ESTUDIANTS      01-02/2013
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto
ENTREVISTA
Aleix Cabarrocas Garcia
Aleix Cabarrocas Garcia
Graduat en Comunicació Audiovisual i estudiant del màster SIC de la UOC
«Ja no hi ha oficis esperant llicenciats, sinó oportunitats esperant idees»

Aleix Cabarrocas va començar Comunicació Audiovisual a la Universitat Ramon Llull (URL), però va passar a la UOC a segon cicle. Ha treballat de redactor i gestor de continguts en mitjans digitals, en alguns projectes relacionats amb la publicitat, i ha col·laborat en la realització d’algun documental. Amb un excel·lent expedient acadèmic, ara estudia el màster de Societat de la informació i el coneixement (màster SIC).

 

Una de les seves passions és viatjar i fer fotografies de llocs recòndits, com ara Guadeloupe, una illa francesa de les Petites Antilles. Ha viscut allà una temporada i ens explica com era l’experiència d’estudiar al Carib. Si voleu saber més coses de les seves experiències o veure les fotografies de les seves darreres escapades, també podeu consultar el seu blog.

 

 

------------ 
Febrer 2013 / Marian Anton  



Quan vas començar a estudiar a la UOC?

Vaig començar a estudiar a la UOC el segon cicle de la llicenciatura de Comunicació Audiovisual l’any 2009. M’agrada molt viatjar i descobrir cultures diferents, i, com que passo llargs períodes de temps fora de casa i, a més, sóc un ferm defensor del paper d’internet i les noves tecnologies en l’àmbit de l’ensenyament, em vaig decantar per aquest model lectiu. La UOC m’oferia la possibilitat de combinar aquestes dues passions de la millor manera.


Com havia estat la teva experiència a la URL?

Havia fet el primer cicle de Comunicació Audiovisual allà, perquè en aquell moment no s’oferia a la UOC. Tinc bons records d’aquell període, però ja duia al cap la idea d’estudiar a la UOC i aprofitar les facilitats del Campus Virtual.


Coneixies algú que hagués estudiat a la UOC? Què t'havien dit d'aquest sistema?

Personalment no coneixia cap estudiant de la UOC, però feia anys que navegava buscant i llegint experiències sobre aquest sistema. Tenia molt clar que era el model que s’adequava més al meu estil de vida.


Quins avantatges has tingut en el teu cas concret respecte als que hauries trobat en altres sistemes educatius tradicionals?

La llibertat horària i la possibilitat d’organitzar-te el temps i les tasques és un dels punts més interessants del model de la UOC. També m’agrada la configuració personalitzada de l’itinerari. Cada alumne pot decidir com s’estructura els estudis i adaptar-los al seu ritme particular. I, en darrer lloc, poder disposar de tots els materials i continguts des del començament de les assignatures facilita la planificació d’estudi.


Segons la teva experiència, quines coses trobes que es poden millorar encara a la UOC?

Penso que cal millorar alguns aspectes d’usabilitat del Campus, com els fòrums, per exemple. Però, sobretot, caldria crear una blogosfera d’estudiants i professors; espais personals, allotjats a la UOC, per a poder compartir reflexions i aportacions de tipus acadèmic. El blog és una eina amb un potencial increïble per a generar converses i enriquir l’experiència de l’estudiant.


Tens un expedient acadèmic molt brillant. Quina penses que és la clau per a aconseguir-lo?

La clau per a l’èxit en l’àmbit acadèmic és viure l’estudi com una passió. Cal investigar per a descobrir, llegir per a conèixer i reflexionar per a millorar. Les notes són només un indicador, però no la finalitat.


Fins a quin punt penses que t'ha ajudat un sistema educatiu com el de la UOC en el teu cas concret?

La passió per estudiar es pot desenvolupar en diversos models educatius, però, en el meu cas, les possibilitats de configuració personal de l’itinerari i la llibertat horària de la UOC m’han ajudat molt.


Quins consells donaries als estudiants nous de la UOC o als que volen millorar les notes?

Per a estudiar a la UOC cal ser madur. L’alumne ha d’entendre que ell és l’únic responsable del seu èxit. Tot depèn de la passió i les ganes d’aprendre, i de la capacitat d’organitzar-se.


