El procés de pau al País Basc

Txema Montero inicià la seva conferència amb una remarca, segons la qual cal distingir entre "conflicte basc", anterior i probablement posterior a l'existència d'ETA, i les expressions violentes del conflicte al llarg de la història. El conflicte, per tant, es relaciona més aviat amb la inexistència d'un estat basc (o bé amb la incapacitat de crear-ne un).

Pel que fa a ETA, Montero recorda que neix l'any 1959, molt influïda pels moviments d'alliberació nacional que sorgeixen en països llatinoamericans, asiàtics o africans. El triple postulat d'ETA rau en: (i) la dissolució del binomi euskaldún-fedeldún (és a dir, la propagació del nacionalisme laic); (ii) la centralització de la classe obrera com a subjecte revolucionari del canvi històric i (iii) l'adopció de la lluita armada com a estratègia d'acció fonamental.

L'evolució d'ETA està marcada per una cadena d'esdeveniments que van reduint l'extens cercle de simpatitzants que donen suport al moviment al llarg dels primers decennis. El fracàs parcial de les negociacions polítiques amb els primers governs de la transició (inserció d'ETA politicomilitar però derivació armada d'ETA militar) dóna lloc a una estratègia de violència selectiva i, paral·lelament, a represàlies internes, com l'assassinat de Yoyes. Quan esdevé obvi que la lluita selectiva no obté els resultats esperats, la direcció d'ETA opta per una estratègia d'extensió horitzontal de la violència ("socialitzar el patiment"). L'atemptat d'Hipercor l'any 1987 marca aquest punt d'inflexió, alhora que suposa l'inici de l'erosió dels cercles intermedis de simpatitzants. L'altre fet crucial, en aquest sentit, el constitueix l'assassinat del regidor Miguel Ángel Blanco l'any 1997, després de l'alliberament del funcionari de presons Ortega Lara.

En el moment actual es detecten dos processos paral·lels. El primer és el de la "jibarització" o reducció del subjecte catalitzador dels canvis: aquest no només es redueix de "poble basc" a "poble basc treballador", sinó que ara el subjecte el constitueixen "tots els qui s'oposen al sistema" o també "la joventut rebel". En segon lloc, es detecta també un "procés de cosificació": l'eix central de l'acció d'ETA ja no és la reivindicació d'una ciutadania basca, sinó d'un territori basc. Això es tradueix amb la reivindicació d'ETA de territoris com el País Basc Francès (Iparralde) o Navarra (Nafarroa), on l'electorat nacionalista no supera el 12 i el 25%, respectivament.

Les conclusions de la conferència es poden sintetitzar de la manera següent: (i) ETA serà víctima d'una implosió interna més que no pas d'una derrota externa; (ii) la solució del conflicte basc passa necessàriament per la derrota política d'ETA i per la derrota del militarisme (una "estrategia de asedio y no de acoso"); (iii) cal atorgar al Parlament basc la centralitat política que li correspon; (iv) cal desenvolupar en profunditat tot el procés de transferències; (v) cal deixar d'infeudar el nacionalisme radical i donar-li noves oportunitats polítiques; (vi) cal desenvolupar mecanismes propis de participació en les institucions europees.