Títol: Agricultura ecològica i sostenibilitat

Autors: Ariadna Benet i Mònico (ed.), Ángel Calle Collado, Alba Cervera Benito, Mamen Cuéllar Padilla, David Gallar Hernández, Víctor Gonzálvez Pérez, Sara Martínez Frías, Francisca Ruiz Escudero, Eduardo Sevilla Guzmán, Marta Soler Montiel i Isabel Vara Sánchez
Editat per: Editorial UOC, col·lecció «Manuals», 172
PVP: 30 euros

Editora:

Ariadna Benet i Mònico

Consultora de temes de sostenibilitat i desenvolupament i codirectora del màster d'Agricultura ecològica i desenvolupament rural de la UOC.

Autors:

Ángel Calle Collado

Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC) de la Universitat de Còrdova.

Alba Cervera Benito

Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC) de la Universitat de Còrdova.

Mamen Cuéllar Padilla

Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC) de la Universitat de Còrdova.

David Gallar Hernández

Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC) de la Universitat de Còrdova.

Víctor Gonzálvez Pérez

Director tècnic de la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE), i assessor de l'àrea d'agricultura ecològica de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià - COAG.

Sara Martínez Frías

Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC) de la Universitat de Sevilla.

Francisca Ruiz Escudero

Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC) de la Universitat de Còrdova.

Eduardo Sevilla Guzmán

Catedràtic d'universitat i responsable acadèmic de Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC) de la Universitat de Còrdova.

Marta Soler Montiel

Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC) de la Universitat de Còrdova.

Isabel Vara Sánchez

Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC) de la Universitat de Còrdova.

Sinopsi

El desenvolupament i el refinament de l'agricultura han alliberat l'home de les tasques de recol·lecció i caça, i han afavorit l'assentament humà i, amb aquest, el desenvolupament tecnicosocial. Però la transformació agrícola del darrer segle té pocs precedents. El naixement de l'agricultura intensiva i dels sistemes alimentaris com a nou model d'abastament alimentari internacional, basat en noves relacions de control i poder, ha comportat un canvi profund de valors i d'actors. També ha esperonat el sorgiment de veus crítiques que proclamen la necessitat de reconduir aquest canvi i aturar-ne els costos ambientals i socials. Veus que demanen una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i més equitativa socialment.

Per a caminar cap a aquesta nova cosmovisió, cal dotar les noves generacions d'una base sòlida de coneixement i capacitació, amb nous marcs teòrics i nous criteris que els permetin redreçar i substituir les dinàmiques actuals per altres de noves. Aquesta és la principal raó de ser d'aquest llibre, que vol presentar al públic lector el món de l'agricultura ecològica, i ho fa amb una perspectiva crítica i analítica i amb un enfocament en molts casos emmarcat en els principis de l'agroecologia.

Títol: Història de la llengua catalana

Autors: Antoni Ferrando Francés i Miquel Nicolás Amorós
Editat per: Editorial UOC, col·lecció «Manuals», 177
PVP: 38,50 euros


Autors:

Antoni Ferrando Francés

És catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València des del 1983, especialitzat en història de la llengua catalana, història cultural i edició de textos. Ha estat director de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de la revista Caplletra, i actualment és director de les col·leccions «Biblioteca Sanchis Guarner» i «Biblioteca Lingüística Catalana», de la Universitat de València.

Miquel Nicolás Amorós

És professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de València, especialitzat en història de la llengua catalana i en qüestions de lingüística aplicada i d'assessorament lingüístic. És autor de La història de la llengua catalana: la construcció d'un discurs, i ha coordinat el llibre La configuració social de la norma lingüística a l'Europa llatina.


Sinopsi

Un idioma és el dipòsit de la memòria col·lectiva dels seus parlants, el tret definidor que els fa compartir identitat i sentit de pertinença, i, alhora, és el reflex dels conflictes socials que han patit com a grup diferenciat, internament i de portes enfora. Totes dues dimensions són molt presents en la història de la llengua catalana; una llengua sense estat propi, però amb més parlants que els habitants que tenen alguns països de la Unió Europea. Una llengua amb una rica tradició literària, que ha sobreviscut als canvis socials, culturals i tecnològics, a les persecucions polítiques i als reptes comunicatius. Una llengua exposada a la despersonalització, que s'ha enriquit, tanmateix, pel contacte amb altres idiomes i per l'acolliment de població immigrada.

Explicar aquests contrasts, integrar-los en un relat extens, des dels orígens incerts fins a l'actualitat més polèmica, és l'objectiu d'aquesta segona edició de la Història de la llengua catalana, que corregeix i posa al dia la versió anterior. Cada capítol aborda un període ben delimitat de la història lingüística, en el triple vessant de les formes de la llengua, els usos comunicatius i les actituds ideològiques. A més, s'hi estudia la reflexió lingüística i l'interès codificador que el català ha suscitat en cada moment, fins a arribar a la normativització i l'estandardització contemporànies. Els autors han resumit l'estat de les recerques i els debats historiogràfics sobre cada etapa. En aquest esforç, han mirat d'eludir tant l'erudició prolixa com l'apriorisme interpretatiu, han concedit una atenció equilibrada, d'una banda, als condicionants socials, econòmics, polítics i culturals de la llengua amb relació al seu dinamisme intern, i, de l'altra, a l'evolució particular de cada un dels territoris que constitueixen la comunitat lingüística catalana, amb priorització de les etapes històriques més recents.

Títol: Som el que consumim?

Autors: Soledad Morales Pérez (ed.), Juanjo Martínez Viciana, Dídac Sanchez-Costa i Larraburu, i Guillem Tendero Acin
Editat per: Editorial UOC, col·lecció «Manuals», 176
PVP: 23 euros


Editora:

Soledad Morales Pérez

És doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, i codirectora del màster d'Agricultura ecològica i desenvolupament rural d'aquesta mateixa universitat.


Autors:

Juanjo Martínez Viciana

És llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i màster en Comerç i finances internacionals per la Universitat de Barcelona, i postgraduat en Comerç internacional per la Universitat de Berkeley i en Desenvolupament internacional per la London School of Economics. Actualment és responsable de Relació amb Grups Productors de Comerç Just a Intermón Oxfam.

Dídac Sanchez-Costa i Larraburu

És llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb estudis a la Universitat de l'Est de Londres i a la Universitat de Xile. És un dels creadors i impulsors de la moneda social EcoSeny a l'EcoXarxa Montseny, i actualment també ho és del projecte de l'EcoXarxa Barcelona i la Cooperativa Integral Catalana.

Guillem Tendero Acin

És llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona. Des de l'any 2008 treballa a l'Institut d'Economia Ecològica i Ecologia Política en el projecte de recerca Desenvolupament d'indicadors de sobirania alimentària a Catalunya.


Sinopsi

Aquesta obra vol explicar els escenaris i les tendències actuals en el consum de productes ecològics des d'una visió crítica, oberta i reflexiva, en els quals l'agència social té un espai central en la configuració de sistemes agroalimentaris més equitatius i sostenibles, i en què el consum es considera un acte amb capacitat i poder de canvi.

Volem presentar, des d'un enfocament multidisciplinari i amb un posicionament d'autocrítica amb mentalitat oberta, els nous escenaris que ens facilita la societat de la informació per a crear organitzacions, sistemes de producció i comercialització més responsables i sostenibles.

En conjunt, l'obra vol obrir un espai de reflexió entorn de nous valors en la producció i el consum d'aliments, posant l'èmfasi en la capacitat i el poder individual i col·lectiu que ens ofereixen els actes de consum diari.