Aniré a l’orient
afrontant els perills
de la mar. Aniré,
si tu vols, món enllà,
molt enllà, cap a l’est
de la vida i l’amor.
Hi aniré en un vaixell
fet d’escuma de mar.
Seré un vell mariner
molt ardit i veloç.
Aviat tornaré
carregat de tresors,
de tresors i presents,
i vestits de coralls;
carregat, si et convé,
de petxines i mons
diminuts, de xaiets
beladors, tot allò
que tu vulguis, duré.
I seràs molt feliç,
i la pena que et té
vinculada al passat,
vinculada al present,
es fondrà, si tu vols.
Si tu vols, jo seré
un nabab, i aniré
a buscar-te tresors
món enllà, a l’orient.