'estructura del projecte, responsabilitats i calendari. «La reunió va anar molt bé. Van sorgir-hi moltes idees i propostes per a col·laborar i contribuir en el projecte i fer-ne seguiment; o sigui justament l'objectiu que es busca: que tothom qui hi pugui contribuir i participar ho faci. UOC Apps és de tots», explica Marta Enrech. El projecte ja té data de sortida «al juny ja tindrem a punt cinc aplicacions i al novembre n'hi tindrem, com a mínim, vint», remarca Enrech. Per a la vicerectora Teresa Sancho «és tan important el resultat final com la metodologia de treball i el procés d'execució. Cada paquet de treball és liderat per l'equip de la casa més adequat per a dur-lo a terme». Els sis paquets de treball ja estan a punt: hi ha el paquet de coordinació (liderat des del programa d'Innovació), el de requisits, el de desenvolupament, el d'avaluació, el de comunicació i, finalment, el de sostenibilitat i explotació.

Una de les primeres experiències que formarà part del UOC Apps és LANGBLOG, un blog d'entrades de veu i vídeo, perquè es puguin practicar les habilitats d'expressió oral, que es pot utilitzar en assignatures de llengües per a practicar l'expressió oral o per a fer presentacions a distància. L'objectiu, segons explica Marta Enrech, és que «altres universitats en puguin treure profit i, si fos el cas, millorar l'eina».

La vicerectora Teresa Sancho assegura que aquest projecte permetrà que «moltes innovacions, es puguin difondre i no es quedin en un calaix. La nostra idea és treure a l'exterior la feina feta, aconseguir visibilitat institucional i fer xarxa amb persones amb necessitats i inquietuds comunes». Per a la vicerectora, «representarà un esforç relativament petit per a cada equip, però el resultat serà un gran aparador amb oportunitats diverses tant a dins com a fora de la universitat. Tothom hi guanyarà».

L'equip que dóna forma a la innovació

La innovació ha de ser transversal i subjacent a totes les activitats de la universitat i passa per fer equips, compartir idees i recursos. El vicerectorat d'innovació instrumentalitza les propostes emergents. La vicerectora, Teresa Sancho, i l'adjunta, Núria Ferran, treballen des de la planta sisena del Media-TIC, amb el suport de les persones del programa d'Innovació, que són les executores, «la sala de màquines que fa que tot funcioni», apunta Sancho. Aquest programa és dirigit per Marta Enrech i l'integren José López, Xavi Mas i Guillem Garcia. A més a més, hi ha la comissió de suport a la innovació, en la qual hi ha representació de tots els estudis i, entre altres funcions, resol els programes APLICA i vehicula propostes INNOVA.

Les decisions estratègiques d'innovació les pren la Comissió d'Innovació, és a dir els quatre vicerectors —d'ordenació acadèmica i professorat, postgrau, tecnologia i recerca i innovació— i vicegerència. Quan s'han de prendre decisions al nivell més alt són consensuades, i això, segons afirma la vicerectora Teresa Sancho, «dóna molta solidesa a les línies d'actuació en el marc institucional».

Per Núria Peraire

L'eLearn Center de la UOC fa tres anys que existeix. En aquest temps ha ajudat a consolidar la referència de la Universitat en aprenentatge virtual. Un dels que ha estat al capdavant des del començament és Albert Sangrà, primer com a director acadèmic i ara com a director del centre, cobrint la baixa sabàtica de l'anterior directora, Begoña Gros. En aquesta entrevista reflexiona sobre l'aprenentatge virtual i concreta els objectius de l'etapa que ara comença.

Les vistes des del despatx d'Albert Sangrà a l'edifici Media-TIC li permeten tenir una àmplia visió de Barcelona, una perfecta metàfora sobre l'àmplia visió que té de l'aprenentatge virtual o e-learning. Treballa a la UOC des que es va fundar, per això descriu clarament l'evolució de la Universitat fins a convertir-se en un referent mundial. Explica que «la UOC ja és un referent internacional com a universitat moderna que ha sabut desenvolupar un model d'ensenyament innovador. A més a més, hem esdevingut experts en com es pot aplicar la tecnologia en l'educació per a millorar-la, veiem com se'ns acosten moltes institucions per saber com treballem i l'eLearn Center és el lloc on s'aglutina tot el coneixement en aquest àmbit i que ens permet fer xarxa. Així es potencia aquest valor afegit. El centre també serveix per a articular tota la feina que es fa en innovació, recerca i formació sobre aprenentatge virtual, creant una petita estructura que coordina i desenvolupa el treball eficaçment. Els experts internacionals que ens visiten destaquen que el que és més interessant és que no és un centre de recerca i innovació i formació tradicional, sinó que aquí els tres conceptes es retroalimenten, i això ens dóna uns resultats òptims».

Els objectius de l'eLearn Center

Albert Sangrà té clar quins són els objectius del centre: «Posicionar la UOC a escala nacional i internacional en l'àmbit de l'aprenentatge virtual i contribuir a la recerca i a la innovació sobre l'ús de les tecnologies en l'educació i l'aprenentatge, entès com un aprenentatge al llarg de la vida». Però, a més, com a nou director ja s'ha marcat els objectius que s'han d'acomplir mentre estigui en el càrrec. Diu que «per a aquest any ens hem plantejat incrementar la visibilitat del centre, consolidar-ne l'estructura i el funcionament, i també augmentar les possibilitats de participació de la gent».

La importància de la recerca

A l'hora de treballar per a l'aprenentatge virtual o e-learning cal tenir clara la definició d'aquest concepte, i Albert Sangrà l'ajuda a definir. Considera que «és important tenir-ne una visió àmplia. Hem treballat en una definició inclusiva de l'aprenentatge virtual. Tothom defineix l'aprenentatge virtual de la manera que li va millor i s'estableix una discussió entre les diferents concepcions, però creiem que és una discussió que cal superar. Totes les maneres de fer s'han de poder encabir en un paraigua comú que és el de l'aprenentatge virtual. Tothom s'hi sent còmode i aglutina diferents maneres d'aplicar-lo». En aquest sentit, concreta que l'avantatge de la UOC a l'hora d'innovar i fer recerca en aprenentatge virtual és que ha arribat al màxim d'aplicació de la tecnologia en l'aprenentatge. Albert Sangrà concreta que «som el 100% de les possibilitats que hi ha en l'aplicació de l'aprenentatge virtual: l'ensenyament a distància en línia. Per tant, podem discriminar com es pot fer servir eficaçment la tecnologia en l'ensenyament, perquè tenim l'experiència d'on funciona millor una aplicació i on en funciona millor una altra. És un dels nostres punts forts».

En aquest sentit, la recerca és molt important i Albert Sangrà remarca que «la recerca permet identificar els beneficis segons les pràctiques que desenvolupem. Tenim la intenció que la recerca que fem tingui un impacte important. Jo reclamo el dret a la importància d'aquest tipus de recerca, l'educativa, perquè a vegades pensem que la recerca només és important en medicina o en tecnologia, que també ho és, però hi ha molta altra recerca que pot contribuir a fer que visquem millor. Indirectament aportem un valor a la societat mitjançant l'eLearn Center, també contribuïm a la millora de l'aprenentatge de la societat».

