Per Guida Fullana

Després de l'estiu arrencarà el V Congrés Internacional de Conflictologia i Pau, que aquest any tornarà a reunir els experts de la resolució de conflictes d'arreu del món al llarg dels dies 26, 27 i 28 de setembre de 2012, al Cosmocaixa. Els professionals i especialistes que treballen a favor de la pau, la justícia, la gestió de conflictes, la mediació, l'arbitratge i la conciliació tindran l'oportunitat d'intercanviar experiències en aquest espai de trobada.

Aquesta edició del Congrés aposta pel treball en xarxa (networking) i vol afavorir la generació de noves idees gràcies a un format més dinàmic, integrador i participatiu que en edicions anteriors.

Les jornades del 27 i 28 de setembre s'han plantejat com un lloc de debat, de gestació de projectes i de tallers, dissenyats per a poder treballar sobre diferents aspectes de la conflictologia d'una manera més pràctica i viva. Enguany el tema se centra en conflictes i esport, conflictes familiars i educatius, i gestió de crisis i conflictes armats.

Lliurament dels premis Campus per la Pau

Com a novetat, en la cerimònia d'inauguració del Congrés del 26 de setembre, la UOC lliurarà els premis Campus per la Pau. Aquesta és la primera vegada que la Universitat reconeix públicament persones, entitats públiques o privades sense ànim de lucre o institucions que hagin contribuït als processos de pau, sigui defensant els drets humans sense violència o proporcionant ajuda humanitària en situacions d'emergència, sigui vetllant per la sostenibilitat del planeta, promovent l'ús de les TIC en l'àmbit de la cooperació o facilitant l'alfabetització i l'accés al coneixement.

El jurat dels premis és format pels membres del Comitè Científic i Tècnic del Congrés. Es lliuraran tres distincions d'igual categoria i repercussió.

Per Guida Fullana

L'Escola de Cooperació de la UOC està treballant per fer l'estudi del cas de la Fundació Vicente Ferrer per a donar a conèixer als alumnes l'organització i l'evolució dels projectes que desenvolupen. Aquest instrument educatiu tindrà com a eix central la potent maquinària logística i el sistema d'apadrinaments que té la Fundació per a eradicar la pobresa extrema a la regió d'Anantapur (Índia).

Jordi Folgado, director general de la Fundació, i Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la UOC, lideren el projecte d'estudi, que està en la primera fase de gestació i hi ha la intenció que es materialitzi cap a final del 2012. Per a desenvolupar-lo, la UOC compta amb la col·laboració d'un consell assessor de voluntaris i d'experts, tant de la Universitat com de la Fundació.

«Volem reflectir la història de l'organització i els problemes que va haver d'encarar Vicente Ferrer durant la seva estada allà», assenyala Eduard Vinyamata, i prossegueix: «L'objectiu principal és difondre entre les ONG el cas de cooperació de més èxit al món». I és que la Fundació és present a 3.000 nuclis de població de l'Índia, a on ha desenvolupat infraestructures com escoles, hospitals, centres de treball i habitatges, i al mateix temps respecta la cultura i els valors del país.

Eduard Vinyamata considera que, per als cooperants i tècnics d'ONG, és important vincular els continguts acadèmics amb la vida diària sobre el terreny. «Amb aquest estudi de cas podrem plantejar situacions específiques del món real als nostres estudiants». I és que Vinyamata pensa que en el sector de la cooperació és «molt útil» estudiar situacions pràctiques com la de la Fundació Vicente Ferrer, que es destaca per haver atès més de dos milions de persones necessitades en aquell país durant quaranta anys.

Per Guida Fullana

L'actual context de la cooperació internacional a l'Estat espanyol i a Catalunya no és favorable. En pocs mesos i arran de la crisi, la dotació econòmica que l'Administració pública catalana destinarà als projectes de desenvolupament s'ha reduït prop d'un 80%. Segons la Federació Catalana d'ONG, moltes entitats han hagut de paralitzar els seus projectes perquè la Generalitat de Catalunya els deu prop de deu milions d'euros en matèria de subvencions i convenis aprovats.

