ESTUDIANTS      11/2013
Cerca números anteriors   
logo_UOC
cap_foto
ENTREVISTA
Cèlia Llurba, Ricard Morera i Xavier Soriano
Cèlia Llurba, Ricard Morera i Xavier Soriano
Estudiants de l'Àsia Oriental a la UOC i becats per la Universitat Oberta de Xangai
«La nostra estada a Xangai amb una beca ha estat una oportunitat increïble»

Aquest estiu passat tres estudiants de la UOC van estar uns dies a Xangai gràcies a la beca atorgada per la Universitat Oberta d’aquesta ciutat. Cèlia Llurba, Ricard Morera i Xavier Soriano van ser els afortunats, que ja esperen pròximes convocatòries per a mirar de tornar-hi. Hem parlat amb ells d’aquesta experiència que els ha permès descobrir, en primera persona, moltíssimes coses de la societat, la cultura i la llengua xineses.  

 

------------ 
Novembre 2013 / Marian Anton  



Com vau saber que existia aquesta opció d'anar a la Xina amb una beca de la Universitat Oberta de Xangai? Va ser molt complicat optar-hi?

Cèlia Llurba (CL): El nostre tutor va penjar la informació sobre aquesta beca a començament de juny. S’havien d’acreditar coneixements d’anglès, l’expedient acadèmic i coneixements de xinès. Tot i que vam tenir pocs dies per a gestionar-ho, ho vam poder fer.


Xavier Soriano (XS): Recordo que ho vaig presentar tot el penúltim dia de la convocatòria i, és clar, em pensava que no m’agafarien. Quan em van comunicar que estava seleccionat, em va semblar increïble.


Heu estat els primers estudiants de la UOC que heu aconseguit aquesta beca de mobilitat. Exactament, què cobria?

Ricard Morera (RM): La beca de la Universitat Oberta de Xangai cobria  la nostra estada cultural i lingüística de l’11 al 23 d’agost en aquella universitat. Per tant, nosaltres només vam haver de comprar-nos els bitllets d’avió. La resta estava inclosa en la convocatòria, tant el programa d’activitats culturals com les despeses de manteniment i allotjament durant dues setmanes allà. 


Com van ser els preparatius?

CL: Vam tenir molt poc temps. La cosa més important va ser gestionar el visat i, és clar, comprar el bitllet per a arribar a Xangai el dia 10 d’agost, just un dia abans de començar les activitats. Per sort, ho tenien tot tan organitzat allà, amb moltes activitats cada dia, que ens quedava molt poc temps lliure.


Havíeu estat a Xangai abans?

CL: No, cap de nosaltres tres.


D'on venien la resta d'estudiants que van participar en el mateix curs que vosaltres?

XS: En total, havíem de seguir el curs uns trenta estudiants de tot el món, però finalment vam ser vint-i-quatre. Hi havia gent de Bèlgica, Holanda, Alemanya, Itàlia, Tanzània, Nigèria, el Regne Unit, Rússia, Irlanda i els Països Baixos. De tots ells, els únics que teníem coneixement de xinès érem nosaltres tres que veníem de la UOC. També és cert que érem els únics que seguim estudis relacionats amb el món asiàtic. La resta eren d’altres carreres, com ara Econòmiques o Empresarials. Per això, estic convençut que nosaltres en vam gaudir molt més que la resta de participants.


La beca és per a una estada cultural i lingüística en aquella universitat. Expliqueu-nos una mica en què consistia exactament.

XS: Ens venien a recollir a l’hotel cada matí i ens acompanyaven a la Universitat, on seguíem les classes a partir de les nou del matí. Eren classes teòriques però també pràctiques. Vam estudiar xinès, i també la indumentària tradicional, la cal·ligrafia, l’alimentació, el tai-txi, els instruments musicals, les danses tradicionals, etc. Tot era molt interessant.
 

RM: A la tarda també fèiem visites a museus, com ara el Museu de Medicina Tradicional Xinès, el Museu d’Arts Marcials o el Museu d’Art de Xangai. Va ser molt interessant perquè ens acompanyaven sempre i ens ho explicaven tot. També recordo que vam veure un espectacle d’acrobàcies xineses molt bonic.


I el menjar?