Projectes que estan en marxa

Des de l'eLearn Center es fa una tasca important en formació. Ens ho explica Albert Sangrà: «Moltes universitats ens demanen que formem els seus professors, per la qual cosa treballem en la millora de tot el conjunt del sistema universitari internacional. Atenem a tothom que ens ho demana. Per tant, tenim la via de la formació molt desenvolupada. En l'àmbit de la innovació en la docència, la mateixa UOC la impulsa des del Vicerectorat de Recerca i Innovació. Impulsen encara més la innovació aplicada dins la mateixa Universitat per mitjà del programa d'Innovació, creat recentment. L'eLearn Center disposa d'un programa de recerca sobre la dimensió temporal en l'aprenentatge virtual, que coordina Elena Barberà. Ja s'han publicat diferents articles i treballs. També s'està creant una xarxa amb altres centres similars, amb els quals volem treballar conjuntament en el doctorat d'Educació i Tecnologia, que vam iniciar fa dos anys. Igualment, desenvolupem una petita xarxa de centres d'àmbit escolar per investigar els usos de les tecnologies en aquest terreny».

Vicepresident de la xarxa EFQUEL

Al final de l'any passat Albert Sangrà va ser nomenat vicepresident de la Fundació Europea per a la Qualitat de l'Aprenentatge Virtual (EFQUEL). Ens explica la feina que s'hi fa: «L'aprenentatge virtual ha de demostrar contínuament la seva qualitat, i penso que no hem de caure en aquesta trampa; però alhora està bé que desenvolupem tots els mecanismes que ens permetin garantir que l'aprenentatge virtual que es duu a terme és de qualitat. EFQUEL va en aquesta direcció. Treballa en molts projectes europeus introduint mecanismes de validació. El que volem fer el nou equip és potenciar la internacionalització cap als països de parla hispana; per això, la seu per a Llatinoamèrica de la xarxa EFQUEL s'ha instal·lat a la seu de la UOC de Madrid. Els dies 19 i 20 d'abril ja hi farem una primera reunió».

La UOC i el Centre Tecnològic Barcelona Digital (BDigital) han posat en marxa el Centre de Transferència Tecnològica UOC-BDigital. Aquest nou centre desenvoluparà noves tecnologies i metodologies en el camp de l'ensenyament i el coneixement, amb l'objectiu de connectar ciències socials, transferència tecnològica i negoci, i d'aquesta manera millorar els productes i serveis de les empreses a partir d'idees nascudes en l'àmbit educatiu i de l'aprenentatge.

El centre s'enfocarà a dissenyar programes i aplicacions per a captar i empaquetar

coneixement, a més de processos i regles d'aprenentatge i ensenyament, de base altament tecnològica. Entre les activitats del centre hi haurà el desenvolupament de programari entorn de temes com el disseny de jocs que, a més d'entretenir, transmetin missatges o idees sobre àmbits com la formació o l'educació (jocs seriosos o serious games), sistemes d'aprenentatge intel·ligent (smart learning), xarxes socials de coneixement, simuladors, realitat augmentada i aplicacions per a dispositius mòbils.

Projectes amb un enfocament comercial

Per a Carles Fradera, director general de Barcelona Digital, «el Centre de Transferència Tecnològica UOC-BDigital vol anticipar i conceptualitzar les necessitats futures en els camps del coneixement i de l'ensenyament, i desenvolupar projectes de base tecnològica, clarament enfocats al mercat».

Al seu torn, Òscar Aguer, director general de la FUOC, diu que amb aquest nou centre «s'estableix com a punt crític la transferència de coneixement a les empreses des de la universitat; per aquesta raó la UOC ha fet una aposta decidida per desenvolupar aquest centre mixt amb BDigital. Junts podrem donar una resposta a les necessitats actuals del món de l'empresa i ajudar-la a dissenyar i desenvolupar productes competitius i innovadors que en millorin la competitivitat en aquest moment de crisi».

Investigadors i laboratori d'innovació UOC

Per tal d'acomplir aquests objectius, la UOC posarà a disposició del centre mixt el seu equip d'investigadors i el laboratori d'innovació, a més de tecnologies de fons (background), mentre que BDigital aportarà la seva expertesa en la transferència tecnològica a l'empresa i en el desenvolupament de negoci, i també equip investigador i la sala d'exposicions, que és a l'entresolat de l'edifici Media-TIC, anomenat espai Mezzanine, on s'instal·larà el laboratori d'innovació. El centre mixt serà dirigit pel doctor Pablo Lara i tindrà el Consell de Direcció per a gestionar els recursos i coordinar les diverses actuacions.

Pla d'actuacions

El Centre de Transferència Tecnològica UOC-BDigital desplegarà principalment activitats de consultoria, laboratori, factoria de productes i formació. Un dels focus de la consultoria serà la producció per comanda d'informes sobre tendències tecnològiques en el sector de l'ensenyament i el coneixement, que valori l'ús de totes les tecnologies digitals en l'àmbit educatiu i del coneixement i identifiqui les tendències esperades. Pel que fa a l'activitat de laboratori, s'engegarà un laboratori d'idees amb una participació estreta de l'empresa, per investigar noves tendències tecnològiques amb aplicació en l'ensenyament i el coneixement, amb un interès molt centrat en el mercat. La factoria es focalitzarà en la comercialització dels productes i en la definició dels models de negoci associats. Igualment, es preveu fer activitats de formació, centrades en la mateixa activitat del centre mixt, en formats com fòrums sobre casos d'estudis.

Barcelona Digital

Barcelona Digital és un centre tecnològic avançat especialitzat en l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en els àmbits de la salut, la seguretat, la mobilitat i l'energia, i l'alimentació i el medi ambient. La seva plantilla, formada per vuitanta-tres professionals, treballa actualment en més de cinquanta projectes d'R+D+I. Forma part de la xarxa TECNIO, impulsada per ACC1Ó per a potenciar la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya.

Per Joan Esculies

El CosmoCaixa va acollir, el dimecres 1 de febrer, la primera Jornada d'Innovació de Programari Lliure, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l'Associació d'Empreses Catalanes per al Programari Lliure (CatPL). L'objectiu de l'esdeveniment era reunir empreses i institucions d'aquest sector per a reflexionar i fer debats sobre alguns dels aspectes que marquen actualment la innovació i el futur del programari lliure (PL). La Jornada va

tenir com a eixos principals temes com l'ús del programari com a servei, la informàtica en núvol

(cloud computing) i la necessitat de fer entendre a la societat què vol dir programari lliure i quins beneficis comporta en front del programari de propietat. Així mateix, a la Jornada hi havia un espai de treball en xarxa (networking) per a contribuir a fer palesa la importància del PL en el món empresarial, on aquest tipus de programari és cada cop més present.

El vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde, va inaugurar la Jornada expressant la importància per al món educatiu de compartir el coneixement mitjançant l'ús del programari lliure. En aquest sentit, va manifestar que el compromís de la UOC amb el PL «és ètic, i no pas estètic». Valverde també va destacar la importància de la Jornada «com a espai de trobada per a posar en contacte proveïdors de serveis basats en PL i clients seus».

En la mateixa línia que Valverde, Carles Garrigues, director del màster de Programari lliure de la UOC i coordinador de la Jornada, va afegir que l'acte volia contribuir a millorar la relació entre la universitat i l'empresa «per tal de donar a conèixer als estudiants de la UOC la relació que els Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) tenen amb les empreses i institucions col·laboradores que ofereixen pràctiques externes». Garrigues va assenyalar que aquestes pràctiques responen a un dels objectius principals de la UOC: acostar-se al món empresarial. «Per això –va remarcar– és important que els estudiants tinguin la possibilitat de treballar en projectes reals en empreses o institucions col·laboradores».

