Per Susanna Ginesta

Que la formació universitària en línia tingui almenys la mateixa qualitat que la presencial, amb una aposta per l'acompanyament docent i els continguts de qualitat i per la internacionalització, és el repte de la UOC davant l'auge de l'oferta en formació en línia al país, especialment d'iniciatives privades, que fa que hi hagi més competència per a captar estudiants. És una nova explosió en l'oferta d'aquests ensenyaments, que va per davant de les regulacions i necessita nous estàndards de qualitat.

L'ensenyament universitari en línia ja representa el 15% del total a l'Estat espanyol. Segons un informe fet per l'equip d'anàlisi i investigació de mercats de la UOC, el nombre d'estudiants matriculats en el conjunt del sistema universitari espanyol va anar disminuint del curs 2000-2001 al curs 2008-2009, quan va començar a pujar lleugerament de nou. S'observa, però, un augment progressiu de públic a les universitats no presencials (sobretot a partir del 2007-2008, amb l'entrada de nous operadors), en detriment de les universitats presencials, que van repuntar el 2008-2009 per a començar a caure l'últim curs en anàlisi, el 2012-2013.

El curs acadèmic 2012-2013, els estudiants matriculats a universitats no presencials (Universitat Oberta de Catalunya, UOC; Universidad Nacional de Educación a Distancia, UNED; Universitat a Distància de Madrid, UDIMA; Universitat Internacional de la Rioja, UNIR, i Universitat Internacional Valenciana, VIU) representaven el 15,4% del total d'estudiants matriculats en el sistema universitari. Si comparem aquesta dada amb el curs acadèmic 2008-2009, veiem que la quota de mercat de la formació en línia ha augmentat gairebé un 2% (ha passat del 13,37% al 15,4%).

Des del curs acadèmic 2007-2008 (en què només operaven la UNED i la UDIMA a més de la UOC) fins al curs acadèmic actual (en què hi ha cinc universitats no presencials en la competència: UNED, UNIR, UDIMA, VIU, Isabel I), s'ha produït un fortíssim increment en l'oferta de graus en línia i s'ha passat de 34 a 86 en aquest període. Així mateix, des del curs acadèmic 2007-2008 fins al 2013-2014, s'ha registrat un augment exponencial d'un 160% en l'oferta en línia de les universitats presencials.


L'eclosió de l'oferta en línia

Tal com explica Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge, en els darrers dos anys hi ha hagut una eclosió de l'oferta de formació en línia promoguda per les grans universitats americanes a partir de plataformes com els cursos en línia oberts i massius (MOOC). De fet, l'impuls de la formació en línia ha pres una nova dimensió, tant a escala local com mundial. Cada vegada la tecnologia arriba a més sectors de la població i les necessitats de formació són més grans, però és econòmicament inviable construir campus físics; per això la formació en línia és la solució. Això es veu com una oportunitat de negoci per als operadors en línia i per a les universitats presencials, que així poden retenir i captar nous estudiants.

Ha augmentat l'oferta en línia, però hi ha formes molt diverses, com els MOOC, cursos gratuïts massius que treballen amb sistemes d'autoaprenentatge amb poc suport del professorat, sistemes integrals en línia i sistemes semipresencials. «Des de la UOC continuarem apostant per l'acompanyament a l'estudiant», afirma Sigalés. «El repte per a mi és assolir almenys la mateixa qualitat que la universitat presencial i poder-hi competir amb igualtat», afirma el vicerector de Docència i Aprenentatge. Per això caldrà treballar amb bon professorat, garantint la qualitat de la docència i l'acompanyament, amb continguts de qualitat, fent un model útil adaptat a les necessitats dels estudiants i que aprofiti les possibilitats tecnològiques. «Fer-ho així no és fàcil perquè no és barat; i, òbviament, no és compatible amb una oferta gratuïta», comenta.

A més, l'oferta s'ha d'internacionalitzar, ja que cal una base d'estudiants important per a garantir la qualitat i poder pagar els costos fixos. Per això cal tenir estudiants d'arreu del món. «Volem continuar essent la universitat virtual de referència a Catalunya i també ser-ho en l'àmbit lingüístic espanyol», afirma Sigalés.

Durant molt de temps la UOC no ha tingut pràcticament competència, almenys en l'àmbit de Catalunya —amb l'excepció de la UNED—, però ha d'aprofitar l'experiència i el bagatge que li donen els més de 46.000 graduats. L'oferta en l'àmbit estatal hi és, des de la mateixa UNED fins a iniciatives d'universitats presencials que s'han llançat a fer formació en línia i iniciatives privades: VIU, UDIMA, UNIR, Isabel I, a més de noves propostes com el Centre Universitari Internacional de Barcelona (UNIBA), impulsat per la Universitat de Barcelona (UB) i el Grup Planeta. «Ara una persona que vulgui estudiar en línia no té només la UOC; per això hi hem de donar un tret diferencial: la nostra aposta és per la qualitat a uns preus competitius».


Regulació difícil

La llei orgànica vigent des del 2007, la Llei orgànica de modificació de la Llei orgànica d'universitats (LOMLOU), reconeix que una de les competències pròpies dels parlaments de les comunitats autònomes o de les Corts Generals a proposta dels consells de govern de les comunitats autònomes és la creació de centres i estructures d'ensenyament a distància. Quan es va fer la primera regulació, amb la Llei orgànica d'universitats (LOU) (2001), ja existien la UNED (1972) i la UOC (1995). El sector reclama ara una referència específica a la universitat no presencial per a garantir uns mínims estàndards de qualitat. Actualment ho regula l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), però només pot aprovar o denegar el pla d'estudis. Com explica aquest article del diari El País, darrerament els governs autonòmics aproven la implantació de noves universitats privades, principalment virtuals, pensant que els reportaran diners i feina. Per això el PSOE ha presentat una proposició no de llei per aconseguir un decret que les reguli i aconseguir que tots els campus compleixin uns paràmetres de qualitat mínims.

No obstant això, el vicerector alerta que l'ensenyament en línia no té fronteres i que pot actuar en territoris amb regulacions diferents. «Els governs locals només poden regular una part, la local. Cap llei no impedeix que puguin venir altres universitats de l'estranger, i si ho fes podria limitar la competitivitat de les seves pròpies universitats cap enfora. És evident que cal garantir una qualitat, amb professorat preparat, però no es pot fer pensant només en termes locals. Malauradament, però, en aquests moments els que ho han de regular estan bastant desorientats», assegura Sigalés.


Les universitats no presencials

Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED)

No és pròpiament una universitat en línia, sinó a distància. Creada el 1972, ofereix 26 graus i 28 titulacions anteriors (LRU). Té 172.643 estudiants; per això és la més gran de l'Estat espanyol.

Universitat Internacional Valenciana (VIU)

Creada el curs 2007-2008, fins al següent no va poder oferir titulacions de grau oficials. Actualment ofereix 6 graus i 2 dobles graus en línia i té 350 estudiants de graus. Ha estat adquirida fa poc pel Grup Planeta, que té el 70% de les accions; la resta és de la Generalitat Valenciana.

Universitat a Distància de Madrid (UDIMA)

Iniciativa privada del Centre d'Estudis Financers i del Centre d'Iniciatives Professionals, amb el suport de l'Assemblea de Madrid, que va començar el curs 2008-2009. Té 2.696 estudiants repartits en 15 graus.

Universitat Internacional de la Rioja (UNIR)

Iniciativa privada creada per un grup d'empreses i amb el reconeixement del Parlament de la Rioja. Va començar l'activitat el curs 2009-2010. Actualment té 13 titulacions de grau, amb 7.988 estudiants. Es destaca per l'oferta d'infermeria i magisteri.

Universitat Isabel I

Iniciativa privada creada pel Campus Educatiu de Castilla i Lleó. Fundada el 2011, té el reconeixement de les Corts de Castella i Lleó. Ha començar l'activitat docent aquest curs 2013-2014 amb 10 graus i 5 dobles graus i uns 1.300 alumnes de grau.

Centre Universitari Internacional de Barcelona (UNIBA)

És una iniciativa conjunta de la Universitat de Barcelona (UB) i el Grup Planeta. L'oferta es basarà en les titulacions presencials de la UB que tenen un alt potencial de demanda internacional, especialment als països de parla hispana. Així, el curs 2014-2015 arrencaran les modalitats en línia del grau de Disseny i dels màsters de Psicopedagogia i de Planificació territorial i gestió ambiental.

Per Albert Casas

La UOC ha reestructurat els equips de gestió dels estudis creant nous rols i reorganitzant les tasques per donar un servei més bo a l'estudiant. Apareixen figures noves en l'àmbit de la gestió, com ara el mànager de programa i el tècnic de suport a la direcció dels estudis. Així els estudis augmenten l'eficiència i la flexibilitat a l'hora d'adaptar-se a les necessitats que sorgeixen per a guanyar competitivitat. També s'aconsegueix integrar millor la part acadèmica amb la de gestió, que en el cas de la UOC és vital. En última instància, amb aquests canvis es treballa en la línia del Pla estratègic de futur de la Universitat.

