Cap a l'any 2008 compaginava la composició musical per a publicitat i la televisió amb el meu grup. Va ser llavors que vaig muntar un estudi d'enregistrament amb uns quants socis, a Madrid. En aquells moments em va començar a interessar cada vegada més el tema de la comunicació. El tracte amb les agències i amb molts dels meus amics que treballaven en aquest sector va fer que m'adonés que la publicitat m'apassionava. A més, penso que és perfectament compatible amb el món de la música; o sigui que vaig anar per feina.

 

Havia estudiat la llicenciatura de Biologia feia anys, amb dedicació exclusiva i moltes pràctiques. Ara ja no ho podia fer així. Concerts, promocions, l'estudi, la composició… Eren massa coses per a poder anar a classe, de manera que vaig buscar per internet, i va ser així com vaig conèixer la UOC i el grau de Comunicació. Navegant en alguns fòrums vaig trobar bones referències, i això també em va ajudar a decidir-me.

 

Sí, fa onze mesos que he estat pare. Ha estat genial, però alhora també em deixa menys temps per a la resta de coses. Diguem que s'ha de ser força metòdic per a organitzar-ho tot. A més dels altres temes familiars i de feina, m'obligo sempre a deixar-me unes hores fixes per als estudis. Hagi de lliurar una pràctica o no, sempre em dedico a la UOC de les 21 a les 24 hores. Al matí tinc moltes altres coses de què m'he d'ocupar, com compondre, editar o altres temes de feina. Les tardes les dedico a la família, de manera que l'única solució és obligar-me a tenir aquestes hores del vespre i la nit per a la UOC, cada dia.

 

Quan tinc concert recorro a avis per als temes familiars, però m'emporto l'iPad per no perdre la rutina de la UOC. És que ara tinc trenta-sis anys, i vaig deixar d'estudiar ja fa força; o sigui que, encara que m'he continuat formant tot aquest temps, no ha estat gens fàcil tornar a agafar la rutina d'estudi. M'ha costat força. 

 

El que m'agrada més és la llibertat: poder-me connectar a l'hora que vulgui, tenir tots els materials, no haver de prendre apunts i consultar una àmplia bibliografia al meu ritme. Per exemple, acabar un concert a Tenerife a les dues de la matinada i poder-me connectar a l'hotel és una sort. També m'agrada tenir molt de tracte amb gent de les pràctiques de la UOC. Amb tres companyes d'un dels treballs, ens parlem cada dia per whatsApp sobre els exàmens, sobre com estem atabalats, etc. Hi ha molta integració i bon rotllo amb els companys perquè tots tenim una bona predisposició. 

 

Algun tema relacionat amb la bisemestralitat. M'hauria agradat agafar Anglès, però no ho he pogut fer perquè em queden assignatures del primer semestre. Encara que ja m'imagino que no és un tema de la UOC, sinó del pla d'estudis general, estaria bé obrir el ventall de les assignatures optatives. A més dels crèdits que t'assignen, seria genial poder cursar quinze o vint crèdits d'altres carreres. 

 

Miraré d'acabar-lo el 2019. Vull fer un curs per any, més o menys. Aquest any he tret set assignatures de deu.

 

Sí, quan acabi aquest grau em vull matricular de certes assignatures d'Enginyeria Multimèdia. El mètode d'estudi de la UOC m'agrada molt; per això no buscaré pas aquesta formació fora. Em serà més fàcil fer-la aquí. 

 

Vaig començar tocant la guitarra a quatre o cinc anys. Tenia grups a l'institut i vaig veure que això era el que volia fer. Més tard, amb uns amics, vam muntar Guaraná. A divuit anys ens en vam anar a Madrid. Ens vam dedicar a tocar al metro de Sol, a Tribunal, a la zona de Lavapiés, etc. Hard Rock ens va pagar una gira, un conegut productor musical va rebre una maqueta nostra i el va encantar. Al cap de pocs mesos, Sony ens va fitxar.

 

Sí, havia estudiat guitarra al conservatori i al taller de músics. Més endavant vaig estudiar piano i violí, encara que ho vaig acabar deixant. Ara em dedico sobretot a la composició. 

 

Encara que molta gent diguin el contrari, penso que ara ho tenen molt més fàcil, perquè qualsevol amb un ordinador pot gravar el seu propi tema. Però el meu consell és que no deixin mai d'estudiar. Internet ofereix molts cursos gratuïts i, sobretot, hauran de trucar a moltes portes. Val més que pensin que ets un pesat que no pas que et quedis amb les ganes de fer-ho. Si creus en el que fas, al final les coses surten i, si vols muntar un grup, cal centrar-se a tenir un bon directe: molt d'assaig, tocar tant com sigui possible i a qualsevol cau. 

 

El tenim una mica aparcat, encara que aquest any hem fet alguns concerts a Tenerife, Las Palmas, València i Madrid. A l'octubre volem preparar disc, però fins que no tinguem cançons interessants no el traurem. Ens ho prendrem amb calma i no entrarem a l'estudi fins que tinguem el projecte molt tancat. Primer són les cançons. 

 

Quan va sortir Guaraná, veníem molts discos. Ara això solament ho poden fer cinc o sis artistes en aquest país. Cal centrar-se en el directe i prendre com a referència les bandes que omplen les sales de concert. De totes maneres, no ho veig tot negre, perquè, parlant del negoci, sí que hi ha diners per als músics, però tot ha canviat molt. No es pot pretendre viure anys d'un sol tema. Això s'ha acabat. Conec moltes discogràfiques que pequen de cert immobilisme, però cal fer un canvi. El boca a boca i les xarxes socials són bàsics. Cal oblidar-se de treure un tema per als 40 principales i pretendre viure d'això.

 

Sens dubte, me l'imagino escrivint música, però segur que en altres formats. També interpretant, però sobretot veient créixer el meu fill.