A continuació va començar la taula rodona, en què van intervenir els cinc ponents convidats: Pau Garcia-Milà, cofundador i director general d'eyeOS; Pep Turró, gestor tècnic de comptes de Red Hat; Xavi Buscallà, cofundador d'Open Trends; Pere Rosés, director d'Open Alliance, i Magí Almirall, director de Tecnologia Educativa de la UOC.

Taula rodona d'experts

Garcia-Milà va obrir la tanda de ponències dient que el programari lliure viu una crisi d'identitat «perquè fora del món tècnic es veu allunyat del negoci i només com una eina creativa». El cofundador d'eyeOs va assegurar, també, que hi ha la percepció estesa que «el Microsoft Office és gratuït perquè molta gent el fa servir, però poca gent el paga, i això –va dir– perjudica el PL». Garcia-Milà va afirmar, així mateix, que el PL no havia estat mai moda, excepte en productes molt concrets com el Mozilla Firefox, «que la majoria de gent no sap que és PL», i va acabar advocant per dur a terme alguna campanya de màrqueting de gran abast per a explicar què és el PL. Al seu torn, Pep Turró va explicar que els darrers anys el PL «ha passat de ser vist com una alternativa a l'entorn de propietat a ser el lloc on es desenvolupa la innovació». Per contra, el gestor de Red Hat va assegurar que la diversitat i l'escala del PL «d'una banda són bones, però de l'altra intimiden», i va argumentar que això en dificulta l'ús i l'expansió. En aquest sentit va dir que l'empaquetament i la distribució dels diferents productes de PL, «fent-los bonics i digeribles», són el primer pas per a difondre'l. Turró, en la mateixa línia que Garcia-Milà, va mostrar-se convençut que el futur passaria per la informàtica en núvol i que «és necessari que el PL sigui clau en aquest món».

La Jornada va continuar amb l'exposició de Xavi Buscallà, que, en la mateixa línia que Turró, va assegurar que «avui la innovació sense el PL és difícil». El cofundador d'Open Trends va diferenciar el PL destinat a les empreses del d'ús particular. En aquest sentit, es va mostrar convençut que el PL «ajuda moltíssim a solucionar problemes de les empreses». I, com ja havien avançat els ponents anteriors, va afirmar que al PL li faltava màrqueting «perquè no hi ha una gran inversió d'àmbit particular per a fer-lo visible». Buscallà també va explicar que la manca de ressò del PL partia de la confusió inicial «que fa que molta gent es pensi que obert vol dir 'gratuït', i a continuació suposi que el què és gratuït no pot ser bo». Seguint aquesta argumentació, va precisar que «justament pel fet que el PL és obert, només triomfa el que de debò és ben fet, perquè cal esforçar-se a fer-lo millor, atès que tothom el pot revisar, no pas com el programari de propietat». Tot seguit, Pere Rosés va tractar de l'ús del programari com a servei, amb l'exemple de la distribució de programari en SaaS (Software as a Service). El director d'Open Alliance va basar la seva exposició en la defensa de la composició dels diferents productes de PL perquè d'aquesta manera se n'afavoreixi l'ús per part de les empreses. En aquest sentit es va mostrar partidari de la col·laboració, perquè «quan compons amb altra gent que funciona, el màrqueting i el renom que agafes t'és donat per aquests socis, si són bons treballant».

Va tancar la ronda de ponències Magí Almirall, director de Tecnologia Educativa de la UOC, que va assegurar que al Campus de la UOC «treballem amb PL perquè ens va bé per a fer projectes», i va mantenir, així mateix, que el Campus vol ser capdavanter a «fer programari de qualitat, aprofitant feina prèvia que han fet altres persones, millorant-la i diferenciant-nos».

Acabada la ronda de ponències, la Jornada va passar a un torn de preguntes i a continuació el president de l'Associació d'Empreses Catalanes per al Programari Lliure, CatPL, Josep Fígols, va obrir l'espai de treball en xarxa destinat a fer que els participants en la Jornada poguessin conèixer-se, intercanviar impressions i establir vies de col·laboració. La Jornada, amb un centenar de participants, es va donar per acabada amb una bona consideració per part dels organitzadors i amb la intenció de repetir l'experiència a fi de contribuir a connectar millor la UOC i l'empresa. Les ponències dels diferents participants es poden consultar al web de la Jornada.

Per Elena Mellado

Estudiants, tutors, consultors i professors de les titulacions de Llengua i Literatura Catalanes i Filologia Catalana de la UOC vinguts d'arreu dels Països Catalans valoren la iniciativa com un espai d'interacció i d'aprenentatge.

Durant un dia, estudiants, tutors, consultors i professors de Llengua i Literatura Catalanes i de Filologia Catalana de la UOC van deixar la feina en xarxa per trobar-se presencialment i compartir coneixements i inquietuds en una jornada que es va dur a terme en un ambient molt agradable i distès. I és que aquest, també, era un dels

objectius de la segona trobada dels estudis de Llengua i Literatura Catalanes i Filologia Catalana de la UOC, que va tenir lloc el 25 de febrer a Vilanova i la Geltrú.

Salvador Climent, director dels programes de Llengua i Literatura Catalanes i Filologia Catalana, destaca que la trobada compleix un triple objectiu: «D'una banda, permet que estudiants, tutors, consultors i professors trobin un espai de relació; d'altra banda, la iniciativa té naturalment una funció acadèmica, ja que es tracta a fons d'un tema o un personatge de la cultura catalana en la localització geogràfica que el caracteritza. A més, aquesta estructura itinerant i en col·laboració amb les institucions representa una aposta clara de la UOC, com a universitat oberta i catalana, per la llengua i la cultura pròpies i el seu teixit territorial».

El personatge triat aquesta vegada era Víctor Balaguer i la jornada es va fer a Vilanova i la Geltrú, ciutat amb la qual va mantenir una estreta i llarga relació política i econòmica i que és seu de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Víctor Balaguer, un gran desconegut

Montserrat Comas, directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, va oferir una conferència sobre Víctor Balaguer, figura complexa per la varietat d'activitats literàries, polítiques i culturals que va protagonitzar: poeta, periodista i ministre d'Espanya. Montserrat Comas va destacar el llegat llarg i profund que va deixar a la cultura catalana. «Víctor Balaguer és un personatge encara molt desconegut, i per aquest motiu encoratjo els nous investigadors a submergir-se en la seva figura», va explicar.

Una part del seu llegat intel·lectual es pot trobar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que disposa d'un dels millors fons bibliogràfics del xix a Catalunya i que els participants van poder visitar durant la jornada. Josep M. Domingo, professor de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida, va completar la trobada amb una conferència sobre el període de la Renaixença.

Durant la segona part de la jornada es van presentar alguns dels millors treballs de final de carrera que s'havien llegit el curs passat i que es poden consultar a la Biblioteca i a l'espai Off Lletra. Un dinar amb tots els participants va cloure el dia.

Avaluació molt positiva

Unes setanta persones van participar en la trobada, xifra que els organitzadors consideren molt positiva. Marc Sogues, representant dels estudiants, va destacar el model transversal de la trobada: «és un espai que permet la interacció i al mateix temps l'aprenentatge».

Aquesta opinió la comparteix Jaume Farrés, tutor del grau de Llengua i Literatura Catalanes: «Víctor Balaguer encara és un gran desconegut, i un acte com aquest permet reivindicar la seva figura i que molts coneguin una mica més el personatge», va explicar.

