Tinc dins del cap un cap d'home,
–matriu sense camí!
Donar-lo a llum em mata,
servar-lo em fa morir.
No és cap home, és un nen,
clavat com una dent.
Si no neix em devora per dins,
si neix m'esbotza el crani i el cervell.
Enmig del seu front un ull
em vigila glaçat
perquè cap culpa no m'exiliï
d'aquest vell paradís.