Vaig començar a estudiar a la UOC el segon cicle de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual l’any 2009. M’agrada molt viatjar i descobrir cultures diferents, i, com que passo llargs períodes de temps fora de casa i, a més, sóc un ferm defensor del paper d’internet i les noves tecnologies en l’àmbit de l’ensenyament, em vaig decantar per aquest model lectiu. La UOC m’oferia la possibilitat de combinar aquestes dues passions de la millor manera.

Havia fet el primer cicle de Comunicació Audiovisual allà, perquè en aquell moment no s’oferia a la UOC. Tinc bons records d’aquell període, però ja duia al cap la idea d’estudiar a la UOC i aprofitar les facilitats del Campus Virtual.

Personalment no coneixia cap estudiant de la UOC, però feia anys que navegava buscant i llegint experiències sobre aquest sistema. Tenia molt clar que era el model que s’adequava més al meu estil de vida.

La llibertat horària i la possibilitat d’organitzar-te el temps i les tasques és un dels punts més interessants del model de la UOC. També m’agrada la configuració personalitzada de l’itinerari. Cada alumne pot decidir com s’estructura els estudis i adaptar-los al seu ritme particular. I, en darrer lloc, poder disposar de tots els materials i continguts des del començament de les assignatures facilita la planificació d’estudi.

Penso que cal millorar alguns aspectes d’usabilitat del Campus, com els fòrums, per exemple. Però, sobretot, caldria crear una blogosfera d’estudiants i professors; espais personals, allotjats a la UOC, per a poder compartir reflexions i aportacions de tipus acadèmic. El blog és una eina amb un potencial increïble per a generar converses i enriquir l’experiència de l’estudiant.

La clau per a l’èxit en l’àmbit acadèmic és viure l’estudi com una passió. Cal investigar per a descobrir, llegir per a conèixer i reflexionar per a millorar. Les notes són només un indicador, però no la finalitat.

La passió per estudiar es pot desenvolupar en diversos models educatius, però, en el meu cas, les possibilitats de configuració personal de l’itinerari i la llibertat horària de la UOC m’han ajudat molt.

Per a estudiar a la UOC cal ser madur. L’alumne ha d’entendre que ell és l’únic responsable del seu èxit. Tot depèn de la passió i les ganes d’aprendre, i de la capacitat d’organitzar-se.

Som en un moment de grans canvis, que també afecten d’una manera evident el sector de la comunicació. La premsa està en un moment crític, els mitjans convencionals es reestructuren i les bases de la indústria audiovisual han canviat per sempre. No hi ha oficis esperant llicenciats, sinó oportunitats esperant idees.

Reflexionar sobre tecnologia i societat és imprescindible per a entendre les circumstàncies actuals. Hem de saber observar críticament internet, les xarxes socials i tota la tecnologia que modifica les nostres vides. El màster SIC busca aquest objectiu i és un dels eixos acadèmics de la UOC.

Sempre m’ha agradat conèixer llocs i cultures remotes. La meva parella va trobar una oportunitat de feina al Carib francès i no ho vam dubtar gens. Vaig estar-hi durant deu mesos, que van coincidir amb dos semestres de la UOC.

Els preparatius van ser ràpids: dit i fet. L’arribada va ser prou dura. El clima tropical no és tan benèvol com ens imaginem! Les pluges, la humitat, els vents i la xafogor són molt intensos, però amb el temps t’hi acostumes sense problemes.

Em dedicava a estudiar a la UOC, a escriure articles sobre les Antilles, a fer classes a estudiants de l’illa i a activitats més pròpies del Carib, com el submarinisme, el surf o les passejades per platges, illots i selves. També vaig poder descobrir la cultura criolla, la història de l’esclavatge i aspectes poc coneguts de la zona, com el mite dels zombis!

Vaig continuar els estudis des d’un context absolutament diferent de l’habitual. No sempre disposava d’internet, i les condicions de l’entorn eren prou especials. Malgrat tot, vaig poder-me organitzar i la UOC em va permetre examinar-me a distància sense problemes, llevat de l’horari de les proves, que era el peninsular.

Els canvis sempre et deixen una mica fora de lloc, però estic acostumat a viatjar i m’adapto ràpidament. Al cap de pocs dies ja preparava una ruta per l’Àsia.

Una de les oportunitats que ens donen internet i el model de la UOC és precisament la possibilitat de viure on vulguis sense haver d’abandonar els estudis. Escriure PAC des de les Antilles és una experiència del tot recomanable!

No ho descarto; però, malgrat les circumstàncies econòmiques i socials actuals, la gent del Mediterrani tenim un entorn privilegiat.

Acabo d’arribar d’una ruta per l’Àsia i ara tinc un visat de treball per a Nova Zelanda. Així, doncs, miro d’organitzar un període de estada per aquella terra de hòbbits.