«La resposta ha estat molt bona», va assenyalar el director de programa, Salvador Climent, que va avançar que «amb vista a l'any vinent, i coincidint amb la celebració del quinzè aniversari de la titulació, estem pensant a organitzar un acte encara més significatiu».

Per Cèlia Roca

Definitivament, el caràcter innovador d'una de les darreres iniciatives de la UOC no ha passat desapercebut. Això explicaria l'ampli ressò mediàtic que el 8 de febrer va tenir la presentació del joc d'empreses impulsat per aquesta casa. Entre els mitjans que van dedicar un espai a la nova aplicació informàtica hi ha els diaris La Vanguardia i Qué!, l'agència Europapress i els portals de notícies Terra i Gente Digital, a més del programa radiofònic El món a RAC1, entre d'altres. Totes aquestes notícies es poden consultar al recull de premsa del portal de la UOC.

Les informacions esmentades posaven l'èmfasi en el desplegament, a partir del curs acadèmic vinent, d'un programa informàtic que permetrà reproduir les condicions d'un entorn de presa de decisions d'una empresa. Així mateix, els diversos mitjans de comunicació que recollien la notícia també subratllaven que el nou programari farà que els futurs directius de la UOC puguin competir entre ells, alhora que aprenen i comparteixen coneixements. Sense anar més lluny, la simulació consistirà en una competició entre equips formats per cinc estudiants de Ciències Empresarials i d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE), que es veuran abocats a pactar decisions estratègiques, financeres, comercials i de producció.

Una representació fidedigna

La nounada aplicació recrearà situacions molt semblants a les d'una companyia multinacional. A partir d'aquí, les determinacions adoptades per tots els equips que prenguin part en el projecte perfilaran un context i unes condicions pròpies d'una empresa del sector de les telecomunicacions.

Al seu torn, a l'espai El món a RAC1 es va remarcar que aquesta aplicació és «el primer simulador d'empreses que s'engega a l'Estat espanyol». «L'objectiu és que els estudiants puguin simular quines decisions prendrien si fossin els directors d'una empresa», es va explicar des de l'emissora. També es va recordar que aquesta solució tecnològica permetria als estudiants practicar durant la carrera els càrrecs que assoliran en un termini de deu a quinze anys, un cop hauran finalitzat la formació a la UOC i aconseguit l'ascens professional. De la mateixa manera, es va anunciar que, un cop acabada la simulació, els estudiants tindran l'oportunitat de comprovar quines de les empreses fictícies hauran experimentat un creixement i, en contrapartida, quins negocis hauran caigut en fallida. Finalment, i a tall de cloenda, es va pronosticar que el nou programa serà adoptat per la resta d'universitats virtuals en el futur.

Entorns canviants i molt competitius

El simulador empresarial forma part d'un projecte d'innovació docent de la UOC, que permet als estudiants dur a terme un procés de presa de decisions en una organització virtual pertanyent al sector de les telecomunicacions. L'elecció d'aquest àmbit no és casual, atès que es caracteritza pel fet de ser canviant i altament competitiu, dos trets que signifiquen un desafiament afegit al repte de dirigir una gran empresa i prendre —encara que es tracti d'un context simulat— decisions en equip enfocades a la consecució d'un objectiu comú, i que determinaran l'èxit o el fracàs de la corporació.

D'altra banda, la flamant aplicació també contribuirà a crear una metodologia que permeti gestionar i avaluar les competències dels estudiants pel que fa al treball en grup. Aquesta habilitat és especialment important, ja que els futurs directius les hauran d'esmerçar contínuament durant la vida laboral, un cop s'hagin graduat.

Un programa personalitzat

La utilització d'aquest tipus d'aplicacions és força habitual en el món universitari, i molt especialment en l'àmbit dels màsters i dels postgraus. Això no obstant, la UOC ha volgut fer un pas més, bo i incorporant el joc d'empresa (business game) també als graus.

Concretament, aquest simulador és un programa comercial dissenyat per l'empresa WintoWin. Tanmateix, la nostra institució ha personalitzat les condicions per a adaptar-les a les necessitats i els objectius del Campus Virtual.

És previst que els responsables del projecte despleguin aquesta aplicació en unes altres titulacions més endavant, un cop superat el procés d'implantació. La durada d'aquesta fase serà de dos semestres acadèmics.

Per Elena Mellado

Cada vegada hi ha més estudiants i graduats que entenen la formació contínua com el motor del seu creixement professional i personal. No és estrany, doncs, que més 2.600 persones hagin cursat ja dues o més titulacions a la UOC.

Les xifres

Dels 2.614 estudiants amb més d'una titulació de la UOC, la major part tenen dos títols (2.254); però també es destaquen els graduats que arriben a tenir tres titulacions de la Universitat (316). Un total de

40 estudiants han cursat quatre titulacions, i n'hi ha 4 que tenen cinc títols expedits per la Universitat.

Durant el primer semestre d'aquest curs 2011-2012, 3.338 persones que ja eren graduades per la UOC estudiaven un altre programa de formació a la mateixa universitat. D'aquests, un 34% han optat per una titulació de segon cicle, un 24% s'han matriculat d'un grau, un 13% cursaven formació de postgrau i un 12%, màsters universitaris.

Les motivacions

Ramon Ruiz actualment estudia el màster universitari de Societat de la informació i el coneixement amb vista al programa del doctorat. Aquesta és la seva quarta titulació. Les anteriors van ser Ciències Empresarials, Administració i Direcció d'Empreses, i Investigació i Tècniques de Mercat. Forma part activa de la comunitat de graduats.

Ramon Ruiz es va començar a formar per poder accedir a promocions internes a la feina, i ara ens diu: «Jo hi estic enganxat perquè la formació desperta en mi moltes ganes d'aprendre coses noves». «La formació ha estat una aposta de futur que he vist recompensada tant laboralment com personalment», afegeix.

Ester Fernández estudia el màster de Gestió cultural i és llicenciada en Filologia Catalana per la UOC. Actualment és la responsable, juntament amb Rosa Maria Vilella, de la comunitat Llibres per llegir, que va néixer com un fòrum de la UOC i avui és un projecte propi amb més de 1.000 usuaris registrats.

Ester Fernández exposa què és el que la va empènyer a continuar estudiant: «El sistema de proves d'avaluació contínua et permet investigar, buscar, reflexionar; en definitiva, gaudir de l'estudi d'una manera poc habitual». «A més, la relació amb l'equip docent és molt més propera que a la formació presencial», afegeix.

«La UOC connecta persones i mons»

Rosa Gloria González és llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses, Investigació i Tècniques de Mercat, Ciències Empresarials i Ciències del Treball. Va començar a estudiar a la UOC l'any 2001, i va ser una de les primeres alumnes iberoamericanes i una de les primeres de les illes Canàries. Des de llavors, continua connectada a la nostra universitat. Actualment és tutora i es declara amant de la UOC.

Rosa Gloria González valora molt el format d'avaluació: «Et permet estudiar a qualsevol hora, des de qualsevol lloc, i el fet que t'obligui a estudiar diàriament fa que arribis molt més ben preparat als exàmens».

«La Universitat no solament m'ha permès ampliar coneixements amb els diferents estudis que he cursat; també he après a moure'm amb les TIC i he conegut persones de diferents llocs, cultures i maneres de pensar». «Per a mi, que visc en una illa, l'ensenyament a distància m'ha permès sentir-me a prop de tots i de tothom, perquè la UOC connecta persones i mons», puntualitza.

