Cantaré perquè em complau
un romanç, que els nois de Pau,
van cantant amb so que atrau,
del vell bisbe, mestre del frau,
i d'en Ramon Folc, el gripau:
quan veuen que el rebost decau
se'n van a viure allà a Palau.
Marxen cantant lirindunvau,
ballant, tocant gentil i suau.

Sembla que al rei tant li fa
si a la cort els deixa estar
sense que hagin de pagar,
—igual com faria un joglar—
van allà només a endrapar;
si ho fan sols per estalviar
ara ja els ho penso esguerrar.
Marxen cantant lirindunvar,
ballant, tocant altet i clar.

Per'xò li dic “Trifolcguer”,
va trair el seu cavaller
en Sabata de Calder
quan va convidar-lo al Soler:
poc més i es menja sa muller.
Que Sant Lleïr ens guardi a recer
de pebrada de tal morter.
Marxen cantant lirindunver,
ballant, tocant, i em sembla bé.

Per'xò li dic Foll Ramon
perquè no hi ha en tot el món
cap traïdor més pregon;
i En Pere de Berga, el segon.
Jo canto i bramo aquest afront;
i que a la mula besi el cony
qui a traïció no respon.
Marxen cantant lirindonvon,
ballant, tocant, que això els confon.

Ara del cant giro I'eix
contra en Folc, el sac de greix,
que una corda al coll mereix;
penso en la joia que, amb escreix,
feliç em fa, em vesteix i em peix,
no són mentides, tanmateix,
sinó una joia que reneix.
Marxen cantant lirindunveix,
ballant, tocant, amb aquest deix.

Mentre una dent em quedi al queix
diré, Senyora, això mateix.