La figura del tècnic de suport a la direcció dels estudis és una altra de les novetats importants en la reorganització dels equips de gestió. Integra funcions administratives, però també de gestió de l'equip de professorat i de tot allò que té a veure amb el dia a dia dels estudis, com ara l'organització de jornades o el manteniment d'espais web. Aquesta nova figura té un perfil tècnic més alt i assumeix funcions de l'antic suport administratiu, que era una figura de gestió administrativa molt bàsica, i també assumeix tasques que antigament feien les administradores d'estudis. I ho diem en femení perquè majoritàriament eren dones. Així, en la figura del tècnic de suport a la direcció dels estudis s'aglutina aquesta faceta de suport a l'equip dels estudis amb la de suport en la gestió administrativa. I, com que cadascun dels estudis necessita el seu, n'hi ha set.

Per tant, s'ha completat el quadre de personal de gestió que dóna suport al professorat dels estudis. Ja s'ha parlat de la importància de la nova figura del mànager de programa i la seva funció transversal entre l'acadèmia i la gestió. També hem conegut el tècnic de gestió acadèmica (TGA) i ara el tècnic de suport a la direcció dels estudis. Aconseguir una bona integració entre acadèmia i gestió és l'objectiu. Amb aquesta reorganització s'ha procurat que totes les persones que donaven suport als acadèmics estiguessin clarament distribuïdes i organitzades, perquè de vegades les dependències jeràrquiques i funcionals no eren prou clares.


Què ha significat la reorganització?

Per a parlar de la reorganització dels equips de gestió hem parlat amb Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge, i Rafael Macau, director d'Operacions. Tots dos han tingut un paper molt actiu en aquests canvis i són veus plenament autoritzades per a parlar d'aquest procés i fer-ne valoracions. El Comitè de Direcció Executiu va pensar quina era la millor forma d'organització tenint en compte les prioritats del Pla estratègic. Després la proposta de nova organització es va presentar a la Comissió de Coordinació Estratègica i allà també es va discutir la qüestió. Finalment, quan tot plegat va entrar en una fase més operativa, ja va ser el Vicerectorat de Docència i Aprenentatge i la Direcció d'Operacions qui se'n va ocupar.

Així és com ho veu Carles Sigalés, vicerector de Docència i Aprenentatge i membre del Comitè de Direcció Executiu de la UOC: «La cosa fonamental és que nosaltres mantenim el suport de gestió que ja hi havia abans de la reorganització, pel que fa tant al funcionament intern dels estudis com al funcionament dels diferents programes. Però, a més a més, introduïm la figura del mànager de programa, que procura atendre la singularitat de les necessitats de cada programa (captació d'estudiants, matrícula, estructura del programa...) i assegura la qualitat d'aquest programa gràcies al suport docent».

Rafael Macau, director d'Operacions, destaca la fórmula integradora entre gestió i acadèmia, aspecte fonamental a la UOC: «Amb aquesta reorganització s'ha aconseguit una bona integració en la gestió acadèmica o perifèrica. Es tracta de gent distribuïda molt a prop del professorat i que permet que els docents es concentrin en els aspectes purament acadèmics». Macau afegeix que «en una universitat virtual com la nostra això és molt important, perquè els nostres processos són molt integrats i és molt difícil separar la tasca acadèmica de la gestió».


Singularitzar més els programes i prendre decisions més adaptades

El mànager de programa és la figura clau per a treballar en la consecució d'aquest objectiu. El que fa és treballar amb el conjunt de la Universitat perquè les necessitats singulars d'un programa es puguin satisfer i el servei que es dóna als estudiants sigui com més personalitzat millor i de màxima qualitat. Això ha de permetre singularitzar més els programes i prendre decisions més adaptades a les necessitats de cada programa. Els programes han d'acabar estant més ben orientats a la demanda dels estudiants i han de poder tenir les eines necessàries per a donar el suport de gestió a cada programa i garantir-ne la qualitat i la millora contínues.


Valoració de la feina que s'ha fet

Per a Carles Sigalés la satisfacció en la incorporació dels canvis és total. «S'han fet molts canvis i en un espai curt de temps, i a més ho hem fet sense parar la màquina, perquè això és impossible. Fer tots aquests canvis sense que se'n ressentin els estudiants, els programes, la docència... sembla fàcil però no ho és. La Universitat ha respost molt bé, la gent ha suportat molt bé les incerteses a diferents nivells que sempre pot generar un canvi d'aquestes característiques i s'hi ha implicat». I afegeix: «Simplement falta que el temps digui que no ens hem equivocat. El Pla estratègic té mecanismes de revisió periòdics que ens portaran a veure si complim els objectius que ens hem marcat. A les diverses instàncies de direcció de la casa anem revisant el que es fa i, si veiem que s'encén algun llum vermell o que hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar com s'esperava, doncs la revisarem».

Rafael Macau destaca la bona col·laboració amb l'equip de Carles Sigalés en la implantació dels canvis. El seu passat acadèmic ha ajudat, sens dubte, a trobar la millor fórmula integradora entre acadèmia i gestió i, alhora, una bona comunicació amb el Vicerectorat d'Aprenentatge i Docència durant tot aquest procés. «Els dotze anys que he estat director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació m'han ajudat a saber el tipus de suport que necessitava l'acadèmia i a definir què havia d'assumir cada part», i afegeix que «la col·laboració amb el Carles ha estat immillorable».

Tots aquests canvis organitzatius ajuden a millorar l'eficiència de la Universitat i en última instància responen als objectius del Pla estratègic, pel qual la UOC es prepara per a la internacionalització, per a ser més competitiva en un entorn —el de l'ensenyament en línia— que cada cop és més competitiu, millorant la qualitat en l'activitat docent i fent una recerca de qualitat, i es posen les bases per a poder-ho aconseguir.

Per Cèlia Roca

Coincidint amb el canvi de rector, que va tenir lloc fa poc més d'un any, la UOC va posar en marxa una nova etapa, marcada per un Pla estratègic adreçat a optimitzar l'eficiència dels processos interns i a oferir un servei millor a l'estudiant. En aquest full de ruta, que defineix les línies d'acció per al període 2014-2020, també s'han previst canvis en l'organització interna de la institució. Tot i que al Wok! anterior ja us vam detallar quins eren els

nous directors i directores d'estudis, aquest cop us explicarem quins són els nous integrants del Comitè de Direcció Executiu i els directors i directores de les àrees de gestió de la UOC.

Pel que fa al Comitè de Direcció Executiu, que és l'òrgan permanent d'administració i gestió de la Universitat, aquesta unitat directiva és integrada per les persones següents:

• Josep A. Planell i Estany, rector. És doctor en Ciència dels Materials per la Universitat de Londres i llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona (UB). Ha estat director de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i el 2001 va ser guardonat amb la Distinció per a la Promoció de la Recerca Universitària de la Generalitat de Catalunya.

• Marta Aymerich i Martínez, vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca. És doctora en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), màster en Avaluació i Gestió de Serveis Sanitaris per la UAB i màster en Salut Pública per la Universitat Harvard.

• Carles Sigalés i Conde, vicerector de Docència i Aprenentatge. És llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona (UB) i doctor en Psicologia per aquesta mateixa universitat.

• Mireia Armengol i Almaraz, gerent i directora general de la UOC. És llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (UB) i PDD per l'IESE.
   

• Carles Cortada i Hortala, secretari general de la UOC. És doctor en Educació per la Universitat de Girona (UdG) i MBA per l'ESADE. Després d'haver treballat d'advocat i en les àrees de recursos humans de la UdG i de la UOC, ha estat director de projectes a la nostra universitat i ha impartit classes en diversos centres universitaris (Escola d'Administració d'Empreses, EAE; Online Business School, OBS; i Institut de Formació Contínua, IL3, de la Universitat de Barcelona). Exerceix el càrrec actual des del maig del 2013.
   

• Josep Maria Oliveras i Oliveras, director del Gabinet del Rector i de Relacions Institucionals. És tècnic en organització d'actes i protocol. Ha estat director del Gabinet del Rectorat i Relacions Institucionals de la Universitat de Girona (UdG) i assessor del rector de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED).

Quant a les diverses àrees de gestió, que depenen directament del Comitè de Direcció Executiu, aquests són els directors i directores:

• Juanjo Martí i Manzano, director de l'Àrea de Tecnologia i Serveis Interns. És enginyer en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), màster en Direcció i administració d'empreses per la mateixa universitat i PDD per l'IESE. Des del 1982, i fins al moment d'accedir a la UOC, va exercir funcions lligades a perfils tècnics a diverses empreses privades com a analista i cap de projecte. Un cop a la nostra universitat, de la qual va entrar a formar part el 1996, ha estat director de Planificació i Organització i consultor dels Estudis d'informàtica, Multmèdia i Comunicació. Si en vols saber més coses, et convidem a llegir aquesta entrevista.