Per Germán Sierra

Mesos enrere una notícia s'obria pas a totes les seccions de societat dels mitjans de comunicació. L'empresa francesa de programari Atos Origin anunciava un pla per a eliminar progressivament el correu electrònic com a eina de comunicació entre els seus treballadors. L'anunci sorprenia per dos motius: la radicalitat de la mesura i el fet que la volgués aplicar una empresa multinacional amb seus repartides per tot el món.

El debat sobre l'eficàcia del correu electrònic i sobre si

és un obstacle per a la productivitat o no ve de lluny, però poques companyies han presentat fins ara un pla alternatiu malgrat la proliferació en els darrers anys de desenes d'aplicacions encaminades a millorar el rendiment laboral. És difícil fer la competència a una eina econòmica, fàcil d'utilitzar, capaç d'estalviar reunions i trucades i de desafiar distàncies i fusos horaris. Però també hi ha consens sobre els seus inconvenients: pèrdua de temps i de productivitat gestionant safates d'entrada amb fluxos permanents de missatges, receptors més passius, invasió de l'esfera personal a causa de la portabilitat, etc.

La UOC ha gestionat el darrer mes prop de 4 milions de missatges electrònics d'estudiants i treballadors amb una mitjana de 133.028 missatges al dia, un 12% dels quals generats per l'equip propi. Hi ha un augment exponencial de missatges, perquè ha crescut el nombre d'estudiants i de treballadors.

«Fa deu anys gestionàvem entre 1 i 1,5 milions de missatges, però durant un quant temps el 50% d'aquests correus eren correu brossa, mentre que ara el correu no desitjat és residual: 5.141 capturats al dia el darrer mes», repassa Pedro Mingueza, director d'Operacions Tecnològiques. Tots els membres de l'equip propi consultats per a escriure aquest text diuen que el correu electrònic és una de les seves eines principals de treball, però també que potser se'n podria fer un ús millor, més racional.

Menys és més

Un dels grups operatius de la UOC que ha treballat més en els darrers anys per minimitzar missatges és Comunicació Interna. Fa quatre anys, una auditoria interna de la UOC va concloure que hi havia una sobresaturació en els canals de comunicació habituals i això provocava un deteriorament en les comunicacions.

Segons explica el director de Comunicació Interna, Arnau Cillero, «davant el risc que molta gent no llegís les comunicacions institucionals enviades per correu, ens vam plantejar reduir al mínim possible les comunicacions unidireccionals i utilitzar altres formats com avisos, notícies o comunicats de la rectora, i reservar els missatges per a les comunicacions a les quals estem obligats per llei, publicacions periòdiques (com el butlletí Wok!) o les que considerem imprescindibles». El resultat: les bústies estan menys saturades i l'equip propi és conscient que, si els arriba un correu institucional, és rellevant.

Explorant alternatives

Un sondeig a diferents empreses de l'àmbit tecnològic mostra la preponderància del correu electrònic com a eina principal de comunicació entre treballadors, però també el fet que altres aplicacions guanyen terreny. La xarxa social Tuenti dóna feina a 270 professionals repartits en tres oficines a l'Estat. Tal com descriu el seu responsable de comunicació, Cristóbal Fernández, «treballem en equips multidisciplinaris simultàniament en diferents projectes, i el correu és una eina bàsica però complementària de treballar en núvol amb documents, calendaris, grups i altres eines com el xat, les videoconferències i les reunions presencials». Al Grup Intercom la política —no escrita— és enviar el mínim de missatges possible. Ho fan gràcies a un butlletí intern que envien mensualment. «Amb aquesta eina», descriu Laura Torner, del gabinet de comunicació del grup, «i una intranet de notícies, estalviem una quantitat ingent de missatges entre totes les empreses del grup». És una estratègia que s'aplica des de fa tres anys.

Josep Ginesta, director de l'Oficina de Treball de la UOC, constata el fet que moltes companyies destinen recursos a millorar la gestió del correu: «Conec algunes empreses que empren un sistema segons el qual el correu no es baixa instantàniament, sinó cada determinat temps, perquè un dels principals frens de la productivitat és la constant aturada de l'activitat per a respondre el degoteig de missatges innecessaris que rebem». El mateix Ginesta confessa que rep anualment 46.000 correus electrònics i que n'escriu uns 48.000. «El correu a la UOC és una part inequívoca de la cadena de producció, i decisions com la que ha pres Atos són massa arriscades, tot i que conec empreses que no utilitzen el correu a determinades hores del dia i la mesura funciona.» Ginesta recorda que amb la implantació de l'e-treball a la UOC no es va renunciar al correu, però es van buscar complements amb l'ús d'eines «més fresques, més instantànies».

Hi ha moltes eines de comunicació que funcionen paral·lelament al correu amb èxit i amb una certa implantació a la UOC. «Nosaltres apostem pel xat del Google Talk en la mesura que sigui possible per a minimitzar correus, i ho agraïm, tot i que tampoc no hem prioritzat les reunions o el telèfon», explica el director de l'Àrea de Serveis Acadèmics i de Biblioteca, Pep Torn, que treballa amb un equip de 63 persones.

Grau de rellevància

La rellevància dels missatges depèn molt de la percepció personal de cada receptor. Torn reconeix rebre una mitjana de 120 missatges diaris. «Segons la meva experiència», explica, «un de cada quatre és contingut, i la resta donen voltes sobre aquest contingut.» Els missatges de resposta de tipus «rebut» o «gràcies, m'ho miro» són, segons Torn, soroll addicional que va omplint irremeiablement la safata d'entrada. Al seu torn, Arnau Cillero considera que, dels 50 de mitjana que li arriben al dia, uns 10 són realment rellevants. Josep Ginesta considera importants el 80% dels 46.000 missatges que rep anualment.

Una eina més intrusiva per la portabilitat

Parlant del començament del correu electrònic, el director del programa de Documentació, Josep Cobarsí, recorda que un dels avantatges del correu electrònic era el seu caràcter no invasiu. En els espais en què no es disposava d'un ordinador a mà, la gent s'acomiada momentàniament del correu. «Ara, amb els dispositius mòbils, el correu electrònic ha perdut aquesta característica i, si no ho fem bé, esdevé una eina intrusiva les vint-i-quatre hores del dia», assenyala.

És l'experiència de la cap de premsa de la UOC, Ester Medico, que afirma que està pendent del correu les vint-i-quatre hores del dia via Blackberry. Amb tot, però, Medico, que rep una mitjana de 70 missatges diaris, no considera que el correu sigui una rèmora per a la productivitat: «Penso que és més aviat l'ús que en fa la gent. Potser de vegades posar companys en còpia perquè estiguin al cas de determinades accions els perjudica, perquè els satura amb informacions que són irrellevants per a ells».

El correu intel·ligent

Disposar d'una bústia de correu intel·ligent, que pugui discriminar sense necessitat d'intervenció humana els missatges rellevants dels que no ho són, és un dels somnis de moltes empreses i directius. Segons Ginesta, no som tan lluny d'aquesta realitat. Cobarsí sosté que una de les solucions podria ser una aplicació més global d'intercanvi d'informació que integrés totes les eines. «En aquest context, tecnologies semblants a les que ara utilitza Google per a la publicitat contextual, que associa els continguts dels nostres missatges a anuncis externs, es podrien utilitzar a les empreses per a fer recomanacions personalitzades d'informació de la mateixa organització, vinculades a la nostra activitat i els nostres interessos», explica. Desconeixem què passarà en el futur. Si el WhatsApp ha posat fi als SMS, potser també podríem pensar que la incorporació al mercat laboral d'una generació que ha arraconat els missatges i els ha substituït pel Facebook i el Twitter pot posar fi al correu electrònic tal com el coneixem. Encara és una incògnita.

