T’enganaren, germà,
t’han duit ben enganat
quan has vengut aquí
tot travessant la mar.

Arribares, te'n recordes?,
just amb una maleta
fermada amb quatre cordes...
i feres de paleta
o de qualsevol cosa
per estalviar una pesseta.

No volies fer nosa
i anaves pels racons
somiant bocaclosa
o cantaves cançons
d'allà deçà la mar
per bars i carrerons.

T'enganaren germà,
t'han duit ben enganat
quan has vengut aquí
tot travessant la mar.

T'amagaren al poble
i t'arribaren a dir
que cada un de nosaltres
era el teu enemic.
Tu saps a qui interessa
tenir-nos desunits.
Els mateixos per allà
te mataven de fam
són els que aquí t'escorxen
i te xuclen la sang.
Aquí ho fan en mallorquí,
allà ho fan en castellà.


T'enganaren germà,
t'han duit ben enganat
quan has vengut aquí
tot travessant la mar.


T’empenyia la fam.
No tenia cap dret
ni el teu crit ni el teu clam.
Anagaves la set
dins un tassó de vi
quan te veies estret.
Quan arribares aquí
te va enganar el mateix
que me va enganar a mi.
Tots duim el mateix feix;
La ràbia dins el pit
s’infla i canta i creix.

T'enganaren germà
t'han duit ben enganat
quan has vengut aquí
tot travessant la mar.


Quan s’acabi la nit
i tinguem llibertat
mai més no serà dit
germà, t’han enganat.
Aquí hi tens la família,
Aquí han nat tos infants;
si ets treballador
ets el nostre germà.
Les Mallorques som tots
per pròpia voluntat
Ens queda molta feina
i l’hem de fer plegats.