Processos ètnics i mediació intercultural

La conferència de cloenda del Dr. Simon Roberts va centrar-se en les possibilitats i els límits que els processos de mediació poden oferir en l'àmbit de les societats multiculturals. El punt de partida consistí en situar el contex històric del moviment del "Alternative Dispute Resolution" (ADR) i la seva aplicació als conflictes en el si de les comunitats locals nordamericanes. També va assenyalar els referents teòrics de moviment: els models conflictuals elaborats pels antropòlegs i sociòlegs del dret (Gulliver, Gluckman, Aubert, Nader, Collier, etc.). A continuació, el professor Roberts va oferir una tipologia de les diferents formes d'intervenció d'un tercer en un procés de resolució de disputes: conseller o assessor, representant i mediador. El darrer, al parer del conferenciant, mai no hauria d'assumir el rol d'assessor en un procés de mediació, ja que sovint és difícil de desllindar aquells papers i, a més, l'assessorament podria perjudicar la neutralitat que és imprencindible a tot mediador.

El boom de la mediació institucionalitzada en els darrers anys presenta aspectes positius i negatius. Entre els primers, la mediació es presenta com una alternativa real a la situació gairebé monopolista dels tribunals com a decisors del conflicte (en paraules seves, "l'Estat modern va segrestar la justícia"). Seguint teòrics com Habermas, una visió optimista de la mediació la situa com a àmbit que pot enfortir l'esfera privada dels ciutadans davant del poder de l'Estat. En canvi, una visió més pessimista de la mediació la considera una nova estratègia de dominació en la qual, de forma diferent, el dret i els advocats tenen una posició de privilegi. Per al professor Roberts, la mediació seria "una tercera via" entre aquestes dues visions: hem de ser modestos quant a les seves potencialitats, així com conscients dels seus límits (especialment en situacions caracteritzades pel desequilibri de poders entre les parts). Així, poden sistetitzar-se tres fenòmens pel que fa al "revival" de la mediació: (1) l'emergència de nous col.lectius professionals que, com a mediators autònoms, constitueixen professionals clarament diferenciats dels professionals del dret (advocats) tradicionals; (2) les noves estratègies dels advocats com a resposta a l'emergència de nous professionals (remodelant algunes àrees de pràctica professional); (3) la configuració d'un mediador com a facilitador del diàleg entre les parts i de la presa de llurs decisions.