Amb olor d’estiu m’esperes
com un núvol oblidat,
Altafulla, amb cent palmeres
i un castell de vi daurat.

Saules tens vora la via
i moresc a l’hort tancat,
i al rec l’aigua que somnia
si no corre el vent salat.

Ai, adéu, vila menuda,
oliveres, camp de blat!
Pels camins, vora la ruda,
l’ase té un pas delicat.

I com l’ordi de les eres
el cloquer s’ha endormiscat,
Altafulla, amb cent palmeres
i un castell de vi daurat.

MANENT, Marià (1978): Antologia poètica. Barcelona: Proa, p. 92.