ESTUDIANTS      01-02/2013
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto
ENTREVISTA
Aleix Cabarrocas Garcia
Aleix Cabarrocas Garcia
Graduat en Comunicaci Audiovisual i estudiant del mster SIC de la UOC
Ja no hi ha oficis esperant llicenciats, sin oportunitats esperant idees

Aleix Cabarrocas va comenar Comunicaci Audiovisual a la Universitat Ramon Llull (URL), per va passar a la UOC a segon cicle. Ha treballat de redactor i gestor de continguts en mitjans digitals, en alguns projectes relacionats amb la publicitat, i ha col·laborat en la realitzaci d’algun documental. Amb un excel·lent expedient acadmic, ara estudia el mster de Societat de la informaci i el coneixement (mster SIC).

 

Una de les seves passions s viatjar i fer fotografies de llocs recndits, com ara Guadeloupe, una illa francesa de les Petites Antilles. Ha viscut all una temporada i ens explica com era l’experincia d’estudiar al Carib. Si voleu saber ms coses de les seves experincies o veure les fotografies de les seves darreres escapades, tamb podeu consultar el seu blog.

 

 

------------ 
Febrer 2013 / Marian Anton  



Quan vas comenar a estudiar a la UOC?

Vaig comenar a estudiar a la UOC el segon cicle de la llicenciatura de Comunicaci Audiovisual l’any 2009. M’agrada molt viatjar i descobrir cultures diferents, i, com que passo llargs perodes de temps fora de casa i, a ms, sc un ferm defensor del paper d’internet i les noves tecnologies en l’mbit de l’ensenyament, em vaig decantar per aquest model lectiu. La UOC m’oferia la possibilitat de combinar aquestes dues passions de la millor manera.


Com havia estat la teva experincia a la URL?

Havia fet el primer cicle de Comunicaci Audiovisual all, perqu en aquell moment no s’oferia a la UOC. Tinc bons records d’aquell perode, per ja duia al cap la idea d’estudiar a la UOC i aprofitar les facilitats del Campus Virtual.


Coneixies alg que hagus estudiat a la UOC? Qu t'havien dit d'aquest sistema?

Personalment no coneixia cap estudiant de la UOC, per feia anys que navegava buscant i llegint experincies sobre aquest sistema. Tenia molt clar que era el model que s’adequava ms al meu estil de vida.


Quins avantatges has tingut en el teu cas concret respecte als que hauries trobat en altres sistemes educatius tradicionals?

La llibertat horria i la possibilitat d’organitzar-te el temps i les tasques s un dels punts ms interessants del model de la UOC. Tamb m’agrada la configuraci personalitzada de l’itinerari. Cada alumne pot decidir com s’estructura els estudis i adaptar-los al seu ritme particular. I, en darrer lloc, poder disposar de tots els materials i continguts des del comenament de les assignatures facilita la planificaci d’estudi.


Segons la teva experincia, quines coses trobes que es poden millorar encara a la UOC?

Penso que cal millorar alguns aspectes d’usabilitat del Campus, com els frums, per exemple. Per, sobretot, caldria crear una blogosfera d’estudiants i professors; espais personals, allotjats a la UOC, per a poder compartir reflexions i aportacions de tipus acadmic. El blog s una eina amb un potencial increble per a generar converses i enriquir l’experincia de l’estudiant.


Tens un expedient acadmic molt brillant. Quina penses que s la clau per a aconseguir-lo?

La clau per a l’xit en l’mbit acadmic s viure l’estudi com una passi. Cal investigar per a descobrir, llegir per a conixer i reflexionar per a millorar. Les notes sn noms un indicador, per no la finalitat.


Fins a quin punt penses que t'ha ajudat un sistema educatiu com el de la UOC en el teu cas concret?

La passi per estudiar es pot desenvolupar en diversos models educatius, per, en el meu cas, les possibilitats de configuraci personal de l’itinerari i la llibertat horria de la UOC m’han ajudat molt.


Quins consells donaries als estudiants nous de la UOC o als que volen millorar les notes?

Per a estudiar a la UOC cal ser madur. L’alumne ha d’entendre que ell s l’nic responsable del seu xit. Tot depn de la passi i les ganes d’aprendre, i de la capacitat d’organitzar-se.


Has acabat els estudis de Comunicaci Audiovisual i ja tens experincia laboral? Com veus el futur del sector de la comunicaci?

