 | Josep Laporte i Salas
| |  |
 President de l'Institut d'Estudis Catalans
 Exconseller de Sanitat, d'Ensenyament i d'Universitats (Generalitat de Catalunya)
|
Nascut a Reus (Baix Camp) el 18 de març de 1922. És casat i té cinc fills i tretze néts. Viu a Barcelona.
Va estudiar la llicenciatura de Medicina a la Universitat de Barcelona (1939-1945), on es va doctorar i d'on fou professor adjunt de Farmacologia fins a l'any 1967. Entretant, va completar la seva formació al Departament de Farmacologia d'Oxford (1962) i a l'Istituto di Ricerche Farmacologiche Mario Negri, de Milà (1966). L'any 1967 va obtenir, per oposició, la Càtedra de Farmacologia de la Facultat de Medicina de Cadis, que va ocupar durant dos anys. D'allà va passar a la mateixa Càtedra de València i, posteriorment, a la de Terapèutica i Farmacologia Clínica de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), universitat de la qual fou elegit rector l'abril de 1976.
Com a farmacòleg, ha estat membre de nombroses societats científiques i també del consell de redacció de diverses revistes especialitzades, nacionals i estrangeres. Entre els anys 1949 i 1980 va publicar uns 300 treballs en forma de llibre, fruit de la col·laboració en obres generals i en nombroses revistes científiques sobre temes variats i, molt especialment, relacionats amb la farmacologia del sistema nerviós vegetatiu, del sistema hormonal tiroïdal, dels efectes de les drogues i de les accions indesitjables dels medicaments. L'any 1978 fou elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la qual ha estat president (1993-2002). El 1978 va ser elegit membre adjunt, i el 1980 membre numerari, de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció de Ciències Biològiques), institució de la qual és president des de l'any 2002. També ha estat president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-1974), des d'on va promoure la publicació d'un vocabulari mèdic català.
Sense pertànyer a cap formació política va participar, al final de la dictadura, en diversos moviments ciutadans i assistí a la reunió de l'Assemblea de Catalunya, el mes de novembre de 1971. Al febrer de 1980 va renunciar al càrrec de rector de la UAB a fi de poder-se presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya, integrat, com a independent, a les llistes de la coalició Convergència i Unió. Fou elegit diputat i, en formar govern, el president Jordi Pujol el va nomenar conseller de Sanitat i Seguretat Social. Fou reelegit diputat el 1984 i continuà, durant la segona legislatura, ocupant el mateix càrrec al Govern. La seva labor al capdavant del Departament de Sanitat va consistir fonamentalment en la introducció de múltiples mesures de promoció de la salut i en la reforma de la xarxa assistencial d'atenció primària i, especialment, hospitalària, amb la creació de l'Institut Català de la Salut i la construcció o reforma de nombrosos centres sanitaris.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 es va presentar com a cap de llista de CiU per a la circumscripció de Tarragona i, en el nou Govern format el mes de juliol, passà a ocupar el càrrec de conseller d'Ensenyament, alhora que era nomenat president de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT). Tot insistint en la normalització lingüística del sistema educatiu, es va interessar per la millora dels estudis de formació professional, per la significativa ampliació de l'oferta d'estudis superiors –amb la creació de noves universitats– i per la promoció de la recerca, amb la formulació del Pla de recerca 1992-1996. En cessar, al desembre de 1992, en el càrrec de conseller, fou nomenat comissionat per a Universitats i Recerca, càrrec en què va prosseguir la seva tasca fins al mes de febrer de 1995.
Ha estat president de la Junta de Govern de la Fundació de Gestió i membre de la Molt Il·lustre Administració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1995-2002).
Actualment és president de la Fundació Teatre Fortuny de Reus, membre de la Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya i, tal com s'ha indicat, president de l'Institut d'Estudis Catalans.
|
|