Per Elena Mellado

Des de fa unes quantes setmanes, ja funciona UOC TV, un nou subportal creat amb l'objectiu de donar més visibilitat als productes audiovisuals de la nostra universitat. Fins ara, el canal de la UOC de YouTube era l'únic punt de referència dels vídeos de la Universitat.

El nou web, que s'ha fet aprofitant el gestor de continguts Open CMS, permet destacar i personalitzar els vídeos d'una manera més adequada, classificant-los segons les necessitats de cada àrea o estudi.

Actualment YouTube té 1.792 vídeos al canal UOC, 1.923 subscriptors, 20.808 vídeos vistos en l'últim mes registrat i 1.012.741 reproduccions acumulades del canal.

Organització del subportal

A més dels vídeos elaborats pels diferents estudis i àrees, UOC TV emetrà vídeos en temps real d'actes que es portin a terme a la Universitat.

A la pàgina principal hi trobem un vídeo destacat —o l'emissió en directe d'un acte—, una selecció dels vídeos més vistos, el vídeo més nou i les notícies audiovisuals de la sala de premsa. Al peu de pàgina, hi trobem els principals vídeos que descriuen la UOC: vídeo institucional, Jo sóc UOC, model educatiu i Campus Virtual.

Al menú lateral s'organitzen els vídeos dels diferents estudis, de l'Institut Internacional de Postgrau i de les càtedres i escoles, i també de recerca, d'Alumni, de la campanya Ments obertes, de la sala de premsa, d'activitats al territori, d'actes institucionals, de la Biblioteca Virtual, de Tecnologia Educativa i de LletrA.

«Hem organitzat les llistes de reproducció d'acord amb els diferents espais web que tenim actius al portal», afirma Salvador Tordera, coordinador del projecte del grup operatiu de Publicacions a Internet. «Aquestes llistes ja són actives al canal UOC de YouTube i la càrrega es fa de manera semiautomàtica a l'Open CMS», afegeix Tordera.

Aquest subportal anirà evolucionant amb prestacions, amb la creació de noves llistes i amb canvis de configuració, segons les necessitats.

En aquest sentit, Ivet Muñoz, del Servei d'Audiovisuals de l'Àrea de Comunicació ens explica que «en el futur, esperem disposar d'un repositori propi des del qual es puguin publicar i enllaçar els vídeos de la UOC».

El subportal ha estat una iniciativa del Servei d'Audiovisuals i ha disposat de l'ajut de Publicacions a Internet, de l'Àrea de Comunicació.

Per Georgina Castillo

El mes de gener es va aprovar el Protocol d'elaboració i tramitació dels convenis i addendes, document que estandarditza el procés de formalització dels acords que la UOC i la FUOC subscriuen amb altres institucions i empreses.

Elaborat pel Gabinet Jurídic de la UOC, en col·laboració amb els vicerectorats i les diferents àrees de gestió, el protocol reuneix en un únic document tota la informació necessària per a la tramitació dels convenis. A més a més, s'han aprovat els nous models, adaptant-los

a les necessitats de la UOC i fent-los més comprensibles i útils per a les persones encarregades de negociar-los i tramitar-los.

Els precedents

La UOC subscriu convenis de tota mena amb altres institucions i empreses (col·laboracions en estudis concrets, cursos a mida per a empreses, cessió d'espais, etc.) i en el procés de tramitació hi intervé un gran nombre de persones. Malgrat això, abans de l'aprovació d'aquest protocol no hi havia cap document que especifiqués la tipologia dels convenis, els requisits que han de complir i el circuit que cal seguir fins a la signatura final. «Això alentia molt el procés i en dificultava el control», explica Núria Cuenca, del Gabinet Jurídic.

Establir un marc de referència

«Un dels objectius principals era que tothom tingués clar com s'ha de tramitar un conveni i quines són les persones que hi han de donar el vistiplau abans de signar-lo», explica Xavier Martínez, director del Gabinet Jurídic. Després d'un any de treball minuciós i exhaustiu, finalment ja hi ha un document marc i unes plantilles estàndard, disponibles a la Intrauoc, que permeten una tramitació àgil i estandarditzada de tots els convenis que es generen des de la UOC.

Un pas més

Un cop aprovat el protocol i després d'haver entrat ja en funcionament, el pas següent ha estat començar a treballar en la creació d'una aplicació informàtica que centralitzi tot el procés de tramitació dels convenis i addendes. «Tot el que ara fem amb l'Outlook», remarca Núria Cuenca, «ho gestionarem des d'aquesta aplicació, de manera que tota la informació quedarà registrada en un únic repositori, i això permetrà fer un control i un seguiment més directes de tot el procés». Finalment, i com a objectiu final, des del Gabinet Jurídic també es vol impulsar la signatura electrònica dels documents. «Aquest és el punt més feble», explica Xavier Martínez, «ja que no totes les institucions amb qui col·laborem estan preparades per a fer-ho».

Per Georgina Castillo

L'internauta és un programa de ràdio amb setze anys d'història, que explora d'una manera rigorosa i amena tot el que passa a internet. Des del juny de l'any passat la UOC s'ha ajuntat a Vilaweb en la producció d'aquest programa, aportant-hi la imatge i col·laborant en els continguts amb la veu dels seus experts.

L'internauta és un programa de referència sobre internet. Es va començar a emetre a Catalunya Ràdio l'any 1995, dirigit per Jordi Vendrell. A partir del 2010 es va passar a fer des de Vilaweb en format podcast,

i actualment també es pot escoltar des de diverses emissores locals i per mitjà d'iTunes. El periodista valencià i director de Vilaweb, Vicent Partal, n'és el realitzador i presentador des del 2001.

Acord de coproducció

El juny de l'any passat Vilaweb i la UOC van establir un acord de vinculació que situa la UOC com a coproductora del programa. Ester Medico, cap de premsa de la UOC, explica l'origen d'aquesta col·laboració: «Tant el director de Comunicació de la UOC, Eric Hauck, com Vicent Partal tenien interès a explorar algun acord que ens permetés posar en marxa projectes conjunts, ja que Vilaweb i la UOC confluïm en molts sentits». Col·laborar en L'internauta, segons Ester Medico, «permet als nostres experts participar en els debats d'actualitat sobre el sector i centrar alguns programes en temes que es treballen a la UOC i que ens interessa compartir amb l'audiència».

L'aportació de la UOC

Els experts de la UOC que han passat pels estudis de Vilaweb per participar en les tertúlies de L'internauta són molt nombrosos. Cadascun des del seu àmbit ha analitzat en profunditat temes diversos, com el programari lliure (Carles Garrigues, director del màster de Programari lliure), la protecció de dades (Mònica Vilasau, professora de Dret civil dels Estudis de Dret i Ciència Política), el comerç electrònic (Gisela Ammetller, dels Estudis d'Economia i Empresa), les aplicacions per a mòbils (Francesc Santanach, de l'Àrea de Tecnologia Educativa) o la política a la xarxa (Toni Aira, periodista i professor de Comunicació Política i de les Institucions Públiques).

En altres tertúlies s'ha tractat de temes més concrets, com ara la filial espanyola d'Amazon (amb Pep Torn, director de l'Àrea de Serveis Acadèmics) o el portal Lletra de la UOC, del qual va parlar la seva directora, Teresa Fèrriz. D'altra banda, el vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde, ha participat en diversos programes, com el dedicat a l'iCloud o el que analitzava l'herència de Steve Jobs.