Som en un moment de grans canvis, que tamb afecten d’una manera evident el sector de la comunicaci. La premsa est en un moment crtic, els mitjans convencionals es reestructuren i les bases de la indstria audiovisual han canviat per sempre. No hi ha oficis esperant llicenciats, sin oportunitats esperant idees.


Per qu vas triar el mster SIC?

Reflexionar sobre tecnologia i societat s imprescindible per a entendre les circumstncies actuals. Hem de saber observar crticament internet, les xarxes socials i tota la tecnologia que modifica les nostres vides. El mster SIC busca aquest objectiu i s un dels eixos acadmics de la UOC.


Parla'ns una mica de la teva experincia al Carib. Per qu vas decidir marxar a viure a Guadeloupe?

Sempre m’ha agradat conixer llocs i cultures remotes. La meva parella va trobar una oportunitat de feina al Carib francs i no ho vam dubtar gens. Vaig estar-hi durant deu mesos, que van coincidir amb dos semestres de la UOC.


Com van ser els preparatius d'aquest perode i l'arribada a Guadeloupe?

Els preparatius van ser rpids: dit i fet. L’arribada va ser prou dura. El clima tropical no s tan benvol com ens imaginem! Les pluges, la humitat, els vents i la xafogor sn molt intensos, per amb el temps t’hi acostumes sense problemes.


Com era la teva vida quotidiana?

Em dedicava a estudiar a la UOC, a escriure articles sobre les Antilles, a fer classes a estudiants de l’illa i a activitats ms prpies del Carib, com el submarinisme, el surf o les passejades per platges, illots i selves. Tamb vaig poder descobrir la cultura criolla, la histria de l’esclavatge i aspectes poc coneguts de la zona, com el mite dels zombis!


Vas poder seguir els estudis amb normalitat? Com t'ho vas fer amb els exmens?

Vaig continuar els estudis des d’un context absolutament diferent de l’habitual. No sempre disposava d’internet, i les condicions de l’entorn eren prou especials. Malgrat tot, vaig poder-me organitzar i la UOC em va permetre examinar-me a distncia sense problemes, llevat de l’horari de les proves, que era el peninsular.


Com ha estat la tornada?

Els canvis sempre et deixen una mica fora de lloc, per estic acostumat a viatjar i m’adapto rpidament. Al cap de pocs dies ja preparava una ruta per l’sia.


Com qualifiques aquesta experincia? La recomanaries a altres estudiants?

Una de les oportunitats que ens donen internet i el model de la UOC s precisament la possibilitat de viure on vulguis sense haver d’abandonar els estudis. Escriure PAC des de les Antilles s una experincia del tot recomanable!


T'hi veuries, vivint definitivament all?

No ho descarto; per, malgrat les circumstncies econmiques i socials actuals, la gent del Mediterrani tenim un entorn privilegiat.


Quins viatges planeges ara?

Acabo d’arribar d’una ruta per l’sia i ara tinc un visat de treball per a Nova Zelanda. Aix, doncs, miro d’organitzar un perode de estada per aquella terra de hbbits.


SABIES QUE...

...en els ltims set anys la UOC ha transformat el seu cos docent? Ha passat de 139 professors propis (l’any 2005) a 256 (el 2012) i de 1.969 docents col·laboradors a 3.378. L’any 2005, el 50% dels professors propis eren doctors i el 37,5% estaven acreditats. Ara el 73% sn doctors i el 68,5% estan acreditats per l’Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).


+

...convertir la recerca en un dels eixos centrals de la UOC ha estat una de les prioritats del perode 2005-2012? En els darrers set anys la UOC ha passat de 29 a 41 grups de recerca (14 de reconeguts per la Generalitat des del 2009), ha arribat a la xifra de 400 investigadors i ha passat d’un a tres programes de doctorat (doctorat d’Educaci i TIC (e-learning); doctorat de Societat de la Informaci i el Coneixement; doctorat de Tecnologies de la Informaci i de Xarxes).


+

...la UOC avui s una universitat amb ms recursos, menys endeutada i amb menys dependncia de l’Administraci pblica? Aix, per exemple, any rere any s’ha redut la dependncia de la subvenci pblica: si l’any 2005 ms del 37% dels ingressos procedien de l’Administraci, ara noms sn el 29,8%.