El neguit i la incertesa en el sector és gran, i per aquesta raó el 14 de juny, a Manresa, la UOC, en col·laboració amb Creu Roja, va asseure a la taula quatre professionals d'aquest àmbit per a definir el futur model de la cooperació internacional.

Radiografia de la cooperació

Eulàlia Reguant, de Justícia i Pau, va encetar el debat mostrant-se crítica amb la gestió actual: «La cooperació no es pot regir per interessos comercials ni actuar des de l'assistencialisme. Si bé és cert que s'han fet bons projectes, han estat de durada limitada i no s'han atacat les causes estructurals que provoquen les desigualtats econòmiques i socials que molts països viuen».

També va ser contundent David Llistar, cofundador de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), quan va repassar el que s'ha fet fins ara: «Són setanta anys de cooperació i, amb perspectiva, després de l'esforç econòmic i social, els resultats haurien de ser millors i no és així. El món no està millor». «Funcionen els grans projectes, però en general la cooperació ha anat disminuint», va sentenciar.

Roger Alonso, de Creu Roja Espanyola (CRE), va assegurar que el model de la cooperació s'ha de sotmetre a revisió, ja que «és dinàmic i complex». Però es va desmarcar de Reguant i Llistar amb una valoració optimista de la situació: «Cal preguntar-nos a on seríem si no haguéssim fet això. Hem de ser crítics, però tenir clar que sense cooperació segurament no estaríem igual que ara».

El director general de Cooperació de la Generalitat de Catalunya, Carles Llorens, va reconèixer les dificultats econòmiques que pateix el sector a Catalunya i va opinar: «En un país petit com el nostre les experteses i coneixements són els nostres recursos». Llorens va defensar un model de cooperació eficaç, posant èmfasi en el desenvolupament i no en l'ajut, i inclusiu, apostant per la societat civil i les empreses com a element clau per a crear riquesa.

L'empresa ha de fer cooperació?

El punt polèmic del debat, que va generar controvèrsia i polarització d'opinions, va sorgir quan Gisela Miñana, consultora del màster Acció humanitària UOC-CRE i moderadora, va llançar una pregunta a l'aire: «És compatible l'empresa amb la cooperació?».

Llistar, encunyador del terme anticooperació, tenia molt clar que els governs no poden finançar projectes de cooperació internacional i al mateix temps subcontractar empreses que violen els drets humans o destrueixen el medi ambient. Va assegurar que l'Administració pública catalana no filtra les empreses que li subministren béns i serveis pel comportament ètic que tenen. En resposta, Carles Llorens va instar Llistar a demostrar les acusacions que havia fet i va proclamar que a Europa aquest debat és inexistent: «Amb la disminució dels fons públics, hem assumit [l'Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament] el patrocini empresarial per a continuar finançant projectes de cooperació».

No ho veia igual Eulàlia Reguant, que reclamava una cooperació basada d'igual a igual, sense interessos comercials ni particulars i a la recerca del bé comú: «La cooperació en mans de les empreses és molt perillosa i, si existeix, hi ha d'haver controls molt rigorosos». Roger Alonso va afirmar amb severitat: «Seria una transacció econòmica encoberta: ajudo perquè en trec un benefici».

Conseqüències de les retallades

Per a Roger Alonso les retallades són un pas enrere a curt i llarg termini, ja que signifiquen aturar els programes de cooperació que estaven en marxa i també «una pèrdua de confiança en les contraparts». El tècnic de Creu Roja veia una absurditat retallar la cooperació internacional per a salvar la pobresa de Catalunya: «Les retallades només serveixen per a enfrontar pobreses». Reguant va opinar en la mateixa línia: «Estem abocats a una situació d'enfrontament entre nord i sud i hem de revertir aquests efectes». En canvi, el director general de Cooperació va assegurar que les retallades en cooperació no són fruit de l'eslògan «Primer els de casa», sinó que, com a «societat responsable», no es pot eludir l'augment alarmant de la pobresa a Catalunya.

