Et vares sadollar d’un dolç verí
cercant la mort d’amor que mai no arriba,
ets una nau que estima la deriva
i amb sort, reneixes sempre a un nou destí.

L’hivern t’ha devastat ja molts jardins.
L’esguard se’t perd pel més gran finestral,
des d’on contemples irat el mestral
que et desdibuixa els teus antics confins.

La pluja ha colpejat mil cops el vell
teulat del casalot i el seu contorn
ornat abans amb bells fonolls marins.

No cura el temps el mal que ve de dins.
L’amor és un vell vici de retorn
amb gust de tu o amb gust de vi novell.