• Mireia Riera i Duran, directora de l'Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT). És llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses i MBA (en l'especialitat d'International Business) per l'ESADE i llicenciada en Dret per la UOC. Després de col·laborar amb diverses entitats, entre les quals hi ha la Fundació d'Estudis Socials i Econòmics de Catalunya, va treballar a la multinacional Mecalux, en les àrees de desenvolupament de negoci i direcció financera. L'any 2004 es va unir a la UOC, institució en què, a més de les seves responsabilitats actuals, ha ocupat el càrrec vicegerent de l'IN3.

• Rafael Macau i Nadal, director de l'Àrea d'Operacions. És llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB), en Enginyeria Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l'àmbit professional, ha estat director d'Informàtica de Nelson Taylor Sofres, responsable dels Sistemes Informàtics del COOB 92, director d'Indra Catalunya i director general del Centre Informàtic de la Generalitat de Catalunya. Col·labora amb la UOC des de l'any 2001, data en què va començar a treballar-hi com a director dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació. Des del novembre del 2013 és el director de l'Àrea d'Operacions, càrrec de nova creació.

• Lluís Rius i Alcaraz, director de l'Àrea de Comunicació. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1984-1989), i Màster en
  Comunicació Empresarial (especialitat Tecnologies Digitals) per la Universitat Pompeu Fabra (1998-2000). Abans d'incorporar-se a la UOC, va desenvolupar la seva carrera com a cap de l'Àrea de Terminologia Sectorial del Termcat i com a assessor editorial a Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Un cop a la nostra institució, ha estat cap de continguts al portal corporatiu de la Universitat entre el 2000 i el 2005 i director de Publicacions a Internet entre el 2006 i el maig de l'any passat, càrrec que va abandonar per assumir la seva responsabilitat actual.

• Carles Cortada i Hortala, director de l'Àrea d'Assessoria Jurídica, responsabilitat que compagina amb la de secretari general de la UOC (per a més informació sobre el seu currículum, podeu consultar la llista de membres del Comitè de Direcció Executiu).

• Pep Torn Poch, director de l'Àrea de Serveis Acadèmics i Biblioteca. És diplomat en Biblioteconomia per la Universitat de Barcelona (UB) i llicenciat en Documentació per la UOC. El 1997 va accedir a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) com a bibliotecari catalogador i, posteriorment, com a bibliotecari de recerca i cap de la Unitat de Serveis Digitals. El 2008 es va unir a la UOC per a encarregar-se de la direcció de la Biblioteca fins al 2011, any en què va assumir la seva responsabilitat actual. A més, entre aquesta data i el 2012, va combinar aquest càrrec amb el seguiment d'un programa de lideratge impulsat per l'Association of European Research Libraries (LIBER).

• Montserrat Paredes i Baulida, directora de l'Àrea de Planificació Estratègica i Organització. És llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), PDD per l'IESE i ha cursat un programa d'International MBA a l'ESADE, i també el curs per a executius Developing strategy for value creation, impartit per la London Business School. Després de col·laborar amb empreses líders com Freixenet, el Grup Pepsico, Gilette o Roche, va entrar a formar part de la UOC l'any 2005, en què va assumir la direcció de Màrqueting i Vendes abans de ser nomenada directora de l'Àrea de Planificació Estratègica i Organització l'octubre del 2013.

• Lourdes Campos i Munné, directora de l'Àrea d'Economia. És llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (UB) i auditora-censora jurat de comptes i MBA per l'ESADE. En el terreny professional, ha estat auditora a la firma Coopers&Lybrand (1990-1998), responsable d'estudis econòmics a Inmobiliaria Colonial (1999-2000) i directora d'administració a Uniland Cementera (2001-2006). El 2006 va accedir a la UOC per posar-se al capdavant de l'Àrea d'Economia, càrrec que encara té.

• John Zvereff, director de l'Àrea de Desenvolupament Internacional. És llicenciat en Lingüística per la Universitat de Georgetown (Washington, DC) i ha cursat estudis de doctorat sobre literatura italiana a la Universitat Rutgers (New Brunswick, estat de Nova Jersey). Instal·lat a Barcelona des de fa més de trenta anys, va ser director de l'Institut d'Estudis Nord-americans fins al 1996 i va dirigir el Museu d'Art Contemporani de Barcelona entre el 1997 i el 2002. Després d'una estada a París —durant la qual va ser secretari general de l'International Council of Museums (ICOM) fins al 2007—, va tornar a Barcelona. El 2008 es va incorporar a la UOC com a delegat de la rectora per a Afers Internacionals, just abans d'assumir el seu càrrec actual.

• José Miguel de la Dehesa Romero, director de l'Àrea de Persones i Responsabilitat Social. És llicenciat en Econòmiques, postgraduat en Recursos humans i màster en Prevenció de riscos laborals (en tots tres casos, per la Universitat de Barcelona (UB), màster en Auditoria de qualitat pel Centre d'Estudis Ramón Areces (CEURA), PDD per l'IESE i màster en Advanced Management per l'ESADE. Ha treballat d'assessor financer per a Banco Santander i de director de Recursos Humans a El Corte Inglés. Des de l'abril del 2012, està al capdavant de l'Àrea de Persones de la UOC.

• Daniel Téllez Catalán, director de l'Àrea d'Estudiants. És llicenciat en Ciències Empresarials i MBA, en tots dos casos per l'ESADE, i ha cursat diverses especialitzacions relacionades amb el màrqueting en línia, com ara community management, AdWords, vendes i gestió d'equips. Amb una trajectòria professional estretament lligada a l'àmbit comercial, ha col·laborat amb Nestlé com a analista, cap de secció i cap de marca. El 1999, va treballar a Mosaic Group com a director de Màrqueting i Vendes i, dos anys després, es va incorporar al Grup Planeta, on va ser director de Màrqueting i Venda Directa de l'àrea de formació per a professionals i, posteriorment, responsable comercial dels programes de formació no presencial impartits per la divisió Planeta de Agostini Formación. Fa poc més d'un any va entrar a la UOC com a responsable comercial.

• Lluís Pastor, director general d'Oberta UOC Publishing. És doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull (URL), màster en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses per l'IESE. Dins de la UOC, ha estat director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i de l'Editorial UOC —fruit de la fusió d'aquesta empresa amb Eureca Media l'estiu del 2013, va néixer Oberta UOC Publishing, firma del Grup UOC especialitzada en la creació de materials d'aprenentatge virtual. També és col·laborador habitual als mitjans de comunicació i autor d'uns quants manuals de redacció i comunicació, com ara Escritura sexy, La gestión periodística del público I (tots dos d'Editorial UOC) i Parla'm i seré feliç (Ara Llibres).

Per Cèlia Roca

Detectar oportunitats de millora, compartir amb la resta de treballadors i treballadores els engranatges que articulen la nostra universitat, facilitar una eina per a agilitar els canvis del dia a dia... I tot això, amb uns pocs DIN A3, en els quals se sintetitzen gràficament les tasques que engloben cadascuna de les àrees de gestió que conformen la UOC.

Ara bé, malgrat que aquesta idea pot semblar senzilla, crear els mapes de processos de tota la institució ha implicat mesos d'esforç per part de les dues àrees involucrades en el projecte: la de Planificació Estratègica i Organització, d'una banda, i la de Persones i Responsabilitat Social, de l'altra.

«L'objectiu era elaborar els mapes dels principals processos de cada àrea, identificant-hi quantes persones hi participen i recollint-ne, a grans trets, els indicadors clau», explica l'Alba Coma, de Planificació Estratègica i Organització. El resultat es tradueix en nombroses aplicacions pràctiques: «Amb les gràfiques obtingudes, podem copsar d'una ullada quins són els principals processos de gestió que hi ha en marxa a la UOC, què s'està fent a cada àrea, quantes persones hi participen, quines interaccions hi ha entre cadascun dels grups operatius de l'àrea i, fins i tot, entre les àrees restants i els estudis», afegeix la directora de l'Àrea de Planificació Estratègica i Organització, Montse Paredes, qui subratlla que els mapes també reflecteixen els recursos esmerçats i els marcs normatius.


Un procediment complex

Per bé que el disseny dels mapes és a punt de concloure's, el projecte ha significat molts mesos de treball.

El sistema emprat ha consistit en entrevistes amb els diversos directors d'àrea i alguns directors de grup operatiu, que han liderat la Vanesa Martín i la María José Santos, de l'Àrea de Persones i Responsabilitat Social, juntament amb un consultor extern, i que han estat la principal font d'on ha sorgit els mapes de procés.

Per a dur-los a terme, seguint les recomanacions de la consultora que participa en el projecte, s'ha optat per la metodologia IDEF0. «Es va escollir aquesta perquè permet una visió molt detallada de tot el que intervé en aquests processos, sense la necessitat de generar un fluxograma o un mapa de procés detallat. Gràcies a aquest sistema de treball, es pot veure a simple vista què comporta la gestió dels processos, quines són les eines i les persones que hi intervenen, de quina informació disposem per a endegar un procés (inputs) i què n'obtenim (outputs)».

