Mai de mais sabíem per què una glosa mai canada
res no diu però, escoltada estant sols ens fa plorar.
Sols de sentir sa tonada
no diu res i ens fa plorar.
Rialla de blat porgat,
a on ets rialla verge,
rialla a on te n'has anat?
Boca de sucresponjat,
ull amador que convida, per què me traïreu tant?
Qui de voltros podrà dir
quants de cors tots sols bateguen
sota el cel de mitjanit?
Tot voltant el campanar,
quantes lluernes s'encenen provant de dormir o plorar?
Penedit i escalivat
i sense el per què no sebre sempre seguir caminant.
Balança posada al fil, qui pesarà els desenganys dins el cor del pelegrí?
Mai de mais...