|
||
August Bover i Font 
Publicada per primera vegada per l’impressor Joan Rosenbach —Barcelona 1515—, la novel.la anònima Spill de la vida religiosa és, de fet, l’única seqüela literària de l’obra de Ramon Llull. Es tracta d’un petit volum —119 pàgines, en 8au—(2) que recull alhora la influència de la novel.lística lul.liana i la del moviment de renovació espiritual conegut com a Devotio Moderna. Aquest moviment, que va sorgir a la fi del segle XIV als Països Baixos creat per Geert Groote, es va difondre per Europa durant els segles XV i XVI i, als Països Catalans, va tenir el seu centre en el Montserrat de l’abat Cisneros. La voluntat d’anonimat del seu autor, que "per humilitat callà son nom", va facilitar l’apropament a l’obra, i fins i tot l’apropiació, per part de diferents ordes religiosos. De manera que el llibre ha estat atribuït als jerònims —i en concret a fra Miquel Comalada (Riquer 1966), del convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, llavors prop de Barcelona—, als franciscans observants —a algun frare del convent de Santa Maria de Jesús, de Gràcia, llavors també prop de Barcelona— i als cartoixans; sense oblidar l’interès dels jesuïtes per aquesta obra, que sant Ignasi de Loiola devia haver conegut durant la seva estada a Catalunya. El cas és que aquest petit tractat pertany a un tipus de novel.la al.legòrica que, més d’un segle i mig més tard, va produir la seva obra mestra amb The Pilgrim’s Progress, de John Bunyan. Però l’Spill de la vida religiosa no va ser simplement un llibre més en la història de la literatura espiritual sinó que va constituir una autèntica innovació, adreçat a tota mena de lectors, i no només als religiosos, per això vincula per primera vegada aquest tipus de literatura amb la novel.la pastoral, com va assenyalar Marcel Bataillon (1937). El llibre va tenir una segona edició en llengua catalana —València, Jordi Costilla, 1529—, i va conèixer una extraordinària difusió, amb traduccions a l’italià, espanyol (Bover 1999, López Estrada 1972), francès, alemany (Bover 1998b), neerlandès, llatí, polonès, danès, gaèlic (Ua Súilleabháin 1989 i 1990), portuguès (Bover 1999) i, evidentment, anglès. La majoria d’aquestes traduccions van ser reeditades diverses vegades, i exemplars d’algunes d’aquestes edicions van ser dutes als nous territoris colonitzats pels europeus. Com a mínim un exemplar de l’onzena edició castellana —Salamanca 1580—va ser conegut a les illes Filipines, ja que figura en un inventari de llibres duts a Manila l’any 1583 (Leonart 1947). Els jesuïtes portuguesos en van portar exemplars a l’Índia i al Japó (López-Gay 1971). I una versió anglesa va ser coneguda, com veurem, a l’Amèrica del Nord (Ricart 1965). A partir de la tercera edició castellana la majoria de traduccions incorporen el nom del protagonista —Desitjós— al títol: Desideroso, Desseoso, Begierer, Desiderius, Desiderosus, Desejoso (Bover 1998a). No hi ha cap dubte que la trama novel.lesca de l’Spill de la vida religiosa va ser fonamental per a l’àmplia difusió que acabo d’assenyalar. Les nombroses traduccions i reedicions mostren que va ser una obra molt llegida, i no només per religiosos i religioses. De fet, al mateix pròleg ja se’ns diu que es tracta d’una obra adreçada a tothom —i no només als religiosos—, perquè "al terme peroptat de la felicitat y benaventurança eterna (...) té qualsevulla creatura racional natural inclinació". I el cert és que l’Spill... va anar difonent-se de manera extraordinària, tot eludint les prohibicions inquisitorials, als països reformats i als contrareformistes. Hi devia ajudar el rigor de les seves exègesis (López Estrada 1972: 54), però és interessant de consignar que, a l’exemplar de l’edició castellana de Salamanca (1580) conservat a la Biblioteca de Catalunya, un intel.ligent lector de l’època va fer, a la fi del llibre, la següent anotació: "De aquest libre se’n collegexen moltes coses." (López Estrada 1972: 51). Des del costat protestant, per exemple, s’hi devia apreciar la insistència en el subjectivisme per arribar a Déu, ja que pràcticament no s’hi parla ni dels sagraments —únicament de la confessió, i molt de passada (cap. XL)— ni de la gràcia santificant —també molt de passada (cap. XXI, 2a. part). Havent reduït molts elements litúrgics i havent donat una gran importància al cant, amb l’Spill...podien fruir d’un mètode d’oració caracteritzat per la simplicitat de formes i la importància del cant davant Déu. Aquests aspectes de l’Spill... poden explicar que exercís l’"estranya fascinació damunt els països reformats" de què parla Joaquim Molas (1975: 13). 