No obstant això, aquesta iniciativa no ha estat pas exempta de dificultats, entre les quals cal destacar el canvi constant a què està sotmesa la UOC, i que ha implicat refer o retocar molts dels gràfics quan ja eren enllestits. A més, les persones involucrades adverteixen que no ha estat gens fàcil sintetitzar l'activitat que es du a terme a cada àrea.


Protocol d'actualització

La fase següent del projecte, després de la publicació dels mapes —un per a cada àrea de gestió—, consistirà a endegar un protocol d'actualització d'aquests gràfics. En paraules de les persones responsables, la UOC és una organització molt viva, perquè s'adapta constantment a l'entorn i al mercat, i això exigeix un protocol de renovació. Amb aquesta mesura, es vol evitar que s'adoptin unilateralment canvis que afectin altres àrees i garantir que la informació es revisa correctament. Per això, definir aquests processos ajudarà a garantir la qualitat de tot allò que es fa a la UOC.

A partir d'ara, quan un director d'àrea hagi de canviar o afegir un procés, sia per motius legals o econòmics, amb aquests mapes li serà molt fàcil identificar on són els punts febles de la seva àrea, on ha de reforçar un grup operatiu i quines altres àrees seran afectades pel procés en qüestió. Així, s'evitaran els riscs que podria comportar per a altres professionals de la UOC transformar un determinat procés.

Al seu torn, els mapes també permetran detectar incongruències, com ara processos duplicats a més d'una àrea, o bé identificar-hi sinergies o processos concrets dels que no es tenia constància.


Compartir el resultat amb tothom

Un cop recollits i elaborats cadascun d'aquests mapes, que s'estan confegint amb el suport d'una consultora externa, es publicaran a la intranet de la UOC per tal que estiguin a l'abast de tot l'equip de la Universitat. La planificació és acabar de polir els mapes de procés durant l'abril i publicar-los entre aquest mes i el maig.

D'aquesta manera, tots els integrants podran veure com s'organitza cadascuna de les catorze àrees de la Universitat i quins són els processos que s'hi duen a terme. «Tot plegat, serà com una mena de manual, que es pot fer servir tant internament com a l'hora de presentar-lo a l'exterior» asseguren els responsables. La intenció és que cada mapa esdevingui un valuós instrument per al director o directora de l'àrea i per a la resta de la UOC.


Arribar a bon port

Malgrat les adversitats esmentades, el resultat es valora satisfactòriament. «Hem aconseguit un manual de millora i una guia cap al futur», es considera des de les dues àrees que han portat a terme el projecte, i que veuen en aquests mapes de procés una fidedigna «fotografia de la UOC». Un optimisme que també manifesta la Montse. «Hem dibuixat els processos per a poder implementar-hi millores, detectar-hi reiteracions i sinergies, ser més eficients, preveure possibles canvis o adaptar-nos a l'estacionalitat; per exemple, redimensionant els equips de treball en èpoques d'exàmens o durant els períodes de matriculació».

Tot i que en unes dies tots els membres de l'equip de gestió en podran veure el resultat a la Intranet, aquí us en deixem un petit avançament, consistent en el mapa de procés de l'Àrea de Persones i Responsabilitat Social. «Aquest mapa ha estat elaborat per la María José Santos i la Vanesa Martín, de la mateixa àrea, que han estat l'ànima del projecte i a qui hem d'agrair-ne en bona part l'èxit», afirma Coma.

Per Joan Antoni Guerrero

Els treballs per a la definició d'accions del Pla estratègic de la UOC avancen al ritme previst. Els equips responsables dels 19 subplans d'acció del Pla (en el qual s'han previst sis grans plans fixats en un mapa estratègic) van lliurar el 15 d'abril a l'Àrea de Planificació Estratègica i Organització (APEiO) el conjunt de propostes en les quals han treballat els tres primers mesos de l'any. Aquest treball agrupat, que ara s'ha traslladat als patrocinadors de cadascun dels sis plans d'acció del Pla, es compartirà aviat amb el Comitè de Direcció Estratègica (CDE).

Durant aquests tres mesos els responsables dels subplans han treballat en la proposta inicial d'accions que es van definir en el marc del procés participatiu que van sorgir gràcies a les aportacions dels directors d'àrea, d'estudis i de centres de recerca.

Els equips han valorat totes les propostes, de manera que s'han analitzat i redefinit les accions que es van posar sobre la taula en la primera fase. Al mateix temps, més enllà de les propostes que es van presentar, els equips han afegit noves propostes d'accions que, d'alguna manera, des de l'APEiO es pensa que hauran de facilitar la consecució dels objectius operatius als quals cada subplà d'acció vol donar una resposta.


Visió de conjunt

Per la seva banda, l'APEiO ha fet l'anàlisi de tot el plec de propostes, de manera que s'ha aconseguit una visió de conjunt de la feina que s'ha fet. Així, doncs, s'han pogut identificar encreuaments entre accions corresponents a subplans diferents i això implica tenir en compte que, a l'hora d'executar-les, caldrà coordinar-se. Així mateix, fruit d'aquesta feina d'anàlisi, es preveu que es ressituïn algunes accions en subplans diferents per a donar coherència a la seva implantació.

El gruix de les accions que s'han recollit en aquesta fase inicial del Pla estratègic tenen molta relació amb propostes de millora contínua de l'activitat, algunes de les quals es recullen en projectes previs, i el fet d'incorporar-les com a accions del Pla estratègic les situa com a prioritàries. En aquest sentit, s'encoratja els equips que hi estan treballant a continuar-ho fent amb una ambició renovada. D'altra banda, una segona agrupació d'accions té caràcter de reflexió, anàlisi i projecció. La seva execució se circumscriu, en aquest moment, en aquest àmbit de visió i, per tant, es demana als equips continuar avançant amb la reflexió d'acord amb la planificació que s'ha proposat.


Camps d'acció

Els sis plans d'acció del Pla estratègic són el Be-UOC, referent a l'organització del treball i la gestió dels recursos; el UOC in progress, que se centra en la millora contínua de la qualitat del procés creatiu i de servei; el Next UOC, que es proposa repensar el model educatiu; el Net.UOC, que fa referència als àmbits que connecten la Universitat amb la societat; el Global UOC, que busca les accions per a ampliar la presència internacional, i el UOC research & innovation, que té per objectiu la millora de la recerca.

La UOC ha enviat als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats una proposta d'esmenes per a la millora del Projecte de llei de reforma del text refós de la Llei de propietat intel·lectual que actualment està en tramitació parlamentària en la cambra baixa. Les esmenes se centren en la modificació de l'article 32 ja que, segons els experts de la Universitat, si s'aprovés el text amb la redacció actual, podria comportar un greu perjudici econòmic per a totes les institucions universitàries.

Segons el text que la UOC ha remès als grups parlamentaris, la universitat virtual és «extremadament respectuosa amb la propietat intel·lectual dels autors i amb el compliment de la normativa en aquest àmbit». Un exemple és que la UOC va ser la primera universitat que va signar un acord amb el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO), que manté, i pel qual la UOC abona quantitats importants en concepte de drets d'autor.

No obstant això, el Projecte de llei per la qual es modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat per Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, estableix que les entitats gestores de drets col·lectius podran cobrar a les universitats per les obres en Creative Commons que reprodueixin i difonguin als seus estudiants. És per aquest motiu que els experts de la UOC asseguren que si es manté el text com es proposa, l'activitat de les entitats gestores de drets d'autor estarà perjudicant de manera greu els drets que la UOC i la resta d'universitats té d'explotació i publicació en obert de les obres que adquireixen, i causarà un greu perjudici econòmic.

La UOC és un dels principals productors de continguts universitaris en català, ja que és titular de més de 20.000 obres. Des de l'any 2010 adquireix de manera regular el dret d'explotació de les obres que encarrega amb la facultat de publicar-les en Creative Commons. L'adquisició d'aquestes obres significa una inversió de milions d'euros per a la UOC.


Suport de les editorials universitàries de l'estat

La junta de la UNE (Unió d'Editorials Universitàries Espanyoles) ha anunciat el seu suport a la proposta de la UOC. Les editorials de les universitats d'Oviedo, La Laguna, UNED, Pontifícia Comillas, Saragossa, Santiago de Compostela i Granada, que formen part de la junta directiva de la organització, han fet pública en un comunicat la seva adhesió a les esmenes presentades per la Universitat.

Per Georgina Castillo

A diferència d'altres àmbits, les matemàtiques tenen unes dificultats específiques a l'hora d'ensenyar-les i aprendre-les informàticament i a distància. En el 6th International Workshop on Mathematical e-Learning (E-math 2014), que va tenir lloc a la UOC els dies 24 i 25 d'abril, s'han posat en comú les investigacions i les experiències d'investigadors i professors que treballen diàriament per millorar l'aprenentatge en línia de les matemàtiques.