Carles Llorens va exposar: «Hi va haver una gran època de creixement en la cooperació, però no hi havia cap estratègia definida». Segons Llorens, vam viure una «bombolla de la cooperació». «Ara les circumstàncies ens han empès a decréixer i les retallades afecten tots els sectors, no solament el de la cooperació». Tot i que «la realitat és que no hi ha diners», Llorens es va mostrar confiat: «La Generalitat pagarà tan aviat com pugui. Per això hem de buscar fons europeus i fons de patrocini, a més d'orientar les línies d'actuació cap a la diversificació. Qui no hagi construït un projecte prou fort, desapareixerà».

Més pessimista, David Llistar va vaticinar la desaparició de les ONG mitjanes, que no podran continuar mantenint l'estructura per culpa de la crisi: «Perviuran només les grans i hi haurà una extinció massiva d'ONG». Així i tot, va responsabilitzar de la situació al teixit d'ONG catalanes per la seva forta dependència de les subvencions de l'Agència Catalana per al Desenvolupament (ACCD). Llistar pensa que a curt termini desapareixerà el cos assalariat de les ONG i que hi haurà un canvi de les ONGcap als moviments socials.

Última sessió del cicle «Temps de crisi, temps d'oportunitats»

El director del Campus per la Pau i de l'Escola de Cooperació de la UOC,Eduard Vinyamata, va tancar l'última sessió del cicle «Temps de crisi, temps d'oportunitats» convocant els assistents a la segona edició, que és previst que comenci al mes d'octubre, per a tractar temes com la seguretat humana, les entitats no lucratives, la dependència i els drets humans.

El debat s'ha pogut seguir via Twitter amb l'etiqueta #UOCcoop.

L'Escola de Cooperació de la UOC posa en marxa la Societat Internacional de Conflictòlegs (SIC), que sorgeix com a espai de trobada virtual que reunirà un miler de professionals i formadors de la resolució de conflictes d'arreu del món.

L'objectiu de la plataforma virtual de la SIC és fomentar les relacions i establir lligams entre el col·lectiu de conflictòlegs per a afavorir el treball en xarxa en matèria de processos i construcció de pau, mediació, facilitació, resolució pacífica de conflictes, etc.

La UOC posa a disposició dels inscrits en la Societat una àgora en línia que tindrà diferents seccions (com un fòrum, un wiki, una borsa de treball) orientades a l'intercanvi d'experiències entre els participants, a l'impuls de grups de treball i recerca i a l'organització de trobades.

Qui vulgui participar en el centre virtual de conflictòlegs o dinamitzar-lo, s'ha de posar en contacte amb Eduard Vinyamata, director del Campus per la Pau de la UOC, mitjançant la bústia de correu conflictologia@uoc.edu.

Una vintena d'universitats d'arreu de l'Estat van constituir la Conferència d'Universitats per a l'Estudi de la Mediació i els Conflictes (CUEMYC), el dia 8 de juny de 2012, a Madrid, amb la intenció de formar un xarxa que aglutini tots els professionals i acadèmics que treballen a Espanya en la gestió, la transformació i la resolució de conflictes.

El Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) allotjarà la seu virtual de la Conferència i donarà cabuda a diferents comissions de treball.

Van assistir a l'acte de la constitució de la CUEMYC representants de les universitats i instituts que desenvolupen i duen a terme programes i cursos relacionats amb la conflictologia. Així, doncs, participen en el projecte la Universitat de Cantàbria, la Universitat de Castella-la Manxa, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat d'Almeria, la Universitat de Granada, la Fundació Gizagune, la Universitat de València, la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, la Universitat d'Alacant, l'Aieef, la Universitat de Múrcia, la Universitat de Barcelona, la Universitat de La Laguna, la Universitat Carlos III de Madrid, la Universitat del País Basc, la Universitat de Santiago de Compostel·la, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat d'Oviedo, la UOC i l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València.