El teu cos riu i riu,
esbojarrat a voltes,
d’altres maliciosa-
ment, per sota el nas.
D’altres només ensenya
una mica les dents
—d’un blanc enriolat—
entre llavis de festa
vermella. Adesiara
sols juga a riure, fins
que arriba el foc, i atia
tots els cavalls i se
t’enduen per camins
mai no fressats i els meus
dits cullen la rialla
desbridada i oberta.

I fins quan tens els ulls
mossegats per la pena
el teu cos riu i riu.