La sisena edició de l'International Workshop on Mathematical e-Learning (E-math 2014), una trobada de professors i investigadors per a compartir experiències concretes relacionades amb l'ensenyament en línia de les matemàtiques, es va dur a terme els dies 24 i 25 d'abril a la seu del Tibidabo de la UOC.

La iniciativa d'aquestes jornades va néixer l'any 2009, quan van coincidir en un projecte europeu professors de la UOC, la Universitat Oberta de Portugal i la UNED i van decidir crear un projecte comú per compartir experiències i recursos (vegeu els workshops anteriors). A partir d'aquell moment, aquestes tres universitats s'han anat alternant la seu de les jornades i n'han compartit l'organització.


Experiència en recerca

La UOC aporta a aquest projecte l'experiència d'anys d'investigació sobre temes relacionats amb l'aprenentatge virtual i, concretament, la feina feta pel professorat i els investigadors de l'Àrea de fonaments matemàtics i físics dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.

El grup que organitza aquestes trobades és el Cimanet (ciència i matemàtiques a la xarxa). La seva activitat de recerca se centra en el disseny i l'anàlisi de recursos i tecnologia per a la docència i l'aprenentatge, principalment en xarxa, de les matemàtiques, les ciències experimentals i les enginyeries.

M. Antònia Huertas, integrant del grup Cimanet i una de les organitzadores de l'e-Math, considera que «aquest tipus de trobades és interessant no solament pel fet de compartir experiències, sinó també a l'hora de construir comunitat, que és fonamental en la recerca».


Reptes de l'aprenentatge virtual en matemàtiques

En una aula presencial l'estudiant aprèn a escriure i llegir fórmules veient com el professor les escriu en una pissarra mentre les llegeix en veu alta. En un entorn virtual no és fàcil aquest tipus de comunicació constant i interactiva amb el professor, i és bàsica en matemàtiques, perquè, a més de l'adquisició de coneixements, és fonamental l'aprenentatge d'habilitats de pensament lògic i abstracte.

Com es pot escriure una fórmula matemàtica en un missatge electrònic? Com es pot fer una avaluació contínua de l'estudiant a distància? Com es pot simular la interacció professor-estudiant? Com es pot traslladar informàticament l'escriptura manual d'una fórmula? Les investigacions més recents en aprenentatge virtual de les matemàtiques, que es comparteixen i debaten en aquestes jornades, volen donar resposta a totes aquestes preguntes i tots aquests reptes.


Interacció amb altres disciplines

Les matemàtiques no són una disciplina aïllada, sinó que es troben en el si de la nostra societat com a peça fonamental de la ciència, la tecnologia i també el pensament. En aquesta edició de l'e-Math 2014 hi ha hagut una conferència dedicada a la relació entre l'art i les matemàtiques que ha evidenciat aquesta connexió d'una manera molt visual i atractiva.

D'altra banda, també s'ha insistit en la necessitat de disposar de recursos pedagògics de màxima qualitat. Els vídeos docents, per exemple, utilitzats cada vegada més en l'aprenentatge de les matemàtiques, necessiten la feina de professionals qualificats de diferents disciplines, com el disseny o la programació.


Línies per seguir

Aquest nova edició de l'e-Math ha incorporat novetats, com la possibilitat de seguir les jornades per mitjà d'un canal en directe (streaming) i la reproducció de conferències gravades en vídeo. Per a pròximes edicions es vol continuar treballant en la manera de donar difusió a les jornades i ampliar la comunitat d'investigadors sobre aquesta matèria en el marc de l'Amèrica Llatina.

Per Núria Bigas

Jaume Collboni ha estat escollit candidat del PSC per a l'alcaldia de Barcelona després de les eleccions primàries obertes a tots els ciutadans. Les eleccions primàries són una vella pràctica de la II República que donava veu i vot als militants, els desitjos dels quals no sempre coincidien amb els de l'aparell del partit.

Aquestes últimes eleccions primàries del PSC han estat obertes, és a dir, s'ha permès la participació de tots els barcelonins, militants o no. Els incidents registrats en la primera volta han enterbolit el procés i la segona ha tancat amb una escassíssima participació, només hi han votat 5.479 persones. Les eleccions primàries són un sistema d'elecció política basat en una participació més directa de l'electorat, que té a les seves mans el poder d'escollir els candidats del seu partit.

De les possibilitats que brinden les llistes electorals obertes davant de les llistes tancades –actuals– i la possibilitat d'apropar la ciutadania a la política, en parlem amb Albert Batlle, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.


Beneficis i perjudicis de les llistes obertes

«S'estableix una connexió més directa entre el representant i el ciutadà, ja que el primer ha de 'retre comptes' al segon en cada procés electoral», argumenta Batlle a favor de les llistes obertes. En aquesta mateixa línia, l'expert considera que s'atribueix més pes a l'elector: «Augmenta la capacitat de decisió dels ciutadans, l'elector no només tria el partit polític sinó que a més escull els candidats individuals».

Des de l'òptica contrària, Batlle adverteix dels perills de les llistes obertes: «Augmenten els costos informatius de la decisió de l'elector i la complexitat de vot». Tot i que la participació electoral no està renyida amb un sistema més o menys complex, Batlle afirma que «sempre serà preferible un sistema electoral senzill que un de complex». La principal amenaça d'aquest mecanisme és «la possibilitat d'augmentar el clientelisme polític i el 'vot personal', el vot derivat de la promesa de proporcionar béns públics de caràcter local o fins i tot personal».

Les conseqüències de l'aplicació de les llistes obertes són diverses, però la pedra angular del debat recau en la pèrdua de la capacitat de control dels partits polítics sobre els «seus candidats». Segons l'expert, aquest argument conjuga dues visions, una primera entesa com un benefici –«les elits dels partits perden importància davant els electors»– i una segona com un perjudici –«institucionalment, és més difícil la formació de majories polítiques estables perquè els partits no controlen el comportament dels representants».


Llistes obertes i manteniment de la disciplina de partit

Les llistes obertes no comporten directament l'autonomia dels candidats, que poden no quedar exempts de certa disciplina de partit: «La llibertat de vot dels representants depèn del règim de comportament intern de cada partit que especifica el grau de llibertat de vot dels seus diputats, i no està necessàriament relacionada amb el tipus de llistes definides pel sistema electoral. Tanmateix és cert que com més tancades siguin les llistes, més possibilitats hi ha perquè hi hagi un mandat imperatiu de facto que pot implicar multes, càstigs i desaparicions de les properes llistes electorals dels candidats no obedients», explica l'expert en Ciències Polítiques.


Una renovació política és possible?

L'expert adverteix que la possibilitat d'una reforma electoral és complicada, analitza que actualment «hi ha poquíssima gent a Espanya que conegui qui és el seu representant al Congrés dels Diputats». L'expert considera que «a Espanya l'elector està davant una llista tancada i bloquejada, i aquest pot ser un factor que no ajuda a millorar la confiança dels electors envers els representants polítics, tot i que hi ha altres factors com la corrupció que poden ajudar a explicar aquest recel». En el debat sobre la reforma electoral, cal ser prudents: «Cal conèixer els efectes del sistema actual, identificar els problemes a solucionar i analitzar quins dels elements del sistema electoral caldria modificar: forma de vot, circumscripcions, fórmula electoral...», conclou l'expert.


L'expert

Albert Batlle és professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i director del màster universitari d'Anàlisi política a la mateixa universitat. És expert en partits polítics, institucions i internet. Paral·lelament a la seva tasca docent, és el coordinador del grup de recerca GADE sobre e-governança (administració i democràcia electrònica) de l'IN3 de la UOC.

Per Núria Bigas

Wearable (portable): dit de la indumentària que incorpora prestacions tecnològiques avançades. És a dir: anells que serveixen de ratolí; ulleres amb les quals es poden consultar mapes, informació i rebre notificacions; rellotges que informen de l'activitat física i de la qualitat dels somnis, i fins i tot sostenidors que transmeten les carícies que envia pel mòbil un membre de la parella a l'altre. Arriben per quedar-se o són una moda passatgera? Mireia Fernández-Ardèvol, investigadora de la UOC, analitza aquestes tecnologies que semblen arribar d'una pel·lícula futurista per a engegar nous models de negocis al present.

«L'internet de les coses no és una moda passatgera; de fet, a curt o a llarg termini, el telèfon acabarà desapareixent», diu l'experta de la UOC. I quan això passi, «interactuarem per mitjà de les ulleres, els rellotges, les polseres...». Ara per ara, però, semblen més complements de moda i joieria que objectes tecnològics: «Són objectes nous, que pretenen integrar-se en l'estil de vida de les persones. Les empreses hauran de trobar nínxols de mercat adequats però més enllà dels objectius empresarials, perquè som les persones que decidirem com i per a què els volem fer servir».


