Són guants del número quatre,
i mira, de pell de camussa de Suècia:
toca’ls, que fins.

L’envelat era magnífic,
impressionant. Tots els
cortinatges que penjaven
eren riquíssims. La
catifa, flonja com un
escampall de cotó fluix.
Figura’t que, una nit,
la toia era un cavall
blanc guarnit amb
serrells i cascavells.

Aniré a passejar pel poble;
encara que surten uns nu-
volots...
Diríeu que els homes
han fumat sempre.