Miquel Costa i Llobera

Dos sospirs

Aquest poema l'han interpretat: Joan Manel Escobedo .

Prop de la llar s’escalfaven,
un vespre d’hivern obscur,
la vella, resa qui resa...
la jove, mirant-se el fum...

―Ai! ―tot baix digué la jove
i la vella: ―Ai, bon Jesús!

―Què teniu ara, padrina?
―Filla meva, què tens tu?

Cap d’elles tornà resposta,
però pensaren al punt:
―Si ho sabíeu, padrineta!
―Si ho sabies, joventut!

COSTA I LLOBERA, Miquel (1885): Poesies. Palma: Tipografia Catòlica Balear, p. 12.