La recollida de dades personals obre nous negocis

Moltes d'aquestes tecnologies portables quantifiquen indicadors del cos. És el que s'anomena quantified self ('jo quantificat'). Mireia Fernández-Ardèvol considera que el negoci de les macrodades (big data) és un dels negocis del futur: «Les dades hi són, les generem mentre vivim la nostra vida quotidiana, i tècnicament es poden emmagatzemar; per tant, resulta immediat trobar-hi un valor comercial». Aquest fet ha portat i portarà, segons la investigadora, a «nous models de negoci, i les empreses que tinguin accés a més dades en el mercat tindran més capacitat per a prendre decisions». I en posa un exemple: «Les companyies d'assegurances, que en funció de les mètriques dels usuaris podrien fer ofertes més ajustades o una rebaixa en el preu final».


Consumidors o venedors de dades?

Sembla que els consumidors queden relegats en aquest joc però Mireia Fernández-Ardèvol afirma que no és així: «Som venedors d'informació, les nostres dades són la moneda de canvi que intercanviem amb els proveïdors de serveis». Quan acceptem les condicions d'ús dels serveis d'Internet –molts cops sense llegir-les– estem cedint les nostres dades a l'empresa. La investigadora considera que «som consumidors menys conscients del que hauríem de ser, tot i que el nivell ha augmentat, però hem de saber a qui regalem les nostres dades».


El cub connectat de la UOC

Des del 2010, la UOC treballa de manera intermitent en un prototip de dispositiu intel·ligent aplicat a l'e-learning. Es tracta d'un cub connectat a internet pel qual l'estudiant pot rebre avisos de tasques pendents, revisar publicacions, consultar material acadèmic per mitjà d'àudios, parlar amb altres estudiants i practicar idiomes... Aquesta iniciativa s'emmarca en la filosofia de la internet de les coses, és a dir, tenir un conjunt d'objectes quotidians interconnectats.


L'experta

Mireia Fernández-Ardèvol és investigadora del grup de recerca del CMES (Comunicació mòbil, economia i societat) a l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

Per Núria Bigas

El Palacio del Juguete, el Colmado Quílez, el Múrria, la llibreria Canuda i La Colmena són alguns dels negocis emblemàtics de la ciutat de Barcelona que ja han abaixat la persiana o que estan en perill de fer-ho. La Llei d'arrendaments urbans (LAU), que ha contingut durant 20 anys l'augment dels lloguers dels vells locals comercials de Barcelona, finalitzarà el desembre de 2014. Però l'Ajuntament, després de mesos d'immobilisme, ha presentat un pla de congelació de llicències d'obres i d'activitats fins al gener del 2015.


Homogeneïtat i funcionalitat en el consum: el nou paradigma

A una banda els comerciants, que reclamen protecció, i a l'altra els propietaris, que demanen llibertat per a taxar els locals segons els preus del mercat. Experts de la UOC analitzen el fenomen que viu la ciutat comtal.

La fi de la LAU pot convertir «el centre històric de Barcelona en una zona només per als turistes, cosa que significaria una despossessió dels ciutadans», alerta l'urbanista Jordi Borja.

En la mateixa línia, Jaume Claret, professor d'Història Contemporània, considera «que la xarxa comercial pot perdre la seva vitalitat i derivar a una homogeneïtat de grans marques sense cap tret diferencial, fet que farà perdre biodiversitat i personalitat a la ciutat».

Ambdós veuen la rotació comercial com part de la pròpia natura de la ciutat, però advoquen per la capacitat de transformació de les botigues: «El comerç és viable si modernitza la gestió, diversifica ofertes amb just in time, crea carrers especialitzats o de 24 hores, targetes de crèdit del barri, etc.», considera Borja.

Per contra, Josep Lladós, expert en economia i director de l'IN3, ho analitza com el resultat de canvis en els patrons de consum: «El consumidor cerca accedir a una àmplia varietat de productes, comoditat, flexibilitat en els horaris, menys simbolisme identitari i més funcionalitat en el consum».


La protecció política, clau per a evitar la degradació de l'espai públic

La sortida d'aquesta crisi per part de l'Ajuntament amb la moratòria fins al gener del 2015 és parcial i d'efectes limitats. Josep Lladós planteja l'adopció del proteccionisme com una mesura d'intervenció política específica tant per als comerços –representa el 35% del total dels arrendaments comercials de la ciutat– com per a protegir dels efectes negatius el conjunt dels ciutadans. Analitza, més enllà de la nostàlgia pel passat, que la mesura és necessària «per a evitar la degradació de l'espai públic, la desertificació dels centres urbans, la desvertebració social, la pèrdua de personalitat i de patrimoni urbà i menor diversitat en l'oferta». Si no, «ens dirigim a un ecosistema amb menor biodiversitat comercial, empobrit. Cal diferenciar el valor de l'oferta envers el preu i prestigiar el comerç de proximitat com oferta d'alta qualitat».

La liberalització dels preus dels arrendaments expulsaria del mercat els comerciants. Segons Lladós, «els preus lliures de mercat creixerien molt per sobre del que ho fa l'activitat i més en un context de recessió»; de fet, els preus dels lloguers es poden arribar a multiplicar per 10 o fins i tot per 20. L'expert també reclama «trobar un punt d'equilibri i integrar el model comercial en les estratègies de planificació urbana; cal saber integrar activitats i models de negoci diferents i poder escollir entre una oferta àmplia i variada».


Què es considera comerç emblemàtic?

Jordi Borja considera que l'atribut emblemàtic  l'atorga «la possessió d'un fet diferencial, com la continuïtat en el temps, el gènere i l'arrelament en un entorn».


Experts

Jordi Borja és director de l'Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la UOC, president de l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals) i expert en ciutat i territori en el marc dels processos de globalització.

Jaume Claret és director del màster interuniversitari d'Història contemporània i món actual i membre del grup de recerca sobre Llengua, Cultura i Identitat en l'Era Global (IDENTI.CAT) de la UOC.

Josep Lladós és director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC i expert en economia aplicada.

Per Núria Bigas

Els andels o cooperatives de lloguer són un model d'habitatge sense propietari molt habitual als països escandinaus, a mig camí entre la compra i el lloguer, que s'estableixen ara a la ciutat de Barcelona. Fruit d'un acord de cessió de terrenys amb l'Ajuntament tiren endavant dos projectes: un a Sants (Can Batlló) i un altre a Ciutat Vella (Born). Dolors Clavell, col·laboradora de l'Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la UOC i advocada especialitzada en habitatge i medi ambient, analitza què són les cooperatives de cessió d'ús i les possibilitats que brinda aquest model a la crisi d'accés a l'habitatge del país.

Dolors Clavell destaca que les cooperatives d'habitatges o de cessió d'ús són «una entitat que es constitueix com a instrument per a tirar endavant una promoció d'habitatges, on l'objectiu no és la generació i apropiació de plusvàlues, sinó l'estricta atenció a les necessitats d'habitatge».

La gran diferència entre aquest model i els tradicionals és que «la propietat de l'immoble –pot ser el terreny i l'edifici o només l'edifici, com es fa normalment en operacions en sòl públic– és de la cooperativa, i les persones sòcies fan una aportació econòmica per fer l'operació». Aquesta aportació inicial pot rondar entre els 6.000 € i els 20.000 € en funció de les dimensions de l'habitatge amb el pagament d'un «lloguer tou» –mensualitats que tendeixen a la baixa al llarg del temps– entre 250 i 700 € mensuals i, en el cas que el soci-habitant decideixi prescindir del seu dret d'ús, percebrà el retorn de la seva aportació inicial.


Evitar l'especulació immobiliària

El funcionament d'aquest tipus d'habitatges, segons l'experta, es basa en el fet que «la persona té dret a utilitzar l'habitatge per temps indefinit. És una fórmula més estable que el lloguer en el mercat, i pot transmetre a un tercer la seva participació en la cooperativa, vinculada a l'ús de l'habitatge. La cooperativa pot establir criteris objectius aplicables a aquests tercers, per a mantenir l'esperit cooperatiu inicial».

Per a Clavell, aquest model «es constitueix com una resposta a una demanda social. Les necessitats de la població són tan diverses, que una oferta restringida a la compra i el lloguer és absolutament insuficient». És un model que s'enfoca «més a l'ús de l'habitatge que a la seva titularitat». L'experta considera que «dóna més estabilitat que el mer lloguer i elimina voluntàriament el component especulatiu que pot tenir la compra. Els cooperativistes només assumeixen el preu de cost de la promoció i el recuperen quan en el futur transmetin el seu dret. És una fórmula, doncs, que vol evitar l'especulació».


