ESTUDIANTS      01-02/2013
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto

Ms de 35.000 estudiants examinats

Ms de 35.000 estudiants examinats

Una vegada ms han tingut lloc a ms d’una vintena de ciutats de tot l’Estat espanyol i Andorra les proves d’avaluaci final de la UOC. Uns 37.000 estudiants estaven convocats als exmens corresponents al primer semestre del curs acadmic 2012-2013 de les titulacions oficials, Ateneu i Escola de Llenges de la Universitat.

 

Durant tres jornades, estudiants, per tamb tot l’equip implicat en l’organitzaci d’aquest esdeveniment, han viscut els que segurament sn els moments ms intensos del semestre a la UOC. Com ha estat aquesta vegada?

 

Els dissabtes 12 i 19 i el dimecres 23 de gener van ser els tres dies de proves finals de la UOC. A vint-i-quatre seus de tot l’Estat espanyol i Andorra es van viure els tpics moments de cerca de l’aula, recollida d’etiquetes, ltim reps d’apunts abans d’entrar a la prova i, tamb, no es pot negar, de nervis.


«Doncs jo vinc molt tranquil·la perqu amb l’avaluaci contnua tot s molt ms senzill», assegura la Marta, estudiant de Psicologia. No s nova a les proves de la UOC. Aquest semestre ha estat el segon per a ella i, com que viu a Premi de Mar, el dissabte 12 la seva parella la va portar amb cotxe fins a la seu de la zona universitria de Barcelona. «Per a mi, el model formatiu de la UOC s ideal perqu em permet treballar i, a ms, com que tinc un fill petit, em puc organitzar els moments d’estudi segons la meva disponibilitat», afirma.


Tamb pocs nervis en el cas d’en Xavier. s un veter en aix dels exmens de la UOC i diu que no ha tingut «mai cap problema». La primera jornada va fer la prova de validaci de Procs d’enginyeria de programari, perqu estudia Informtica.


En canvi, la M. del Mar tenia ms neguit. En el seu cas, Introducci a l’empresa era el seu primer examen de la UOC. Va decidir arribar amb temps perqu no volia anar amb presses i posar-se ms nerviosa: «M’havien comentat que a vegades podria trobar una mica de cua per a agafar les etiquetes de les proves, per la veritat s que no he tingut cap problema».


Ms de 600 persones treballen en l’organitzaci en cada torn

 

«En l’organitzaci de les proves finals participen directament en cada jornada ms de 600 persones entre personal de la UOC, de gesti i professors, i personal extern», explica en Ferran Gifra, director d'operatiu de Gesti d’Acci Docent de la UOC des de l’aula d’organitzaci de la seu de Barcelona a la zona universitria.


«El model de la UOC s de docncia virtual, per les proves finals es fan presencials. Per aix, amb tantssimes proves, hi ha molta casustica i ens van passant moltes coses que ens obliguen a millorar constantment», recorda en Ferran. Precisament, la gesti de tots els problemes o incidncies es centralitza a la seu del 22@ de la UOC. En aquest sentit, s fonamental la feina dels consultors de gurdia (al voltant de 1.500 per a aquests exmens). Ells estan disponibles durant aquests tres dies per a resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir durant els exmens.


Segons el director del grup operatiu, «sn dies de molta feina i de molts nervis, per tot funciona perqu l’equip hi est implicat al 100% i es treballa molt durant molt de temps perqu tot estigui controlat i hi hagi les mnimes incidncies. Volem que els estudiants noms es preocupin d’estudiar».


Vint-i-quatre seus, i dues, amb proves amb ordinadors


Les proves es convoquen durant tres jornades perqu les persones convocades puguin triar quin d’aquests dies els va ms b. Atesa la distribuci dels estudiants de la UOC, es van habilitar diferents espais d’exmens contractats en altres universitats i institucions, els quals sn principalment a diverses ciutats de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra.

 

A Catalunya, on s’avalua el gruix de matriculats, les proves es van fer a Barcelona (facultats de Filosofia, Geografia i Histria i de Fsica i Qumica de la UB), Bellaterra (Facultat de Filosofia i Lletres), Girona (Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de la UdG), Lleida (La Llotja, Palau de Congressos de Lleida), Manresa (Escola Politcnica Superior d’Enginyeria de la UPC), Reus (Tecnoparc, Fira de Reus), Tortosa (IES Joaqun Bau) i Vic (Seminari de Vic).


Tamb es van fer proves a Madrid (Universitat Carlos III, Legans), Saragossa (Universitat de Saragossa), Bilbao (Bilbao Exhibition Centre, BEC), Sevilla (Universitat Pablo de Olavide), Mlaga (Universitat de Mlaga), la Corunya (Universitat de la Corunya), Santa Cruz de Tenerife (Cambra de Comer), Las Palmas de Gran Canaria (Universitat de Las Palmas), Valncia (ADEIT de la Universitat de Valncia), Alacant (Universitat Miguel Hernndez, a Sant Joan), Castell (Facultat de Cincies Humanes i Socials), Mallorca (campus de la Universitat de les Illes Balears), Menorca (seu de la Universitat de les Illes Balears, a Alaior), Eivissa (seu de la Universitat de les Illes Balears) i Andorra (Universitat d’Andorra, Sant Juli de Lria). Per a les persones matriculades en altres indrets a l’estranger, s possible fer una prova final no presencial sempre que hagin seguit l’avaluaci contnua.