Les edicions angleses (3)1. The Treasure of the Soule. Londres, 1596. Impresa per John Wolfe. Traducció d’A[drian] P[oynts], probablement del castellà.(4) 226 pàgines, 12au. Des de 1792 se’n conserva un exemplar al Queen’s College, d’Oxford: Sel.d.90. 2. Desiderius, a most godly religious & delectable dialogue, teaching the true and ready way by which we may attayne to the perfect loue of God... Roane, 1604. Traduïda del castellà. 
A diferència de les altres edicions angleses, aquesta edició sembla haver estat una empresa catòlica. Es considera impresa secretament a Anglaterra, amb lloc d’impressió fals (Rogers 1956). Tot i que també s’hauria pogut imprimir a l’estranger, i ser tramesa posteriorment a Anglaterra de manera clandestina. Recordem, per exemple, que el segle XVII la ciutat francesa de Roanne, a la riba esquerra del Loira, al nord-oest de Lió, comptava amb un important col.legi dels jesuïtes i que a la portada d’aquesta edició hi figura el gravat d’un cor amb l’abreviatura IHS [= Jesús] i s’hi fa constar "by the permission of Superiours". Se’n conserven exemplars a la Bodleian Library, d’Oxford: 8ºD 17 (1) Th; a l’Abadia d’Ampleforth, Yorkshire: C.V. shelf 42.;(5) al Lambeth Palace; al Stonyhurst College; i al Bar Convent, York. 3. Desiderius, or a most godly... Sense lloc, 1625. Imprès per S. Omer. Se’n conserven exemplars a The Oratory, Birmingham, i al Bar Convent, York. 
4. Desiderius, or the Original Pilgrim. A divine dialogue shewing the most compendious way to arrive at the love of God. Londres, 1717. Imprès per William Redmayne. Traducció de Lawrence Howel. 190 pàgs.; 12au. Aquesta edició conté un prefaci del mateix Howel, on tracta de les diferents traduccions i imitacions que s’han fet de l’Spill..., especialment de l’obra de Symor Patrick The parable of the pilgrims (London, 1667 i 1673). Howel condensa força l’original, suprimeix la forma dialogada i la divisió en capítols i es pren moltes llibertats amb el text, segurament per tal d’acostar-lo als lectors protestants. Howel, autor "d’algunes obres polèmiques i d’una curiosa A complete history of the Bible, amb 150 gravats de Sturt, i en 3 vols., publicada a Londres l’any 1729, va acabar els seus dies a la presó de Newgate, l’any 1720 (Ricart 1965). Sembla ser que aquesta edició es va reimprimir cinc vegades entre 1717 i 1725. Com a mínim, un d’aquests exemplars va arribar a l’Amèrica del Nord. El dirigent quàquer i abolicionista John Woolman (Ancocas —avui Rancocas—, Nova Jersey, 1720-York, Anglaterra, 1772), en posseïa un i el recomanava i deixava als seus amics. Se’n conserven dos exemplars a la British Library: 852.h.13 —té les pàgines 9 i 10 mutilades— i 4410.e.14 —exemplar de la tercera edició; un a la Hougton Library de la Harvard University, a Cambridge, Massachussetts: *SC5 Sp453 Eg717h, i un altre al Garret Technological Seminary, d’Evanston, Illinois (British 1980 i 1981).
Se’n conserven exemplars a la British Library: 1568/7097; a la Houghton Library de la Harvard University, a Cambridge, Massachussetts: *AC85 H8395 Zz725h; a la Folger Shakespeare Library, de Washington, D.C.; a la William Andrews Clark Memorial Library de la Universitat de Califòrnia, a Los Angeles; i a les biblioteques de la Universitat de Texas, a Austin; i del Harverford College, a Harverford, Pennsylvania (NUC 1978). 6. Blackley, 1791. Imprès per W. Harrison & Co. 12au. Se’n conserva un exemplar a la British Library: 4410.cc.10 ( British 1980 i 1981).  |
5. Desiderius, or the original pilgrim. A divine dialogue shewing the most compendious way to arrive at the love of God... Londres, 1725. Imprès per G. Strahan. 190 pàgines; 12au. És la traducció feta per Lawrence Howel; consta que es tracta de la cinquena edició.