Fer un mercat de l'habitatge més divers i flexible

La possibilitat que es converteixin en una sortida a la situació d'accés a l'habitatge és potser una hipòtesi massa optimista perquè la crisi econòmica dificulta el finançament d'aquests projectes. Tanmateix, Dolors Clavell apunta que «es tracta de fer un mercat de l'habitatge més divers i flexible, tant en temps de crisi com de bonança». Reclama nous models més enllà de la compra i el lloguer: «No és raonable que, sense tirar endavant experiències com les cooperatives d'ús, la ciutadania només pugui optar a comprar o llogar un habitatge», i n'elogia el vessant social: «El model cooperatiu permet posar en marxa experiències de participació i compromís col·lectiu responsable, un àmbit on encara estem molt endarrerits», conclou Clavell.

Tal com és habitual, amb l'objectiu de difondre i compartir el coneixement que es genera a la Universitat, en cada butlletí parlem amb els responsables d'un dels projectes d'innovació que s'hi duen a terme perquè ens el presentin. Com sabeu, una de les prioritats del Pla estratègic de la UOC és fomentar la innovació com a sistema i cultura de transformació contínua en tots els àmbits de la Universitat. Per a contribuir a assolir aquest objectiu, la UOC, des del Vicerectorat de Recerca i Innovació, ha posat en marxa l'edició de diverses convocatòries internes que tenen per finalitat fer emergir iniciatives i projectes d'innovació en els àmbits de la docència, la tecnologia i també l'organització i la gestió.


Aquesta vegada hem parlat amb Glòria Munilla, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats, perquè ens expliqui una mica més el projecte El meu audiollibre (Audiobox).

Quina motivació hi ha darrere d'aquest projecte i com s'ha dut a terme?

Amb l'objectiu de continuar avançant en la inclusió de les persones amb discapacitat, es necessita disposar d'un entorn virtual usable i que sigui accessible per a tothom. Una de les activitats més freqüents que porta a cap un estudiant és el lliurament d'activitats i treballs docents, normalment en format Word o PDF (lliurament en línia) o en format imprès (lliurament presencial).

Malgrat que l'ús dels treballs escrits és molt generalitzat, hi ha estudiants als quals diverses discapacitats —eventuals o permanents— dificulten l'elaboració d'activitats escrites: persones amb mobilitat reduïda, amb pèrdua progressiva de la visió (la qual cosa comporta una adaptació també progressiva a l'ús d'eines tiflotècniques, i l'ús de la comunicació escrita és una de les principals dificultats que tenen) o simplement amb un braç trencat. D'altra banda, encara que l'ús d'elements multimèdia en l'àmbit educatiu cada vegada està més en voga, s'ha d'enfocar d'una manera específica perquè actuï positivament en un augment de la qualitat en l'aprenentatge dels estudiants amb discapacitat. Aquest projecte proposava la possibilitat de presentar activitats en àudio, un format amb moltes possibilitats i amb alguns avantatges respecte al format de vídeo. A la UOC disposàvem de processos editorials per a generar audiollibres en format Daisy, però no teníem cap procés que permetés que un estudiant es pogués autogenerar un audiollibre a partir de fragments de fitxers d'àudio.

L'objectiu d'aquest projecte, doncs, ha estat treballar la presentació d'activitats en format àudio per mitjà d'una eina web accessible, usable i de codi obert. L'estudi de cas que ens ha servit per a analitzar el procés del projecte i la seva aplicabilitat ha estat l'assignatura Treball final de màster del màster de Gestió cultural (UOC-UdG-UIB).

Un altre dels beneficis que ofereix aquesta eina és una adequació més bona de documents accessibles per a l'entorn educatiu que els que s'elaboren en format Podcast, ja que tenen una estructura que possibilita navegar per les diferents seccions (com els llibres parlats Daisy), amb la finalitat de poder accedir a una secció determinada de l'activitat i de no estar obligat a escoltar-la sense interrupcions. L'eina és accessible des del web (http://audiobox.uoc.edu), al qual els usuaris van penjant els seus arxius d'àudio per generar l'audiollibre. Una vegada l'usuari s'ha identificat en l'eina web d'autocreació d'audiollibres, tenim un conjunt de botons que ens permeten crear un audiollibre nou o mostrar els documents parlats que ja hem creat, que també es poden exportar a format Daisy i compartir amb altres usuaris.


Amb qui has treballat el projecte?

Un dels aspectes més enriquidors del projecte és, sens dubte, la possibilitat d'integrar especialistes de diferents àmbits de la UOC. En aquest cas, l'equip és format per Llorenç Sabaté, Eva Patrícia Gil, Laura Solanilla, Marta Berduque, Arantxa Hernández i Pablo Rebaque. I diem «que és format» perquè aquest projecte ha estat el començament d'una col·laboració més àmplia que ens permetrà continuar en aquesta línia de treball centrada en l'accessibilitat a la docència i l'aprenentatge.


Quines aplicacions pot tenir?

L'eina que hem fet ens ofereix solucions específiques per al lliurament de treballs associats a activitats d'aprenentatge d'estudiants amb discapacitats concretes eventuals, progressives o permanents; també pot ser emprada pels professors per a generar materials docents d'àudio per a tothom, i, en darrer lloc, és una eina molt interessant per a poder compartir material docent en format àudio entre els estudiants.

Amb aquesta eina la UOC pot donar un servei més bo als seus estudiants, amb discapacitat o sense, ja que ens permet tenir unes aplicacions vàlides per a tothom, usables i accessibles.

Si bé considerem que l'impacte intern del projecte és prou important en termes d'accessibilitat i innovació, és externament on esperem que tindrem un impacte més important, la qual cosa reforçarà el posicionament pioner de la UOC en el camp del multiformat. Hem de recordar que aquesta eina es podrà integrar fàcilment en altres entorns virtuals d'aprenentatge i que estarà a disposició de la comunitat en codi obert, per tal que sigui emprada per altres universitats, centres educatius i usuaris interessats a generar els seus propis audiollibres d'una manera fàcil i intuïtiva. D'aquesta manera, el projecte aporta a la UOC un impacte positiu pel que fa a la seva imatge, i als estudiants amb discapacitat els aporta una integració més bona en el col·lectiu estudiantil. En resum, considerem que el projecte ens permetrà:

• La resolució d'una problemàtica inherent al lliurament d'activitats, que permetrà una millora en el seguiment i l'assoliment d'objectius per part de l'estudiant.
• L'aplicació d'aquest projecte pilot i els seus resultats en altres ofertes educatives de la UOC i d'altres universitats i en altres centres educatius.
• L'aplicació de l'eina a altres àmbits diferents de l'educatiu.
• La generació d'una comunitat de desenvolupadors al voltant de l'eina pel fet de ser de codi obert, cosa que n'assegura la sostenibilitat.
• El posicionament capdavanter de la UOC pel que fa a les eines d'autor multimèdia (afegint aquesta eina a l'app per a iPad adreçada a la generació de vídeos docents Guixa).

Quins són els primers resultats que s'han obtingut i quan penses que es podran aplicar?

Considerem que el desenvolupament d'aquesta eina ha estat molt interessant per a adquirir un coneixement més profund de les necessitats d'un estudiant a l'hora de presentar un material docent en format àudio. Des de la perspectiva de l'equip tècnic expert en les eines que fan servir les persones amb discapacitat visual i amb experiència directa com a usuaris del format àudio, vam veure que hi havia dues qüestions òbvies:

• Que havíem d'aconseguir una eina que fos fàcil de fer servir, i això ens l'ha fet replantejar bastant i discutir força entre tots els membres de l'equip.
• Que els estudiants que no estiguessin acostumats a fer servir Daisy o audiollibres entenguessin el funcionament de l'eina.

Hem aconseguit una eina que s'adapta a molts tipus de documents amb una interfície que s'adapta a l'usuari.

Aquesta eina ja es pot aplicar i la idea és continuar, com hem dit abans, en aquesta línia de treball.


Quina difusió del projecte has previst fer?

Precisament ara som a la fase de difusió del projecte i preveiem portar a terme les accions següents:

• Redactar una memòria que permeti generalitzar l'experiència a altres assignatures de la UOC.
• Publicar un article acadèmic per difondre l'experiència.
• Fer una nota de premsa.

Disposes d'algun vídeo de presentació?

Per ara no, però seria interessant per a la difusió del projecte.

La UOC és la primera universitat europea que incorpora un viquipedista resident

Des d'ara i fins a final del curs, el viquipedista o editor de la Viquipèdia Pep Adrian, enginyer industrial i membre d'Amical Wikimedia, farà una estada a la Universitat Oberta de Catalunya. D'aquesta manera, la UOC esdevé la primera universitat europea que incorpora la figura d'un viquipedista resident. Adrian farà de pont entre la universitat i la comunitat viquipedista i identificarà tots els recursos en obert de la UOC per a facilitar a la comunitat la seva reutilització en articles enciclopèdics.

D'aquesta manera, la Viquipèdia millorarà la seva qualitat amb recursos avalats per experts i professors universitaris i la UOC donarà més visibilitat als seus materials més enllà del seu context original, l'àmbit universitari.