Un altre dels temes de debat ha estat l'ensenyament mòbil (o m-learning). El mateix Llorenç Valverde, juntament amb Eva Patrícia Gil, directora d'Eines per a la Comunitat de la UOC, ha explicat amb detall un nou projecte nascut a la UOC, la Universitat a la butxaca, un campus mòbil pioner al nostre país.

Tal com és habitual, amb l'objectiu de difondre i compartir el coneixement que es genera a la Universitat, en cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació que s'hi duen a terme perquè ens el presentin.

Com sabeu, una de les prioritats del Pla estratègic de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per tal de contribuir a assolir aquest objectiu, la UOC, des del Vicerectorat de Recerca i Innovació, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes que tenen com a finalitat fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia i també l'organització i la gestió.

Aquesta vegada hem parlat amb Julio Meneses, dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, perquè ens expliqui una mica més el projecte Generació de diccionaris multilingües per a l'aprenentatge de metodologia de la recerca.

Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte i com s'ha dut a terme?

La xarxa és una font inabastable de coneixement compartit i en evolució constant amb tots els avantatges i inconvenients que això comporta. Un inconvenient és la dispersió de la informació en contextos no estructurats. De tota manera, hi ha recursos col·laboratius oberts com la Wikipedia, en què la informació es declara i s'actualitza d'una manera estructurada. Parlant amb Quim Moré, del grup operatiu de Serveis per a l'Aprenentatge de l'Àrea de Tecnologia Educativa, vam pensar que podria ser interessant aprofitar el generador de diccionaris a partir de la Wikipedia que ell va idear (DicWiki) per a desenvolupar una metodologia docent vinculada a l'ús de diccionaris generats automàticament. Amb aquests diccionaris els estudiants treballarien les competències bàsiques de comprensió, síntesi i anàlisi de la informació disponible a la xarxa. Aquest és l'objectiu principal del projecte, que també comprèn el treball de les competències en l'ús d'una tercera llengua, en la mesura que el diccionari inclou els equivalents dels termes seleccionats en català, castellà, anglès, francès i alemany. Així mateix, en aquestes activitats es promou que els estudiants incorporin a la Wikipedia el coneixement que han adquirit a la Universitat al llarg del seu període de formació. Aquesta metodologia docent permet que l'estudiant, d'una banda, aprofiti el coneixement obert disponible a la Wikipedia i, de l'altra, contribueixi a millorar-hi la qualitat dels continguts. Aquest projecte d'innovació es focalitza en les assignatures vinculades a la metodologia d'investigació en ciències socials i del comportament.

Amb qui heu treballat el projecte?

L'equip de treball ha estat format a partir de la col·laboració entre els Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i el grup operatiu de Serveis per a l'Aprenentatge de l'Àrea de Tecnologia Educativa. Concretament, Quim Moré ha estat el responsable del desenvolupament tècnic de l'eina DicWiki, sobre la qual s'ha construït el projecte d'innovació. Juan Francisco Sánchez ens va ajudar en la programació necessària per a poder utilitzar a les aules els diccionaris generats mitjançant una interfície web. En el disseny dels prototips, per a tot el que té a veure amb el desenvolupament de la interfície i l'estudi d'usabilitat, vam tenir la col·laboració d'Alícia Valls. Finalment, com a professors de metodologia de la investigació en els programes de Psicologia i Psicopedagogia, tant Sergi Fàbregues com jo mateix vam portar a terme el desenvolupament dels diccionaris en aquest àmbit temàtic.

Quines aplicacions pot tenir?

Des del punt de vista del projecte, l'aplicació directa que té és el desenvolupament automàtic de diccionaris per part del personal docent en qualsevol temàtica. Igualment, la tecnologia DicWiki sobre la qual es basa el projecte també la poden aplicar altres actors implicats en el procés d'aprenentatge. En aquesta línia, hem demanat un segon projecte a la convocatòria APLICA 2012 en col·laboració amb Guillermo Bautista, director del programa del màster universitari de Professorat d'ESO, batxillerat, FP i ensenyament d'idiomes. La finalitat d'aquest segon projecte és l'aplicació d'aquesta metodologia per part dels mateixos estudiants en el desenvolupament del treball final de màster. Això permetrà que els estudiants explorin i analitzin críticament el coneixement disponible a la Wikipedia sobre el tema que han treballat.

Quins són els primers resultats que s'han obtingut i quan penseu que els podreu aplicar?

Actualment ens trobem en les darreres fases de desenvolupament, una vegada hem fixat els termes que formen els tres diccionaris: disseny d'investigació, metodologia quantitativa i metodologia qualitativa. La nostra intenció és acabar aquest procés i començar a treballar en l'elaboració d'una guia docent per al desenvolupament d'activitats d'aprenentatge que permetin utilitzar el projecte en assignatures vinculades als programes de Psicologia i Psicopedagogia.

Quina difusió del projecte heu previst fer?

Un cop acabat el pilot a les aules, la nostra intenció és posar a disposició dels professors i els consultors que hi estiguin interessats la guia docent, juntament amb l'exemple elaborat en el context de la metodologia de la investigació. També volem continuar treballant en la tecnologia DicWiki, difonent els resultats d'aquest projecte en un congrés d'innovació educativa.

Una de cada tres empreses creades entre el 2008 i el 2011 és engegada per una dona

Una investigació recent de la Business School de la UOC, Emprendre en temps de crisi, sobre les empreses generades a l'Estat espanyol en els darrers anys, revela que una de cada tres noves empreses de l'Estat (30,8%) ha estat engegada per una dona. Segons l'estudi, fet amb tres-centes empreses creades entre el 2008 i el 2011, la gran majoria de les dones, el 90,2%, ha tirat endavant l'empresa sense ajudes públiques, per un 81,7% dels homes, i el 85,6% de les dones s'ha nodrit de fons propis, mentre que en el cas dels homes això passa el 79,5% de les vegades. Les dones també superen el sexe masculí en innovació del producte, en noves pràctiques d'organització en el treball i en nivells formatius

Segons el director de la Business School, Joan Torrent, la principal conclusió de l'estudi és la creixent participació de les dones en les petites empreses, i assenyala que «no és cert que, per a competir en un entorn global, calguin empreses grans. Es pot competir essent petit i establint xarxes amb altres empreses similars gràcies a la tecnologia». Torrent ha participat, recentment, en la jornada Dones Emprenedores i Microempreses, organitzada per l'escola de negocis de la UOC i l'Associació Espanyola Multisectorial de Microempreses (AEMME), en la qual s'ha destacat que la crisi econòmica acapara l'agenda dels mitjans de comunicació. La reforma laboral, els vaivens de l'euro i les previsions pessimistes de Goldman Sachs ocupen les portades i els titulars, mentre els ciutadans veuen com l'economia trontolla sense que ningú sembli trobar l'antídot que calmi les aigües.

En aquest context, el degoteig d'ERO que acomiaden centenars —fins i tot milers— de treballadors diàriament pot fer creure als ciutadans que les empreses que aguanten el país són les conegudes, amb noms i cognoms, les que cotitzen a la borsa. Però no és així, sinó ben al contrari. Espanya és un dels estats de la Unió Europea en el qual les microempreses ocupen més percentatge de treballadors, i aporten el 70% de la feina i el 80% del PIB estatal.