Una de les principals novetats d’aquest any ha estat la incorporaci de proves amb ordinador tamb a la seu de Vic, a ms d’Andorra, on ja s’havia fet l’any passat. Es continua, aix, la prova pilot per a fer els exmens finals d’avaluaci amb ordinador presencialment i sense utilitzar paper, com s’havia fet fins ara. Aix es porta a terme amb la voluntat d’avanar cap a la sostenibilitat i reduir l’impacte mediambiental i per a buscar mesures de millora del procs d’avaluaci.


A partir del dia 6 de febrer els estudiants podran consultar les qualificacions finals de les proves i rebre-les amb un missatge al telfon mbil si ho han sol·licitat prviament.

L'inters per aprendre idiomes en lnia continua creixent

L'inters per aprendre idiomes en lnia continua creixent

L'Escola de Llenges de la UOC continua augmentant el nombre d'estudiants i ha superat durant el primer semestre del curs 2012-2013 els 4.000 matriculats que aprenen llenges virtualment.

 

La demanda d'alemany i d'angls continua creixent en un percentatge molt elevat, fet que demostra l'inters social per aprendre idiomes en el context econmic i social present.

 

Les matrcules del primer semestre del curs 2012-2013 demostren que continua creixent l'inters per aprendre alemany. De fet, el seguiment d'assignatures en aquest idioma ha augmentat un 27% respecte al semestre anterior i arriba a 406 matriculats. La demanda d'angls, en qu es concentra la major part d'estudiants, tamb ha pujat en aquest perode un 16%, un total de 2.925 matriculats, xifra que ha tingut un gran creixement des del 2010.


Els diferents nivells de francs tamb sn una de les ofertes que han augmentat ms, gaireb un 10%, cosa que ha situat el total de matriculats aquest semestre en 424. D'altra banda, aquest semestre el xins ha tingut 122 estudiants, el japons 86 i els cursos de catal 98.

 

El total de 4.061 matriculats de l'Escola de Llenges se sumen als altres 3.965 estudiants que aquest semestre han cursat assignatures relacionades amb idiomes en els diferents plans d'estudis oficials de la UOC, cosa que significa un total de 8.026 estudiants que aprenen llenges a la UOC aquest semestre. De fet, el percentatge d'estudiants que es matriculen directament a l'Escola sense passar per cap pla d'estudis ha superat per primer cop el dels que ho fan des d'alguna titulaci oficial.

 

Perfil de l'estudiant de llenges de la UOC

 

Segons un estudi elaborat durant aquest primer semestre del curs 2012-2013, el perfil mitj de l'estudiant de l'Escola de Llenges s majoritriament d'una dona d'uns trenta-cinc anys i majoritriament de la demarcaci de Barcelona. Tot i que la majoria d'estudiants resideixen a Catalunya o a l'Estat espanyol, aproximadament un 2% resideixen a altres parts del mn.

 

SABIES QUE...

...en els ltims set anys la UOC ha transformat el seu cos docent? Ha passat de 139 professors propis (l’any 2005) a 256 (el 2012) i de 1.969 docents col·laboradors a 3.378. L’any 2005, el 50% dels professors propis eren doctors i el 37,5% estaven acreditats. Ara el 73% sn doctors i el 68,5% estan acreditats per l’Agncia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).


+

...convertir la recerca en un dels eixos centrals de la UOC ha estat una de les prioritats del perode 2005-2012? En els darrers set anys la UOC ha passat de 29 a 41 grups de recerca (14 de reconeguts per la Generalitat des del 2009), ha arribat a la xifra de 400 investigadors i ha passat d’un a tres programes de doctorat (doctorat d’Educaci i TIC (e-learning); doctorat de Societat de la Informaci i el Coneixement; doctorat de Tecnologies de la Informaci i de Xarxes).


+

...la UOC avui s una universitat amb ms recursos, menys endeutada i amb menys dependncia de l’Administraci pblica? Aix, per exemple, any rere any s’ha redut la dependncia de la subvenci pblica: si l’any 2005 ms del 37% dels ingressos procedien de l’Administraci, ara noms sn el 29,8%.

ENTREVISTA
Aleix Cabarrocas Garcia
Graduat en Comunicaci Audiovisual i estudiant del mster SIC de la UOC


«Ja no hi ha oficis esperant llicenciats, sin oportunitats esperant idees»

 

Continuar els estudis a la UOC tenint al davant un increble paisatge del Carib s una experincia que l’Aleix Cabarrocas va viure durant dos semestres i que recomana a tothom. Aquest estudiant del mster de Societat de la informaci i el coneixement (mster SIC), amb un brillant expedient acadmic, es va estar gaireb un any a Guadeloupe, una illa de les Petites Antilles. Cabarrocas s un apassionat dels viatges i ja prepara la prxima escapada. On li agradaria que fos aquesta vegada?