CV del viquipedista resident a la UOC

Pep Adrian, de 28 anys, és llicenciat en Enginyeria Industrial i màster d'Automàtica i Robòtica per la Universitat Politècnica de Catalunya i treballa com a consultor tecnològic. Edita a la Viquipèdia des del juliol de 2007 en diverses temàtiques i hi ha aportat unes 18.000 contribucions i 443 articles, deu dels quals considerats de qualitat per la comunitat.


Què és un viquipedista resident?

És un editor de la Viquipèdia que accepta l'encàrrec d'una institució per fer de pont entre aquesta i la comunitat viquipedista. Fins fa poc aquesta figura era exclusiva en institucions culturals (biblioteques, arxius i museus), però ara s'ha estès al sector universitari. Algunes institucions que tenen o han tingut viquipedista resident són el Museu Britànic, la Biblioteca Britànica, el Palau de Versalles, el MNAC, el Museu Picasso o la Smithsonian Institution, entre moltes altres.


Cooperació i enriquiment mutu

«L'èxit d'aquestes iniciatives i la recerca sobre la Viquipèdia que es fa dins de la nostra universitat ens porten a fer un pas endavant i apostar per comunicar en obert i difondre el coneixement generat pels nostres investigadors i professorat amb la col·laboració de la gran família viquipedista. Tot i que treballem de maneres diferents, la cooperació i l'enriquiment mutu beneficiarà, sens dubte, totes les persones que cerquen –cerquem– informació de qualitat a internet, i a més en català», exposa Teresa Fèrriz, responsable de Nous Projectes de la UOC.


Més de 5.300 documents de la UOC ja són d'accés obert

La UOC ja ha adoptat des de fa temps polítiques per a promoure els recursos educatius en obert. Així, 5.388 documents són d'accés obert, sota llicència Creative Commons, i es troben al repositori institucional O2. D'aquests, 3.740 documents són materials docents, bàsicament recursos d'aprenentatge, treballs finals de carrera i guies d'aprenentatge, i 976 documents corresponen a materials de recerca, en la seva gran majoria articles científics. Tots aquests documents han estat descarregats 2.870.721 vegades.


Quin ús fan de la Viquipèdia els docents universitaris?

Eduard Aibar lidera un projecte de recerca anomenat Wiki for Higher Education sobre la percepció de la Viquipèdia que té el professorat universitari. L'estudi conclou que, tot i ser una eina ben considerada i àmpliament utilitzada per a fer consultes, encara hi ha molts professors reticents a utilitzar-la de forma activa com a eina docent i contribuir-hi aportant nou contingut. Aquesta postura s'explica, en part, per la necessitat de tenir referents dins la mateixa acadèmia que mostrin com es pot usar la Viquipèdia, quins són els seus avantatges com a eina docent i com es poden resoldre els dubtes tant tècnics com metodològics que això planteja.


Amical Wikimedia, Premi Nacional de Cultura 2014

Aquest abril, l'associació Amical Wikimedia ha estat distingida amb el Premi Nacional de Cultura 2014, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts. El treball d'aquesta organització sense ànim de lucre se centra en la promoció de la Viquipèdia, la versió catalana de la Wikipedia, que té 15 milions de visites al mes i s'ha convertit en el primer lloc en línia on la gent cerca coneixement.

Segons Fèrriz, «tenim molt present, també, l'aportació de l'Amical Wikimedia a la llengua i la cultura catalanes i a la UOC volem col·laborar amb totes les institucions que es comprometin amb el nostre país i amb una internet educativa i catalana de qualitat».


Notícies relacionades

• UC Berkeley Hires First Wikipedian-In-Residence
• Las manos que mecen Wikipedia
• Amical Wikimedia, Premi Nacional de Cultura 2014
• La UOC posa en marxa la Viquilletra per promoure el gust de la lectura a les aules de secundària i batxillerat
• Més de 560 estudiants participen en la segona edició del projecte col·laboratiu Viquilletra

Estudi de notorietat i reputació de la UOC 2013

Per Cèlia Roca

Amb l'objectiu de conèixer l'evolució de la notorietat de la nostra institució i de la resta d'universitats, el grup operatiu d'Anàlisi i Investigació de Mercats ha encarregat a l'empresa Ipsos una nova edició de l'Estudi de notorietat i reputació. Aquest informe, començat l'any 2009, també analitza el potencial de captació de nous alumnes per part dels centres d'ensenyament superior, el coneixement i el record publicitari de les universitats no presencials, el grau de seguiment de formació en línia, les fonts d'informació amb més influència en l'elecció d'una determinada universitat per a matricular-s'hi i les vies més habituals d'accés a internet, entre altres aspectes.

La primera de les conclusions d'aquest estudi —dut a terme a final de novembre de 2013 entre una mostra de 1.258 persones de tot l'Estat i mitjançant un qüestionari en línia— és que la UNED i la UOC continuen essent les universitats no presencials líders en notorietat espontània (és a dir, el record que en té la persona enquestada sense que se li proposin noms d'institucions).

Un any més, la UOC és la segona universitat no presencial més coneguda, tan sols superada per la UNED. Incloent-hi les universitats tradicionals que també ofereixen estudis no presencials, seria la cinquena, tant entre el gros d'enquestats com entre els futurs estudiants universitaris. En tot cas, la UOC ocupa la primera posició a Catalunya, a molta distància de la UNED. Fins i tot, un any més, ha millorat a casa nostra la notorietat espontània i la notorietat suggerida (o sia quan s'indica a l'enquestat el nom de la UOC).


La publicitat de la UOC, molt present

Pel que fa al record publicitari de les universitats amb estudis no presencials, la UOC també es troba en els primers llocs: es col·loca en quarta posició en el conjunt de l'Estat i entre les persones que l'any vinent faran estudis universitaris, superant fins i tot la Universitat Complutense de Madrid. En el territori català, torna a ocupar la primera plaça, bo i duplicant els resultats de la segona classificada, la UNED. Per sexes, es dóna el cas que els homes són els que tenen més present la publicitat de la nostra institució, molt per sobre de les dones: de fet, és la universitat on les diferències entre gènere són més acusades.

D'altra banda, les dades obtingudes per Ipsos també indiquen que el 15% dels enquestats té la intenció d'estudiar a la UOC, mentre que un altre 23% encara no ho ha acabat de decidir. D'aquesta manera, es mantenen les dades obtingudes en l'edició anterior de l'informe, corresponent al 2012.


La formació a distància, cada cop més habitual

Una altra conclusió igualment significativa és que cada vegada hi ha més persones que afirmen que han fet formació a distància: concretament, més de la meitat dels enquestats (el 54%), proporció que continua incrementant-se any rere any. En aquest sentit, la UOC és el segon centre en el qual s'ha matriculat més gent, percentatge lleugerament superior al de les darreres edicions de l'estudi.

A l'hora d'informar-se sobre els programes acadèmics que es volen dur a terme, els que han cursat algun grau a distància van recórrer fonamentalment a les cerques a internet, al lloc web de les universitats i a les recomanacions de familiars, amics i antics alumnes, per aquest ordre. Altres vies emprades per a informar-se sobre el centre són la publicitat de la mateixa universitat, els fòrums, els blogs i les visites d'un representant de la institució. De tota manera, aquests mètodes són menys freqüents que els anteriors.

Curiosament, però, els mitjans que influeixen més en la decisió final de matricular-se d'un programa d'estudis no es correspon amb la classificació anterior. En aquest sentit, els que hi incideixen més són, segons les persones enquestades, el lloc web de la universitat, les cerques a internet i, en tercera posició, les recomanacions de familiars, amics i antics estudiants.


Els ordinadors, a la baixa

Tot i que la immensa majoria dels enquestats fa servir l'ordinador de sobretaula o el portàtil per a connectar-se a internet, aquest percentatge va disminuint progressivament. En segon lloc, trobem el telèfon mòbil, que experimenta un creixement espectacular amb relació a l'estudi anterior. La medalla de bronze és per a l'ordinador de la feina, que també va perdent popularitat, mentre que la quarta correspon a les tauletes, la utilització de les quals ha crescut significativament respecte al 2012.

Quant a l'ús més habitual, s'hi destaca el fet d'enviar i rebre missatges, tot i que aquesta activitat ha experimentat una acusada caiguda amb relació a l'any anterior. La segona i la tercera acció més freqüents, també en retrocés, són visitar pàgines web d'informació sobre interessos personals i cercar informació sobre productes o serveis que l'usuari té intenció d'adquirir.


Universitats privades i escoles de negocis

L'informe també assenyala que la notorietat de les universitats privades —categoria en la qual s'emmarca la UOC— es manté estable, de manera que torna als nivells de 2010. L'única excepció és la Universitat Alfonso X el Sabio, que millora els resultats aconseguits en altres edicions.

Quant a les escoles de negocis, generalment, en totes es manifesta més record en les àrees geogràfiques d'influència, i també entre els que tenen pensat formar-se l'any vinent o que ja són universitaris a hores d'ara.