A la jornada, que ha tingut lloc a la seu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, s'ha tractat de les diferents fases de l'emprenedoria, des del començament fins a la recerca d'informació, el pla d'empresa i la constitució de la microempresa. Davant d'un públic majoritàriament femení que ha omplert la sala, els ponents han anat incidint de tant en tant en els aspectes de gènere, tot i que Torrent ja ha advertit que «és difícil establir com la qüestió de gènere afecta les relacions empresarials».

El que sí que és fàcil d'establir és la situació secundària de les dones en l'emprenedoria. Segons l'enquesta de població activa publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) el 2010, les dones de l'Estat espanyol continuen essent a la cua d'Europa en aquest sentit. A l'Estat la diferència entre sexes també és important. Aquell mateix any el Global Entrepreneurship Monitor (GEM) limitava al 38,4% l'activitat emprenedora protagonitzada per dones.

Xifres esperançadores

Però també és cert que hi ha xifres que conviden a l'esperança, sobretot quan les coses es miren amb perspectiva. Josefa Sánchez, directora de l'Escola de Dones Emprenedores de Barcelona Activa, recorda que quan, vint-i-tres anys enrere, aquesta entitat va començar a funcionar, «la creació d'empreses de dones era una cosa anormal i no s'entenia».

Així, amb el pas del temps, la situació cada cop està més normalitzada. Segons un estudi de la Confederació Nacional d'Autònoms i Microempreses (CONAE), el 32,2% dels autònoms espanyols són dones, percentatge que en deu anys ha crescut el 45,4%, mentre que en el cas dels homes tan sols ho ha fet el 30,6%.

Un altre aspecte que convida a l'optimisme és el sector de les franquícies, que actualment té una gran demanda. «La dona és especialment protagonista, amb el 56%, de les franquícies espanyoles», ha afirmat Jordi Losantos (Barbadillo Asociados), que també ha explicat que el 60% dels candidats que reben són dones, «la qual cosa mostra que tenen més predisposició a ser una franquícia». També ha destacat que «hi ha alguns sectors, com el servei a domicili o el servei de l'automòbil, als quals les dones es van incorporant». Sobre els àmbits amb més sortida comercial, Xavier Vallhonrat, president de l'Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF), apunta que «les franquícies de bellesa i estètica, àmbits adreçats a les dones, són de baix cost i, per tant, continuen creixent».

Aquest augment de la presència femenina en els petits negocis, però, no evita que actualment alguns problemes encara es mantinguin intactes. Segons els experts, un dels principals és la manca de consciència i de polítiques de conciliació de les empreses espanyoles, ja que les dificultats per a compaginar la vida familiar amb la feina és un fre a l'hora de començar un negoci. «La dona, per la seva idiosincràsia i cultura, ja en té prou amb l'empresa i amb la família», han afirmat.

La jornada ha acabat amb una taula rodona formada per quatre empresàries d'èxit, que han explicat els seus projectes de microempreses. S'ha tractat de projectes amb valor afegit, alguns dels quals han sorgit després de fracassos empresarials, des d'un servei que ofereix directius per hores fins a un negoci en xarxa de distribució d'àloe (Aloe vera), passant per empreses que ajuden a assolir una praxi respiratòria més bona o a aprendre a administrar-se un mateix. Les emprenedores que hi ha darrere d'aquestes iniciatives també han pogut donar la seva opinió en les qüestions de gènere. «La persistència és una qualitat de la dona, però no serveix obsessionar-se, sinó ser tenaç. I la tenacitat és una qualitat masculina, mentre que la intel·ligència d'intuïció és femenina. Aquest és el nostre punt fort. I ara amb la crisi ens demanen que prenguem decisions ràpides», ha afirmat l'empresària Giuseppa Lulli.

Monitoració de l'activitat de la UOC a les xarxes socials

Per Cèlia Roca

El mes de gener es va tancar amb una xifra rècord pel que fa a la presència de la marca UOC a les plataformes 2.0. De fet, segons el darrer informe mensual elaborat pel grup operatiu de Màrqueting Estratègic, s'hi van enregistrar un total de 2.336 interaccions. Això significa un increment del 64% amb relació al mes anterior, en què se'n van assolir 1.503.

Concretament, les interaccions de signe positiu han passat de 137 a 341; les negatives, de 45 a 149, i les neutres, de 1.109 a 1.486. Al seu torn, les notes de premsa també han experimentat un notable creixement: mentre que al desembre del 2011 se'n van publicar 212, aquesta dada va escalar fins a 380 al gener.

Els missatges positius, a l'alça

D'altra banda, les estadístiques també revelen que les opinions positives sobre la UOC a les xarxes socials mai no s'havien incrementat tant d'un mes a l'altre (2,5 vegades més). A més, les interaccions positives superen fins i tot el millor resultat de què es té constància, que correspon al març del 2011.

Pel que fa a les qüestions negatives, la gran majoria d'opinions tenien a veure amb la queixa conjunta d'un grup d'estudiants que reclamaven un nou model d'avaluació de coneixements en una assignatura dels estudis de Psicologia. Així mateix, hi destaquen queixes puntuals respecte a les proves d'avaluació, els criteris de correcció d'algunes PAC i l'estalvi associat a la renúncia dels materials docents en format paper. De tota manera, i a diferència del que s'ha esdevingut amb les interaccions positives, han estat menys nombroses que en altres períodes.

De què parlen els internautes?

Al gener, el tema més comentat va ser les jornades d'avaluació per als estudiants de graus i titulacions homologades. Amb relació a aquesta qüestió, els internautes han centrat els debats entorn d'alguns aspectes que s'hi relacionen, com ara l'emplaçament de les seus on van tenir lloc les proves, la metodologia dels exàmens i les experiències personals dels estudiants, entre altres.

De la mateixa manera, uns altres temes que també han tingut ressò a les xarxes socials han estat els actes organitzats recentment per la UOC i les notícies relacionades amb la nostra institució. Entre les notícies més comentades, hi ha la jornada d'aprenentatge virtual i turisme; les últimes entrevistes que s'han fet a la rectora, Imma Tubella, i al vicerector de Tecnologia, Llorenç Valverde, i el llançament de la campanya «Actualitza't a Facebook». En l'apartat de l'actualitat, també caldria referir-se a algunes de les capçaleres impulsades per la UOC, com ara les revistes digitals RUSC (dedicada a la societat del coneixement), Mosaic (sobre tecnologies i comunicació multimèdia) i Walk In (que recull l'actualitat acadèmica i la informació corporativa). Clouen la llista de les qüestions més comentades l'oferta formativa de la Universitat i algunes de referents als àmbits lligats a la gestió acadèmica, com el preu de les matrícules, el lliurament de títols o la consulta de les qualificacions finals.

Finalment, pel que fa a l'oferta formativa, els cursos que han suscitat més expectació han estat el de Branding digital, el de Docents en xarxa i el d'Informació electoral, sense oblidar el conjunt dels programes de la Business School.

Twitter, el canal més emprat

Amb relació a les eines 2.0 més recurrents, la plataforma de microblogging Twitter torna a ser el canal més utilitzat: dóna cabuda a prop de 1.000 interaccions. A molta distància, el segueixen els blogs, Facebook, els fòrums en línia i la xarxa social professional Linkedin.

Així mateix, un altre detall que es desprèn del darrer informe té a veure amb la relació existent entre el signe dels comentaris i el mitjà triat per a compartir-los. En aquest sentit, l'informe reflecteix que les opinions positives tenen com a suport preferent Twitter i els blogs, mentre que les negatives són presents sobretot a Twitter i als fòrums. Finalment, quant a les notes de premsa, es divulguen prioritàriament a Twitter i Facebook, per aquest ordre.