|
|
La
ciutat són els ciutadans. La civitas, és a dir,
els homes i les dones, justifica l'existència de l'urbs,
l'estructura física. L'aglomeració de persones
que ocupen els espais públics, la massa anònima
que circula per les avingudes, els individus perdent-se d'un
en un en l'anonimat defineixen la ciutat. La fotografia ho
ha plasmat millor que cap altra tècnica i ha anat construint
la memòria dels tipus urbans que, en cada període,
caracteritzen la ciutat.
La
càmera mostra l'aparença, variable al llarg
del temps, dels ciutadans a l'espai públic, i ens recorda,
per exemple, que les dones anaven amb el cap cobert fins no
fa pas tant. La fotografia, però, aconsegueix una cosa
més difícil: mostrar les actituds dels ciutadans
al carrer (espera, descans, somni), capturar l'expressió
de les seves emocions, alegries i penes (amor, riure, plor,
sorpresa). Quasi només les veus dels ciutadans escapen
al fotògraf.
|