CL: Els àpats els fèiem cada dia al menjador de la Universitat.


Què és el que us va sorprendre més de l'estada a Xangai?

RM: Principalment, l’organització del curs. Estava tot molt preparat. També ens va sorprendre que, a més dels organitzadors, hi havia un grup de voluntaris que ens van ajudar en tot moment, tant dins de la Universitat com a fora. Generalment, aquests voluntaris són estudiants d’anglès o, en alguns casos, d’espanyol, que volien aprofitar la nostra estada allà per a practicar l’idioma.


XS: Sí, els voluntaris ens van ajudar en moltes coses. Per exemple, ens van acompanyar a una llibreria xinesa. Allà vam poder comprar molts llibres perquè el preu era molt més baix. En general, ha estat una oportunitat increïble per a fer les classes al mateix lloc, visitar els museus que no apareixien a les guies, algunes vegades oberts per a nosaltres, etc.


I el que us va agradar menys?

XS: La pitjor cosa de totes va ser el tema de la temperatura. Just va coincidir que els dies que vam estar allà va fer moltíssima calor. De fet, es van batre els rècords de temperatura dels últims cent quaranta anys. Realment era molt dur moure’s amb aquella calor.


Com va anar el tema de l'idioma? Va ser molt complicat?

CL: Sí, moltíssim, però per sort anàvem sempre acompanyats. Als mercats vam poder regatejar i així també vam practicar una mica més el nostre xinès.


Què és el que us va cridar més l'atenció de la societat xinesa?

RM: Tenen molta cura de les formes. Tenen una educació extrema.


XS: Però, en canvi, és increïble com circulen. No et pots fiar del semàfor en verd, perquè no el respecten. A mi això em va cridar molt l’atenció perquè, amb l’educació que demostren per altres coses, no respecten gaire les normes de circulació.


Un moment especial que mai no oblidareu...

XS: Recordo un dissabte que els alumnes estrangers vam dinar amb diferents famílies locals i que va ser molt interessant. En el meu cas, va ser amb un dirigent del partit comunista. Era una persona important i de bona família. Va ser tot molt formal.

 

RM: Jo recordo que el lliurament de diplomes al final del curs va ser molt important. Ens van fer parlar davant de tothom i tot estava molt organitzat, fins al més mínim detall.


Què és el que ha arribat més de nosaltres allà?

XS: Coneixien Barcelona pel Barça i pel Messi. També hi havia molts estudiants d’espanyol en el grup de voluntaris.


Vau aprofitar aquesta estada per a conèixer algun lloc més de l'Àsia?

CL: Jo vaig arribar allà de les Filipines i de Pequín perquè vaig aprofitar els dies abans del curs per a fer una mica de turisme. Per això vaig descobrir que Xangai no té res a veure amb altres ciutats xineses. Xangai és una ciutat moderna i diferent de la Xina més tradicional. Allà tenen una mentalitat molt més oberta que en altres zones. Estan més acostumats a veure occidentals que al sud de la Xina, per exemple, on et miren tota l’estona.


RM: El meu cas va ser al contrari. Vaig aprofitar els dies posteriors al curs per a viatjar, però també tinc la mateixa sensació que ha comentat la Cèlia. 


En general, què us ha cridat més l'atenció de Xangai?

XS: M’ha cridat molt l’atenció el ràpid creixement que ha tingut Xangai. Actualment és una ciutat amb 25 milions d’habitants i té 800 gratacels de més de 20 pisos. És un gegant. En poc temps esperen superar els 30 milions d’habitants.


Tots tres treballeu i estudieu a la UOC. Com ha estat la vostra experiència fins ara?

RM: Estudiar a la UOC enganxa i és addictiu. En el meu cas concret, ja he fet Humanitats, Dret, Ciències Polítiques, Ciències del Treball i també el màster d’Administració i Ciències Polítiques. De fet, sóc alumne a la UOC des del 2001. La clau és tenir molta voluntat i sacrificar temps lliure.


SABIES QUE...

...el nou web del Servei d’Atenció ha registrat 1.867 cerques d’informació durant l’octubre?


+

...la Secretaria, amb 116.827 visites al mes d’octubre, és l’espai informatiu més visitat del Campus?


+

...el Butlletí de Notícies actualment té 3.740 subscrits?