Has acabat els estudis de Comunicació Audiovisual i ja tens experiència laboral? Com veus el futur del sector de la comunicació?

Som en un moment de grans canvis, que també afecten d’una manera evident el sector de la comunicació. La premsa està en un moment crític, els mitjans convencionals es reestructuren i les bases de la indústria audiovisual han canviat per sempre. No hi ha oficis esperant llicenciats, sinó oportunitats esperant idees.


Per què vas triar el màster SIC?

Reflexionar sobre tecnologia i societat és imprescindible per a entendre les circumstàncies actuals. Hem de saber observar críticament internet, les xarxes socials i tota la tecnologia que modifica les nostres vides. El màster SIC busca aquest objectiu i és un dels eixos acadèmics de la UOC.


Parla'ns una mica de la teva experiència al Carib. Per què vas decidir marxar a viure a Guadeloupe?

Sempre m’ha agradat conèixer llocs i cultures remotes. La meva parella va trobar una oportunitat de feina al Carib francès i no ho vam dubtar gens. Vaig estar-hi durant deu mesos, que van coincidir amb dos semestres de la UOC.


Com van ser els preparatius d'aquest període i l'arribada a Guadeloupe?

Els preparatius van ser ràpids: dit i fet. L’arribada va ser prou dura. El clima tropical no és tan benèvol com ens imaginem! Les pluges, la humitat, els vents i la xafogor són molt intensos, però amb el temps t’hi acostumes sense problemes.


Com era la teva vida quotidiana?

Em dedicava a estudiar a la UOC, a escriure articles sobre les Antilles, a fer classes a estudiants de l’illa i a activitats més pròpies del Carib, com el submarinisme, el surf o les passejades per platges, illots i selves. També vaig poder descobrir la cultura criolla, la història de l’esclavatge i aspectes poc coneguts de la zona, com el mite dels zombis!


Vas poder seguir els estudis amb normalitat? Com t'ho vas fer amb els exàmens?

Vaig continuar els estudis des d’un context absolutament diferent de l’habitual. No sempre disposava d’internet, i les condicions de l’entorn eren prou especials. Malgrat tot, vaig poder-me organitzar i la UOC em va permetre examinar-me a distància sense problemes, llevat de l’horari de les proves, que era el peninsular.


Com ha estat la tornada?

Els canvis sempre et deixen una mica fora de lloc, però estic acostumat a viatjar i m’adapto ràpidament. Al cap de pocs dies ja preparava una ruta per l’Àsia.


Com qualifiques aquesta experiència? La recomanaries a altres estudiants?

Una de les oportunitats que ens donen internet i el model de la UOC és precisament la possibilitat de viure on vulguis sense haver d’abandonar els estudis. Escriure PAC des de les Antilles és una experiència del tot recomanable!


T'hi veuries, vivint definitivament allà?

No ho descarto; però, malgrat les circumstàncies econòmiques i socials actuals, la gent del Mediterrani tenim un entorn privilegiat.


Quins viatges planeges ara?

Acabo d’arribar d’una ruta per l’Àsia i ara tinc un visat de treball per a Nova Zelanda. Així, doncs, miro d’organitzar un període de estada per aquella terra de hòbbits.


SABIES QUE...

...en els últims set anys la UOC ha transformat el seu cos docent? Ha passat de 139 professors propis (l’any 2005) a 256 (el 2012) i de 1.969 docents col·laboradors a 3.378. L’any 2005, el 50% dels professors propis eren doctors i el 37,5% estaven acreditats. Ara el 73% són doctors i el 68,5% estan acreditats per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).


+

...convertir la recerca en un dels eixos centrals de la UOC ha estat una de les prioritats del període 2005-2012? En els darrers set anys la UOC ha passat de 29 a 41 grups de recerca (14 de reconeguts per la Generalitat des del 2009), ha arribat a la xifra de 400 investigadors i ha passat d’un a tres programes de doctorat (doctorat d’Educació i TIC (e-learning); doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement; doctorat de Tecnologies de la Informació i de Xarxes).


+

...la UOC avui és una universitat amb més recursos, menys endeutada i amb menys dependència de l’Administració pública? Així, per exemple, any rere any s’ha reduït la dependència de la subvenció pública: si l’any 2005 més del 37% dels ingressos procedien de l’Administració, ara només són el 29,8%.